Antoni's Reviews > FRONTIER

4/5

A Frontier Guillaume Singelin expandeix la creativitat que havia mostrat a PTSD i la trasllada a l'espai en una aventura intimista sobre les fronteres i la llibertat. El trasllat a l'espai, ja sigui a l'interior de naus i estacions espacials com a nous planetes, li va molt bé a l'autor per explotar el domini absolut del color que té, creant unes vinyetes precioses amb unes paletes de colors realment impressionants. Sens dubte el dibuix —sobretot els colors i el disseny d'escenaris, naus i planetes— és el que més m'ha agradat.

La història de Frontier ens presenta a tres aventurers de diferent condició que acaben convivint a la recerca de la llibertat, una llibertat que trobaran fugint de les megacorporacions a què estaven lligats contractualment gairebé de per vida. En aquest aspecte, trobem el relat intimista al qual ens té acostumat Singelin, ple de vinyetes i escenes molt personals que ens arriben fàcilment al cor; el bo d'en Guillaume sap molt bé com treballar els personatges i el seu desenvolupament emocional, i això sempre ho trobareu als seus còmics.

La part de ciència-ficció és espectacular. Els escenaris colonitzats, les naus, els colors del còmic, tot és absolutament meravellós. A més hi trobem el component reivindicatiu —anticapitalista i ecologista sobretot— que ens acosta a clàssics del cinema oblidats com Silent Running de Douglas Trumbull. Com a fan de la sci-fi, aquí clarament m'ha captivat. Potser el que menys m'ha agradat és la part final de la trama, un pèl precipitada i amb un conflicte que trobo forçat, però que, com acostuma a ser habitual als còmics de Singelin, acaba bé; en aquest aspecte cal destacar que és un autor que sap trobar sempre el costat positiu i és fàcil acabar de llegir les seves obres amb un lleuger somrís.

El que sí que segueix sense agradar-me, i això ja és un problema meu, una apreciació personal, és el disseny dels personatges. Ja ho vaig dir a PTSD i ho torno a repetir aquí: la forma que té l'autor de dibuixar els humans no em fa el pes, em tira sovint enrere i fa que desconecti emocionalment del relat. Val a dir que per la resta em sembla un autor potentíssim i que sempre recomanaré, però aquest petit detall no em permet connectar com jo hauria desitjat.