El temps lineal,
el temps amb un origen i un final, apareix amb la civilització... L’exemple que
ens agafa més aprop, el del judeocristianisme, te un origen (gènesi) i un final
(l’apocalipsi), encadenant tot un seguit de culpes i penalitats.
De fet els cicles
lunars i estacionals no depenen d’intermediaris, ni intèrprets, perquè es basen
en la experiència individual, la fase de la lluna és la fase de la lluna i res
més, el pas de les estacions és encara més vivencial, perquè està lligada en
les sensacions pròpies (canvis en la temperatura, en la llum...). En les
societats anteriors al temps lineal, es lligava a la fenologia i als cicles
biològics, dependents, però no ajustats matemàticament a l’astronomia...