La història de la Lee Ok-sun és duríssima —ella mateixa afirma que mai a la seva vida s'havia sentit completament feliç—, però no hi he acabat 3,5 / 5
La història de la Lee Ok-sun és duríssima —ella mateixa afirma que mai a la seva vida s'havia sentit completament feliç—, però no hi he acabat d'entrar, tot i que he patit de valent per la protagonista en algun tram. Agraeixo que l'autora, Keum Suk Gendry-Kim hagi defugit del sensacionalisme amb un tema tan delicat com el que es tracta a la novel·la gràfica, el de l'explotació sexual, però la seva narrativa visual no m'ha permès capbussar-me a dins de la història completament. M'han colpit els seus paisatges i el blanc i negre dur i aspre del seu dibuix, però sovint aquests mateixos paisatges no els he sabut interpretar, i els personatges també m'han generat un bon grapat de moments ambivalents. Suposo que, estèticament i narrativa, aquesta obra no fa per mi, tot i que reconec el valor del que explica i coincideixo que les vides i les lluites que hi apareixen cal visibilitzar-les perquè no caiguin en l'oblit....more
De L'hora del drac m'agrada l'ambició narrativa: l'extensió del text, la barreja de novel·la bèl·lica i de fantasia, i la visió relativament global3/5
De L'hora del drac m'agrada l'ambició narrativa: l'extensió del text, la barreja de novel·la bèl·lica i de fantasia, i la visió relativament global d'un territori, Hibòria, que és un trencaclosques complex de territoris i races del qual sovint només en tenim un petit tastet en cadascun dels relats que componen altres reculls d'en Cònan. Tot això, però, ha d'anar acompanyat d'una bona història per formar un corpus literari prou atractiu, i trobo que aquest relat de les aventures del cimmeri no està a l'altura.
La novel·la planteja un seguit d'aventures repetitives en què Cònan, fins ara sempre indomable i invencible en els relats que havia llegit, acaba derrotat una vegada i una altra, salvat sempre in extremis per un seguit de casualitats que es fan difícils de creure, fins i tot per una dona de la qual n'acabem sabent ben poca cosa si bé acaba sent important. El primer episodi resulta creïble per l'aparició d'un personatge, en Xaltotun, que se'ns presenta com un nigromant terrorífic retornat d'entre els morts, algú destinat a tenir un gran pes narratiu, una mena de nèmesi del cimmeri. Però tan bon punt Cònan sucumbeix al primer embat en Xaltotun es fa fonedís. I a partir d'aquí el protagonista és capturat i derrotat sense treva en un seguit d'aventures un pèl inconexes que tenen com a fil conductor l'erràtic trajecte d'una poderosa joia. Fins que s'albira el final, un desenllaç que, això sí, resulta èpic gràcies a una batalla final de dimensions descomunals com les que anys més tard ens oferirà J.R.R. Tolkien a El senyor dels anells.
En Cònan és potser el personatge que menys m'ha atret dels que apareixen a L'hora del drac. Personatges secundaris com la bruixa i el llop o els sacerdots d'Asura m'han semblat més misteriosos i amb un tractament més profund malgrat les seves breus aparicions. Personalment, he trobat l'acció d'alguns episodis una mica precipitats, amb uns escenaris de fantasia que no arriben a materialitzar-se plenament i, en canvi, l'autor s'esplaia massa en les conxorxes polítiques i de poder, la qual cosa dona com a resultat un text irregular i que en algun tram se m'ha fet avorridot. Com ja he dit, això no passa al principi i al final del llibre, on la narració de les campanyes bèl·liques és captivadora, salvatge i molt immersiva.
Malgrat tot aquest desgavell del nus, a la novel·la hi he trobat l'essència d'en Cònan, aquells elements que m'han fet xalar en altres aventures del cimmeri, tot i que hagi quedat diluïda. En definitiva, aquesta desil·lusió no farà que deixi de cercar la resta de les seves històries, ja que me'n queden moltes per llegir i segur que retrobaré les bones sensacions....more
De Notes de l'edat ardent se'n podria fer una pel·li. Una de bona, un thriller d'aquells que et fa estar amb l'ai al cor pel destí que espera al 4,5/5
De Notes de l'edat ardent se'n podria fer una pel·li. Una de bona, un thriller d'aquells que et fa estar amb l'ai al cor pel destí que espera al protagonista, en Ven, a mesura que avança la història. Claire North basteix una rotunda novel·la que indaga en el cor dels protagonistes, en Ven i la Yue, i també en el d'en Georg i altres personatges que orbiten la vida d'ambdós. No és una història trepidant, com a mínim no pel que fa a coses que succeeixen i a girs del guió, però sí que manté una tensió extenuant quan posa a prova en Ven, que es mou amb dificultats a través d'una trama que barreja espionatge i filosofia amb una prosa poètica alhora que contundent.
Notes de l'edat ardent és un llibre en el qual entres o no ho fas. És força llarg i a més d'un li pot resultar avorrit, però si entres en el joc que proposa l'autora —el worldbuilding d'una Europa central distòpica en peu de guerra, els mites dels kakuy, les llums i les ombres d'en Ven i la Yue—, el viatge emocional és molt fort. A més dels protagonistes, hi trobem un seguit d'elements territorials i agrupacions d'individus: el Temple, el Consell, la Germandat; cap d'ells té la veritat absoluta, però tots aporten coses que ens fan reflexionar. Sens dubte Claire North aprofita aquesta faula fosca per parlar sobre la humanitat i cap a on es dirigeix, plantejant més preguntes que no pas respostes, narrant una trama de misteri en què sempre destaquen l'ecologisme, la valentia i l'empatia.
A mi personalment el llibre m'ha arribat ben endins. Haig de reconèixer també que ho ha fet després d'una relectura, ja que la primera vegada que el vaig llegir va ser de forma fragmentària i amb un estat d'ànim poc procliu a entrar-hi; aquesta vegada ha sigut molt diferent, molt més enriquidor. En definitiva, si busqueu una novel·la de personatges amb tarannà pausat però molta tensió emocional aquest és un bon llibre. Sense cap mena de dubte és d'aquells que m'enduria per llegir a un refugi nevat al costat d'una llar de foc, un escenari ideal per embolcallar-se amb el relat aspre i violent, però a la vegada tendre i lluminós, que ens proposa Claire North....more
Molt interessant el tractament que fa Marika de la protagonista, posant el focus en la dona i els seus sentiments i no en els homes que la utilitze4/5
Molt interessant el tractament que fa Marika de la protagonista, posant el focus en la dona i els seus sentiments i no en els homes que la utilitzen per als seus propis interessos. M'ha agradat molt el guió d'Andreu Martin i l'element còmic amb què construeixen l'espia britànic....more
Feia anys i panys que l'edició que tinc d'Edhasa de La guerra interminable de Joe Haldeman corria per casa, però fins ara només havia fet un intent3/5
Feia anys i panys que l'edició que tinc d'Edhasa de La guerra interminable de Joe Haldeman corria per casa, però fins ara només havia fet un intent infructuós de llegir-la. Aquesta vegada, però, ha estat la bona.
La novel·la en si m'ha agradat, sobretot per la part d'especulació que fa referència a la forma de viatjar que tenen les naus a través de salts i de portals, així com la dilatació temporal que això suposa; té molt sentit, doncs, que les aventures del soldat Mandella tinguin lloc al llarg de més d'un mil·lenni. Pel que fa a la part bèl·lica es nota que l'autor sap de què parla —Haldeman era un veterà de la guerra del Vietnam—, però trobo que és una temàtica que pot fer enrere molta gent i tampoc és que tingui gaire interès avui dia perquè incideix massa en un dia a dia, el dels soldats, que és difícil que interpel·li el lector.
El missatge de l'autor és clarament antibel·licista —parla obertament dels horrors de la guerra, així com dels malentesos i els interessos foscos que poden desencadenar-la—, però ho fa a través d'un protagonista, el soldat Mandella i les seves evolucions, que sembla que actuï per desídia i no pas per ferma convicció. Mandella cau una vegada rere altra als paranys burocràtics de l'exèrcit i es veu forçat a combatre fins a l'extenuació, malgrat que ell és dels pocs que en surt ben parat.
La novel·la se m'ha fet massa llarga. L'edició antiga d'Edhasa (de l'any 1990) i la font excessivament petita tampoc m'han facilitat la feina; de la coberta millor no en dic res. El tram en què la Marygay i el protagonista tornen a la Terra se m'ha fet carregós, malgrat que la construcció de Ginebra resulta sorprenent i prou original. El que més m'ha sobtat, però, és el tractament de gènere: entenc que quan es va escriure potser podia resultar innovador, però avui dia té una perspectiva poc assenyada i bastant matussera; si l'autor volia semblar poc masclista, potser acaba fent l'efecte contrari.
En definitiva, crec que és una novel·la de ciència-ficció que pot interessar als amants del gènere, que gaudiran d'alguns elements hard de la trama i de moments puntuals en què la ficció especulativa resulta sorprenent, però m'ha semblat que no ha envellit gaire bé. Sens dubte no pel que fa al tractament de gènere i les relacions sentimentals, fent suposicions bastant absurdes que tendeixen a homogeneïtzar en lloc de concedir a cadascun la seva individualitat i el seu espai. La part bèl·lica tenia sentit quan es va publicar la novel·la, a les acaballes de la Guerra del Vietnam, però avui dia el context està molt desdibuixat. I el tram final resulta encara més decebedor, ja que la causa de tot plegat i el desenllaç m'han fet la sensació de ser massa simples i precipitats. Es tracta d'un altre clàssic que puc marcar a la llista com a llegit, però segurament trigaré poc a oblidar-lo. ...more
La Jun és una veterana de guerra. En tornar a casa després d'un conflicte, malferida i amb la sensació d'haver abandonat els seus companys, es tr3,5/5
La Jun és una veterana de guerra. En tornar a casa després d'un conflicte, malferida i amb la sensació d'haver abandonat els seus companys, es troba sola en la immensa ciutat: no té a ningú i l'estat tampoc es fa càrrec dels excombatents. Sobreviu com pot deambulant per la metròpoli a la recerca de medicaments que mitiguin el dolor i facin callar els seus dimonis interiors.
PTSD no és una història amable. El mateix títol, corresponent a les inicials de trastorn per estrès posttraumàtic, ja ho indica. A través de la Jun i altres companys exmilitars vivim en primera persona el tema de la indigència i de les malalties mentals, que sovint estan molt relacionats. L'autor, Guillaume Singelin, utilitza una estètica propera al manga —herència de la seva estada a Tòquio— i uns colors vivíssims per embolcallar el dia a dia de la Jun, però la violència de les bandes criminals la soledat de la protagonista despunten amb força per sobre del dibuix aparentment naïf. Segons el mateix autor es tracta de la seva obra més personal, i això es nota i acaba arrelant en el cor del lector.
He gaudit molt del còmic, sobretot per la fantàstica i lluminosa paleta de colors amb què Singelin dota de vida a la ciutat. Les seves vinyetes estan carregades de detalls, fins al punt que sovint les imatges de la ciutat poden arribar a saturar, però a mi m'ha relaxat perdre'm entre els carrers i els edificis atapeïts d'elements i personatges. Malgrat que la història és dura, hi ha elements per a l'optimisme, com la dona que regenta el restaurant i el seu fill; la seva solidaritat i empatia s'acaben encomanant a molts altres personatges creant així una xarxa de col·laboració que pretén ajudar als exmilitars. La combinació de present i passat també m'ha resultat efectiva, sobretot per conèixer d'on ve la Jun i el perquè del seu caràcter introvertit i despietat. Si alguna cosa no m'ha convençut, és aquest estil de dibuix manga de la protagonista: excepte pel pegat a l'ull i el fusell d'assalt, res m'ha fet pensar en ella com una excombatent; la trobo massa jove, massa poc marcada físicament i potser també massa acolorida.
Malgrat algun punt que no m'ha acabat d'agradar, penso recomanar molt la lectura d'aquest còmic. El tractament que fa de la soledat i les malalties mentals, autèntiques xacres de la nostra societat, està fet amb un punt de vista delicat i visualment lluminós que pot atraure molts joves lectors. Potser entraran a la lectura per l'aspecte de manga de venjança, però un cop a dins ja no podran deixar de llegir i seran conscients que la història va molt més enllà. Ja s'ha anunciat nova obra de Guillaume Singelin per 2024, en aquest cas emmarcat en el gènere de la ciència-ficció, i friso per llegir-lo i gaudir de la seva brillant paleta de colors aplicada a un entorn com l'espai....more
Gossos de guerra és, potser, el llibre d'Adrian Tchaikovsky que més m'ha agradat; més encara que Un dia tot això serà teu. No és tan gamberro ni 4,5/5
Gossos de guerra és, potser, el llibre d'Adrian Tchaikovsky que més m'ha agradat; més encara que Un dia tot això serà teu. No és tan gamberro ni tan dinàmic, però amaga idees i personatges molt potents. La primera part, la que fa referència al paper de les bioformes a l'escenari bèl·lic de Campeche, enganxa de mala manera. És magistral com l'Adrian ens introdueix en el conflicte a través del pensament —perquè sí, les bioformes també pensen— i la forma d'actuar dels diferents components de l'escamot. 5/5 per aquesta part.
Certament, després ve un tram que desconcerta, però l'autor el fa prou breu perquè no acabi molestant; com a mínim, a mi l'ensurt m'ha durat tan sols un parell de capítols. És més, tot l'entramat legal li serveix a l'autor per bastir una segona part que és molt més ambiciosa que la primera pel que fa a l'especulació social i científica, de manera que ens deixa entreveure línies argumentals d'allò més interessants (vull pensar que alguna d'elles és el nucli narratiu de Bear Head); és aquí on l'Adrian desenvolupa completament conceptes com la bioenginyeria i els exèrcits corporatius, uns elements que estan plenament vigents avui dia, però també el 2017, quan es va publicar la novel·la. És en aquest tram final quan l'autor és conseqüent amb el protagonista —és innegable que en Rex captiva com a personatge, encara que no sigui humà—, i acabem tenint un desenllaç prou digne. I, com deia, el bo de l'Adrian es guarda alguns asos a la màniga.
Si heu d'entrar al món de Tchaikovsky, aquest potser no és el millor llibre. Però si ja heu tastat la seva literatura i hi esteu enganxats, aquest volum segur que farà les vostres delícies. És una novel·la excel·lent, un bon exemple del talent narratiu d'un autor que no és prou conegut i que està a l'alçada dels grans....more