QUAN LA REVETLLA DE SANT JOAN ERA LLIURE I SALVATGE.

Fixeu-vos que parlem de Sant Joan i no dels Solstici d’Estiu, i fem servir el Sant Joan conscientment, perquè ens volem apartar (per una vegada) de l’astronomia, de la “nit més curta”, de la “nit màgica” i d’altres enfocaments ancestrals, ètnics i “newage”. Malgrat que sigui un sant de la repulsiva església catòlica, de tota manera en Joan Baptista era una mena de “friki” assalvatjat i excèntric.

Volem parlar d’un Sant Joan (la celebració) recent, del celebrat des de principis del segle XX fins els anys 80 (a molt estirar). D’una celebració urbana insurgent i desobedient, en la que, malgrat els advertiments de les autoritats, els nois i noies tiraven endavant una activitat mal vista, penalitzada, i que, les darreres dècades, amb les transformacions urbanes lligades a la generalització de l’automòbil van arribar a ser bastant destructives i clarament luddita.

EL FALS DEBAT DE LA DIFTERIA DEL NEN D’OLOT.

Deixo a part el tema de l’eficiència o no de les vacune, l’ús del estigma “fanàtic anticientific” com a mètode d’excomunió, o els tèrbols interessos de la Indústria Farmacèutica com projectil (com si tota la indústria que hi ha al voltant de l’homeopatia, els “complements” i teràpies complementàries no fos també una activitat farmacèutica que mou milions), per no parlar dels energúmens que a través d’internet i de tertúlies demanen càstig penal o econòmic contra qui no estigui vacunat... Penso que hi ha tot un seguit de coses que cal dir (i que penso que no s’han dit prou aquests darrers dies).

LIZANO

Fa uns dies, a finals del més de maig el company LIZANO va morir...




Cuando morir era tan hermoso
como aparecer en el mundo…
cuando vivir
era sólo vivir, amigos…