Amb
quatre mots: acció i reflexió, una bona història (una narració
que conté els elements necessaris per enganxar als lectors)
Recomanada
per: seguir el blog de l’Anna Villalonga, A l’ombra d’un crim, és
seguir la trajectòria literària d’en Jordi de Manuel. Així, quan he tingut l’oportunitat
de llegir un llibre de l’autor no ho he dubtat.
El
llibre: La mort del corredor de fons, 2011 Proa Col·lecció a tot vent,
pàg. 237
“Mentre
passeja el gos per la serra de Collserola un metge jubilat troba unes restes
humanes. Les despulles revelen indicis sobre un nou tipus de crim a Barcelona.
L'inspector Marc Sergiot, amb l'ajut de l'agent Carles Fortiana, s'encarrega de
la investigació. Alhora, en un altre barri de la ciutat, un seguit
d'assassinats en sèrie sacsegen la xafogor estival. La caporal Lídia Sánchez i
l'agent Pau Ribó, de la brigada d'homicidis dels Mossos d'Esquadra, sospiten
que els casos estan relacionats.
Les vides de tres homes -Hakim, un jove marroquí que arriba a la ciutat fugint de la misèria; Leo, un petit delinqüent barceloní, i Zoran, un georgià immers en el crim organitzat- s'entrecreuen i es barregen en una història dura i trepidant.”
La saga de comissari Sergiot no comença ni acaba amb aquesta novel·la,
tot i així, no impedeix llegir-la d’una forma independent ja que la trama de la
investigació comença i acaba en les seves pàgines. Només la curiositat de saber
una mica més del personatges que ja venen d’altres llibres ens pot crear la
necessitat de seguir l’ordre de la seva creació. Sense poder comparar amb cap
altra novel·la de l’autor ja que aquesta ha estat la meva primera aproximació
als seus llibres, queda clar que en Jordi de Manuel té un estil net i directe,
sense retòrica, que fa que el llibre es llegeixi d’una manera fluida, al mateix
que sap crear la tensió i la dosi d’intriga necessària per fer-la additiva i interessant
de seguir.
La trama comença en dos lloc diferents de Barcelona, la serra de
Collserola, on es troba el cos d’un mort en rares circumstàncies i l’atracament,
amb trepidant persecució, d’un suposat repartidor de pizzes per part d’un
lladregot de poca estopa. Com previsiblement ja pot deduir el lector, els
lligams entre els dos casos seran una de les claus de l’argument. Tot i així,
viatjarem al passat dels seus personatges i anirem descobrint com les
casualitats i les fatalitats els acaben acostant encara que les seves vides, aparentment
no tinguin res en comú.
El centre d’interès de la novel·la no és tant la investigació policial
com les particularitats de les vides de tres dels seus protagonistes, un lladregot sense
pretensions que sobreviu robant als repartidors de pizzes per aconseguir diners
per droga, un pobre noi immigrant que deixa el seu país per buscar una
oportunitat i poder fer realitat els seus somnis - ser un corredor de fons- i un perillós delinqüent de la màfia russa. Com
apunta l’Anna Villalonga, gran coneixedora de l’obra d’en Jordi de Manuel, “Com
passa sovint, les seves novel·les tenen diversos nivells de lectura i
d’interpretació. Així, hom les pot llegir en clau més lleugera, purament
criminal, o aprofundint en la volada que, en realitat, les obres posseeixen.” I
ajuntant aquests nivells d'interpretació, ens trobem amb una novel·la de lectura àgil
i ràpida que conté els fils argumentals que inviten a reflexionar sobre aspectes poc agradables de la nostra societat, i que són els que li serveixen a l'autor per crear la base del relat.
La novel·la transcorre al llarg d’una setmana, fet que agilitza
els esdeveniments, l’acció i un cert suspens, i li són suficients a l’autor per
explicar-nos, a un ritme més pausat, no només la vida dels seus protagonistes sinó per afegir-hi un tema tan actual
com ara la immigració. I més concretament, la diferència de qui ve sense res,
a qui ve formant part d’un engranatge d’extorsió. I tot lligat amb un tema tan sòrdid i l’esgarrifós
com és el comerç il·legal d’òrgans. Com tota novel·la negre hi intervindran els agents
policials, aquí dos cossos de policia que busquen no només les pistes per resoldre
el cas sinó l’equilibri entre ells per no trepitjar-se competències al mateix
temps que cerquen les seves estabilitats personals.
Encara que el comissari Sergiot intervé en la resolució del cas, en La
mort del corredor de fons, no hi té un paper principal. Desconec si això també
passa en la resta de la saga, aquí, apareix d’una manera directe cap a la
meitat del llibre. Aquest aspecte m’ha sorprès una mica perquè anava convençuda
que el punt de vista del relat seria la investigació del comissari Sergiot, en canvi, el punt
de vista varia en funció de qui ens explica la seva part de la història; ja
sigui els records de la infància d’en Hakim, el passat d’un Zoran, el dia a dia
d’en Leo o els problemes personals de cadascun dels policies. I aquest aspecte
l’he trobat tot un encert.
I un final ràpid i trepidant com ho havia estat el principi, amb persecucions
i tensions com apunten en alguna ressenya al “millor estil cinematogràfic”. I si l’autor tanca el
tema del cos trobat a Collserola, deixa oberta alguna via o preguntes de l'estil "i aquest què?" o "què passa amb això?", però en cap cas, vol dir que la novel·la no estigui acabada o que quedi coixa, és simplement una forma de donar al lector la capacitat d'arribar al seu final, perqué ell, en Jordi de Manuel, ja ens ha explicat el que realment li interessava.
Us recomano llegir la ressenya d’en Jordi Cervera, en ella hi inclou “la
versió de la jugada” del propi autor: el gènesi de la novel·la. Jo l’he llegit
abans de preparar la ressenya i la veritat és que m’ha fet gràcia descobrir el
punt de partida, l’anècdota d’on arrenca l’argument i també la part més seriosa
i compromesa de l’autor, la vocació “... d'escriure sobre dilemes morals,
comprometre's amb posar la lupa a les escletxes més fosques de la nostra
societat.”.
Jordi de Manuel i Barrabín (Barcelona, 1962)
Doctor en biologia, professor de secundària i escriptor. Ha escrit
diversos contes i novel·les per a infants i adolescents i novel·les i narrativa
per adults. La seva pàgina web aquí.