Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris panteons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris panteons. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de juliol del 2024

BARCELONA - Panteó Regordosa







                                              (fotos: Valentí Pons Toujouse)

En el cementiri de Montjuïc, a la via santa Eulàlia 3A, un dels panteons que més destaca és el de l'industrial tèxtil Mariano Regordosa, erigit, com consta, per la seva vídua.

El panteó és obra de Francesc Berenguer (es poden veure elements decoratius propis d'ell), tot i que els plànols estan signats per l'arquitecte Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenia títol i les seves obres les solien signar Miquel Pascual, Josep Graner i, fins i tot, Antoni Gaudí (Berenguer va ser descrit pel mestre com "la meva mà dreta").

Un àngel amb un llibre obert a la mà es recolza en el sarcòfag mentre mira contemplativament cap al cel.

El sarcòfag es troba elevat, està decorat amb profusió de creus catòliques i uns caps d'angeletes en les cantonades. També es van repetint contínuament les inicials R, de Regordosa, i P, de Planas, cognom de la seva vídua.

La decoració floral es repeteix per tot el marbre.

A la part posterior la monumentalitat del panteó es reforçada per cinc canèlobres de ferro i bronze de 4 metres d'alçada cadascun.

Tot el conjunt és envoltat per una cadena de ferro, ara malmesa, que descansa sobre uns muntants de marbre. La cadena presenta sanefes amb la inicial R de Regordosa.

Cal destacar la brillant actuació del marbrista Joan Vives.

El conjunt s'inaugurà el 1895 la qual cosa consta en la relació dels monuments fúnebres més destacats que publicaren els diaris en la vigília de Tots Sants d'aquell any.

El monument funerari recentement ha estat restaurat, podeu veure noves fotos en la seva fitxa::


* * * * * 

En el cementerio de Montjuïc, en la vía santa Eulalia 3A, uno de los panteones que más destaca es el del industrial téxtil  Mariano Regordosa, erigido, como consta, por su viuda.

El panteón es obra de Francesc Berenguer (se pueden ver elementos decorativos propios de él), aunque los planos están firmados por el arquitecto Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenía título y sus obras las solían firmar Miquel Pascual, Josep Graner e incluso Antoni Gaudí (Berenguer fue descrito por el maestro como "mi mano derecha").

Un ángel con un libro abierto en la mano se apoya en el sarcófago mientras mira contemplativamente hacia el cielo.

El sarcófago se encuentra elevado, está decorado con profusión de cruces católicas y cabezas de angelitos en las esquinas. También se van repitiendo continuamente las iniciales R, de Regordosa, y P, de Planas, apellido de su viuda.
La decoración floral se repite por todo el mármol.

En la parte posterior, la monumentalidad del panteón se refuerza por cinco candelabros de hierro y bronce de 4 metros de altura cada uno.

El conjunto está rodeado por una cadena de hierro, ahora dañada, que descansa sobre unos montantes de mármol. La cadena presenta cenefas con la inicial R de Regordosa.

Debemos mencionar la brillante actuación del marmolista Joan Vives.

El monumento se inauguró en 1895 como consta en la relación de los panteones más destacados que publicaron los diarios en la víspera de Todos los Santos de ese año.

Recientemente ha sido objeto de una profunda restauración, podéis ver nuevas fotos en su ficha:


* * * * *

In the Montjuïc cemetery, in Via Santa Eulalia 3A, one of the most remarcable tombss that of Mariano Regordosa, erected, as stated, by his widow.

The pantheon is the work of Francesc Berenguer (you can see his own decorative elements), although the plans are signed by the architect Miquel Pascual. Francesc Berenguer had no title and his works were usually signed by Miquel Pascual, Josep Graner and even Antoni Gaudí (Berenguer was described by the architect as "my right hand").

An angel with an open book in his hand leans on the sarcophagus while looking contemplatively towards the sky.

The sarcophagus is elevated, decorated with a profusion of Catholic crosses and angel heads in the corners. The initials R, de Regordosa, and P, de Planas, his widow's surname, were also continuously repeated.

The floral decoration is repeated throughout the marble.

In the rear part the monumentality of the pantheon is reinforced by five chandeliers of iron and bronze of 4 meters of height each one.

The entire set is surrounded by an iron chain, now damaged, which rests on marble supports. The chain presents circles with the initial R de Regordosa.

We must mention the brilliant performance of the marble artist Joan Vives.

The set was inaugurated in 1895 which was included in the list of the most prominent funeral monuments that the newspapers do on the eve of All Saints of that year.

Inventory of monument:

dissabte, 7 de desembre del 2019

VILASSAR DE MAR - Cementiri - Ferrés



(veure fotos al final de l'article - ver fotos al final del artículo - picturs at the end)


Un dels primers encàrrecs, si no el primer, que va rebre Eduard Ferrés com a arquitecte municipal del seu poble de naixement, Vilassar de Mar, va ser la portalada i tanca del cementiri.

La tanca no es va arribar a construir; la portalada, sí.

Es tracta d'un conjunt format per dos pilars de tres cares units mitjançant una porta metàl·lica.

La porta està forjada pel manyà Joan Casanovas Casanovas. Consta de dues fulles decorades per una mena de planta amb arrels de format molt organicista i flors de magraner. Les dues fulles quan es tanquen deixen veure, a la part superior, la imatge d'un vaixell arribant a una localitat amb tres torres, escut de Vilassar. En una de les fulles hi ha l'Alfa i a l'altra l'Omega, el principi i la fi.

Un dels pilars està rematat per un grup escultòric format per una figura femenina en tres postures diferents. El grup, com tota l'obra escultòrica, és d'Alfons Juyol Bach i sembla que va prendre per model l'esposa de l'arquitecte, la Pepita Puig Riera, que segons es pot contemplar sembla embarassada en una d'elles. La basa del grup està decorat amb la corona d'espines, cucs i arnes, símbols del mal, i en cada angle hi ha incrustat en un quadrat una figura: l'Ull de Déu, el colom de l'Esperit Sant i el corder amb les brases. En el pilar hi ha representada una creu en cada costat i en el de l'interior consten els noms de Juyol i Casanovas.

El grup femení està rematat per una creu processional metàl·lica amb les paralules "Amor", "Fides", "Spes" (Amor, Fe, Esperança) una dalt de cadascuna de les representacions femenines.

L'altre pilar té uns alt-relleus en cada costat que representen l'enterrament, el dol i la resurrecció. En la cara exterior, l'enterrament, consta també el nom de l'arquitecte i l'any de finalització, 1908, amb la frase llatina "Opera manum tuarum Domine ne despitias" (Les obres de les teves mans, Senyor, no les abandonis).

La cara de l'accés, el dol, té la frase "Audivi udiem de celo o,  centem mí ..." (Vaig escoltar un dia des del cel, ....).

La cara interna expressa "Beato mortui qui in Domine moriuntur" (Benaurats els morts que moren en el Senyor).

En resum, es pot tractar d'un dels millors exemples d'arquitectura funerària del modernisme català. A l'interior del recinte podem contemplar algunes tombes modernistes del mateix Ferrés, de Gaietà Buigas, de Josep Pujol Brull i d'Antoni Gallissà.

* * * * * 

Uno de los primeros encargos, si no el primero, que recibió Eduard Ferrés como arquitecto municipal de su localidad natal, Vilassar de Mar, fue la portada y cerca del cementerio.

La cerca no se llegó a construir; la portada, sí.

Se trata de un conjunto formado por dos pilares de tres caras unidos mediante una puerta metálica.

La puerta está forjada por el cerrajero Joan Casanovas Casanovas. Consta de dos hojas decoradas por una especie de planta con raíces de formato muy organicista y flores de granado. Las dos hojas cuando se cierran dejan ver, en la parte superior, la imagen de un barco llegando a una localidad con tres torres, escudo de Vilassar. En una de las hojas está el Alfa y en la otra la Omega, el principio y el fin.

Uno de los pilares está rematado por un grupo escultórico formado por una figura femenina en tres posturas diferentes. El grupo, como toda la obra escultórica, es de Alfons Juyol Bach y parece que tomó como modelo a la esposa del arquitecto, Pepita Puig Riera, que según se puede contemplar parecer estar embarazada en una de ellas. La base del grupo está decorado con la corona de espinas, gusanos y polillas, símbolos del mal, y en cada ángulo hay incrustado en un cuadrado una figura: el Ojo de Dios, la paloma del Espíritu Santo y el cordero con las brasas. En el pilar hay representada una cruz en cada lado y en el del interior constan los nombres de Juyol y Casanovas.

El grupo femenino está rematado por una cruz procesional metálica con las palabras "Amor", "Fides", "Spes" (Amor, Fe, Esperanza) sobre las representaciones femeninas.

El otro pilar tiene unos altorelieves en cada lado que representan el entierro, el duelo y la resurrección. En la cara exterior, el entierro, consta también el nombre del arquitecto y el año de finalización, 1908, con la frase latina "Opera manum tuarum Domine ne despitias" (Las obras de tus manos, Señor, no las abandones).

La cara del acceso, el duelo, tiene la frase "Audivi udiem de celo o,  centem mí ..." (Escuché un día des del cielo....).

La cara interna expresa "Beato mortui qui in Domine moriuntur" (Bienaventurados los muertos que mueren en el Señor).

En resumen, se puede tratar de uno de los mejores ejemplos de arquitectura funeraria del modernismo catalán. En el interior del recinto podemos contemplar algunas tumbas modernistas del mismo Ferrés, de Gaietà Buigas, de Josep Pujol Brull y de Antoni Gallissà.

* * * * * 

One of the first assignments, if not the first, received by Eduard Ferrés as municipal architect of his hometown, Vilassar de Mar, was the gateway and fence of the cemetery.

The fence was not built; the gateway, yes.

It is a set consisting of two three-sided pillars joined by a metal door.

The door is forged by the locksmith Joan Casanovas Casanovas. It consists of two leaves decorated by a kind of plant with very organicist leaves and roots and pomegranate flowers. The two leaves when they close let you see, in the upper part, the image of a ship arriving at a town that must be Vilassar. In one of the leaves is the Alpha and in the other the Omega, the beginning and the end. One of the pillars is topped by a sculptural group formed by a female figure in three different positions. The group, like all the sculptural work, is by Alfons Juyol Bach and it seems that he took as a model the architect's wife, Pepita Puig Riera, who as it can be contemplated seems to be pregnant in one of them. The base of the group is decorated with the crown of thorns, worms and moths, symbols of evil, and in each angle a figure is embedded in a square: the Eye of God, the dove of the Holy Spirit and the lamb with embers. On the pillar a cross is represented on each side and on the inside there are the names of Juyol and Casanovas.

The female group is topped by a metallic processional cross with the words "Amor", "Fides", "Spes" (Love, Faith, Hope) one above each of the female representations.

The other pillar has some high reliefs on each side that represent the burial, the duel and the resurrection. On the outside, the burial, also includes the name of the architect and the year of completion, 1908, with the Latin phrase "Opera manum tuarum Domine ne despitias" (The works of your hands, Lord, do not abandon them).

The face of the access, the duel, has the phrase "Audivi udiem de celo o,  centem mí ..." 

The inner face expresses " Beato mortui qui in Domine moriuntur " (Blessed are the dead who die in the Lord).

It can be one of the best examples of funerary architecture of Catalan Art Nouveau. Inside the enclosure we can see some tombs by Ferrés, Gaietà Buigas, Josep Pujol Brull and Antoni Gallissà.

* * * * *

Fotos: Valentí Pons i Toujouse excepte la primera que és del Fons Salvany
Croquis; llibre "Eduard Ferrés i Puig, arquitecte", fons família Ferrés




















dimarts, 17 de setembre del 2019

Leonardo Bistolfi - L'Esfinx


Quan es visita una localitat és interessant de veure també el cementiri. L'art que en ells es pot veure, manifesta l'evolució estilística de la població en el que es troba.

A Cuneo, una ciutat del Piemont italià, em va sorprendre, sobretot, aquesta tomba que va dissenyar l'escultor Leonardo Bistolfi, un dels capdavanters de l'escultura del simbolisme i del modernisme italians.

Leonardo Bistolfi va néixer al mateix Piemont, a Casale Monferrato, el 1859 i va morir a La Loggia, a tocar de Torí, el 1933

El 1889 va concebre aquesta escultura, els esbossos en guix i en terracota de la mateixa es conserven a la Gipsoteca Bistolfi de Casale Monferrato.

Entre 1891 i 1892 es va esculpir per a la sepultura Pansa de Cuneo.

La figura femenina de la mort es presenta asseguda en una mena d'altar o tron esglaonat coberta per un llençol. La cara, amb la boca entreoberta, té els ulls com cecs dirigits cap a l'infinit, la llarga cabellera li tapa els braços a excepció de les mans de dits allargassats, ossis, gairebé urpes.

La part dreta de la figura és plena de vida: una rica presència de flors de roselles, crisantems i lliris; la part esquerra no té res, és la mort.


Les columnes de l'altar i la forma hieràtica de la figura remeten a l'art egipci.

La cara de la dona correspon a Maria Gusberti, la seva futura esposa.

* * * * *


Cuando se visita una localidad es interesante ir también al cementerio. El arte que se encuentra en ellos, manifiesta la evolución estilística de la población en el que se encuentra.

En Cuneo, una ciudad del Piamonte italiano, me sorprendió, sobre todo, esta tumba que diseñó el escultor Leonardo Bistolfi, uno de los líderes del simbolismo y del modernismo escultórico italianos.

Leonardo Bistolfi nació en el mismo Piamonte, en Casale Monferrato, en 1859 y murió en La Loggia, cerca de Turín, en 1933

En 1889 concibió esta escultura, los bocetos en yeso y en terracota de la misma se conservan en la Gipsoteca Bistolfi de Casale Monferrato.

Entre 1891 y 1892 se esculpió para la sepultura Pansa de Cuneo.

La figura femenina de la muerte se representa sentada en una especie de altar o trono escalonado cubierta por un lienzo mortuorio. La cara, con la boca entreabierta, tiene los ojos ciegos dirigidos hacia el infinito, la larga cabellera le tapa los brazos a excepción de las manos de dedos alargados, óseos, casi garras.

La parte derecha de la figura está llena de vida: se nos muestra una rica presencia de flores de amapolas, crisantemos y lirios; la parte izquierda no tiene nada, es la muerte.

Las columnas del altar y la forma hierática de la figura remiten al arte egipcio.

La cara de la mujer corresponde a María Gusberti, su futura esposa.

* * * * * 

When visiting a town it is interesting to also go to the cemetery. The art found in the cemeteries manifests the stylistic evolution of the population in which it is found.

In Cuneo, a city in Italian Piedmont, I was surprised, above all, by this tomb designed by sculptor Leonardo Bistolfi, one of the leaders of Italian Symbolism and Art Nouveaiu sculptures.

Leonardo Bistolfi was born in Piedmont himself, in Casale Monferrato, in 1859 and died in La Loggia, near Turin, in 1933

In 1889 he conceived this sculpture, the sketches in plaster and terracotta of the same are preserved in the Bistolfi Gipsoteca, Casale Monferrato.

Between 1891 and 1892 it was sculpted for the Pansa de Cuneo burial.

The female figure of death is depicted sitting on a kind of staggered altar or throne. It is covered by a mortuary canvas. The face, with its mouth ajar, has blind eyes directed towards infinity, the long hair covers its arms except for the hands of elongated fingers, almost claws.

The right part of the figure is full of life: we are shown a rich presence of flowers of poppies, chrysanthemums and lilies; The left side has nothing, it is death.

The columns of the altar and the hieratic form of the figure refer to Egyptian art.

The woman's face corresponds to María Gusberti, his future wife.




diumenge, 14 de juliol del 2019

SENTMENAT - Cementiri

(fotos al final de l'article / fotos al final del artículo / more pictures at the end of the article)

En quedar petit l'antic cementiri parroquial, l'Ajuntament de Sentmenat decidí construir-ne un de nou als afores de la vila.

El 1904 rebé l'autorització per comprar els terrenys al Serrat de Can Clapers i al 1905 l'arquitecte municipal Antoni de Falguera projectava el mateix.

Per pagar el cost de l'obra, l'Ajuntament emeté un emprèstit per valor de 20.000pta que es cobrí ràpidament.

Les obres les dirigí el constructor local Menna Balaguer Obrador. En la ceràmica intervingué el taller de Lluís Brú i en les escultures el d'Alfons Juyol.

L'arquitecte Falguera prengué com a referent el modernisme austríac.

El cementiri s'inaugurà el 26/12/1905. Les obres duraren menys d'un any.

* * * * * 

Cuando quedó pequeño el antiguo cementerio parroquial, el Ayuntamiento de Sentmenat decidió construir uno nuevo en las afueras de la ciudad.

En 1904 recibió la autorización para comprar los terrenos en el Serrat de Can Clapers y en 1905 el arquitecto municipal Antoni de Falguera lo proyectaba.

Para poder sufragar el coste de la obra, el Ayuntamiento emitió un empréstito por valor de 20.000pts que se cubrió rápidamente.

Las obras las dirigió el constructor local Menna Balaguer Obrador. En la cerámica intervino el taller de Lluís Brú y en las esculturas el de Alfonso Juyol.

El arquitecto Falguera tuvo como referente al modernismo austríaco.

El cementerio se inauguró el 26/12/1905. Les obras duraron menos de un año.

* * * * *

When the old cemetery became small, Sentmenat Town Hall decided to build another on on the outskirts of the city.

In 1904 he received the authorization to buy the land in the Serrat de Can Clapers and in 1905 the municipal architect Antoni de Falguera projected the cemetery.

To be able to afford the cost of the work, the City Council issued a loan worth 20,000pta which was covered quickly.

The works were directed by local builder Menna Balaguer Obrador. In the ceramics, the workshop of Lluís Brú and the sculptures of Alfonso Juyol took part.

The architect Falguerat had as reference to Austrian Sezession.

The cemetery was inaugurated on 12/26/1905. The works ended in less than a year.


* * * * *

fotos: Valentí Pons Toujouse
plànol: títol de propietat











dimecres, 24 d’abril del 2019

OLIUS - cementiri modernista



(veure fotos al final)


El 1915 el bisbe Vidal i Barraquer encomanava a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell un projecte per al cementiri parroquial del poble d'Olius, al Solsonès (Lleida).

L'arquitecte escollí un petit turó i decidí aprofitar els elements de l'entorn per construir-lo, d'acord amb els preceptes gaudinians de respecte a la natura i que aquesta servís de pròpia ornamentació.

Es van aprofitar les roques caigudes per encabir-hi les tombes i panteons i es va respectar les alzines que allà hi creixien. Es diu que les roques caigudes simbolitzen la mort i les alzines, la vida.

Podríem dir que és l'únic cementiri plenament modernista, ja que tot ell ho és: la concepció, la capella d'arc parabòlic, la creu gaudiniana de cinc puntes que corona l'agulla de l'esmentada capella, les reixes, etc. El tancament està format per les roques caigudes i un mur de pedra seca entre elles.

El rector de la parròquia, Mossèn Meliton Perarnau, va obrir una subscripció popular per sufragar-ne el cost, 2.431,10 pessetes, Es van recaptar 2.711. El propi bisbe Vidal i Barraquer en va donar 1.000.

Les obres van finalitzar el 1916.

(nota: no deixeu de visitar l'església i la cripta. vegeu-ne la foto al final)

(ver más fotos al final)


En 1915 el obispo Vidal y Barraquer solicitaba al arquitecto diocesano Bernardino Martorell que diseñase el cementerio parroquial del pueblo de Olius, el Solsonès (Lleida).

El arquitecto escogió una pequeña colina y decidió aprovechar los elementos del entorno para allí construirlo, de acuerdo con los preceptos gaudinianos de respeto a la naturaleza y de que esta sirviera de propia ornamentación.

Se aprovecharon las oquedades de las rocas caídas para ocupar las tumbas y panteones y se respetaron las encinas que allí crecían. Se dice que las rocas caídas simbolizan la muerte y las encinas, la vida.

Podríamos decir que es el único cementerio plenamente modernista, ya que todo él lo es: su concepción, la capilla de arco parabólico, la cruz gaudiniana de cinco puntas que corona la aguja de dicha capilla, las rejas, etc. Las rocas caídas y un muro de piedra seca erigido entre ellas cierran el conjunto.

El rector de la parroquia, el padre Meliton Perarnau, inició una suscripción popular para sufragar el coste, 2.431,10 pesetas, Se recaudaron 2.711. El propio obispo Vidal y Barraquer  dio 1.000.

Las obras finalizaron en 1916.

(nota: no dejeis de visitar la iglesia y la cripta cercanas. añado una foto)

(more pictures at the end)


In 1915 Bishop Vidal i Barraquer requested the diocesan architect Bernardino Martorell to design the parish cemetery of the village of Olius, Solsonès (Lleida).
The architect chose a small hill and decided to take advantage of the elements of the environment to build it, in accordance with the Gaudinian precepts of respect for Nature and that it served as its own ornamentation.

The cavities of the fallen rocks were used to occupy the tombs and pantheons and the holm oaks that grew there were respected. It is said that fallen rocks symbolize Death and holm oaks, Life.

We could say that it is the only fully Art Nouveau cemetery: its conception, the parabolic arc chapel, the five-pointed Gaudinian cross that crowns the needle of the chapel, the bars, etc. The fallen rocks and a wall of dry stone erected between them close the set.

The rector of the parish, Father Meliton Perarnau, opened a popular subscription to cover the cost, 2,431.10 pesetas, 2,711 were raised. Bishop Vidal y Barraquer himself gave 1,000.

The works ended in 1916.

(note: you must see the chucrch and the crypt. see picture at the end)










(cripta de l'església)


(fotos: Valentí Pons Toujouse)