I ací acabe el repàs que vaig
començar fa uns mesos dedicat al rock espanyol seleccionant algunes de les que per
a mi són les millors cançons de la seva història. Lògicament hagueren pogut ser
moltes més, però açò s'haguera fet inacabable. Així que ací us deixe quatre
cançons més que, d'alguna manera, sempre les portaré dins de mi. Espere que us
haja agradat aquest repàs, jo, per la meva part, m'ho he passat bomba recordant
totes aquestes immortals cançons. A gaudir!
Los Bravos "Black is
Black"
Normalment m'agrada que les
bandes d'ací canten bé en espanyol, o bé en la seva llengua autòctona, ho
prefereix-ho a que canten en anglès, però la música és la música, i si té
xispa, l'idioma acaba donant igual. Si, hi han bandes estatals que canten en anglès
i són realment bones, i també hi han cançons de bandes espanyoles cantades en
la llengua de Shakespeare que són verdaders clàssics. Una d'elles seria
l'eterna "Black is Black", de Los Bravos, malgrat que, com molts
sabreu, ací hi ha algo de trampa. Sembla que la cançó no la composaren ells, i
a més, en la gravació del tema no toca ningú dels membres originals excepte el
cantant, Mike Kennedy. No sé si serà cert, però conta la llegenda que un dels
músics que donaren forma a la clàssica cançó fou... Jimmy Page!! De qualsevol
manera, "Black is Black" possiblement siga la cançó d'una banda
espanyola que més èxit ha tingut a l'estranger ( en l'any de la seva publicació
(1966) va quedar en segon lloc en la llista dels singles més venuts a
Anglaterra, quart al Billboard dels Estats Units, primer lloc a les llistes de
Canadà...), i, per suposat, també va ser un èxit rotund a Espanya, on es
vengueren dos milions de copies. I no era per menys, ja que estem parlant d'una
cançó impecable que res tenía que envejar als grans singles de l'època de
bandes com The Rolling Stones, The Beatles, The Beach Boys, etc... Ho té tot:
un gran riff, una melodia excel·lent i la gran veu de Mike Kennedy lluint com
mai. El que es diu un clàssic entre els clàssics, vaja.
Leño "Sorprendente"
Rosendo ha fet cançons
excepcionals en la seva carrera com a solista, però jo sempre he preferit als
Leño. Difícil quedar-se amb una cançó de la mítica banda madrilenya, però
"Sorprendente" sempre m'ha agradat especialment, una de les cançons
més destacables de l'últim disc de Leño, aquell genial "¡Corre,
corre!"
La Polla Records "Ellos
Dicen Mierda"
Seré breu. Per a mi, el millor grup Punk
espanyol de la història. I aquesta cançó tot un himne. Grans!!
Siniestro Total "Todo Por La
Napia"
La banda més divertida del rock estatal. Sóc fan de tots els seus
discos fins la fugida de Miguel Costas. "Todo Por La Napia" és un
dels seus majors clàssics, i una cançó que definia a la perfecció la grandesa
d'aquesta banda. Rock autèntic, original i lletres divertides però al mateix temps
intel·ligents. Era ser un hombre a una nariz pegado, y pegado a la nariz, un
talego enrrollado... Genial!!
Extremoduro "Ama, Ama, Ama y Ensancha El
Alma"
No sóc un incondicional de la banda de Robe, però pense que al llarg
de la seva carrera han fet grans cançons i una d'elles seria aquesta que
formava part del recomanable "Deltoya". Amb un preciós poema de Monolo Chinato, Robe
i companyia crearen verdadera màgia en aquesta senzilla, però bonica cançó. Hi
ha que volar amics, hi ha que volar lliure!!!