Antoni's Reviews > Què mou els morts

5/5

Feia temps que no gaudia tant amb una novel·la. Haig de confessar que d'entrada el tema victorià, amb les seves mansions, els senyorets finolis i les dames fleumes, els criats, etc no em va gens, però aquesta història la podríem considerar victoriana i val a dir que m'ha encantat. Potser perquè hi regna la decadència i l'horror sobrenatural. Crec que m'hauré de replantejar els meus principis...

Vet aquí un casalot mig esfondrat i una dinastia, els Usher, en hores baixes. T. Kingfisher fa un extraordinari retelling de La caiguda de la casa Usher posant el focus en l'element fantàstic i en uns personatges magistralment construïts. Els germans Usher i la seva nissaga vinguda a menys són el que menys m'ha interessat. En canvi, l'Alex, en Denton, l'Angus i sobretot la meravellosa senyoreta Potter m'han robat el cor. Les seves interaccions, els seus diàlegs, tot flueix d'una manera que m'ha fet devorar el llibre.

Sens dubte l'autora ha escrit un gran llibre, però crec que bona part de les magnífiques sensacions que he tingut són mèrit de la Marta Armengol Royo, la traductora, que ha bastit un text orgànic i amb una refinada ironia que m'ha fet xalar d'allò més. La il·lustració de la Marina Vidal i l'edició d'Obscura completen una edició que simplement és de 10.

No em cansaré mai de recomanar aquesta edició, és una delícia. És el primer llibre de T. Kingfisher que he llegit, però sens dubte no serà l'últim.