La colla de Shrek, en versió amigurumi

Com passa el temps! La pel·lícula Shrek es va estrenar el 2001, fa més de 20 anys, i és ja tot un clàssic. He trigat, tot i que només fa vora 10 anys que faig ganxet i no pas 20, però no m'he pogut resistir a aquestes versions chibi de la dissenyadora xilena Muñequista.

Els patrons són genials. I no és només perquè tingui debilitat pel amigurumis petits sinó perquè tot encaixa a la perfecció. 

Vaig començar amb l'Shrek, que és força senzill, a excepció potser de les orelles i d'aquesta armilla tres talles més petites del que li caldria a aquest entranyable ogre. Va ser amb aquest primer personatge amb el que vaig descobrir l'enginyós sistema que proposa la Cony Olivares per articular les cames només amb fil.

El personatge de la princesa Fiona és una mica més entretingut: els detalls del vestit però sobretot els cabells necessiten el seu temps. Això sí, hi insisteixo, no vaig haver de fer ni una sola modificació.

L'Ase va ser l'últim integrant d'aquest trio amigurumi. Entre les orelles, el serrell i una mica de gràcia amb el brodat dels ulls, el resultat és gairebé tan divertit com el personatge d'animació en què s'inspira aquest amigurumi. El que no m'acaba d'agradar, per allò de les proporcions, és que el cap de l'Ase sigui més gros que el de Shrek, però la veritat és que és l'única crítica que tinc.

Si ets fan de Shrek, pots ampliar el nombre d'integrants de la colla, perquè Muñequista té també a la venda els patrons per fer els trigèmins, fills de l'ogre i la princesa, i el Gat amb Botes, el personatge que apareix en les darreres seqüeles de la saga.

Jo amb el trio de personatges principals n'he tingut prou però la cosa va de trios i, d'aquí a un parell de setmanes, tornaré amb tres personatges més d'una altra pel·lícula d'animació. No te'ls perdis!

De ruquets i descobriments

Feia molt de temps que volia fer un ruquet amigurumi. De fet, tenia un parell de dissenys a la llista d'amigurumis pendents però suposo que no m'agradaven prou perquè mai eren una prioritat fins que vaig descobrir aquest ruquet de Cutie Me Store, que els va desbancar en un tres i no res.

En aquestes alçades, tinc clar que si no m'entusiasma un disseny és que no és la millor tria. Així que m'alegro d'haver esperat a trobar un ruquet que m'entusiasmés, perquè el patró és genial. I venint de mi, que soc bastant crítica amb els patrons, això és molt dir.

No et pensis, que després del gat d'Airali Design i de la llama d'Aukillu em feia força peresa tornar a fer un amigurumi a quatre potes. Pero m'he trobat amb una autèntica obra d'enginyeria, amb un resultat impressionant que fins i tot m'he atrevit a fotografiar.

L'altre gran atractiu d'aquest patró, sobretot per a les que odien cosir –jo cada vegada menys–, és que les potes i les orelles s'incorporen en el procés de teixir amb una precisió matemàtica i que per tant no s'ha de cosir pràcticament res: només el cap i la cua.

Parlant del cap, potser és un pèl gros per al meu gust, però també és veritat que no l'he acabat d'encertar a l'hora de cosir perquè havia de quedar una mica més inclinat. El disseny també és genial quant al cos, que va fent la forma de la gropa. Això sí, amb tantes disminucions seguides cal vigilar la tensió per evitar forats indesitjats. La cua també es molt divertida. Per rematar-la, una borla que aquesta dissenyadora ucraïnesa proposa fer amb una forquilla.

El toc simpàtic s'aconsegueix amb un serrell mig despentinat. El patró fins i tot indica quants fils necessites i de quina llargada.

El resultat de tot plegat és un ruquet molt simpàtic i un gran descobriment en el món del disseny amigurumi.