Amor a primera vista. Això és el que em va passar quan vaig
descobrir en Lui, el clown, un disseny de Mister O'Lui. Ni m’agraden especialment
els pallassos ni havia pensat de fer-ne cap en versió amigurumi, però no em
vaig poder resistir a aquest clown tan tendre.
El patró és genial. Les cames són una de les senyes d'identitat d'aquesta dissenyadora alemanya, que abans era coneguda com a Luiluh Handmade i més tard com a Mr. Luiwood. Em feia por el moment de cosir la boca i brodar els ulls però el resultat és perfecte. De fet, hi ha un petit truc perquè la boca adopti la curvatura adequada. I també m'ha encantat la idea de poder-li posar i treure els pantalons. A més, han sigut l'excusa perfecta per estrenar els meus cabdells de Tex Cotton, de la casa hilaturas LM, amb un efecte de cotó rentat que fa temps que buscava. Potser el barret, amb una ala molt petita, és el que m'agrada menys.
Però un cop en Lui, el clown, va estar enllestit, va començar l’odissea de la sessió de fotos. No sé com t’ho manegues tu però, des del meu punt de vista i per més mitjans que hi posi, fer fotos dels amigurumis és dificilíssim. En els inicis vaig començar fent fotos a la terrassa, amb llum natural. De fons, hi posava peces de roba: un cobrellit, una brusa, un jersei... Bastant rudimentari. Després vaig estrenar una caixa de llum molt senzilla que muntava al costat de la terrassa, per aprofitar també la llum natural. Va ser aleshores que vaig començar a posar cartolines de fons, generalment de color blanc. Però els colors dels amigurumis variaven molt en funció de l’hora del dia i de l’estació de l’any. A més, el fons blanc no quedava mai blanc sinó que es convertia en diferents tonalitats de gris segons la llum. Obsessionada i assessorada, vaig decidir fer una petita inversió en una nova caixa de llum i uns focus senzills i desmuntables. També em van advertir que l’única manera d’aconseguir un fons blanc impol·lut era un editor de fotos semiprofessional. Vaig optar per Lightroom. És veritat que a partir d’aquí les fotos van millorar molt però jo, perfeccionista com soc, encara no n’estic del tot satisfeta. Crec que em falta practicar molt.
I tot això per què t’ho explico? Doncs perquè amb un amigurumi com en Lui, que podria donar tant de joc, he de reconèixer que les fotos no llueixen prou. El primer problema va ser el fons. Si en l’amigurumi hi ha fil blanc, no puc utilitzar l’eina de Lightroom per editar el fons. Per tant, la cartolina blanca estava descartada. I entre les que tenia i que combinaven amb tots els colors d’en Lui vaig triar aquest verd. No mata, ho sé. L’altre problema va ser la mida de l’amigurumi. Fer fotos d’amigurumis petits és molt senzill, però mantenir dret un amigurumi de 30 cm d’alçada com aquest requereix tota una obra d’enginyeria, generalment unes broquetes morunes clavades en un cartró ploma, a més de les agulles de cap per fixar cames i braços. Llavors també pot passar que un cop veus la foto a l’ordinador per editar-la t’adonis que no has calculat prou bé la perspectiva i que si t'hi fixes es veu la broqueta moruna al costat d'una cama. Sort del Lightroom, que tot i que no hi tinc gaire pràctica em va permetre esborrar-la miraculosament.
Però un cop en Lui, el clown, va estar enllestit, va començar l’odissea de la sessió de fotos. No sé com t’ho manegues tu però, des del meu punt de vista i per més mitjans que hi posi, fer fotos dels amigurumis és dificilíssim. En els inicis vaig començar fent fotos a la terrassa, amb llum natural. De fons, hi posava peces de roba: un cobrellit, una brusa, un jersei... Bastant rudimentari. Després vaig estrenar una caixa de llum molt senzilla que muntava al costat de la terrassa, per aprofitar també la llum natural. Va ser aleshores que vaig començar a posar cartolines de fons, generalment de color blanc. Però els colors dels amigurumis variaven molt en funció de l’hora del dia i de l’estació de l’any. A més, el fons blanc no quedava mai blanc sinó que es convertia en diferents tonalitats de gris segons la llum. Obsessionada i assessorada, vaig decidir fer una petita inversió en una nova caixa de llum i uns focus senzills i desmuntables. També em van advertir que l’única manera d’aconseguir un fons blanc impol·lut era un editor de fotos semiprofessional. Vaig optar per Lightroom. És veritat que a partir d’aquí les fotos van millorar molt però jo, perfeccionista com soc, encara no n’estic del tot satisfeta. Crec que em falta practicar molt.
I tot això per què t’ho explico? Doncs perquè amb un amigurumi com en Lui, que podria donar tant de joc, he de reconèixer que les fotos no llueixen prou. El primer problema va ser el fons. Si en l’amigurumi hi ha fil blanc, no puc utilitzar l’eina de Lightroom per editar el fons. Per tant, la cartolina blanca estava descartada. I entre les que tenia i que combinaven amb tots els colors d’en Lui vaig triar aquest verd. No mata, ho sé. L’altre problema va ser la mida de l’amigurumi. Fer fotos d’amigurumis petits és molt senzill, però mantenir dret un amigurumi de 30 cm d’alçada com aquest requereix tota una obra d’enginyeria, generalment unes broquetes morunes clavades en un cartró ploma, a més de les agulles de cap per fixar cames i braços. Llavors també pot passar que un cop veus la foto a l’ordinador per editar-la t’adonis que no has calculat prou bé la perspectiva i que si t'hi fixes es veu la broqueta moruna al costat d'una cama. Sort del Lightroom, que tot i que no hi tinc gaire pràctica em va permetre esborrar-la miraculosament.
Capítol a part mereix l'atrezzo de les fotos. Normalment ja tinc prou feina a fer una bona foto. Pel que fa a l'atrezzo només m'he atrevit amb un nenúfar per a la llúdriga, unes carabasses de Halloween per a la bruixa, uns caramels per als monstres i unes flors per a la papallona i la libèl·lula. Però aquesta vegada, amb la idea de posar-hi color, se'm va acudir fer servir uns globus d'atrezzo. I ja em veus amb una bossa de globus per modelar, infla que inflaràs, i mirant tutorials de YouTube per fer globoflèxia. De tot això en va sortir aquest globus en forma de gos que treu el cap a l'esquerra de la foto. El problema és que, després, la caixa de llum va resultar ser un pèl justa per a un pallasso de 30 cm i una pila de globus. Tot això sota els focus i ja de mal humor. I al capdavall el resultat amb els globus no em va agradar gaire.
Sigui com sigui, malgrat aquesta odissea amb la sessió de fotos, segueixo enamorada del meu clown Lui.
I tu, et compliques tant com jo?
Juliol de 2022: Actualment aquest patró de Mister O'Lui no està disponible.