De Cònan n'aprecio molt el worldbuilding, aquesta terra anomenada Hibòria plena a vessar de misteris i perills, de selves i deserts, de palaus magn3/5
De Cònan n'aprecio molt el worldbuilding, aquesta terra anomenada Hibòria plena a vessar de misteris i perills, de selves i deserts, de palaus magnífics i poblats feréstecs, així com de totes les races i tribus que s'hi descriuen. N'admiro les batalles i el rol del cimmeri com a guerrer, les seves batalles contra bruixots, xamans i nigromants.
Claus vermells té a priori molts d'aquests elements per convertir-la en una lectura de gaudi, però m'ha deixat més aviat fred. Tot i ser dels relats més famosos de Robert E. Howard, no el trobo gens reeixit. La trama és dispersa i el personatge de la Valèria, que en principi se'ns presenta com una dona forta i rebel, una heroïna, acaba sent —com sol passar amb els relats de Cònan—, un complement eròtic-festiu pel lluïment d'en Cònan.
Amb el segon relat que completa el volum, Les joies de Gualhur, passa exactament el mateix, si bé en aquest cas la Muriel·la ja té d'entrada l'etiqueta de bagassa i Howard la fa actuar com a tal. Tampoc aporta res de nou aquesta història, que comparteix part dels elements del primer: un complement femení per a en Cònan, un palau vetust i ple de perills, un tresor que fa albirar a Cònan un futur pròsper...
El llibre m'ha resultat entretingut, però res més. He gaudit molt de la traducció, que trobo que casa molt bé amb el tarannà dels personatges, però la similitud entre les dues històries, aquesta repetició de les xacres racistes i masclistes que sovint deixava anar l'autor, no m'han acabat de convèncer. Potser un segon relat d'una temàtica ben diferent hauria fet que tanqués el volum amb una altra sensació que nos pas la repetició i el tedi.
Malgrat tot, continuaré llegint les aventures d'en Cònan, ja que l'esforç que fa L'Arcà per recuperar els textos és d'agrair i he tingut experiències molt gratificants amb anterioritat. Tant de bo els següents relats que llegeixi mereixin una puntuació millor....more
La saga Conan de Glénat és el meu refugi: a cada nou volum hi trobo tot el que desitjo, i de moment encara no m'he endut cap decepció; més aviat al5/5
La saga Conan de Glénat és el meu refugi: a cada nou volum hi trobo tot el que desitjo, i de moment encara no m'he endut cap decepció; més aviat al contrari, ara em falten estrelles per puntuar a l'alça! Virginie Augustin fa una feina magnífica amb aquest Sombras de hierro a la luz de la luna, i com a mínim iguala les sensacions de l'últim Conan que vaig llegir.
Trobem aquí una història on Cònan i Olívia viatgen a una misteriosa illa del Mar de Vilayet. Allà hi trobaran animals monstruosos, éssers fantàstics i, no cal dir-ho, enemics humans, en aquest cas pirates. Apareixen doncs bona part dels elements clau de les històries de Cònan. En aquest relat, però, el cimmeri cedeix el protagonista a la princesa, i Augustin sap dotar la protagonista de la força i l'empenta que Robert E. Howard li va concedir.
El millor de tot és sens dubte el dibuix, amb uns personatges brillantment definits —serveixi com a exemple el pirata Sergius de Khrosha— i uns escenaris naturals i artificials espectaculars. Però res pot igualar les escenes a pàgina completa, sobretot les que tenen a veure amb els misteriosos homes de ferro i la seva fam de sang. I la manera com passem d'una pàgina que supura vermell i ràbia a una albada de tons rosacis és absolutament colpidora. No coneixia l'autora i me n'he enamorat.
El dibuix compensa un guió una mica erràtic, on Cònan va d'un costat cap a l'altre tan sols perquè Olívia evolucioni com a personatge i l'acabi salvant; Howard juga a intercanviar aquí els rols dels personatges. Les anades i vingudes dels protagonistes al temple són massa enrevessades, com també ho és la causa per la qual no es veuen afectats per les estàtues del temple, però suposo que això es deu al relat original. Si bé el guió no és el punt fort, sí que ho és l'essència de la història, així com l'aura de màgia negra que envolta el secret del temple de l'illa i dels seus perillosos habitants. Hi trobem els elements típics dels relats del cimmeri acompanyats d'un dibuix sublim que m'ha deixat bocabadat. Sens dubte he xalat de valent! No puc evitar preguntar-me si el número 7 aguantarà el ritme....more
A favor: absolutament tot, però sobretot l'excel·lent barreja d'elements icònics dels relats de Robert E. Howard (monstres, fetillers, batalles èpi5/5
A favor: absolutament tot, però sobretot l'excel·lent barreja d'elements icònics dels relats de Robert E. Howard (monstres, fetillers, batalles èpiques,...); La ciudadela escarlata té absolutament tot el que li demano a una història de Cònan.
En contra: algun buit de guió, com l'explicació de com el cimmeri repel·leix l'atac final de Tsotha-lanti. L'il·lustrador arrisca poc amb el dibuix, però gràcies a l'excel·lent guionització no li cal.
En definitiva: potser no soc gaire imparcial quan parlo de Cònan, però val a dir que aquest volum m'ha encantat de principi a fi. El seu dibuix clàssic li escau al 100% a aquesta aventura de caràcter medieval, així com la magnífica gamma de colors, que vira d'un to a un altre en funció de l'escena. L'èpica de les grans batalles es combina amb moments íntims del protagonista, on albirem les seves pors —que també en té—, i la trama és prou elaborada i està estructurada de manera precisa i contundent. El personatge de Cònan Rei, que mostra una nova faceta de magnanimitat i gran estima pel seu poble i no només per ell; en aquest cas, la lluita de classe és ben palesa, i el protagonista considera que només pot ser rei aquell que s'ho guanyi i ho mereixi, defugint així el llinatge de sang. Els monstres i els fetillers que hi apareixen generen una atmosfera lovecraftiana esquitxada de moments de terror realment atractiva, potser el millor de la història. Es tracta, sens dubte, del còmic que més he gaudit de la saga i això que la coberta, comparada amb altres, no em feia el pes. Però no us deixeu enganyar, és un llibre fantàstic, per Crom!...more
A favor: el concepte de la màgia com a via d'escapament, gairebé com si es tractés d'una droga o de l'alcohol. La idea central del conjunt de relat3/5
A favor: el concepte de la màgia com a via d'escapament, gairebé com si es tractés d'una droga o de l'alcohol. La idea central del conjunt de relats fix-up, on la gent que abusa de la màgia es transforma a causa de les mutacions i acaben a una mena de dimensió paral·lela, a un indret anomenat el Cul de l'Infern ple de crims i melancolia on trobem un grapat de personatges d'allò més interessants. La coberta de la Laia Baldevey, que reprodueix a la perfecció un dels personatges icònics i, a la vegada, fa una picada d'ullet a la coberta original. El primer relat, estrany, contundent, emotiu i perfectament bastit, que et posa la pell de gallina.
En contra: la resta de relats. En cap cas s'acosten a la complexitat i perfecció del primer, se centren en personatges i situacions concretes que ens donen quatre pinzellades del Cul de l'Infern i del món paral·lel, però trobo que es queden a mitges. Hi ha relats insubstancials que narren anhels o relacions, interludis un pèl anodins, històries ensucrades... Però la majoria —amb alguna excepció— resulten massa inconnexos per aportar contundència narrativa al conjunt.
En definitiva: és el llibre de Carlton Mellick III que menys m'ha agradat. Crec que el format fix-up no l'afavoreix pas; com en tot compendi de relats, uns brillen i altres no. Les expectatives amb el llibre eren altes, sobretot després de l'esplèndid primer relat. Un dels aspectes que m'ha decebut és intentar estirar i aprofundir —potser excessivament— la història de l'Elmore. Personalment, m'ha agradat més conèixer altres detalls del món que crea l'autor (saber com es van crear les nines o d'on sorgeixen els individus zombificats, conèixer més encanteris, els seus orígens i els seus poders, retrobar-me amb els aracne) que no pas ramificar una història que era perfecte com a relat curt i que acaba sent un clixé de pel·li romàntica de diumenge, si bé amb l'element estrany marca de l'autor....more
A favor: la valentia de l'Albert Font, l'autor, per desenvolupar un món de fantasia tan ric i complex. La cura i la perícia amb el que l'autor trac4/5
A favor: la valentia de l'Albert Font, l'autor, per desenvolupar un món de fantasia tan ric i complex. La cura i la perícia amb el que l'autor tracta el llenguatge, que esdevé poètic i amè a la vegada, fent que llegir sigui un autèntic plaer. L'arc argumental del protagonista, que el porta a conèixer un bon grapat de personatges interessants i a viure imaginatives aventures. Alguns personatges sens dubte brillen amb llum pròpia i destaquen entre els més ben elaborats del que un servidor ha llegit de fantasia en català.
En contra: precisament l'ambició de l'autor per intentar abastar massa pot jugar en contra seva, dificultant la comprensió dels plans i les estratègies polítiques dels diferents reialmes. Alguns personatges d'allò més atractius queden coixos d'un major desenvolupament —sobretot pel que fa al seu origen. La presència d'un mapa a l'inici del llibre sol ser un senyal positiu i molt benvingut, però en aquest cas ens trobem amb una il·lustració difícil de llegir i on resulta molt difícil ubicar els llocs on té lloc l'acció; una pena, perquè és l'únic però que se li pot posar a la fantàstica edició que n'ha fet Obscura.
En definitiva: l'he gaudit molt i he assaborit cada pàgina d'aquesta curosa combinació de fantasia clàssica amb elements innovadors. Es llegeix de manera amable, còmoda i molt sovint evocadora. Com a pega, potser el recorregut del protagonista m'ha deixat una mica fred, amb la idea que el viatge i les aventures l'han transformat per dins, però sense haver provocat un canvi substancial des del punt de partida; malgrat que hi ha un munt de morts i desgràcies, trobo que l'autor és molt benevolent amb segons quins personatges. Vet aquí un llibre essencial pel fantàstic en català de la veu d'un joveníssim i prometedor autor: es nota que l'Albert és un narrador de mena, i estic segur que ens durà molt bones històries en un futur....more
A favor: els personatges de l'Snap i la Jacks, amb els seus matisos i secrets, que t'atrapen en un instant. La història i els girs de guió —sobreto4/5
A favor: els personatges de l'Snap i la Jacks, amb els seus matisos i secrets, que t'atrapen en un instant. La història i els girs de guió —sobretot al principi—, que et fan preveure que el tema de la bruixa no és simbòlic ni tangencial. El tractament de les identitats de gènere, mostrat aquí amb cura i de manera lluminosa a través del personatge de la Lu. El protagonisme de la natura, fins i tot quan és morta, i la seva correlació amb els poders sobrenaturals. Els apunts i esbossos finals, on l'artista mostra la seva manera de treballar.
En contra: potser té un punt ensucrat per moments, si bé és cert que ajuda a contrarestar la duresa d'alguns aspectes de la història. La part de terror de "Tom el tuerto" m'ha quedat una mica coixa i m'ha fet la sensació d'afegit, encara que al final se li doni coherència amb la resta del text.
En definitiva: una història tendra i fosca a la vegada que farà les delícies del públic juvenil —i del que no ho és tant— i que tracta sobre l'empatia i els sentiments amb un equilibri agredolç molt ben trobat. ...more