Es habitual en determinats ambients desconfiar dels telèfons mòbils, en principi en les comunicacions i també en la seva presència en reunions i activitats, aquesta desconfiança no es concreta generalment en accions o hàbits concrets. 
El que no es sol tenir en compte és el contingut del mòbil e si, pràcticament tots portem a la butxaca un estri on no sols hi ha l’historial de les cerques a internet, sinó també les converses per aplicacions de missatgeria, els correus electrònics, comtes de twiter i d’ales xarxes socials... actualment els mòbils son una gran font de dades sobre els seus usuaris, des de activitats polítiques o socials fins hàbits de consum i sobre la salut personal (la app lamevasalut, apps diverses sobre salut mentals, sexual... que descarreguem sense pensar en implicacions, wearables diversos...).