manllevats

La Jenina de la Catalunya Nord, i amb família a Vilanova de Banat, ens proposa el terme manllevats. Justament el primer d'abril n'és un d'ells. Es tracta d'uns dies que, com pocs d'altres, defineixen el que és la primavera, una estació canviant.

PEL CUL LI’N POTS DAR, QUE PEL CAP NO PORÀS!!

La vella de Romadriu. Juntament amb Montenartró, Romadriu és un poblet de la vall del riu de Santa Magdalena, molt prop ja dels límits del Pallars amb l’Alt Urgell. Segons una rondalla molt estesa per la comarca, fa moltíssims anys que vivia en aquest poblet una vella que tenia un ramat d’ovelles. Un any, el darrer dia del mes de març, la padrina exclamà tota satisfeta, perquè ja feia bon temps:

Cent borrecs tinc a muntanya,
tots treuen un pam de banya.
Cent auvelles tinc a l’Urgell,
totes tinen lo seu anyell.
Març, marcerol:
no em fas més por que un caragol.

El març, que tenia fama de ser un mes molt dur i rigorós, es va enrabiar molt per aquestes paraulers, que ell interpretà com el desafiament i la burla d’una dona insignificant. Llavors decidí d’enviar un fort escarment a la padrina, però, com que gairebé ja no li quedava temps, va demanar l’ajut del seu germà, el mes d’abril:

Abril gentil:
deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres;
un que jo en tinc en faran quatre
i a la mala vella els hi farem pernabatre!!!

De seguida es va girar un fort temporal de vent i de fred, que va durar quatre dies. Aquesta maltempsada, que cada any es repeteix, és coneguda per aquest motiu amb el nom de «mal-llevants», és a dir, dies manllevats, prestats. A la infortunada vella, se li van pelar de gel tots els caps de bestiar. Només va poder salvar un corder molt xic, perquè se’l va posar sota les faldilles. Malgrat això, duien que la temerària padrina seguia escarnint el mal temps:
"Pel cul li’n pots dar, que pel cap no poràs!!" Acabat el mal temps, només va poder esquerar un corder, però amb la cua més pelada que un jonc. A Romadriu, encara hi ha la cova on s’arrecerà la temerària padrina.”

Font: Vist a reflexions en català . "La llegenda de la vella de Romadriu" publicada per en Pep Coll. Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. La Magrana, 1989.

Exemple 1: "Els manllevats són uns dies que l’abril deixa al març perquè aquest darrer els hi demana. Uns jorns de fred, pluja, neu o glaç, que any rere any es van repetint amb major o menor intensitat, però sempre els tenim aquí."

Font: Climents Miró Tuset, al seu bloc Propense.

Exemple 2: "El saber popular ens recorda la història d’ un pastor que es vantava orgullós davant d’un mes de març especialment benigne, 'tinc allà dalt de la muntanya, mil borregs que treuen un pam de banya'. El mes de març, ferit en el seu orgull, demanà ajuda al més d’abril: 'abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos, que amb un que jo en tinc en mataré més de deu mil', i això donà origen als coneguts dies manllevats."

Font: Article d'en Marià Cerqueda a la revista Viure els Pirineus, març del 204.

Exemple 3: Una altra versió del conte de la Vella de Romadriu, ampliada.

Font: Revista L'Esmolet, juny del 2007. Publicada per la Zer. La ZER Narieda neix el curs 1992-1993, formada per les escoles CEIP d'Alinyà, CEIP de Fígols, CEIP Sant Climent de Coll de Nargó i CEIP Miret i Sans d'Organyà.

Definicions: Al DCVB hi figura l'entrada, manllevat: 2. Situat fora del seu lloc.

Les entrades del DIEC per a manllevar: Fer-se prestar. 2 v. tr. Treure per a si (quelcom) d’un altre.