El més interessant d'aquesta antologia és el seu caràcter internacional: amb relats d'arreu del món, el volum ens mostra diferents perspectives d3,5/5
El més interessant d'aquesta antologia és el seu caràcter internacional: amb relats d'arreu del món, el volum ens mostra diferents perspectives dels relats de terror, i això és d'agrair. D'altra banda, com qualsevol antologia, és un recull irregular.
He gaudit molt de les històries que no segueixen els patrons comuns, sigui gràcies a un guió o una fórmula narrativa poc habituals, o bé amb les il·lustracions i el tractament de la imatge. Així doncs, les meves preferides són El papel de amarillo, La diligencia fantasma, El espectro i La vida del maldito. De la resta, algunes m'han deixat més aviat fred i unes poques no m'han agradat gens. Però ja se sap, sovint és el preu a pagar, així que em quedo amb la part positiva, entre la qual vull destacar la fantàstica dedicatòria que m'ha fet Ernesto Priego, un dibuix on s'aprecia cada traç individual, la suma dels quals dona lloc a una il·lustració sensacional....more
Terriblement addictiu: feia temps que un llibre no em durava tan poc. Es nota que és un Marc Pastor primerenc, però la bona base que mostra és brut4/5
Terriblement addictiu: feia temps que un llibre no em durava tan poc. Es nota que és un Marc Pastor primerenc, però la bona base que mostra és brutal. Amb els anys ha anat polint l'estil i avui dia és un dels millors escriptors que tenim a casa nostra, però que si és friqui i només escriu gènere i patates. Quina llàstima que no se'l valori més!
Molt content amb la lectura. El millor: el gaudi absolut i certificar que Jesucrist era de Sant Andreu del Palomar; el pitjor: notar que en l'edició s'hi podia haver posat més cura. Tot i això, no m'estranya que s'hagi traduït a tantes llengües, és un tros de novel·la i a partir d'ara la recomanaré molt fort....more
De Notes de l'edat ardent se'n podria fer una pel·li. Una de bona, un thriller d'aquells que et fa estar amb l'ai al cor pel destí que espera al 4,5/5
De Notes de l'edat ardent se'n podria fer una pel·li. Una de bona, un thriller d'aquells que et fa estar amb l'ai al cor pel destí que espera al protagonista, en Ven, a mesura que avança la història. Claire North basteix una rotunda novel·la que indaga en el cor dels protagonistes, en Ven i la Yue, i també en el d'en Georg i altres personatges que orbiten la vida d'ambdós. No és una història trepidant, com a mínim no pel que fa a coses que succeeixen i a girs del guió, però sí que manté una tensió extenuant quan posa a prova en Ven, que es mou amb dificultats a través d'una trama que barreja espionatge i filosofia amb una prosa poètica alhora que contundent.
Notes de l'edat ardent és un llibre en el qual entres o no ho fas. És força llarg i a més d'un li pot resultar avorrit, però si entres en el joc que proposa l'autora —el worldbuilding d'una Europa central distòpica en peu de guerra, els mites dels kakuy, les llums i les ombres d'en Ven i la Yue—, el viatge emocional és molt fort. A més dels protagonistes, hi trobem un seguit d'elements territorials i agrupacions d'individus: el Temple, el Consell, la Germandat; cap d'ells té la veritat absoluta, però tots aporten coses que ens fan reflexionar. Sens dubte Claire North aprofita aquesta faula fosca per parlar sobre la humanitat i cap a on es dirigeix, plantejant més preguntes que no pas respostes, narrant una trama de misteri en què sempre destaquen l'ecologisme, la valentia i l'empatia.
A mi personalment el llibre m'ha arribat ben endins. Haig de reconèixer també que ho ha fet després d'una relectura, ja que la primera vegada que el vaig llegir va ser de forma fragmentària i amb un estat d'ànim poc procliu a entrar-hi; aquesta vegada ha sigut molt diferent, molt més enriquidor. En definitiva, si busqueu una novel·la de personatges amb tarannà pausat però molta tensió emocional aquest és un bon llibre. Sense cap mena de dubte és d'aquells que m'enduria per llegir a un refugi nevat al costat d'una llar de foc, un escenari ideal per embolcallar-se amb el relat aspre i violent, però a la vegada tendre i lluminós, que ens proposa Claire North....more
Feia temps que no gaudia tant amb una novel·la. Haig de confessar que d'entrada el tema victorià, amb les seves mansions, els senyorets finolis i l5/5
Feia temps que no gaudia tant amb una novel·la. Haig de confessar que d'entrada el tema victorià, amb les seves mansions, els senyorets finolis i les dames fleumes, els criats, etc no em va gens, però aquesta història la podríem considerar victoriana i val a dir que m'ha encantat. Potser perquè hi regna la decadència i l'horror sobrenatural. Crec que m'hauré de replantejar els meus principis...
Vet aquí un casalot mig esfondrat i una dinastia, els Usher, en hores baixes. T. Kingfisher fa un extraordinari retelling de La caiguda de la casa Usher posant el focus en l'element fantàstic i en uns personatges magistralment construïts. Els germans Usher i la seva nissaga vinguda a menys són el que menys m'ha interessat. En canvi, l'Alex, en Denton, l'Angus i sobretot la meravellosa senyoreta Potter m'han robat el cor. Les seves interaccions, els seus diàlegs, tot flueix d'una manera que m'ha fet devorar el llibre.
Sens dubte l'autora ha escrit un gran llibre, però crec que bona part de les magnífiques sensacions que he tingut són mèrit de la Marta Armengol Royo, la traductora, que ha bastit un text orgànic i amb una refinada ironia que m'ha fet xalar d'allò més. La il·lustració de la Marina Vidal i l'edició d'Obscura completen una edició que simplement és de 10.
No em cansaré mai de recomanar aquesta edició, és una delícia. És el primer llibre de T. Kingfisher que he llegit, però sens dubte no serà l'últim....more
Molt interessant el tractament que fa Marika de la protagonista, posant el focus en la dona i els seus sentiments i no en els homes que la utilitze4/5
Molt interessant el tractament que fa Marika de la protagonista, posant el focus en la dona i els seus sentiments i no en els homes que la utilitzen per als seus propis interessos. M'ha agradat molt el guió d'Andreu Martin i l'element còmic amb què construeixen l'espia britànic....more
La premissa del llibre és d'allò més original: els habitants de Semur, una petita localitat de França, es veuen, d'un dia per l'altre, afectats per2/5
La premissa del llibre és d'allò més original: els habitants de Semur, una petita localitat de França, es veuen, d'un dia per l'altre, afectats per una estranya i misteriosa foscor que envolta la seva ciutat. Com si fos una mena de boira malèfica, aquesta foscor antinatural els atemoreix i els obliga a tancar-se a casa; només els més agosarats intenten explorar el seu origen i s'arrisquen a traspassar els murs de la ciutat. La situació empitjora, però, quan de sobte se senten impel·lits per estranyes forces a abandonar les seves llars i fugir de Semur. Si podran o no tornar, el temps ho dirà.
Margaret Oliphant descriu de manera notable aquesta por, aquesta opressió que la boira causa en els habitants de Semur, i quan la trama s'omple d'elements sobrenaturals el relat encara esdevé més interessant i terrorífic. Tot se'n va en orris, però, quan hi apareix la religió pel mig; la prosa típica de l'època, florida i melodramàtica en excés, tampoc hi ajuda. El final és d'allò més previsible i descafeïnat. Sens dubte en el seu moment el llibre devia causar un fort impacte, però com passa amb moltes lectures clàssiques el text ha envellit malament i el ritme lent i l'estil pompós no són gaire aptes pel lector actual.
Estic segur que una versió actual tergiversant una mica l'origen del fenòmen i associant-lo al mal —hi ha grans referents literaris on el mal està associat a la religió i els resultats són excel·lents— tindria un èxit considerable, sobretot si se'n fes una adaptació cinematogràfica. Una ciudad asediada té sens dubte una bona idea de base i molt potencial, però el tractament de la religió és un llast impossible de remuntar, com també ho és la narració massa clàssica i poc afí als temps que corren. És una pena, perquè d'entrada la història m'havia atrapat i prometia molt....more
Antologia irregular en excés. La majoria de les històries no m'han atrapat, ho han fet a mitges o directament m'han avorrit, i fins i tot una m'h2,5/5
Antologia irregular en excés. La majoria de les històries no m'han atrapat, ho han fet a mitges o directament m'han avorrit, i fins i tot una m'ha generat certa repulsió. De fet, només en salvo 3 relats: d'una banda, els que obren i tanquen el conjunt, ambdós de factura potser més clàssica però elaborats amb concisió i mestria, bastint l'inici amb tensió creixent per anar al gra i arribar al clímax i/o desenllaç quan toca; curiosament, ambdós posen el focus en creences dels indis americans, siguin del sud o del nord. D'altra banda, i sense cap mena de dubte, el relat que més m'ha convençut és el de la fira i la casa del riure, un text amb una ambientació riquíssima, un conte captivador i claustrofòbic a parts iguals que toca moltes tecles —totes elles harmonioses— de les històries de terror.
Curiosament, el circ i els espectacles ambulants és un tema recurrent dins del volum, un element que m'ha agradat i ha acabat donant certa coherència al conjunt d'històries. Juntament amb el punt de vista allunyat de la mòmia clàssica d'Egipte, que és la primera que ens ve a tots al cap, són els punts forts d'un grapat de relats que m'ha deixat una mica fred.
El señor de la nada 3/5 Cuerpo de niña 2/5 En el nombre del musgo 2/5 Papel maché 4/5 Carcasa 2/5 Descenso a Duat 2/5 Expedición Newton-Jenney 3/5...more
A favor: gairebé tot, des de la història, fins a l'ambientació, passant per aquesta Barcelona de la dècada de 1930 que alterna els baixos fons i 4,5/5
A favor: gairebé tot, des de la història, fins a l'ambientació, passant per aquesta Barcelona de la dècada de 1930 que alterna els baixos fons i escenaris com el Ritz, tot és un festival per als sentits. El mestissatge i la hibridació de gèneres, que barreja sense complexos l'aventura, el misteri i l'ocultisme més tronat. Els esquitxos pulp en forma de vinyetes aïllades, com quan la Margot li rebenta al cervell a l'ocellot o quan en Gómez de la Serna xala amb la Mette. Les guardes que reten homenatge al meu estimat Tintin.
En contra: m'he quedat amb ganes de més, sobretot pel que fa a la secta ocultista del cercle de Loplop; tant de bo en tinguem una continuació per treure'n l'entrellat. La mala impressió d'algunes pàgines de l'exemplar que he agafat prestat de la biblioteca—això no és culpa dels editors, pobres—, que dificultava la lectura. El fet de no haver llegit res d'en Francesc Pujols abans m'ha fet la sensació que em perdia alguna cosa, si bé no és essencial per seguir aquesta història en particular.
En definitiva: he xalat molt amb aquest volum i tinc ganes de llegir-ne més coses de l'estil; confio que els amics de Les Males Herbes puguin convèncer els dos autors perquè estirin aquest fil tan eixelebrat i prometedor. Escoltant en Sebastià Roig de com parlava de la gènesi del projecte, vaig anar a cercar els volums de Doom Patrol i hi he trobat reminiscències, sobretot pel que fa a l'absurd dels suposats dolents, i m'ha agradat molt. I també m'ha fet gràcia descobrir a la bio del bo d'en Toni que havia dibuixat a Scifiworld, així que he desenterrat la col·lecció de la prestatgeria i he tornat a gaudir d'alguna de les seves historietes; ha sigut un moment nostàlgic molt guai, ja que en el moment en què comprava la revista no coneixia l'autor. Per acabar de resumir-ho, és un còmic que recomanaria a tothom i que es mereix tots els premis que li vulguin donar, entre ells el recent Serra d'Or. Bravo pels artistes!...more
A favor: el fet d'haver descobert amb només dos títols que no fa per mi i, per tant, no perdre més temps. Les cobertes alternatives del final, on h2/5
A favor: el fet d'haver descobert amb només dos títols que no fa per mi i, per tant, no perdre més temps. Les cobertes alternatives del final, on hi ha dissenys d'allò més atractius.
En contra: el dibuix i els personatges segueixen sense fer-me el pes. L'element que prometia volar-me el cap s'ha desvelat i ha resultat tan simple i decebedor que ha fet fonedisses les poques ganes que tenia de seguir llegint. Aquest segon volum, a més, se centra massa en una escena determinada i la trama no avança gaire, i els elements sanguinolents que destacaven en el primer volum semblen aquí mal executats i barroers, com la vinyeta en què un dels monstres esquartera una nena.
En definitiva: no tornaré a repetir tot el que vaig dir del primer volum, ja que s'ha complert i, més encara, s'ha amplificat en aquesta continuació. Fins i tot la protagonista, que tenia alguns clarobscurs atractius, ha esdevingut un personatge carregós. Considero que no val la pena perdre més temps amb una saga que no m'agrada i abandono definitivament. ...more
A favor: la temàtica fosca que barreja de forma eficient terror, intriga i emotivitat. El personatge femení protagonista, que resulta atractiu i am3/5
A favor: la temàtica fosca que barreja de forma eficient terror, intriga i emotivitat. El personatge femení protagonista, que resulta atractiu i amaga prou foscor dins seu per a generar dubtes i enigmes interessants. Un minúscul flaix en el cap d'un jove que ens obre una finestra —encara que momentània— a un element vertebrador de la narració que promet volar-nos bastant el cap.
En contra: el dibuix no m'acaba de fer el pes, ni tampoc el mosaic de personatges que hi apareixen, que resulten massa estereotipats. És un producte massa ianqui que ens acosta massa a la cultura dels EUA i resulta poc atemporal. Tot plegat em sembla un artifici pensat per a una futura adaptació televisiva, i el conjunt recorda de forma irremeiable a altres sèries com Stranger Things i similars.
En definitiva: em fa la sensació de ser un producte un pèl impostat, un pastitx de coses que han triomfat en els últims anys —thriller sobrenatural amb protagonistes adolescents— i que busca l'èxit immediat. Val a dir, però, que el flaix sanguinolent que apareix al primer volum deixa amb ganes de més i funciona com a catalitzador emocional per aquells que busquem aventures fosques. Caldrà veure cap a on va tot plegat. ...more
A favor: els personatges de l'Snap i la Jacks, amb els seus matisos i secrets, que t'atrapen en un instant. La història i els girs de guió —sobreto4/5
A favor: els personatges de l'Snap i la Jacks, amb els seus matisos i secrets, que t'atrapen en un instant. La història i els girs de guió —sobretot al principi—, que et fan preveure que el tema de la bruixa no és simbòlic ni tangencial. El tractament de les identitats de gènere, mostrat aquí amb cura i de manera lluminosa a través del personatge de la Lu. El protagonisme de la natura, fins i tot quan és morta, i la seva correlació amb els poders sobrenaturals. Els apunts i esbossos finals, on l'artista mostra la seva manera de treballar.
En contra: potser té un punt ensucrat per moments, si bé és cert que ajuda a contrarestar la duresa d'alguns aspectes de la història. La part de terror de "Tom el tuerto" m'ha quedat una mica coixa i m'ha fet la sensació d'afegit, encara que al final se li doni coherència amb la resta del text.
En definitiva: una història tendra i fosca a la vegada que farà les delícies del públic juvenil —i del que no ho és tant— i que tracta sobre l'empatia i els sentiments amb un equilibri agredolç molt ben trobat. ...more
A favor: la imaginació i la prosa d'en Neil Gaiman t'atrapen sense pietat, més encara amb la fantàstica traducció d'en Lluís Delgado, i t'endinse4,5/5
A favor: la imaginació i la prosa d'en Neil Gaiman t'atrapen sense pietat, més encara amb la fantàstica traducció d'en Lluís Delgado, i t'endinsen en uns baixos fons literaris que t'enlluernen/colpegen a cada paràgraf. El Londres de Baix és un escenari fosc, vibrant, groller i captivador a parts iguals, un indret on els malsons es fan realitat i on habiten els éssers més enigmàtics i esbojarrats que us pugueu imaginar. El text final del Marquès de Carabàs, un bis fenomenal que arriba just quan acabes la novel·la i et quedes amb ganes de més. Els textos complementaris del mateix Gaiman i la nota final dels editors, que és brillant. L'edició curosa i fanàtica —en el bon sentit de la paraula fan— que han fet els amics d'Obscura.
En contra: el text és fragmentari, ple d'anades i tornades, d'escales i viaranys, i resulta fàcil perdre el fil de si en Richard ha trobat aquest o aquell; el viatge mereix una lectura contínua i servidor no ho va poder fer, de manera que crec que no l'he gaudit tant com caldria. A part d'això, potser el precipitat final, on el lector potser espera una mica més de 'batalla'.
En definitiva: he xalat moltíssim amb aquest Gaiman, el primer que realment m'ha captivat —val a dir que fins ara n'havia llegit pocs—, i que m'ha deixat amb ganes de més. He entrat en la història sense pensar-m'ho i de seguida m'he sentit un més de la colla, patint i sorprenent-me a cada pas. Tant de bo tinguem més Gaiman en català ben aviat, encara que em sona que sí, que tindrem sort ;)...more
A favor: un còmic en català i amb una edició d'allò més curosa. L'homenatge que els autors fan a Peter Cushing, el rostre del qual és prou reconeix3/5
A favor: un còmic en català i amb una edició d'allò més curosa. L'homenatge que els autors fan a Peter Cushing, el rostre del qual és prou reconeixible en moltes de les vinyetes. La recuperació d'un personatge clàssic com Sherlock Holmes a través d'una ambientació impecable i molt propera al personatge original, amb les seves llums i les seves ombres.
En contra: el format juganer de les vinyetes és molt original i pot resultar atractiu per introduir lectors joves al món del còmic, però a un servidor no li ha fet el pes i m'ha fet la lectura un pèl carregosa. El format del còmic és ideal per mida, però trobo que perfectament podia encabir la segona part i haver tancat tota la història en 1 únic volum; això que em deixin a mitges no m'ha molat gens.
En definitiva: una imaginativa i acurada aproximació al personatge clàssic creat per Sir Arthur Conan Doyle que és a la vegada una excel·lent via d'entrada als còmics per als joves. Els lectors més avesats, però, potser el trobaran massa infantil en la seva concepció....more
Fins ara desconeixia qui era Helen McCloy, però havia sentit a parlar d'«Un reflejo velado en el cristal». Coses bones, per descomptat. De fet, ven4/5
Fins ara desconeixia qui era Helen McCloy, però havia sentit a parlar d'«Un reflejo velado en el cristal». Coses bones, per descomptat. De fet, venia amb unes expectatives molt altes, ja que del llibre només n'havia sentit meravelles.
He gaudit moltíssim de la novel·la. Com a mínim fins ben entrat el tram final. Es tracta de la típica trama de misteri en un internat de noies de mitjans s.XX: la Faustina Crayle, una de les professores, és acomiadada sense raó aparent i s'organitza un rebombori que la directora no vol que s'esbombi portes enllà. Tot l'assumpte està rodejat d'un misteri sobrenatural que el Dr. Basil Willing, promès d'una companya de la Faustina i protagonista de diverses novel·les de misteri de Helen McCloy, s'encarregarà d'investigar.
El lector se submergeix ràpidament en aquest ambient delicat i en aparença segur que és l'internat de Brereton, on les descripcions dels jardins i les estances en què conviuen les noies conviden a imaginar un paradís aïllat. Però aviat albirem un aire malsà i claustrofòbic, una por supersticiosa que s'instal·la al recinte i no s'esvaeix fins que la Faustina abandona l'edifici. Serà ella la causa d'aquests mals? Es tracta d'algú que busca venjança o fer-li mal? Hi ha quelcom obscur i malaltís que habita murs endins?
L'autora sap mantenir molt bé el misteri durant un bon grapat de pàgines, deixant entreveure algun tipus de raó sobrenatural que no troba fonament ni s'acaba de manifestar del tot. Serveixi d'exemple del curós ús que fa de l'equidistància i la tensió narrativa el següent text: …no hay nada que sea «sobrenatural». Todo lo que ocurre es natural, sea o no sea aceptable para la ciencia.
Ara bé, el desencís ha arribat en el meu cas en el tram final, quan en Basil s'acosta a la resolució del cas. Soc del parer que és millor insinuar que mostrar. Tot i que l'autora sembla voler mantenir-se neutral acaba per decantar-se per un bàndol, encara que no sigui de forma taxativa. Malgrat això, la prosa és enlluernadora i les descripcions són molt visuals, cosa que fa poc probable no gaudir del relat. Més enllà de poder reproduir fins al mínim detall els vestits de les protagonistes, Helen McCloy té el do de captivar-nos amb una història d'aire de clàssic que —això cal remarcar-ho— manté una vigència absoluta tot i que es va escriure fa més de setanta anys....more