Un dels trets distintius de la civilització és la mesura
de les coses, mesura de superfícies, de volums, de pesos, del temps… L’aparició
de la “necessitat” de mesurar està lligada amb l’aparició de la propietat
privada, dels impostos i de les rendes dels grans propietaris (i més endavant
dels salaris).
S’havien de fer censos de terra, avaluar produccions i
calcular-ne la part del poder (del rei, del sacerdot o de l’amo). Establir un
calendari més enllà de la vivència dels canvis de la natura, un calendari que
finalment era un calendari fiscal, o un calendari de llevas de soldats, un
calendari de dominació a través de la religió...
Els primers interessats en la regulació van ser els
detentadors del poder polític, econòmic, militar i religiós, ells donaven una
explicació mitològica interessada a l’origen de la mesura i eren els qui
guardaven els “patrons”, així l’estat d’Israel guardava els patrons al temple
de Jerusalem (en mans dels sacerdots) i el romans al Capitoli (en mans dels
senadors).