La saga Conan de Glénat és el meu refugi: a cada nou volum hi trobo tot el que desitjo, i de moment encara no m'he endut cap decepció; més aviat al5/5
La saga Conan de Glénat és el meu refugi: a cada nou volum hi trobo tot el que desitjo, i de moment encara no m'he endut cap decepció; més aviat al contrari, ara em falten estrelles per puntuar a l'alça! Virginie Augustin fa una feina magnífica amb aquest Sombras de hierro a la luz de la luna, i com a mínim iguala les sensacions de l'últim Conan que vaig llegir.
Trobem aquí una història on Cònan i Olívia viatgen a una misteriosa illa del Mar de Vilayet. Allà hi trobaran animals monstruosos, éssers fantàstics i, no cal dir-ho, enemics humans, en aquest cas pirates. Apareixen doncs bona part dels elements clau de les històries de Cònan. En aquest relat, però, el cimmeri cedeix el protagonista a la princesa, i Augustin sap dotar la protagonista de la força i l'empenta que Robert E. Howard li va concedir.
El millor de tot és sens dubte el dibuix, amb uns personatges brillantment definits —serveixi com a exemple el pirata Sergius de Khrosha— i uns escenaris naturals i artificials espectaculars. Però res pot igualar les escenes a pàgina completa, sobretot les que tenen a veure amb els misteriosos homes de ferro i la seva fam de sang. I la manera com passem d'una pàgina que supura vermell i ràbia a una albada de tons rosacis és absolutament colpidora. No coneixia l'autora i me n'he enamorat.
El dibuix compensa un guió una mica erràtic, on Cònan va d'un costat cap a l'altre tan sols perquè Olívia evolucioni com a personatge i l'acabi salvant; Howard juga a intercanviar aquí els rols dels personatges. Les anades i vingudes dels protagonistes al temple són massa enrevessades, com també ho és la causa per la qual no es veuen afectats per les estàtues del temple, però suposo que això es deu al relat original. Si bé el guió no és el punt fort, sí que ho és l'essència de la història, així com l'aura de màgia negra que envolta el secret del temple de l'illa i dels seus perillosos habitants. Hi trobem els elements típics dels relats del cimmeri acompanyats d'un dibuix sublim que m'ha deixat bocabadat. Sens dubte he xalat de valent! No puc evitar preguntar-me si el número 7 aguantarà el ritme....more
A favor: absolutament tot, però sobretot l'excel·lent barreja d'elements icònics dels relats de Robert E. Howard (monstres, fetillers, batalles èpi5/5
A favor: absolutament tot, però sobretot l'excel·lent barreja d'elements icònics dels relats de Robert E. Howard (monstres, fetillers, batalles èpiques,...); La ciudadela escarlata té absolutament tot el que li demano a una història de Cònan.
En contra: algun buit de guió, com l'explicació de com el cimmeri repel·leix l'atac final de Tsotha-lanti. L'il·lustrador arrisca poc amb el dibuix, però gràcies a l'excel·lent guionització no li cal.
En definitiva: potser no soc gaire imparcial quan parlo de Cònan, però val a dir que aquest volum m'ha encantat de principi a fi. El seu dibuix clàssic li escau al 100% a aquesta aventura de caràcter medieval, així com la magnífica gamma de colors, que vira d'un to a un altre en funció de l'escena. L'èpica de les grans batalles es combina amb moments íntims del protagonista, on albirem les seves pors —que també en té—, i la trama és prou elaborada i està estructurada de manera precisa i contundent. El personatge de Cònan Rei, que mostra una nova faceta de magnanimitat i gran estima pel seu poble i no només per ell; en aquest cas, la lluita de classe és ben palesa, i el protagonista considera que només pot ser rei aquell que s'ho guanyi i ho mereixi, defugint així el llinatge de sang. Els monstres i els fetillers que hi apareixen generen una atmosfera lovecraftiana esquitxada de moments de terror realment atractiva, potser el millor de la història. Es tracta, sens dubte, del còmic que més he gaudit de la saga i això que la coberta, comparada amb altres, no em feia el pes. Però no us deixeu enganyar, és un llibre fantàstic, per Crom!...more
A favor: és una de les històries més rellevants del personatge de Conan, un text en què, després d'haver vençut tots els homes, s'enfronta als ma4,5/5
A favor: és una de les històries més rellevants del personatge de Conan, un text en què, després d'haver vençut tots els homes, s'enfronta als mateixos déus. Conan es deixa arrossegar aquí per una bogeria que bascula entre el desig sexual i el de venjança. El dibuix és sensacional, sobretot pel que fa als paisatges —sovint a doble pàgina o a pàgina completa—, les batalles i l'ús del color, amb el vermell de la cabellera de la deessa. El personatge d'Atali, amb aquestes ambivalències que s'amaguen darrere la màscara de la sexualitat.
En contra: poca cosa a dir. Petits detalls com textos que destaquen en excés en l'escena del batec del cor, tot i que entenc que és l'efecte buscat, o el d'una coberta que no m'enganxa gaire amb les il·lustracions de l'interior (personalment hagués triat un altre estil). Les escenes que tracten de com els fills assassinen el déu primigeni potser és la part que m'ha semblat més fluixa.
En definitiva: brillant adaptació d'un dels textos icònics de Howard, el primer que va escriure sobre Conan de fet, on es barreja erotisme i brutalitat enmig d'uns paisatges espectaculars. Tret del primer volum, que em va semblar clarament inferior a la resta, els títols de Glénat fan pinta d'esdevenir una col·lecció espectacular....more
A favor: la història, una de les més fosques i realistes de Conan, que s'allunya de les fantasies i indrets meravellosos per submergir-nos en una c4/5
A favor: la història, una de les més fosques i realistes de Conan, que s'allunya de les fantasies i indrets meravellosos per submergir-nos en una crua història de frontera, una mena de western adaptat a l'Era Hibòria amb un clar missatge anticolonialista. El disseny de Conan, que m'ha agradat força i he trobat molt convincent. El dibuix, que sense ser espectacular crea vinyetes realment memorables, sobretot quan se centra en els pictes i els conflictes armats. Els esbossos i concept art inclosos al final del llibre, que suposen un material d'allò més interessant.
En contra: potser el dibuix és massa repetitiu, amb un ús abusiu de les vinyetes longitudinals de banda a banda que no em fan massa el pes. El fet de no donar més protagonisme als pictes i els seus bruixots, que són el motor narratiu —i visual— de la història. La fragmentació del relat a causa d'uns records del cimmeri que, si bé estan delimitats per una paleta diferent de colors, sovint semblen un afegit i poden interferir a l'hora de seguir el relat.
En definitiva: es tracta del millor dels 3 còmics de Conan de Glénat que ha publicat fins ara Planeta, amb un dibuix que combina molt bé amb el text. Vet aquí un dels Conan més introspectius que se li recorden a Howard, un personatge que el mateix autor va voler defensar en missives que va enviar al seu amic i coetani H.P. Lovecraft. Posa el nivell molt alt a la sèrie i caldrà veure si els propers títols estaran a l'altura....more
Respecte al volum anterior, crec que «El coloso negro» té alguns punts a favor. Per un costat les il·lustracions, amb un to més adult que no pas el4/5
Respecte al volum anterior, crec que «El coloso negro» té alguns punts a favor. Per un costat les il·lustracions, amb un to més adult que no pas el volum nº 1, i de l'altra el fet que adapti un dels millors relats de Howard, precisament el que ens mostra Conan com a gran estrateg militar, cosa que l'allunya de la imatge que tenim d'ell com a individu solitari.
És cert que no m'acabo de creure aquestes faccions que té el Conan de Ronan Toulhoat, però els dibuixos s'allunyen de l'aspecte una mica més naïf del primer volum i exploren una violència tenyida de tons vermells que es gaudeixen molt quan mostren les escenes de batalla en gran format. La història del colós, a més, barreja amb efectivitat misteri, fetilleria i escenes bèl·liques, cosa que la fa molt equilibrada. Trobo excessiu el desenllaç i la reacció de Yasmela, però també és cert que és el que passa en l'original i que segurament Howard ho va introduir com a reclam pels lectors pulp.
La col·lecció, en definitiva, segueix adaptant els millors —i més clàssics— relats de Howard escollint per cada volum una parella diferent de guionista i il·lustrador. Això fa que els llibres siguin molt heterogenis i fa difícil que mantinguin la qualitat de les sèries de Marvel amb Roy Thomas al capdavant, però també aporta un gir i una nova visió que la fa atractiva i absolutament independent en cada volum publicat. Personalment, com que jo vinc del còmic europeu, no em molesta gens aquesta aposta de Glenat per recuperar l'heroi més recordat de Robert E. Howard, i estic més que satisfet amb aquest segon volum. Esperaré amb il·lusió què m'oferirà el pròxim títol de la col·lecció....more
«La reina de la costa negra» és una de les històries més conegudes de Robert E. Howard, i ha estat l'escollida per encetar un projecte que pretén3,5/5
«La reina de la costa negra» és una de les històries més conegudes de Robert E. Howard, i ha estat l'escollida per encetar un projecte que pretén recuperar les obres clàssiques de l'autor. Jean-David Morvan i Pierre Alary són els autors d'aquest primer títol que ens arriba traduït al castellà. Esperem que ens n'arribin més, perquè el projecte de l'editorial Glénat per recuperar la figura del cimmeri a través de la tasca de diferents guionistes i il·lustradors fa una pinta espectacular.
El primer que crida l'atenció és aquest estil europeu tan llunyà del Conan clàssic de Marvel. Sense dubte és un bon contrapunt a aquests altres còmics, més encara quan aquestes adaptacions de Glénat prometen un major grau de fidelitat als originals. El dibuix funciona prou bé i té algunes vinyetes realment espectaculars. L'adaptació del guió, però, em genera alguns dubtes, ja que en certs punts resulta fragmentària i confusa, com si faltessin pàgines. Si bé es tracta d'alguns moments concrets, no deixa d'enterbolir una mica el resultat final. Tampoc m'ha acabat de convèncer el desenllaç, o si més no com s'orquestra visualment aquesta batalla final que desemboca en un homenatge poc habitual en Conan per la seva emotivitat, tot i que a l'epíleg s'acaba explicant de forma ben entenedora.
El material addicional és correcte i ajuda a contextualitzar lleugerament l'obra. Confio que en posteriors volums treballin una mica més aquesta part, ja que comparat amb el Conan de Marvel potser resulta una mica escassa, i seria una bona manera d'afegir-li valor a uns còmics que a mi ja m'han enganxat.
En general m'ha semblat un bon còmic. L'he gaudit i en tinc ganes de més. La pregunta és: caldrà esperar gaire per veure traduïts nous volums?...more