Íñigo Martínez, un dels nostres!!!

 

 

El passat divendres es va portar a terme la rua dels campions del Barça pels carrers del centre de Barcelona, i en un moment donat un espectador va donar una bandera estelada al defensa central basc Íñigo Martínez, que aquest va agafar sense pensar-ho i va onejar durant una bona estona mentre l'autobús avançava, davant les cares d'incredulitat, quan no indiferència, de la resta de jugadors i tècnics del club. L'Íñigo ja va començar la rua amb la bandera del País Basc, la ikurrinya, lligada a les espatlles. Cap jugador culer, ni català ni estranger, va imitar-lo amb la senyera. Per això té doble valor l'acció determinada de l'Íñigo que va mostrar el seu nacionalisme desacomplexadament, i va alegrar milers (milions potser) de catalans independentistes, culers o no.

Gran Íñigo. Tant de bon el renovin i el triïn com a un dels capitans de la propera temporada.

Un dels nostres!

Visca el Barça, visca Catalunya lliure, i gora Euskal Herria askatuta!

Infiltrats.

 

El passat diumenge, coincidint amb la final de la Supercopa entre el Barça i el Madrid, TV3 va emetre el documental "Infiltrats", basat en les investigacions i el posterior descobriment de diversos agents de la policia nacional espanyola en grups de l'esquerra independentista. Agents joves que han penetrat en aquests grups amb noms i identitats falses, i que han mantingut, per guanyar-se la confiança, relacions sexoafectives amb membres d'aquests grups al llarg d'anys sense aixecar la més mínima sospita. 

Trobo que té poc càstig ser un infiltrat i que t'acabin descobrint. Un dies de notorietat pública, una mica de vergonya, i després l'oblit. Em sembla poca cosa pel mal que poden causar a la causa, valgui la redundància. Potser caldria anar pensant altres accions més punitives perquè els joves agents interessats s'ho pensin una mica més a l'hora d'apuntar-se al joc dels enganys, no? 

"Xuxo rondinaire".

 

Faig aquesta entrada per tal d'aclarir que no tinc cap mena de relació amb el "Xuxo rondinaire" aquest que s'ha popularitzat als mitjans (vegeu la notícia aquí). Ni el conec, ni he estat amb ell, ni tant sols coneixia la seva existència. Sí que conec els xuxos i a uns quants rondinaires, entre els quals m'incloc, però d'aquí a intentar involucrar-me amb aquest personatge hi va un abisme. Jo no tinc cap culpa que aquest senyor, o senyora, hagi suplantat el meu malnom per a les seves coses. Ara, sincerament, si ha fet el que ha fet per defensar Catalunya dels seus enemics, ben fet que ha fet!!

Ja el coneixem al PSOE...

 

D'això fa avui 20 anys. Els catalans, del PSOE no ens refiem gens ni mica. Ja fa temps que hem après la lliçó. Tanmateix, als líders independentistes sembla que els és igual conèixer la història d'enganys i falses promeses dels socialistes al llarg de molts anys, i han tornat a pactar-hi per investir Pedro Sánchez. 

Sé que aquest pacte d'investidura no ens apropa a la solució al conflicte amb l'estat espanyol. Espero que com a mínim ens apropi a la desaparició del panorama polític dels partits (i de tots els que viuen la mar de bé gràcies al partit) que han liderat el procés "independentista" aquests darrers anys.

No oblidem. No perdonem.

 

Torna de l'exili Clara Ponsatí.

 

Aquesta tarda, de forma sobtada, ha reaparegut a Barcelona la HC Clara Ponsatí, gairebé sis anys després de la seva marxa a l'exili escocès i belga. Ha tingut el temps just de fer una compareixença en roda de premsa al col·legi de periodistes i sortir a passejar en direcció al Centre Cultural del Born, que ha estat interceptada per un agent dels Mossos d'Esquadra que l'ha detingut (il·legalment ja que es tracta d'una eurodiputada amb immunitat) i l'ha acompanyat, juntament amb l'advocat Gonzalo Boye, per comparèixer davant d'un jutge a la ciutat de la Justícia.

A veure si el retorn de la Clara Ponsatí pot suposar un punt d'inflexió per a la revifada del moviment independentista que entre uns (els polítics nostrats) i altres (l'enemic) sembla que han dut al derrotisme i la resignació. 

L'independentisme surt al carrer a mostrar el seu rebuig als líders dels estats ocupants.

 

Aquest migdia s'ha celebrat a Barcelona la cimera hispano-francesa amb la trobada dels presidents dels dos estats ocupants, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. Milers de manifestants independentistes s'han ajuntat a l'avinguda Maria Cristina per mostrar la seva repulsa als mandataris, i per convidar-los a fotre el camp dels Països Catalans. S'han viscut algunes escenes de tensió entre manifestants i forces d'ocupació (mossos), quan els primers volien accedir al Mnac, on se celebrava la trobada, amb algunes carregues i cops de porra per allunyar el personal. Algun dirigent d'ERC, com Junqueras ha aparegut a la concentració i ha marxat protegit per alguns escoltes entre insults i xiulets de la gent.

Ni França, ni Espanya, Països Catalans!!

Ni França, ni Espanya, Països Catalans!

 

El proper dijous 19 d'aquest mes tenen previst trobar-se a Barcelona els Presidents de França i d'Espanya amb motiu de la cimera entre els dos estats ocupants, on han de tractar diversos assumptes. És a dir, que els amos de la colònia venen a saludar i ser vistos, i evidentment esperen rebre les atencions i homenatges dels seus súbdits més lleials a Catalunya, el President Pere Aragonès i l'alcaldessa de la capital, Ada Colau, entre molts altres.

Convocant la trobada a Barcelona, Pedro Sánchez vol vendre la imatge que a Catalunya ja s'ha acabat el conflicte derivat del referèndum de l'1 d'octubre, i que els catalans ja ens hem oblidat de la independència i de tot el que ha passat en els darrers 5 anys. Res més allunyat de la realitat. Ni oblidem, ni perdonem, i segur que el dia 19 hi haurà molts catalans que aniran a rebre els presidents francès i espanyol per dir-los que no són benvinguts, i que ni França, ni Espanya, Països Catalans!

L'enemic a casa.

 

Vergonya. Sento absoluta vergonya pel tracte vexatori de la Conselleria d'Interior al raper lleidatà Pablo Hasel, pres de de fa més d'1 any i 9 mesos a la presó de Ponent, i que ha hagut de tornar a trepitjar la seu judicial per afrontar una nova acusació per disturbis i agressions a la policia en una protesta a la subdelegació del govern a Lleida després de la detenció del MHP Puigdemont a terres alemanyes.

Custodiat per fins a 6 mossos d'uniforme, i emmanillat en tot moment a la cadira dels acusats, com si d'un perillós terrorista es tractés! I qui el tracta així és el propi govern al que ell va voler defensar! Inaudit! Lamentable! Indignant!

Jo espero que algun dia es faci justícia, i que els que ara han permès que el tracten així i que no han mogut ni un dit per alliberar-lo, pateixin les conseqüències algun dia.

La dignitat de Josep Costa.

 

Avui, l'eivissenc Josep Costa ha donat una lliçó de dignitat i de valor a la sala de TSJC on se'l jutja juntament amb la resta dels membres independentistes de la Mesa del Parlament que l'any 2019 va propiciar la tramitació de dues resolucions sobre l'autodeterminació i contra la monarquia, plantant el tribunal i marxant de la sala, ja que segons ell aquest tribunal no té legitimitat per jutjar la Mesa del Parlament.

Es dóna el cas que en aquest judici, Josep Costa va demanar fer ell mateix d'advocat de la seva defensa, i el fet que es retirés del judici ha deixat estupefactes al fiscal i al jutge que s'han quedat sense acusat i sense defensa de l'acusat, cosa certament insòlita. Tanmateix, el jutge ha decidit continuar amb el judici tot i que no es pot celebrar un judici sense la defensa de l'acusat (tot i que sí sense l'acusat).

Molt probablement Josep Costa podrà demanar la nul·litat del judici per aquesta circumstància.

11-S: Visca Catalunya i mori el mal govern!!

 

Enguany, a l'igual que l'any passat, tampoc m'he desplaçat a Barcelona per la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya. He preferit passar el cap de setmana a Guissona amb els amics de la colla castellera dels Margeners, que celebraven la Festa Major, i avui m'ha fet molta mandra (no només física) baixar fins a Barcelona. I no ho he fet seguint les ordres desmobilitzadores dels dirigents d'ERC, sinó per l'escassa motivació després de tants enganys i els paupèrrims avenços.

He de reconèixer tanmateix que m'he alegrat de veure que la capacitat mobilitzadora, i crítica, de l'independentisme continua sent alta i que la gent no afluixa ni baixa del carro malgrat la classe política dirigent.

Infiltrat de la PN al descobert.

 

Aquest matí el diari independent La Directa ha publicat la notícia de la descoberta d'un talp (un espia, un infiltrat) de la Policia Nacional espanyola dins del moviment de l'esquerra independentista així com al moviment per al Dret a l'Habitatge.

L'agent talp, un menorquí de nom real I.J.E.G., amb l'identitat falsa de Marc Hernández Pon, va introduir-se a través del Casal Popular Lina Òdena i el moviment per l'habitatge Resistim al Gòtic, arribant a esdevenir el coordinador del Sindicat d'Estudiants dels PPCC al Campus Mundet de l'UB.

Diuen que es feia passar per menorquí, i que l'accent el delatava. M'imagino que a banda de l'accent, altres coses no devien quadrar gaire els companys i van decidir-se a recollir informació del paio, fins arribar a descobrir que es tractava d'un policia infiltrat.

M'imagino que aquest noi ja deu ser camí de Menorca, o fins i tot a algun altre destí de l'estat espanyol, ja que Menorca no és gaire gran i se'l podria localitzar fàcilment...

"Catalangate", ens estan vigilant?

 

Fa escassos tres dies el diari nord-americà "The New Yorker" va destapar el cas de l'espionatge d'estat que va practicar l'estat espanyol contra el moviment independentista català a través del programa d'espionatge israelià "Pegasus". El periodista Roman Farrow (fill de Woody Allen i Mia Farrow) va investigar durant dos anys l'agència israeliana i va assabentar-se d'aquest espionatge il·legal, al que només poden tenir accés els estats.

Malauradament, i com ve sent costum al nostre país, els nostres governants s'han fet els indignats i fins i tot van fer una roda de premsa a Brusel·les per denunciar el cas, però accions concretes res de res. I, evidentment, el govern de l'estat espanyol ha fet veure que no saben de què els estan parlant i que quan això va passar ells no hi eren.

Estem tan acostumats a la repressió i els constants atacs per part de l'estat espanyol, que ja ni ens sorprenen notícies com aquesta. I també estem tan acostumats al servilisme i col·laboracionisme dels nostres governants "independentistes", que tampoc ens sorprèn que no hagin pres cap mesura contundent que pugui fer trontollar l'estabilitat de l'estat i tornar a posar la qüestió del dret a l'autodeterminació en primera línia. Fa temps que viuen de genolls, ara bé, amb les butxaques plenes.

Retrobada amb l'HC Lluís Puig a Els Banys (Vallespir).

 

El passat dissabte, aprofitant la meva visita al Vallespir per viure la festa de l'ós, vaig poder acompanyar uns quants conciutadans terrassencs a l'homenatge que van organitzar des de l'ANC Terrassa als Consellers terrassencs Lluís Puig, encara avui exiliat a Brussel·les, i Josep Rull, expres polític.

L'acte que s'havia de celebrar a la Plaça de la Sardana de la localitat nord-catalana, es va haver de traslladar a un poliesportiu proper per un plugim amenaçador a primera hora del matí. L'alcaldessa de la vila, la catalanista i independentista Maria Costa, va posar totes les facilitats als organitzadors per celebrar el retrobament.

Hi van haver parlaments dels homenatjats (especialment emocionat i emotiu el parlament de Lluís Puig), i de diferents representants de la societat civil terrassenca i de la Catalunya Nord. També hi va haver espai per a les actuacions de la cultura popular terrassenca, amb l'Agrupació Sardanista Amunt i Crits, el Ball de Serrallonga, els Bastoners, Capgrossos, i els Ministrils del Raval. I un fi de festa sardanista amb una cobla gironina.

Puigdemont retingut i alliberat a Sardenya.

 

La "justícia" espanyola no es cansa mai de fer el ridícul i divendres va orquestrar un arrest del MHP a l'exili, Carles Puigdemont, a l'illa de Sardenya, aprofitant el viatge de l'ara diputat del Parlament europeu a l'Alguer per assistir a l'Aplec Folc.

Dos policies de paisà el van detenir el dijous al vespre i el va conduir fins la presó de Sàsser, on va passar la nit fins que l'endemà la justícia sarda va decidir deixar-lo en llibertat sense mesures cautelars i no extradir-lo.

Una altra plantofada amb la mà oberta per a la "justícia" espanyola i per l'estat espanyol que torna a quedar en evidència davant la comunitat internacional.

La taula de diàleg són els pares.

 

Acció de tres encaputxats, ahir durant els actes de la Diada a Barcelona.

Diada Nacional 2021.

 

Enguany serà el segon any consecutiu que no baixo a Barcelona per la Diada. I no perquè ara sigui menys independentista que fa un parell d'anys, més aviat tot el contrari, si no perquè no vull que em sumin al gruix de l'independentisme "festiu" i folclòric que tant agrada als nostres líders "independentistes", i que a més a més els vota. 

Quan vulguin fer la independència que m'avisin. Mentrestant, prefereixo fer un arròs amb els col·legues.

Visca Catalunya lliure!

Fora botiflers!

Visca el jovent combatiu! Segueu Arran!!

 

Aquest matí ha vingut a Barcelona el cap de la colònia a parlar-nos de reconciliació i perdó, i l'auditori del teatre del Liceu s'ha omplert de col·laboracionistes, colons i d'altres personatges afins per retre homenatge.

Afortunadament, s'ha pogut colar un membre de les joventuts d'Arran per mostrar la seva oposició i per expressar-li allò que pensen molts catalans dels seus indults i la seva voluntat de reconciliació (rendició). També a fora del teatre s'han reunit milers de persones per mostrar el seu rebuig a l'acte i a les persones allà congregades.

Seguem Arran!!!

Dignitat / Indignitat (sobren les paraules).

 

Allibereu el David, malparits!!

 

A La Mola amb el David a l'esquerra de la imatge.

Els mossos van detenir abans-d'ahir al vespre el matadeperenc, i minyó de Terrassa, David Vallhonrat, i després de passar pels jutjats de Terrassa l'han empresonat a la presó de Brians 1.

El David es va negar a participar de la farsa judicial que va jutjar (i absoldre) els 13 activistes dels CDR que es van encadenar davant del TSJC a Barcelona el febrer del 2018 després que es conegués la sentència condemnatòria dels polítics catalans que encara són a presó.

La repressió i les ansies de revenja de la justícia espanyola envers el moviment independentista no tenen aturador (bé, sí en tenen, es diu independència), i el cas del David és una nova mostra.

Ens volen atemorits, quiets i callats. I el cert és que se'n surten prou bé els malparits... Odi etern.