Trigonometry

És un fet que les societats evolucionen i s’obren a noves realitats. La realitat s’ha fet líquida i complexa fins a configurar realitats úniques i diverses que són objecte de drets.
En una societat conflueixen individus de cultures, races, religions, identitats sexuals,... diverses. Ja no és possible definir les realitats que afecten als individus des d’estereotips ni cap mena de paràmetre que encotilli el que una persona sent o vol ser. I tota aquesta realitat divergent que romania soterrada o amagada ha anat emergint i fent-se present.
Trigonometry és una minisèrie en to de comèdia que ens parla d’això i de com costa encaixar-ho en el teixit de relacions personals i familiars. Manté un to optimista i referma que el més important són els sentiments que mouen les persones i la voluntat d’ajudar-se i compartir un projecte de futur.
Entre l’allau de sèries que s’oferten aquesta té la virtut d’allunyar-se dels convencionalismes, plantejar el que socialment es viu i es viurà al segle XXI i oferir una nova mirada sobre el món en que vivim. Resulta recomanable. 

Hache

El mes passat Manresa es va convertir en un plató de televisió per al rodatge d'algunes escenes de la segona temporada de la sèrie de Netflix Hache. La premsa local se'n va fer ressó i l'esdeveniment va ser seguit amb curiositat per molta gent. 
A mi també em va picar la curiositat i ara, després d'haver visionat la primera temporada, he de dir que em sembla una producció molt digna, de bona factura, que no té res a envejar a d'altres produccions foranes de més anomenada. 
La sèrie, de temàtica policíaca i basada en fets reals, està ambientada en una Barcelona de 1960 grisa i que encara respira franquisme. Reuneix tots els ingredients del cinema negre més clàssic: mafiosos, corrupció policial i judicial, suborns, xantatges, tràfic de drogues, jocs de lleialtats, històries d'amor,... 
Compta amb uns personatges complexos i torturats per elements del seu passat, les evolucions dels quals se segueixen amb força interès. 
Està ben interpretada. Els protagonistes principals són cares conegudes del cinema espanyol com ara Javier Rey, Adriana Ugarte o Eduardo Noriega; però la resta del repartiment compta amb una nodrida presència catalana entre la que cal destacar el Marc Martínez, el Pep Ambrós, l'Íngrid Rubio, el Roger Casamajor, l'Àlex Casanovas o el David Bagés.
Per als manresans té l'interès afegit d'anar descobrint els indrets de la ciutat on s'han filmat algunes escenes i gaudir de les aparicions dels cotxes d'època que pertanyen a la col·lecció particular d'un conciutadà. La màgia del cinema converteix l'emblemàtic Passeig manresà en la Rambla barcelonina i t'adones de com la fàbrica de somnis que és el cinema converteix amb ben poca cosa un comerç de la zona en el club Albatros, epicentre de la trama de la sèrie.
La música, que es mou a ritme de jazz i boleros, reflecteix molt bé l'ambient dels night clubs de l'època. 
En definitiva, Hache és una producció amb un bon guió que progressa amb ritme, t'atrapa i segueixes amb interès; compta amb unes interpretacions convincents i amb una factura  homologable als estàndards internacionals, que li pot oferir una bona repercussió en la plataforma d'un gegant global com és Netflix. 
Si us agrada el cinema negre i les històries "dures" no us decebrà. 

Homeland

Confesso d'entrada que sóc més de pel·lícules que de sèries. Prefereixo concentrar-me temporalment en una ficció que no pas seguir arguments que es van estirant com un xiclet gairebé fins a l'infinit. Però reconec que una ficció com Homeland m'ha atrapat i que n'he seguit amb passió els vint-i-quatre capítols que han completat les seves dues primeres temporades (i el sorprenent i obert final de l'últim capítol promet també una tercera temporada amb punts d'interès).
És una ficció que barreja amb habilitat temes com l'espionatge, el terrorisme, la política, la guerra,..; i que els tracta amb uns personatges molt ben treballats que mouen l'amor, l'amistat, els valors o l'ambició. 
Tots els personatges tenen alguna cosa per amagar i quelcom que ho pot justificar, i sovint es mouen entre el dubte i l'ambigüitat, mostrant tota la complexitat, les llums i les ombres, del comportament humà. 
Compta amb diàlegs brillants, frases de les que es recorden i fan pensar (ara mateix em ve al cap una que diu "és més important matar una idea que un home") i moments de gran intensitat dramàtica. 
Es diu que una part molt important del talent creatiu del cinema nord-americà s'ha desplaçat cap al món de la ficció televisiva i crec que sèries com Homeland ho evidencien. 
Si encara no la coneixeu és una bona proposta per a les vacances que ja s'acosten.