Fa un any parlàvem d'una "baixada de temperatura
considerable" i de com això podia influenciar en la millora dels
índex de contagis i el descens dels ingressos per CoViD. Tot i que no ens hem
deslliurat del “bitxo” -perquè sembla que ha vingut per quedar-se-, sembla que
enguany acabem el mes de juliol en unes condicions molt millors pel que fa a
aquest assumpte.
De baixada de temperatures també en podem parlar, tot
i que no la qualificaria de "considerable". Ara bé, després de les
calorades que fa mesos que arrosseguem -tres onades segons els meteoròlegs-, de
no sé pas quantes nits tòrrides i tropicals, de descans nocturn incomplet estroncat
per la claror, pel soroll dels veïns o pels mosquits que ens entren quan deixem
persianes amunt i finestres obertes amb l'esperança que ens entri la fresca de
la nit, aquesta baixada de temperatures, per minsa que sigui, és prou
benvinguda.
S'acaba el juliol i entrem a l'agost, el mes de
vacances per excel·lència. Ens ho hem muntat així. De manera que, en els
propers vint o trenta-un dies, es concentren les vacances de la majoria de
catalans. De manera que les ciutats es buidaran i els llocs turístics, grans
ciutats, pobles i entorns rurals s'ompliran d'estiuejants
-"veranejants" tal com s'anomenaven a finals del segle passat-. Ja
cal que tinguem seny i respectem i protegim les persones que viuen "en i
del" món rural. Ells són els grans cuidadors de la terra i els proveïdors
dels nostres rebostos. Els qui hi viuen i hi treballen, en siguin
propietaris o no, els podem considerar els amos, els que hi tenen drets
adquirits i els qui saben què hi fan i perquè ho fan, ja que són els
arquitectes del nostre paisatge.
No s'hi val a arribar i imposar els nostres costums i
les nostres lleis; no s'hi val a obligar-los a canviar la seva manera de fer.
Allà hi manen les lleis de la natura i altres costums que potser no
comprenem. Això, precisament, deu ser allò que els estiuejants hi anem a
buscar. Ells hi són tot l'any i aquesta desconnexió que nosaltres anhelem i
gaudim durant quinze, trenta o seixanta dies -els més afortunats-, ells les
gaudeixen i les pateixen tot l'any: desconnexió, aïllament, desplaçaments
llargs per arribar a determinats serveis, quilòmetres de carreteres solitàries
i en estat dubtós, faci calor o fred, plogui, nevi o llampegui.
Tinguem en compte que no tothom està de vacances com
ho estem nosaltres. No està de vacances la flequera, la carnissera, la
farmacèutica, la ramadera, la cobradora del pàrquing, la informadora de l'espai
protegit, la pastora, la doctora... I totes i cada una d'elles, ens atendran de
la millor manera possible, fins on saben, encara que els mitjans de què
disposin siguin insuficients.
Per tot això i tantes altres coses que desconec, que
no esmento o que oblido, ens recordo a tots plegats, que és molt important que
cuidem l'entorn, que respectem els seus habitants que són qui el modelen i que
ens deixem de creure que som els amos i senyors d’allà on anem. Gaudim de
l’entorn i de la seva gent, compartim-hi el nostre temps, aprenem-ne,
impregnem-nos del seu "savoir faire" i, sobretot, respectem-los.
Que l'Agost sigui un bon mes per a totes i tots,
i que la salut, el benestar i el bon humor ens acompanyin.
I ara sí, BONES VACANCES!
“En cada passeig per la natura, rebem molt més del que busquem”
(John Muir, naturalista escocès, 1838-1914)