Mujeres letales, de Manuel Marlasca i Luis Rendueles

Manuel Marlasca i Luis Rendueles
Mujeres letales. Historias de asesinas, policías y ladronas
Barcelona: Editorial Martínez Roca (Grup Planeta), 2012
340 pp.
ISBN 978-84-9998-193-2
PVP ebook: 5,99€

Aquests llibre forma part d'allò que s'anomena periodisme de successos o de crònica negra. Els més grans recordareu una publicació que es deia El Caso (1952-1997), un setmanari més aviat sensacionalista on es publicaven notícies d'assassinats i tota mena de misèries humanes que alimentaven la morbositat dels lectors amb detalls escabrosos i on col·laboraven periodistes de nivell com els coneguts Enrique Rubio (1920-2005) i Josep Martí Gómez (1937-2022). Tenia el seu públic (nombrós) i es diu que l'any 1959 va arribar a vendre 400.000 exemplars.
Avui en dia el gènere ha experimentat una revifada gràcies a l'èxit d'un programa com Crims, que va allargant temporades i afegint casos; i que ja compta amb programa radiofònic i els corresponents podcasts. Darrerament s'ha afegit un videojoc per a que el personal posi a prova les seves capacitats detectivesques. 

Vull dir que el gènere és viu i té el seu públic, malgrat que aquests anys hagi anat migrant cap a plataformes audiovisuals.

La peculiaritat del llibre que acabo de llegir radica en el fet que ofereix una perspectiva de gènere, perquè la dona ha anat guanyant protagonisme en tots els àmbits de la societat: hi ha més dones a les presons (de les que hi havia trenta o quaranta anys enrere), hi ha més crims comesos per dones, robatoris; però també hi ha més dones policies o que fan tasques d'investigació criminal. Tot plegat dins d'una normalitat que tendeix a la presència de la dona en tots els àmbits de la societat en un pla d'igualtat.

L'exposició de casos, que són relatats amb minuciositat des de tots els àmbits, ofereixen la possibilitat als lectors de trobar alguns trets comuns i endinsar-se en la psicologia de les dones que han comès el delicte. Generalment sempre sol haver-hi un motiu o un trastorn patològic greu de la personalitat. I ens trobem, sense que això justifiqui el delicte en cap cas, amb elements com ara entorns familiars desestructurats, addiccions diverses, baix nivell cultural i econòmic, manca d'empatia i dificultats per a canalitzar adequadament les angoixes vitals. Ens trobem amb crims comesos de forma matussera, cert primitivisme, poca sofisticació; com a reaccions primàries d'essers poc capaços de posar-se en la pell dels altres i superats pels seus patiments; incapaços de plantejar-se alternatives. Però també hi trobem crueltat i cobdícia. El que deia: res justifica el delicte i sempre hi ha consciència del mal que s'ocasionava; però la realitat és que hi ha persones que s'endinsen en una espiral delictiva sense aturador fins que se les enxampa.

El llibre s'estructura en tres blocs: assassines, policies i lladres; i recull diferents casos que han protagonitzat l'actualitat de la crònica negra del país coincidint amb els anys en que les dones han anat assolint protagonisme tant en el món de la delinqüència com en el de les forces de seguretat.

Llegir-lo resulta entretingut, perquè està escrit amb el dinamisme i l'amenitat pròpia dels bons reportatges i ofereix les claus per a comprendre millor una realitat social que sovint roman amagada.

Dolça introducció al caos, de Marta Orriols

Marta Orriols

Dolça introducció al caos
Barcelona: Edicions del Periscopi, 2020
Col·lecció Escafandre, 14
256 pp (188 pp. en epub)
ISBN: 978-8417339-49-4
PVP: 17,50€

De la literatura de la Marta Orriols m'admira la seva capacitat per a desenvolupar trames a partir de conflictes en les relacions humanes. Conflictes de projecció universal perquè formen part de la condició humana i són fruit del desenvolupament de les societats. Tracta les qüestions amb delicadesa i respecte des d'una òptica femenina i evita qualsevol simplificació maniquea. Aquest aspecte del tractament m'agrada perquè sóc persona de grisos i penso que gairebé res és del tot blanc o negre, que sempre hi ha parts de raó en tots els posicionaments de la majoria de temes. 

Diuen que la bona literatura ha de remoure alguna cosa per dins nostre, que no ens hauria de deixar indiferents; ens hauria de plantejar preguntes i moure'ns a reflexionar sobre certes qüestions. Jo me n'he fet algunes:

- Què seríem capaços de fer per amor? Hem de cedir en tot allò que pugui posar en perill una relació?

- Un home ha de poder decidir sobre la paternitat? La dona sempre ha de tenir l'última paraula?

Tot arrenca en una trobada amb amics. En un moment donat la Marta li confessa al Dani que està embarassada i que no ho vol tirar endavant. Això trasbalsa el seu company quan s'adona que tot ho ha gestionat ella sense comptar amb ell per a res. Perquè en el compte enrere fins al dia i l'hora en que té concertada la intervenció per a la interrupció voluntària de l'embaràs anem descobrint elements de la història familiar que qüestionen la decisió de la Marta i tensen la seva relació. 

Hi ha amor i estimació, però també projectes professionals, inseguretats,... Perquè mentre tot això es va desenvolupant assistim també al retrat d'una generació (la que està al voltant dels trenta) ambiciosa, egocèntrica, hedonista i amb un punt de narcisisme; exigent, que vol estar segura de fer bé les coses i amb un gran temor al fracàs. Perquè t'acabes preguntant si la decisió de la Marta és fruit dels seus projectes professionals o de les seves pròpies inseguretats com a dona i/o futura mare. I aquí entra en joc l'altra gran qüestió que planteja aquesta novel·la: fins on s'ha de cedir per salvar la relació? Perquè queda clar que és ella la que decideix interrompre l'embaràs i és ella la que decideix anar-se'n a treballar a Berlín.

I aquest empoderament femení és el punt de vista des del que s'ha escrit el llibre: la dona decideix sobre la seva vida i el seu cos; tot i que també m'ha semblat interessant reflexionar sobre si l'home ha de poder decidir sobre la seva paternitat.

Personalment, no deixa de sorprendre'm que certs joves posposin la formació de famílies fins a disposar d'estabilitat laboral i tenir assegurat un cert nivell de benestar material, que aquelles emocions d'estimar i veure créixer els fills que et fan créixer humanament es subordinin a la consolidació d'un estatus basat en bens materials.

Em sembla una lectura altament recomanable, que planteja coses importants sobre les quals poder reflexionar. 

Les hores, de Michael Cunningham

Michael Cunningham
Les hores
Barcelona: Edicions 62, 2003
240 pp
Col·lecció Labutxaca, 165
ISBN: 9788429752786
PVP: 8,95€

Recordo que vaig veure la pel·lícula Les hores arran de la seva estrena deu fer cosa d'uns vint anys. Em van impactar les imatges que mostraven el suicidi de Virgínia Woolf (interpretada per Nicole Kidman) ofegant-se en un riu. Em van atreure els retrats d'aquelles tres dones que aparentaven haver assolit una vida satisfactòria però que anhelaven per diferents motius fugir del món on vivien.
Em vaig comprar el llibre, que havia assolit cert èxit arran de la concessió del Premi Pulitzer el 1999, i va passar a engruixir la meva llista de lectures pendents. Fins aquest calorós estiu de 2022.
M'ha semblat una lectura interessant on destaca una estructura molt ben treballada.
Les hores es desenvolupa en tres èpoques diferents. D'una banda, els anys 20 del segle XX, on se'ns mostra una Virgínia Woolf que lluita contra la malaltia mental que va desenvolupant i que està en ple procés creatiu d'una de les seves obres més emblemàtiques, Mrs Dalloway. D'altra, els anys 40, un cop acabada la Segona Guerra Mundial; on trobem una mestressa de casa benestant, gran lectora, casada amb un heroi de guerra, amb un fill i novament embarassada. És la Laura Brown, que està llegint Mrs Dalloway i que experimentarà una sèrie de dubtes que la portaran a replantejar-se la seva vida.
I finalment ens situem als anys 90, on ens trobem amb la Clarissa (com la protagonista de Mrs Dalloway) Vaughan, una editora amiga d'en Richard, un escriptor i poeta malalt terminal de SIDA, que l'anomena també Mrs Dalloway.
Mrs Dalloway esdevé, doncs, l'eix vertebrador de les tres històries; car ens trobem amb la història de la dona que l'està escrivint (Mrs Woolf), la que l'està llegint (Mrs Brown) i la que la reviu molts anys després (Mrs Dalloway/Clarissa). I l'autor les sap fer convergir amb aparent naturalitat de forma convincent.
La trama és mínima. Passa en un dia, com la Mrs Dalloway de Virgínia Woolf, on la Clarissa està ocupada en els preparatius d'una festa que vol celebrar al vespre. És el mateix que està fent la Clarissa Vaughan per al seu amic Richard i també el que està preparant la Laura amb el seu fill Richie per a l'aniversari del seu marit. Però tot això serveix per a que aflorin records, imatges, pensaments; que fan replantejar la vida de les protagonistes, recordant-nos que una de les funcions de la literatura és la de sacsejar-nos i fer-nos sortir de la nostra zona de confort. Són personatges que tenen dubtes sobre la seva vida, sobre el que senten, sobre les decisions que han pres.
I l'autor fa fluir la narració fins a un final magistral que connecta les històries que ens ha estat explicant, amb la vivència de l'amor des de la homosexualitat i on ens ha mostrat una època marcada pels estralls que va causar la SIDA i que ara ja sentim una mica llunyana.
El llibre té coses que el fan interessant i que he intentat explicar i va comptar amb una exitosa adaptació cinematogràfica i un repartiment de luxe encapçalat per Nicole Kidman, Julianne Moore, Meryl Strep i Ed Harris. Es troba doblada al català.

Paraules que inspiren

La celebració d'unes festes tradicionals de la meva ciutat va dur al terra d'una cèntrica plaça una perfomance d'una coneguda entitat on es va confegir amb espelmes la frase següent: "Sigues el canvi que vols veure al món."
Em va agradar la proposta i vaig valorar el seu encert, que connecta amb els meus pensaments. Sovint es tendeix a pensar que les grans transformacions han de provenir de les grans ideologies. I no és ben bé així. Les grans transformacions provenen de baix, del gran comú de la gent; de la suma de petits esforços individuals. Si avancem cap a la igualtat entre persones i l'empoderament femení és per la consciència que s'ha desenvolupat a la societat, que ha anat transformant comportaments individuals. Si hem millorat en polítiques de protecció del medi ambient és per la consciència que hem desenvolupat sobre les limitacions dels recursos naturals i les conseqüències que té el nostre model de desenvolupament en el clima i la salut del planeta.
Cada comportament individual, com deia el llegendari Capità Enciam ("I recordeu: els petits canvis són poderosos"), és un granet de sorra que suma en totes aquestes transformacions. I el que poden fer els governants és canalitzar-ho i ordenar-ho, desenvolupant lleis que li donin suport i ajudin a consolidar-ho. Però res canvia si no canvia la gent a partir de les seves conviccions i comportaments individuals.
Per això em va agradar aquesta frase, perquè il·lumina el camí i ens fa adonar que tot comença per nosaltres mateixos, pel nostre model.

Gambit de dama. de Walter Tevis

Walter Tevis
Gambit de dama
Barcelona: Columna Edicions (Grup 62), 2021
Col·lecció Clàssica
368 pp.
ISBN: 978-84-664-2753-1
PVP: 19,90€ (rústica amb solapes) - 8,99€ (eBook)

La literatura ha estat una font inesgotable d'idees i arguments per al cinema. Són dues arts que es retro-alimenten, car en algunes ocasions ha estat la pel·lícula la que ha donat lloc a la novel·la. Gambit de dama es va publicar inicialment el 1993 i el seu autor, Walter Tevis (1928-1984), és pràcticament desconegut a casa nostra; tot i ser autor d'obres que han conegut adaptacions cinematogràfiques, com ara El color dels diners (interpretada per Paul Newman i un jove Tom Cruise) i aquesta exitosa sèrie de Netflix que n'ha afavorit la traducció i la difusió i des de la que he arribat al llibre.

La sèrie, d'excel·lent factura, ha servit per donar visibilitat al món dels escacs i descobrir-nos que també hi ha noies que hi juguen. 

La novel·la tracta diverses temàtiques d'interès. Deixant de banda que desperta la curiositat pel món dels escacs (i que ens convida a descobrir grans partides que formen part de la història d'aquest esport), és una història de superació personal i empoderament femení que podem llegir en clau feminista. 

La Beth Harmon és una nena de vuit anys que ja havia perdut el pare amb anterioritat i que perd la mare en un accident. Entra en un orfenat i, poc agraciada, haurà de créixer mancada d'afectes amb l'esperança de trobar una família que l'adopti i la tregui d'allí. A l'orfenat desenvoluparà una addicció als tranquil·litzants, però també descobrirà els escacs gràcies al bidell del centre. La Beth demostra bones capacitats però haurà d'esforçar-se per a socialitzar-se amb companyes que li adrecen gestos de menyspreu classistes i per a poder desenvolupar la seva passió creixent pels escacs. Amb la mare adoptiva (que és abandonada pel marit gairebé el mateix dia de l'adopció) i entre privacions, aniran aconseguint, amb una complicitat creixent, guanyar-se la vida jugant tornejos d'escacs. Per això deia que és una història d'empoderament femení, perquè són dues dones que s'han de buscar la vida (mentint quan cal), sense l'empara protector d'un home. I en un esport on històricament la presència femenina ha estat testimonial.

Un altre tema que planteja la novel·la són les drogoaddiccions, portades molt més enllà a la sèrie (on sembla que amb els tranquil·litzants aconsegueixi visualitzar les jugades i les partides; sense els quals no pot pensar amb lucidesa), que al llibre (on els ha de prendre per poder dormir i jugar bé l'endemà); però la novel·la deixa clar cruament (quan la protagonista inicia una espiral autodestructiva a partir d'un consum abusiu d'alcohol) com poden portar-te a perdre el control de tu mateix i precipitar-te en un abisme del que pot ser difícil sortir.

La novel·la és molt cinematogràfica (potser hi ajuda haver vist la sèrie), de fàcil visualització; llegidora (malgrat les referències tècniques als escacs) i enganxa des del primer moment. Et fa partícip de les angoixes i els patiments de la protagonista, però avances per ella amb la tranquil·litat de saber (després d'haver vist la sèrie) que tot allò acabarà bé. 

Crec que la sèrie supera la novel·la. És un producte audiovisual brillant que fa millor el text en el qual s'inspira. 

Si us va agradar la sèrie gaudireu també de la novel·la.

LIJ - Ada Lovelace i la informàtica

 

Roger Canavan; Annalise Stoney (il·lustradora)

Ada Lovelace i la informàtica

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Eureka!, 3

144 pp

ISBN: 978-84-17599-88-1

PVP: 11,95€

No sé si mai us heu plantejat com han de ser les biografies que també puguin llegir i engrescar els nens i les nenes. La col·lecció Eureka! Biografies de ciència d'Animallibres us ofereix una proposta d'allò més atractiva. Són llibres amb un cos de lletra generós, il·lustrats, que inclouen requadres de resum i amb informacions que permeten contextualitzar aspectes de la vida dels biografiats, tires còmiques,... Tot d'elements per a facilitar la lectura i poder-la contextualitzar adequadament.

Endinsar-se en la vida dels altres sempre té quelcom d'apassionant que et desperta la llavor de la curiositat, sobretot quan tens un interès en allò que van viure i fer.

Ada Lovelace (1815-1852), de qui jo desconeixia l'existència fins a la lectura d'aquest llibre, va ser una estudiosa de les matemàtiques i del funcionament de les màquines. Tenia una salut fràgil i provenia d'una família rica, que li va proporcionar formació a casa (en aquella època les dones no tenien reconegut l'accés a la universitat) amb gent de prestigi. 

Resulta que va tenir la intuïció de crear un llenguatge que poguessin entendre les màquines (a través d'un sistema de targetes perforades); les beceroles dels ordinadors que disposem avui dia. I va ser la inspiradora dels algoritmes que avui regeixen les nostres vides. No és poc.

A través del relat de la seva vida anem descobrint sobre què va estar estudiant, les persones amb les quals es va relacionar i també la lluita contra l'estigmatització i els prejudicis de l'època pel fet de ser dona. Tenim, per tant, que en el seu cas convergeixen la reivindicació de l'aportació científica i la de gènere.

El temps li ha fet justícia. No us he volgut dir fins ara que el seu pare era el poeta Lord Byron, perquè el seu prestigi no li ve per ser filla de sinó per mèrits propis. Avui, el 2021, el llenguatge informàtic utilitzat pel Departament de Defensa dels Estats Units s'anomena Ada. I, des de 2009, el segon dimarts de cada octubre se celebra el dia d'Ada Lovelace per commemorar no només les seves aportacions sinó el de totes les dones que han contribuït al progrés de les ciències i les matemàtiques. 

Us espera una lectura amena i d'allò més enriquidora.

LIJ - Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir), de Tony Amago

Tony Amago; Nuria Rodríguez (il·lustradora)
Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir)
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció La biblioteca dels ratolins, 61
40 pp.
ISBN: 978-84-17599-41-6
PVP: 15,95€

Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir) és un àlbum il·lustrat de coneixements que reivindica l'aportació de gènere de diverses gestes i epopeies protagonitzades per dones. Segueix la línia d'Un món de dones extraordinàries, ressenyat en aquest mateix blog. 
Així, trobarem un munt de dades i curiositats que ens acostaran al seu perfil biogràfic i que en conjunt esdevenen tota una invitació a somiar i lluitar per aquests somnis. Per les seves pàgines desfilaran pilots, aviadores, alpinistes, zoòlogues (com ara Dian Fossey, coneguda per la seva tasca a favor dels goril·les de muntanya i la versió cinematogràfica de la seva vida interpretada per Sigourney Weaber), navegants,... Totes elles caracteritzades per la seva valentia i determinació i un cert esperit aventurer. 
No es pot valorar allò que es desconeix i aquest àlbum ens permet donar valor a fites i gestes que degudament contextualitzades hauríem de conèixer. 
Que el 2020 us aporti lectures que us interpel·lin i us aportin una mica més de saviesa.
Bon any i bona lectura!

Las mujeres, que leen, son peligrosas; de Stefan Bollmann

Stefan Bollmann
Las mujeres, que leen, són peligrosas (pròleg d'Esther Tusquets)
Madrid: Editorial Maeva, 2017

152 pp.

ISBN: 978-84-16690-91-6

PVP: 29,90€

Las mujeres que leen són peligrosas és un d'aquells llibres que s'escriuen pensant en els que estimen els llibres i la lectura. Hi trobes sensacions i emocions que has viscut com a lector. Però no és només un homenatge a la lectura i als lectors. El títol comporta també una forta càrrega reivindicativa que associa la lectura a un acte de llibertat. Quan llegim per a nosaltres mateixos ens apropiem dels significats dels llibres que llegim, els fem nostres i esdevenim "perillosos". Perillosos perquè podem tenir un punt de vista divergent, perquè podem qüestionar la realitat, posar en dubte principis,... Aquest és el poder que et proporciona la lectura i aquest és un llibre sobre el poder de la lectura. 

Llegint conquerim espais de llibertat, obrim portes que ens menen cap a ella; anem construint la nostra pròpia visió del món, i l'anem construint des de la independència que ens proporciona el nostre bagatge de lectures. Això és així per a tothom, però ho ha estat molt més per a les dones, que han trobat en la lectura un mitjà per a superar les estretors del món que els ha estat històricament imposat (portar una casa, tenir cura de la família,...) i obrir-se una porta cap al coneixement, la imaginació i cap a un món de llibertat i independència. La lectura ha tingut, doncs, un paper alliberador. I aquesta reflexió ens porta cap a l'altre gran element d'aquest llibre, que és la selecció d'una setantena d'obres dels darrers vuit segles (pictòriques sobretot, però també fotogràfiques; i del món occidental) per a capturar la intimitat de la lectura femenina,  la solitud que l'envolta i afirmar-la com a acte existencial de gran importància a les nostres vides. 

A partir de les imatges d'aquestes obres l'autor intenta explicar el que hi ha darrere d'elles, situar-les en el context històric de l'any en que van ser creades i acompanyar-ho tot plegat de referències a la lectora que protagonitza l'obra -quan això és possible- i al que està llegint.

L'autor, Stefan Bollmann (1958), és un gran especialista en l'obra de Thomas Mann. Va estudiar filologia, teatre, història i filosofia abans de dedicar-se a la literatura. I s'ha donat a conèixer entre nosaltres amb aquest llibre.

Estem davant d'un llibre ben original, singular, amè, visualment atractiu (i que jo recomanaria llegir en una tauleta en format epub per a gaudir amb detall dels detalls de les il·lustracions), que té interès per tot el que explica sobre la lectura i pel coneixement que t'aporta a partir de la selecció d'obres d'art de la que es val.

Val molt la pena.

LIJ - Què em contes, Caputxeta?

José Carlos Andrés González; Éric Puibaret (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallés)
Què em contes, Caputxeta?
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 53
32 pp.
ISBN: 978-84-17599-18-8
PVP: 15,95€

La veritat és que la primera sensació que m'ha deixat Què em contes, Caputxeta? ha estat la d'un cert déjà vu. És allò d'agafar un conte tradicional i canviar-li quatre coses amb la pretensió de fer-ne una cosa nova, moderna i proposar-ne una nova lectura. Les intencions acostumen a ser bones. Els resultats ja són més discutibles. 
Aquest àlbum pretén lloar la lluita de les persones per ser elles mateixes i afirmar la seva personalitat; per fer front a tot allò que predetermina les seves vides . En certa manera és com un cant a la llibertat individual, contra les coses "com han de ser". Per a que no ens espanti emprendre nous camins i sapiguem "viure diferent" amb valentia si és el cas.
Vist així estaríem davant un àlbum de tesi filosòfica que intentaria definir una manera de viure la vida. I això, com a idea, està molt bé. No sé si aquestes eren les intencions dels creadors de l'àlbum, però el que a mi no em convenç és que formi part d'un àlbum il·lustrat adreçat a primers lectors. No crec que un infant pugui fer segones lectures en aquesta línia. Ni em convencen els elements amb els que ha jugat l'autor per a desenvolupar la seva proposta: "la Capu" amb capa multicolor que planta cara a la mare i va a veure la iaia amb bici, el llop desconcertat pels canvis que observa, la iaia que està al llit llegint i elogia la valentia de la nena per voler ser diferent,... Tot molt progre i en clau feminista. 
En aquest món tot és qüestió de preferències i gustos. No pretenc convèncer a ningú de res. Potser us agradarà o fins i tot entusiasmarà. Jutgeu per vosaltres mateixos, però aquest el reservo per als amants de les adaptacions de contes tradicionals.

LIJ - Un món de dones extraordinàries, d'Eva Prada

Eva Prada
Un món de dones extraordinàries
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció La biblioteca dels ratolins, 5
88 pp.
ISBN: 978-84-16844-80-7

PVP: 17,95€

Un món de dones extraordinàries és un àlbum il·lustrat de coneixements que es mou entre la divulgació i la reivindicació. És un documentat recull de ressenyes biogràfiques de dones que han destacat al llarg de la història per un motiu o altre. Intencionadament no és parla de les dones més conegudes pel gran públic. Personalment tenia coneixement d'algunes (Nefertiti, Cleòpatra, Hipàtia, Joséphine Baker, Mata-Hari,...), però no de la gran majoria de les que apareixen. Per tant, no només infants i joves faran descobertes curioses, sinó també el gran públic que s'encurioseixi pel seu contingut. Deia que és una tria intencionada, perquè hi ha molta dona que quan ha tingut ocasió de demostrar la seva vàlua ho ha fet a bastament en els més variats camps, inclòs el militar. Només l'organització patriarcal de les societats fins a temps molt recents ha impedit que poguessin despuntar amb naturalitat. I a través dels exemples seleccionats veurem també que, sobretot a l'antiguitat, ha estat quan l'home ha mort, que la dona ha pogut "lluir". O que ha calgut amagar la condició de dona per a guanyar-se un lloc en un món d'homes.

El volum organitza les ressenyes per continents amb la voluntat de reflectir que arreu i en totes les èpoques, hi ha hagut dones destacades, tot i que alguna ubicació sigui discutible i grinyoli, perquè el que vincula algú a un lloc, en bona part, és la cultura rebuda (i costa considerar "asiàtiques", per posar un exemple, a dones com Yvonne Cormeau o Lídia Lítviak). Però bé, són qüestions menors que no treuen valor a un volum com el que us ressenyo.

Crec que és una bona aportació que pot resultar útil i d'interès per a nens i nenes a partir de 9-10 anys i per a públic en general sensibilitzat per les qüestions de gènere. Hauria de formar part de les biblioteques d'escola o institut, ja que omple un buit en els materials que ajuden a treballar la consciència contra les discriminacions de gènere.

Vivim temps en que la societat viu transformacions que ens acosten a conceptes com igualtat i no discriminació, que ens fan avançar cap a una idea de justícia basada en models més igualitaris; i penso que aquest llibre pot fer una digna contribució en aquest sentit.