More. Barbet Schroeder (1969)

El que més sorprèn de More és que, al contrari que en The Wall (la pel·lícula), on els diàlegs es contaven amb els dits d'una mà i el que predominava era la música de Roger Waters i els seus, ací la genial banda sonora de Pink Floyd apenes sona durant el llarg de la pel·lícula, una llàstima, la veritat, però això no ha fet que no gaudira l'experiència, al contrari, he passat una molt bona estona veient-la.

More és un film que ens recorda una època molt concreta. Eren ja finals dels anys 60, el hippisme pegava les últimes coetades, i els tripis i la marihuana començaven a donar pas a les drogues més dures. De fet, si la seva banda sonora haguera estat feta per la Velvet tampoc li haguera anat gens mal, perquè més que pau i felicitat, ací el que abunda és el descontrol i la obscuritat més decadent.

La història tracta d'un jove estudiant que en busca de noves experiències coneix a una enigmàtica xica de la que s'enamora boixament i fuix amb ella a l'illa d'Eivissa, paradís dels hippies en aquells anys. Les drogues s'encarreguen de la resta...

Una bona pel·lícula que ens mostra que molt abans de l'exitosa Trainspotting ja es feia bon cinema en el que les substàncies il·legals eren l'ingredient principal.

Michael Jackson "This is it" (2009)

Sincerament, sentia molta curiositat per veure el que estava preparant Michael Jackson abans que ens deixara. El Dissabte passat vaig acudir al cine i l'experiència va ser molt sorprenent. El documental tracta bàsicament en els assatjos i tots els preparatius del que anava a ser el seu retorn als escenaris. Com sempre, Michael estava decidit en fer el major espectacle de la terra, i en "This is it" ho podreu comprovar, no hi han paraules per descriure tal barbaritat. Haguera segut gran poder gaudir alguna vegada del rei del pop en directe... una llàstima.

Michael es veu molt il·lucionat, i el que més m'ha impresionat és veure'l treballar, és increíble com ho porta tot avant, té les coses molt clares i ho controla tot. Però més sorprenent encara és amb el respècte i delicadesa que tracta a tot el personal, algo realment curiós.
Per altra banda, sempre és un plaer veure'l actuar i interpretar algunes d'aquelles cançons que van marcar una època. La veu la conserva totalment i balla pràcticament com abans. Dies després ja estava mort, increïble...

The Wrestler B.S.O. (2008)

L'altre dia vaig veure aquesta pel·lícula i em va impresionar molt la banda sonora. Ja havia escoltat el tema que havia compost Bruce Springsteen expresament per al film, que per cert, em va agradar molt, una preciosa cançó on el Boss canta amb molt de sentiment, però el més sorprenent és el que va sonant durant la peli. No se si eu vist mai "The Wrestler", però resulta que el prota (The Ram) és fan a mort del hard rock i heavy metal dels vuitanta, i en varies escenes sonen cançons dels Scorpions, Cinderella, Accept... i demés. Ací us deixe el llistat de cançons d'aquesta inusual banda sonora en els temps que corren:

01. Quiet Riot - Bang Your Head (Metal Health)
02. Cinderella - Dont Know What You Got
03. Birdman & Lil Wayne - Stuntin LIke My Daddy
04. Firehouse - Dont Walk Away
05. Rhino Bucket - Soundtrack To A War: Welcome To Hell
06. Solomon - Blowin Up
07. Dead Family - Mirror
08. Ratt - Round & Round
09. Slaughter - Dangerous
10. Ratt - Im Insane
11. Accept - Balls To The Walls
12. Scorpions - Animal Magnetism

Per altra banda m'agradaria recomanar la pel·lícula ha aquells que no l'han vista, sens dubte una de les que més m'han agradat últimament. Un preciós drama on Mickey Rourke interpreta un grandíssim paper, com en els seus millors temps.

Ací teniu la preciosa cançó del Boss amb imatges de la peli i la cançó dels Accept que forma part de la banda sonora, la mítica "Balls to the Wall":

La cançó de "La historia interminable" (1984)

A tots ens ha marcat alguna peli quan erem xiquets, a mi, sens dubte, va ser "La historia interminable". No se quantes vegades la vaig vorer quan era menut, però puc dir-vos que moltes. Era un ritual sagrat els Dissabtes pel matí davant del televisor endinssant-me dins d'aquell fascinant mon de fantasia i màgia. I és que el cine dels 80 tenia un encant tan especial...

La fabulosa cançó d'aquesta gran peli va ser composta també en l'any 1984 per els compositors britanics Limahl i Giorgio Moroder, i va ser tot un èxit, clavant-se rapidament dins dels primers llocs de les llistes de ventes d'Anglaterra. Se que molts pensaran que aquesta cançó és una merda popera, però a mi em pareix tan màgica com la pròpia peli, cada vegada que l'escolte en algun lloc em venen grans records de la meva infancia, i això és molt gran.

Ací us deixe el trailer de la peli i la cançó de audio completa: