Sentiments enfrontats amb aquest Hotel Termush d'Sven Holm. Agraeixo la seva brevetat i la narració en forma de diari, però a la vegada el text m'h3/5
Sentiments enfrontats amb aquest Hotel Termush d'Sven Holm. Agraeixo la seva brevetat i la narració en forma de diari, però a la vegada el text m'ha semblat massa difús i impersonal. Poc en sabem, del protagonista, més enllà que és un home, que no és jove i que va treballar a la universitat. L'autor busca aquest anonimat, però personalment em cal alguna cosa més per poder entrar dins del personatge —més encara quan ens interpel·la amb una narració en primera persona, encara que sigui en un diari—, sobretot quan l'evolució del seu caràcter em resulta tan erràtic i confús com és el cas. Exactament el mateix passa amb la Maria, un altre personatge que estableix un cert vincle amb el protagonista i que esdevé tot un misteri.
Tot i que es parla d'un cataclisme nuclear que ens fa pensar en un món postapocalíptic, servidor ha tingut més la sensació d'estar immers en una pandèmia. La dinàmica dins de l'hotel queda prou ben explicada, però hi he trobat a faltar (de nou) més informació, més tensió, una mica més de context i d'elaboració. Tot flueix massa ràpid, i quan hi ha successos rellevants hi passem per sobre una mica de biaix, sense treure'n l'aigua clara. L'autor juga constantment al desconcert i això no m'agrada; ho puc entendre en petites dosis, però no al llarg de tota la novel·la. I el colofó final el tenim amb l'última frase, que deixa obert a múltiples interpretacions per part del lector com acaba tot plegat.
En definitiva, el format físic de la novel·la —la sinopsi, les il·lustracions, fins i tot el nom de la traductora a la coberta— m'havia generat unes expectatives que la història de dins no ha assolit. El desencant rau sobretot en aquest passar de puntetes per tot plegat, deixant entreveure moltes coses però sense arribar a explicar res. Alguns paratges evocadors de l'exterior no han sigut suficients per vèncer el tedi del dia a dia a dins de l'hotel, que m'ha semblat quelcom llunyà i poc transcendental. L'evolució psicològica d'un grup de persones no té sentit si no podem aprofundir en els dilemes i les contradiccions d'individus particulars, i precisament crec que això és el que m'ha passat aquí: hi he trobat a faltar un personatge a qui creurem, a qui acompanyar a través d'un viatge de final incert. Una llàstima....more
He trigat uns dies a pair Donantes de sueño de Karen Russell i he arribat a la conclusió que m'agrada el que explica l'autora, però no com ho fa.3,5/5
He trigat uns dies a pair Donantes de sueño de Karen Russell i he arribat a la conclusió que m'agrada el que explica l'autora, però no com ho fa. Ja m'ha passat anteriorment amb altres llibres seus: un cop llegits, em queden sensacions ambivalents.
Aquesta novel·la breu planteja un escenari pandèmic en què la gent perd la capacitat per dormir, la qual cosa els porta a un deteriorament físic i a, al cap d'uns dies/setmanes, a la mort. El relat en si és terrorífic pels efectes devastadors que això causa en la societat, però trobo que l'autora no acaba d'entrar-hi del tot. Es queda en bona part en l'anàlisi psicològica i sociològica que una pandèmia com aquesta podria ocasionar, mostrant les ferides emocionals i l'ensorrament de part de les estructures de la societat, i quan aprofundeix en les vides particulars dels personatges, ho fa sense massa convicció. Russell ens mostra alguns arcs argumentals ben engrescadors —el donant Y i el que el seu somni desencadena, accions coordinades per part dels insomnes, etc.—, però no els arriba mai a desenvolupar del tot. El relat es queda en les capes superficials del patiment de la protagonista, un relat que per repetitiu es fa una mica anodí, sense crear en realitat una història que ens pugui atrapar.
És una pena, perquè per moments l'he gaudit molt i pensava que aixecaria el vol, però la sensació en acabar el llibre és que m'hi ha faltat alguna cosa. M'he quedat amb ganes de més. Cal destacar les parts que provoquen un terror profund, proper i innat, una mena d'angoixa sobre què podria passar si... I l'autora ho aconsegueix amb ben poc. Malauradament, no he trobat que el llibre vehiculi aquesta pulsió narrativa per bastir una bona trama que porti a algun lloc i que tregui tot el suc que es pot als elements de terror. Tot plegat fa la sensació que es tracta d'un excel·lent relat curt que s'ha volgut allargar més del compte. ...more