TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Teresa Duch "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
EL MAGATZEM
| BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
Crec que no solament et puc fer una linia, sinó que en puc fer dos, puc fer una línia recta que passi pel 8, 12, 14, 7, 16, 5 i 6 que suma 68, i una altra 2, 9, 7, 16, 10, 11, 13 que també suma 68
Jo diría que el 8+14+16+6 = 43
O seguint la línia de la senyoreta: 12+14+7+16+5+6 = 60
Amb un foli és una mica complicat fer-ho. ;-)
Aferradetes, Mac!
La meva línia no supera les del Pons ni la Paula.
I això que quan la he traçat em creia que sumava molt.
13+10+16+7+9+2=57
Almenys el senyoret Xavier ha superat la senyoreta Muffitt.
Jo tampoc n'he trobat cap que superi la del pons…
Una abraçada!
PONS: Dos intents de mèrit que doblen el valor obtingut per la senyoreta Muffitt, molt bé.
Molt bé per començar, perquè aquest 68 encara es pot superar trobant la solució més alta que ens demanen. ;-)
Gràcies per provar-ho!
PAULA: Ratllant només els quatre nombres de la diagonal de la quadrícula sumes 44, però el "truc" de la senyoreta Muffitt és fer passar la línia recta pel màxim de quadres possibles. La teva segona opció ja va per aquesta altra banda i això et permet arribar a 60. Un total ben acceptable, encara que no suficient.
Gràcies per provar-ho! Abraçades.
XAVIER: Com a primer intent no ha estat gens malament. Com dius, superes de sobres a la senyoreta Muffitt... però això encara es pot millorar més. ;-)
Gràcies per provar-ho!
CARME: Gràcies per provar-ho!
Abraçades.
Sí eren 44, perdoneu-me!
Quan ho vaig sumar ja estava posant el foli a la segona resposta. ;-)
PAULA: No hi ha res a perdonar, només faltaria. :-)
És la típica errada que ens pot passar a tots. De fet, si me'n vaig adonar és perquè en veure la llista dels nombres em va venir al cap allò que "la suma de parells sempre dona parell" i el 43 no hi quadrava. Més enllà d'aquest detall, no té cap mena d'importància.
Abraçades.
Sí que és estrany que arribi jo amb 11 dies de retard i ningú no hagi donat encara la solució... Deu ser la calor! Ho he volgut provar i me'n surten 69: 8+12+14+10+16+3+6.
Crec que no he fet trampa. Ja em diràs, Mc!
TERESA: Potser sí que la calor té alguna cosa a veure en el fet que la resta de companys no hagin anat més enllà de les seves primeres propostes i encara no hagi sortit la de valor més alt que ens demanen.
Però almenys això t'ha donat marge per provar-ho tu i t'he de dir que la teva és una molt bona resposta amb aquest total de 69 que supera totes les anteriors. És cert que algunes caselles les agafes ben justes, però això no és pas fer trampes i la podem considerar ben vàlida. Molt bé!
Així i tot, encara no és la que dona el resultat més alt possible... però ens hi anem acostant. ;-)
Gràcies per jugar. Abraçades!
Doncs... que hi arribem amb 70? 15+7+14+10+11+13. Dius que ens hi anem acostant, potser anava de més d'un número, no?
TERESA: No et diré "de quants números va" perquè seria una pista massa directa, i en aquest joc es tracta de provar les possibles combinacions descobrint cada cop les de valor més alt per, precisament, anar acostant-nos a la definitiva.
I això és exactament el que has fet tu. Amb aquest total de 70 tornes a millorar totes les propostes anteriors i, malgrat que encara no és la millor de totes, cada cop hi som més a prop.
Molt bona feina! Gràcies per no deixar-ho córrer. :-)
Ara m'he picat, Mc! Espero, espero... que no hi hagi trampa amagada, que no t'ho perdonaria pas. 2+15+7+14+10+11+13=72.
Si no ho encertem, no ens ho diràs???
TERESA: Està molt bé que t'hagis picat, proposar jocs no tindria cap sentit si no hi hagués ningú amb ganes de no deixar-los anar fins a treure'n l'entrellat.
Cap trampa, ni una. El que s'ha de fer és just el que diu l'enunciat: Dibuixar una línia recta i comptar els valors dels diferents quadrats que creua.
I això és just el fas tu, superant-te cada vegada. T'he de tornar a felicitar per aquest nou resultat que aplaudeixo de tot cor... malgrat que encara no és el total més alt que ens demanen. ;-)
No, jo no us diré (almenys públicament) la solució. No funciona així el XAREL-10. Com en aquell vell acudit de la castanyera i el banc que no sé si coneixes, aquí tenim ben clara la "separació de poders": La meva feina és proposar enigmes i la vostra, solucionar-los.
Moltes gràcies de nou. Una abraçada!
Últim intent, Mc, i ja em retiro: 15+12+14+10+11+13=75
Només per la meva perseverança ja m'ho hauries de dir, no??? Almenys a mi: trsduch@gmail.com
Què és això de la separació de poders? "De quién depende la fiscalia" o "La fiscalia me lo afina" o "Les hemos destrozado la Sanidad"? Jo em pensava que ja no existia...
TERESA: Aquest cop no caldrà fer servir el 'comodí de la trucada' (o del correu electrònic, en aquest cas) perquè, ara sí, has trobat la solució correcta. Molt bé, et mereixes un fortíssim aplaudiment. Enhorabona!!
No era fàcil (ja s'ha vist :-D) perquè, contraintuïtivament, el valor total més alt no s'aconsegueix incloent el número més gran de la quadrícula o buscant una recta que passi pel màxim nombre de caselles. Però, així i tot, te n'has sortit perfectament, moltes gràcies per la teva perseverança. Ara mateix publico el rètol vermell del post al teu nom i també hi afegiré l'enllaç a la imatge amb la solució, perquè comprovis que no hi ha hagut mai cap trampa ni cartó. ;-)
Per cert, quan vaig dir això de la "separació de poders" no pensava en aquesta colla d'impresentables. Els polítics del país veí (i fins i tot del nostre) procuro tenir-los sempre ben lluny del pensament, si més no per pura tranquil·litat mental.
Com et vaig comentar, em referia només a un vell acudit que fa més o menys així:
Una castanyera té la seva parada ben instal·lada just al costat de la porta principal d'un gran banc. Un dia, s'hi acosta un client que, després de butxaquejar i adonar-se que no porta diners, li diu:
—Que em podria fiar una paperina de castanyes? Ja l'hi pagaré demà...
La castanyera es mira l'home, després es mira la façana del banc i, molt seriosa, respon:
—Ai, fill meu, ho sento molt, però no pot ser. Si ho fes incompliria el conveni que he signat amb la direcció del banc per no fer-nos competència deslleial.
El client, sorprès, li pregunta:
— Ha signat un conveni de no-competència amb el banc?
I la castanyera respon:
—Sí, ells m'han donat la seva paraula que no torraran castanyes; i, a canvi, jo m'he compromès a no donar mai cap crèdit!
Abraçades!
Ole, ole! Deu ser la primera vegada que encerto els teus trencaclosques a la primera, quin honor! I segur que és perquè els altres no s'hi han tornat a posar. Sí, d'això que dius del número més gran de la quadrícula, ja me'n vaig adonar, però al final.
No el sabia aquest acudit de la castanyera. Només sé el conte de la castanyera de Ferrandis, però sí que és un bon acudit el que m'has explicat.
És bonica la paraula "trencaclosques" i aquesta vegada me la puc ben aplicar perquè entre aquest i el paraulògic ja em sortia fum del cap. És clar que també podia ser perquè se'm començava a cremar de la calor.
Publica un comentari a l'entrada