La foto del sàbat / 41

En eixa tina buida deu quedar encara un bon pòsit d'història. Van traguent-la lentament de terra, amb paciència i metòdicament, al voltant de la muralla àrab de València. 

Humitats ètiques

Tal com repetim diàriament per ací, València, no és tant la calor com la humitat, que deu ser una cosa com dir que no és tant la política com la corrupció ètica. Este matí la humitat devia haver baixat i, a pesar que el termòmetre marcava més de 28 graus dins de casa, s'estava bé amb l'airet que entrava per la finestra. Més tard la humitat ha tornat a pujar i ja estem igual que de costum. Per a l'any que ve miraré un aparell d'eixos portàtils d'aire condicionat. Crec que amb un de poca potència ja ho tindré bé, perquè amb un bon aïllament de l'exterior i amb els extractors solars que posaré en les finestres del sud, la temperatura de confort passarà per aconseguir només un grau menys i un poc menys d'humitat. Vés a saber l'estiu que ve, però, on parem i si tindrem ganes d'escriure-mos-ho.

Cita dominical / 76: J. J. Pérez Benlloch

Com a colofó a este comentari, el lector tolerarà un lleu biaix per a ressenyar la modesta concentració de veïns del barro del Carme que protestaren sense soroll divendres passat en l'ajuntament de València pel desnonament d'uns inquilins. Alguns damnificats són octogenaris amb cinquanta anys llargs baix del mateix sostre, cap no percebrà indemnització i no tenen cap altre allotjament. Pot ser una maniobra legal, per van al carrer perquè les seues cases són botins especulatiu en nom de la sagrada propietat i per la vidriosa declaració de ruïna de l'immoble, que sol ser provocada pel càlcul del propietari, sovint amb el concurs de la prevaricació. ¿És aixina com es vol recuperar el teixit i el batec veïnal d'este espai urbà? La paradoxa és que la dreta arrasa en estos penats. Insensats.

J. J. Pérez Benlloch, «Abrumados por el esperpento», El País, 28.03.2010.

Eixida i emergència reflexiva

Hem passat el dia voltant amunt i avall, creuant València a peu i en metro. No fa massa fred, però la pallissa ha estat bona, i més encara perquè anava jo remugant sobre les maneres d'argumentar o de deixar d'argumentar, que si els exemples que pose són extremats, purs o crus, que si hi ha actes sense conseqüències o això només és aparent i tots els actes tenen conseqüència i, fins i tot, que els grans mals o les grans maldats no provenen necessàriament d'idees o reflexions majúscules i boges, sinó com han dit algunes obres clàssiques, també provenen de pensaments banals... Una pallissa en tota regla.

I tot perquè em trau de polleguera — una metàfora ben interessant— que persones que volen tindre una mica de criteri s'esbraven argumentalment com si tot depenguera dels aplaudiments i rialles que pogueren recollir, i no del valor comprovable i comprovat de les dades que donen suport a les propostes.

Bé, ara estic espés, perquè ja he replicat en la llista corresponent. Aixina que no tinc més a aportar, excepte el cas infatigablement estúpid del Partit Socialista a la ciutat de València, que ara trau un web que només es diu Arregla Mi Barrio. M'he afanyat a escriure'ls amb voluntat constructiva, com faig sempre —i no és el primer escrit que els adrece—:

M'agradaria assegurar-me que l'eixida d'emergència de la vostra seu que dóna al carrer de les Roques funciona, perquè té una reixa que sembla que està tancada.

En segon lloc, si funciona, convindria que indicàreu l'eixida en valencià amb els mateixos cartellets que hi ha ara només en castellà (n'hi han tres).

En tercer lloc, i evidentment, em sembla que teniu realment una espenta molt curta o molt poca vergonya, si al cap de vint-i-cinc anys de la vostra Llei 4/1983, encara no sou capaços de gestionar-vos lingüísticament i fer webs totalment bilingües, si més no.

Diria que abans de pretendre «apanyar» la casa de tots, convindria tindre la pròpia més endreçada.

El compliment de les lleis

Hauria de poder escriure alguna cosa, perquè ja ha passat més d'una setmana des de l'última anotació, però estic immers en la transcripció i altres brosses associades. Per sort, he tingut fins i tot ganes de fer una nova queixa al síndic de greuges. I per si algú en vol fer una de semblant, la cosa dia:

Diumenge passat, 28.09.2008, vaig visitar les instal·lacions del Centre Esportiu Cultural Abastos de la ciutat de València, que és un centre municipal. En demanar en el taulell d'atenció què calia fer per a donar-se de baixa, la xica que ens atengué no va seguir el criteri d'atendre'ns en valencià —només ens parlà en castellà— i ens va donar un full A4 que calia omplir per a formalitzar la baixa. El document, imprés només per una cara, estava només en castellà. Naturalment, li vam demanar el model en valencià i en lloc de proporcionar-nos-el sense més, ens va dir que potser tardava una mica, perquè l'havia de buscar. Li vam dir que anara fent. Va regirar uns quants calaixos fins que va localitzar un document en valencià.

A més d'esta mancança, sobre el taulell hi havia un petit expositor de metacrilat amb fullets d'informació sobre el centre («Horarios. Tarifas 2008» i «Carta de servicios») que estaven íntegrament i únicament redactats en castellà, fins i tot amb el que sembla una desconsideració suplementària en el cas del fullet d'horaris, ja que només estava imprés per una cara i, per tant, sembla que van aprofitar l'altra cara per a mostrar fins a quin punt respecten els drets lingüístics dels valencians.

Espere que pugau resoldre estes mancances de la gestió lingüística de l'Ajuntament de València (Centre Esportiu Cultural Abastos), reflex d'una política lingüística avariada i que no té cap criteri coherent, excepte el de privilegiar els ciutadans que pretenen fer ús del castelllà i discriminar sistemàticament els ciutadans que pretenen fer ús del valencià en les seues relacions públiques i privades.

No és la primera vegada que em queixe per la gestió lingüística d'eixe centre «cultural», i les respostes, a pesar d'incloure falsedats, també han admés algun resultat eventual en el sentit que jo expressava. Estic segur que encara tinc més espenta que els inspectors que envia Font de Mora Turón, el conseller d'Educació, per a detectar parlants d'anglés entre els professors d'Educació per a la ciutadania.

Per cert, la resposta bona al síndic de greuges, estil festival de l'humor, ha segut la de l'alcaldessa de Carcaixent, Lola Botella Arbona:

No obstant això i detectada la deficiència en els models oficials es va a treballar en la modificació de les possibles deficiències que estos pogueren tindre per a complir per complet la Llei del Bilingüisme d'11/1988 de 26 de desembre.

Es veu que la senyora alcaldessa, amb això que és diputada en les Corts valencianes —poder legislatiu—, ha decidit inventar-se les lleis per a poder-les complir. Deu ser la llei de la llengua bífida, que dien els indis en les pel·lícules de vaquers.

L'ètica «protestant» i El Racó de Feri

Hi ha tant de personal preocupat pels valors morals i ètics, que resulta incomprensible que tingam el pati tan desendreçat, i no em referixc necessàriament al de les Corts, que els costa bona cosa a la parella de jardiners mantindre'l net de les figuetes i les fulles del ficus immens i supervivent que tot ho tapa.

D'altra banda, en la xarxa hi ha també persones igualment ocupades a salvar els món, com la xica d'eCom-Activista —a qui desitge una bona dosi d'encert en el seu estudi—, o altres que m'hi he anat trobant. Per exemple, per salvar-mos una mica més, el company Dualde de Borriana em recomana un enllaç de les Nacions Unides.

Em sembla que tots perdem bastant del nostre temps elaborant estes frondoses explicacions i teories que no resolen res, amb l'esperança que este diagnòstic siga erroni —i no seria el primer cas!

Hui, després d'haver dinat amb productes d'El Racó de Feri (paradeta del mercat central de València) tal com hummus, halva, formatge feta i altres delícies del mediterrani oriental, estic una mica reconciliat amb esta ciutat actualment sorollosa, inaccessible, assetjada, runosa, assolada; i-Rita-da, en resum.