La història de la Lee Ok-sun és duríssima —ella mateixa afirma que mai a la seva vida s'havia sentit completament feliç—, però no hi he acabat 3,5 / 5
La història de la Lee Ok-sun és duríssima —ella mateixa afirma que mai a la seva vida s'havia sentit completament feliç—, però no hi he acabat d'entrar, tot i que he patit de valent per la protagonista en algun tram. Agraeixo que l'autora, Keum Suk Gendry-Kim hagi defugit del sensacionalisme amb un tema tan delicat com el que es tracta a la novel·la gràfica, el de l'explotació sexual, però la seva narrativa visual no m'ha permès capbussar-me a dins de la història completament. M'han colpit els seus paisatges i el blanc i negre dur i aspre del seu dibuix, però sovint aquests mateixos paisatges no els he sabut interpretar, i els personatges també m'han generat un bon grapat de moments ambivalents. Suposo que, estèticament i narrativa, aquesta obra no fa per mi, tot i que reconec el valor del que explica i coincideixo que les vides i les lluites que hi apareixen cal visibilitzar-les perquè no caiguin en l'oblit....more
El guió de Stan Lee m'ha semblat molt fluix, buit i massa proper al discurs d'algunes religions. El dibuix, en canvi, m'ha agradat molt. De fet, no3/5
El guió de Stan Lee m'ha semblat molt fluix, buit i massa proper al discurs d'algunes religions. El dibuix, en canvi, m'ha agradat molt. De fet, no acostumo a llegir còmics de Marvel, però sabent que Moebius il·lustrava aquest m'hi he llençat de cap....more
Molt interessant el tractament que fa Marika de la protagonista, posant el focus en la dona i els seus sentiments i no en els homes que la utilitze4/5
Molt interessant el tractament que fa Marika de la protagonista, posant el focus en la dona i els seus sentiments i no en els homes que la utilitzen per als seus propis interessos. M'ha agradat molt el guió d'Andreu Martin i l'element còmic amb què construeixen l'espia britànic....more
Segon còmic de James Tynion IV que llegeixo i segona decepció: crec que aquest autor no fa per mi. A diferència de l'altre, aquí el dibuix no m'h2,5/5
Segon còmic de James Tynion IV que llegeixo i segona decepció: crec que aquest autor no fa per mi. A diferència de l'altre, aquí el dibuix no m'ha convençut gaire, cosa que fa que el resultat global sigui decebedor. Si el salvo, és perquè és curt i autoconclusiu.
La història posa el focus en un pare que no passa pel millor moment pel que fa a la relació de parella. El seu fill, el veritable protagonista del relat, o com a mínim el que en pateix els efectes més demolidors, també és part d'aquesta nefasta equació amb tocs de terror sobrenatural. M'agrada la manera com Tynion enfoca els terrors nocturns dels infants i els lliga amb elements reals que els petits poden malinterpretar, donant així un rerefons real i quotidià a un relat que posa els pèls de punta per la cruesa dels terrors que pateix el nano.
El pare és qui assumeix el rol de cuidar la criatura, o com a mínim queda palès que és la mare qui té una bona feina i qui marca el rumb a seguir. Es veu de seguida que el pare no té gaires dots per fer aquesta tasca, però resulta massa matusser la manera com s'expressa al llibre. Està clar que l'autor busca que trobem aquest paio egoista, menyspreable i bastant infantil; de fet, el seu col·lega té un tarannà semblant, però sense la càrrega de la paternitat la seva existència és bastant més satisfactòria i sembla millor individu. Tenim doncs uns personatges masculins que deixen bastant a desitjar i una mare que resulta força agressiva i que sembla que busqui sempre l'enfrontament. Aquestes trames consumeixen bona part del relat i desdibuixen el fill i els seus terrors nocturns, que són l'element principal i el que els autors fan servir com a reclam per captar l'atenció a la coberta, que és preciosa, per cert.
I aquí és on, segons el meu parer, tot se'n va en orris: en cap moment m'he cregut aquest monstre que sotja amb nocturnitat i traïdoria el petit. Les vinyetes on apareix m'han deixat més aviat fred, i algunes que haurien de resultar colpidores i cabdals no les he trobat ben dibuixades; serveixi com a exemple una en què l'ésser arrossega el nano cap a la foscor, on hi trobo un evident problema de proporcions. En definitiva, crec que he esgotat el crèdit que tenia amb James Tynion IV....more
Simpàtic homenatge a la figura de Bela Lugosi. Els protagonistes són tres adolescents que tenen com a veí un individu d'allò més particular. Amè i 3/5
Simpàtic homenatge a la figura de Bela Lugosi. Els protagonistes són tres adolescents que tenen com a veí un individu d'allò més particular. Amè i molt recomanable....more
Resulta interessant que el còmic agafi la premissa i els personatges de les dues primeres pel·lis per fer-ne una mena de seqüela.
Haig de reconèixer3/5
Resulta interessant que el còmic agafi la premissa i els personatges de les dues primeres pel·lis per fer-ne una mena de seqüela.
Haig de reconèixer que el dibuix dels personatges no m'agrada gaire, i que no he connectat gens amb la reinterpretació de la Ripley. En canvi, sí que gaudeixo quan surten els aliens o les naus espacials, que inevitablement porten records de les versions cinematogràfiques. A veure cap a on ens durà....more
Un còmic que tracta un tema tabú des d'una perspectiva interessant. L'estètica de blanc i negre —austera, fosca, sovint hiperrealista— li escau mol4/5
Un còmic que tracta un tema tabú des d'una perspectiva interessant. L'estètica de blanc i negre —austera, fosca, sovint hiperrealista— li escau molt al rerefons d'investigació criminal de tota la història. En ella, una periodista investiga un assassinat a la localitat veïna de Contrition, una comunitat formada quasi exclusivament per predadors sexuals reconeguts. La recerca de la periodista és més curosa i analítica que no pas la del cos de policia, cosa que portarà a la reobertura del cas.
D'altra banda, tenim una trama paral·lela que ens narra els fets des del punt de vista de l'abusador, que inicia un viatge amb un home misteriós de qui anirem sabent més coses a mesura que avança la història. Un dels protagonistes en aquesta altra trama és un jove que es va suïcidar per culpa del ciberassetjament i del bullying a l'escola. Aquesta colpidora història ens parla de la soledat del nano i de la seva incapacitat per afrontar uns problemes que el superen i que li fa pànic compartir amb els adults.
Contrition funciona com un mecanisme de rellotgeria. El guió és excel·lent i quan llegim el còmic ens fa la sensació que ben bé podríem estar mirant una pel·lícula, sobretot per les vinyetes hiperrealistes que ens mostren estampes d'uns EUA i d'unes famílies de classe mitjana que hem vist moles vegades a la televisió. Cap al final fins i tot tenim un gir cap al thriller més fosc i venjatiu, però sempre amb la contenció de què fa gala Carlos Portela en tot moment. És, en definitiva, una novel·la gràfica que paga molt la pena llegir....more
Les dones viuen un futur prometedor i es preparen per colonitzar les estrelles. Els homes, en canvi, s'han convertit en monstres arran d'una mena2,5/5
Les dones viuen un futur prometedor i es preparen per colonitzar les estrelles. Els homes, en canvi, s'han convertit en monstres arran d'una mena de virus que els ha fet mutar fins a esdevenir bèsties. D'alguna manera, tots dos mons han de tornar a col·lidir per fer avançar el relat. Vet aquí un punt de partida interessant que Progenie promet assaonar amb una punyent posada en escena.
Vaig comprar el còmic animat per un altre volum de la mateixa editorial, esperant trobar-hi la mateixa qualitat gràfica i narrativa, tot i que l'altre no té res a veure amb aquest pel que fa a concepte i execució. Reconec que vaig caure rendit davant l'element de ciència-ficció i els pocs detalls que en vaig veure al web, motius suficients per apostar per un títol que, ni de bon tros, m'ha aportat tanta satisfacció com el seu predecessor.
El dibuix en blanc i negre m'agrada i trobo que casa amb la història, tot i és molt irregular. En una vinyeta trobem un traç precís, detallista, molt ben delimitat, i a la següent hi trobem a faltar tot això i resulta desesperant copsar el que hi passa, ja que el dibuix es mostra imprecís, com a mig fer, fins i tot esborronat. Aquesta heterogeneïtat en l'aspecte, així com la construcció d'algunes pàgines, ha fet que la lectura sovint resultés tediosa i poc satisfactòria.
El guió, que comença amb una bona idea de partida, tampoc és res de l'altre món, i acaba sent tòpic i barroer en la construcció del conflicte i el clímax narratius. La trama resulta poc elaborada i abusa d'estereotips que hem vist massa vegades perquè ens sorprenguin. Els monstres acaben sent útils —a la seva manera— i continuen ancorats en uns clixés que Charlotte Perkins Gilman havia superat amb major o menor rigor científic fa més d'un segle. En definitiva, la ficció especulació aquí és mínima i ens trobem amb una mera aventura bèl·lica que posa el focus en la supervivència. Un survival, de fet, malgrat el grandiloqüent missatge final.
I la cirereta la posa el text final, un epíleg que servidor a penes ha entès i que trobo està prenyat d'una pedanteria narrativa que busca ser transgressora però s'embarbussa en la seva pròpia dialèctica. Una traca final fallida i que no fa sinó augmentar la sensació que tot plegat es podia fer millor....more
Tornar a El hòbbit és com tornar a casa. Sens dubte és l'obra que més he rellegit al llarg de la meva vida, i les sensacions que tinc sempre que hi3/5
Tornar a El hòbbit és com tornar a casa. Sens dubte és l'obra que més he rellegit al llarg de la meva vida, i les sensacions que tinc sempre que hi torno són igual de vívides. En aquest cas l'enfocament ha sigut lleugerament diferent, ja que es tracta d'una adaptació en format còmic. Per a un lector que ha llegit i rellegit l'obra de Tolkien pot resultar un pèl anodí, però pot ser una boníssima via d'entrada per als lectors joves.
El primer amb què m'he topat m'ha sorprès, i no pas gratament: desconec si hi ha temes legals i de drets pel mig, però no entenc la decisió de no adoptar els noms de personatges que va triar Francesc Parcerisas en la seva icònica traducció al català —em refereixo, per descomptat, al nom de Bilbo Saquet; el text sí que s'ha mantingut fidel, en canvi, pel que fa a cançons i poemes. Dit això, crec que és un gran error i que li resta gaudi a la lectura. L'altre aspecte que fa que el còmic no m'hagi acabat de convèncer és la part gràfica. Les vinyetes no són res de l'altre món i no exploten el potencial visual de l'univers de Tolkien, i per algú que ha mamat tota mena de llibres relacionats amb les il·lustracions de John Howe, Alan Lee, Ted Nasmith i altres aquesta visió de David Wenzel es queda a mig camí; per no dir que algunes interpretacions, com les dels elfs del bosc, m'han deixat més aviat fred.
En definitiva: sempre és un plaer tornar a llegir les històries de Tolkien, sobretot la d'El hòbbit, que per a un servidor és la més rodona, i és interessant fer-ho en una adaptació que pot resultar atractiva per a les noves generacions. Pel lector avesat, però, la novel·la gràfica pot quedar a mig camí i no satisfer les expectatives, com tampoc ho va fer segurament l'adaptació cinematogràfica de Peter Jackson. I és que un text com aquest és capaç de marcar tan profundament el lector que difícilment cap interpretació visual s'acostarà a la que cada un s'ha fet dins del seu cap en el moment que el va llegir per primera vegada. Aquest és el poder i la màgia d'una de les obres de fantasia més representatives de la literatura universal, un autèntic clàssic modern que sempre cal reivindicar....more
La Jun és una veterana de guerra. En tornar a casa després d'un conflicte, malferida i amb la sensació d'haver abandonat els seus companys, es tr3,5/5
La Jun és una veterana de guerra. En tornar a casa després d'un conflicte, malferida i amb la sensació d'haver abandonat els seus companys, es troba sola en la immensa ciutat: no té a ningú i l'estat tampoc es fa càrrec dels excombatents. Sobreviu com pot deambulant per la metròpoli a la recerca de medicaments que mitiguin el dolor i facin callar els seus dimonis interiors.
PTSD no és una història amable. El mateix títol, corresponent a les inicials de trastorn per estrès posttraumàtic, ja ho indica. A través de la Jun i altres companys exmilitars vivim en primera persona el tema de la indigència i de les malalties mentals, que sovint estan molt relacionats. L'autor, Guillaume Singelin, utilitza una estètica propera al manga —herència de la seva estada a Tòquio— i uns colors vivíssims per embolcallar el dia a dia de la Jun, però la violència de les bandes criminals la soledat de la protagonista despunten amb força per sobre del dibuix aparentment naïf. Segons el mateix autor es tracta de la seva obra més personal, i això es nota i acaba arrelant en el cor del lector.
He gaudit molt del còmic, sobretot per la fantàstica i lluminosa paleta de colors amb què Singelin dota de vida a la ciutat. Les seves vinyetes estan carregades de detalls, fins al punt que sovint les imatges de la ciutat poden arribar a saturar, però a mi m'ha relaxat perdre'm entre els carrers i els edificis atapeïts d'elements i personatges. Malgrat que la història és dura, hi ha elements per a l'optimisme, com la dona que regenta el restaurant i el seu fill; la seva solidaritat i empatia s'acaben encomanant a molts altres personatges creant així una xarxa de col·laboració que pretén ajudar als exmilitars. La combinació de present i passat també m'ha resultat efectiva, sobretot per conèixer d'on ve la Jun i el perquè del seu caràcter introvertit i despietat. Si alguna cosa no m'ha convençut, és aquest estil de dibuix manga de la protagonista: excepte pel pegat a l'ull i el fusell d'assalt, res m'ha fet pensar en ella com una excombatent; la trobo massa jove, massa poc marcada físicament i potser també massa acolorida.
Malgrat algun punt que no m'ha acabat d'agradar, penso recomanar molt la lectura d'aquest còmic. El tractament que fa de la soledat i les malalties mentals, autèntiques xacres de la nostra societat, està fet amb un punt de vista delicat i visualment lluminós que pot atraure molts joves lectors. Potser entraran a la lectura per l'aspecte de manga de venjança, però un cop a dins ja no podran deixar de llegir i seran conscients que la història va molt més enllà. Ja s'ha anunciat nova obra de Guillaume Singelin per 2024, en aquest cas emmarcat en el gènere de la ciència-ficció, i friso per llegir-lo i gaudir de la seva brillant paleta de colors aplicada a un entorn com l'espai....more
El segon volum segueix en la mateixa línia que el primer, però hi afegeix encara més personatges, més embolics i més traïcions. Definitivament, no 3/5
El segon volum segueix en la mateixa línia que el primer, però hi afegeix encara més personatges, més embolics i més traïcions. Definitivament, no és el meu estil: es deixa llegir i és àgil i molt visual, però manté els elements que no m'agradaven del primer i l'anhelada evolució de la trama de terror vira cap a un espectacle gore que té intenció de sorprendre però no explicar res, i precisament això és el que volia evitar. No penso perdre més temps amb una saga que no m'apassiona i tampoc sé on em vol portar. Ho deixo aquí. ...more
Quina sorpresa haver descobert aquest còmic! M'agrada tot d'ell: el format, la història, l'ús dels colors i el traç orgànic i de gran força pictò4,5/5
Quina sorpresa haver descobert aquest còmic! M'agrada tot d'ell: el format, la història, l'ús dels colors i el traç orgànic i de gran força pictòrica.
Fondo és un descens als fons abissals, però també ho és als baixos fons de la ciutat i de l'ànima. El protagonista és un pastor que, per accident, cau a un forat del qual no en pot sortir. A canvi de salvar-lo, una entitat maligna li proposa un tracte que el submergirà en una aventura fosca plena de personatges lletjos i deformes que recorden als de les pintures negres de Goya. Acceptarà aquest home humil i solitari la missió que li proposa el dimoni?
Rodrigo Vázquez sap atorgar una bellesa serena als paisatges de dia que trobem al principi de la història, però quan canviem l'entorn natural pel poblat farcit de misèries humanes assistim a un gir de cent vuitanta graus: caiem a un lloc fosc i profund ple de racons inhòspits i éssers que defugen la bellesa forçada. És inevitable entretenir-se a les vinyetes buscant detalls als carrerons ombrívols, recorrent els rostres malgirbats dels parroquians que omplen les tavernes del poble. Mariners, pirates, prostitutes i tota mena de malfactors troben en la nit el seu ambient natural. El pastor es troba totalment fora de lloc, i la seva pellissa brilla amb llum pròpia i el delata en aquests tuguris foscos i bruts.
La transició entre el dia i la nit es fa a través d'unes meravelloses pàgines dobles prenyades de malsons marins dignes de Lovecraft. De la mateixa manera, el protagonista pateix una evolució o canvi que fa que no sigui el mateix al principi i al final del conte. Potser la història es fa curta i té un final precipitat, però crec que és el que necessitava el personatge. Sovint no cal fixar-se tant en la trama i el destí, sinó en el viatge en si, i aquest és meravellosament pertorbador: la paleta de colors, les tavernes atapeïdes de pirates i lladres que l'autor traça amb una simple i magnífica contundència, la presència etèria del dimoni, tot resulta fascinant.
He gaudit moltíssim d'aquesta història fosca i estranya, i no em cansaré de recomanar-la. L'autor ha sabut captar l'imaginari dels millors pintors clàssics i donar-li un enfocament personal i molt atractiu. Qualsevol obra de pirates té el meu vistiplau, però aquesta s'endú la palma per la seva cruesa, lletjor i força pictòrica. Es tracta d'una obra d'art que mereix estar en un museu....more
Vaig agafar aquest còmic pel format, que resulta molt còmode per llegir, i per la temàtica, que hibrida el thriller criminal amb el terror. Acabat 3/5
Vaig agafar aquest còmic pel format, que resulta molt còmode per llegir, i per la temàtica, que hibrida el thriller criminal amb el terror. Acabat el primer volum, que conté els quatre primers números, estic a l'espera de veure com continua la història, que de moment no deixa de ser bastant tòpica però em té intrigat amb el tema de la droga, sense cap dubte l'element més original de la trama.
No soc gaire amic d'aquest dibuix tan realista i clarament cinematogràfic, i encara ho soc menys de l'ús dels colors que s'hi fa. I com a boomer que pateix vista cansada començo a remugar quan veig bafarades amb lletra tan petita. Els personatges resulten tòpics i el format narratiu és molt visual, intentant emular les sèries de TV, però sense sorprendre ni resultar mínimament trencador. L'he acabat sense avorrir-me, si bé tampoc m'ha aportat gairebé res de nou. Si continuo enganxat és bàsicament per veure com s'amplia i/o es resol el tema de la droga feta amb els morts, que de moment encara és un misteri; s'hi albira una motivació fosca i arcana al darrere, però encara no s'ha desvelat.
Bone Parish m'ha semblat fins ara una saga fàcil de llegir, un pèl trillada i amb massa tendència cap al thriller criminal pel meu gust, però amb un potencial d'explorar el terror que de moment —un cop acabat el primer volum— em té atrapat....more
Diu l'autor que la idea li va venir d'un somni, i que només despertar, en va prendre nota i s'hi va posar a treballar. Jo no recordo gairebé res de2/5
Diu l'autor que la idea li va venir d'un somni, i que només despertar, en va prendre nota i s'hi va posar a treballar. Jo no recordo gairebé res dels somnis en llevar-me, i penso que potser a Curt Pires li va passar el mateix. Com a mínim, el guió fa aquesta impressió de trontollar i no saber ben bé on vol anar a petar.
La idea original d'un grup d'adolescents entrant a mons fantàstics a través dels llibres m'atrau, sens dubte, i la idea que un d'ells desaparegui i els altres el vagin a buscar encara més. La trama que va endavant i enrere és interessant i queda prou ben definida per una paleta de colors diferents, però no m'ha acabat de funcionar. La raó principal és que la història, a mesura que avança, no ens explica gaire cosa i va fent tombs metafísics i emocionals. Més enllà d'uns quants referents bibliogràfics a autors literaris de renom, el guió m'ha semblat bastant absurd, sobretot en el precipitat —i absurdament ensucrat— final.
Tampoc m'acaba de fer el pes el dibuix d'en David Rubín, malgrat que és un il·lustrador que gaudeix d'una gran reputació. No és el meu estil, com tampoc ho és l'ús dels colors. Potser el que he gaudit més és la part fosca, la del món amb reminiscències a Stranger Things, i poca cosa més. La coberta m'havia generat unes expectatives que l'interior no ha complert. Suposo que el fet d'arribar amb un cert hype fa que les opcions que t'acabi decebent s'incrementin.
En definitiva, no l'he gaudit i quan l'he acabat he dit WTF! I els extres tampoc m'han acabat de convèncer, si bé m'han servit per apreciar millor la tasca d'en David Rubín, que potser amb el color final no ha destacat tant. Crec que buscaré més coses d'aquest il·lustrador per donar-li una altra oportunitat, però del guionista crec que en fugiré com de la pesta....more
Buf, que dir de la recopilació... Molt irregular. I la conclusió definitiva que no connecto amb el manga, llevat que en el futur trobi alguna cos1,5/5
Buf, que dir de la recopilació... Molt irregular. I la conclusió definitiva que no connecto amb el manga, llevat que en el futur trobi alguna cosa molt i molt especial.
Només he entrat en dues històries: la revisió que fa Junji Ito de la Blancaneu i la història del circ. I tampoc dic que m'hagin entusiasmat, més aviat m'han agradat per moments per aspectes narratius, estètics, de gènere, etc...
Una gran decepció, i això que amb el terror és fàcil atrapar-me....more
Es llegeix de pressa i planteja un món original i interessant, però tot gira sobre temes nostrats i que s'han tractat una i mil vegades. No arrisca3/5
Es llegeix de pressa i planteja un món original i interessant, però tot gira sobre temes nostrats i que s'han tractat una i mil vegades. No arrisca massa en la seva proposta i tot plegat es queda en una història entretinguda a mig camí de la ciència-ficció i un tractat sobre l'evolució de les espècies; amb un bon component de fanatisme egòlatra, també.
M'ha agradat l'acurat ús d'una paleta de colors limitada que, malgrat tot, permet construir un món ric i molt ben dissenyat. No m'ha agradat tant el canvi de paradigma del protagonista arran d'un fet traumàtic, l'he trobat massa impostat....more