Mostrando entradas con la etiqueta Jordi Dorca. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jordi Dorca. Mostrar todas las entradas
lunes, 16 de septiembre de 2013
viernes, 21 de junio de 2013
JORDI DORCA.
divendres 21 de juny de 2013
Parrús!
Com ja hem dit en altres ocasions, la invocació a Jesús és, entre nosaltres, una de les fórmules més usades per saludar la irrupció d'un esternut. I, de fet, no és pas l'única manera de contrarestar l'efecte negatiu, de mal auguri, que en moltes cultures hom atribueix a l'esternut.
Ara, tanmateix, solament voldríem assenyalar que la persona responsable de l'explosió, havent-se alliberat de la congestió i havent comprès els bons desitjos del seu interlocutor, sol correspondre-hi amb una frase d'agraïment perfectament previsible : Gràcies!
Al terme de Guadassuar, a la Ribera Alta, i dins l'ambient més castís, m'indiquen que el debat verbal pot tenir una continuació prou enèrgica, i no sé si lògica, que tanca el cercle talment una rima: Parrús!
Aquesta informació la devem a l'amic Estanislau Asensi, home de parla genuïna i de grans coneixements i conviccions, amb qui tinguérem el goig d'enraonar en una trobada que va tenir lloc a Barcelona el proppassat dissabte amb motiu d'un acte cultural, de naturalesa solidària, en què fou guardonada la poetessa Neus Sangüesa Asensi.
L'apunt d'avui no fa, evidentment, referència al català central, però el reproduïm ací per l'interès que té, sens dubte, per al gènere d'expressions relacionades amb aquest àmbit temàtic.
domingo, 7 de abril de 2013
Jordi Dorca, y su blog ADVERBIA.
diumenge 7 d’abril de 2013
Manyoc de retalls
Heus ací, encapçalant aquest apunt d'avui, el darrer llibre de Josep Comas Areñas, en el qual s'han aplegat sis nous textos narratius que l'autor de Sora (altrament conegut com a Josep de Sora) ha escrit aquests últims anys.
Subvenida per ell mateix, i amb gran despesa d'il·lusió i de generositat, Manyoc de retalls es presenta amb continguts força variats i no es limita a l'entorn rural que, per vida, li és tan propi a l'autor. Sense abandonar-lo -i, doncs, compartint amb nosaltres un bon esplet dels mots castissos que són tan característics dels seus llibres-, Josep Comas ens omple de joia amb un llenguatge genuí i gens cargolat, on els temes relacionats amb els valors hunans tenen un lloc destacadíssim.
Subvenida per ell mateix, i amb gran despesa d'il·lusió i de generositat, Manyoc de retalls es presenta amb continguts força variats i no es limita a l'entorn rural que, per vida, li és tan propi a l'autor. Sense abandonar-lo -i, doncs, compartint amb nosaltres un bon esplet dels mots castissos que són tan característics dels seus llibres-, Josep Comas ens omple de joia amb un llenguatge genuí i gens cargolat, on els temes relacionats amb els valors hunans tenen un lloc destacadíssim.
El goig, però, no ve pas sol, car hi puc afegir, amb gran satisfacció, que hi he estat convidat a fer-ne el pròleg, i després, com a bell colofó, he pogut participar en l'acte de presentació del llibre que es va dur a terme el dia de Pasqua al restaurant l'Antic de Sora.
Us deixo, de moment, amb una imatge, copsada per Marta Comas Rovira, en què es pot veure l'autor en la signatura de llibres.
Us deixo, de moment, amb una imatge, copsada per Marta Comas Rovira, en què es pot veure l'autor en la signatura de llibres.
jueves, 28 de febrero de 2013
ADVERBIA. BLOG DE JORDI DORCA.
Al cusco de l'hivern
Som al cusco de l'hivern!
cusco m. 'moll, part central, part dura'
Localització: Vic, Osona, hivern de l'any 2000
Observació feta en l'àmbit de la conversa informal, amb confirmació posterior del mot en qüestió, en relació amb el qual caldria veure si té quelcom a veure amb el mot inca a què es refereix aquesta entrada.
Amb agraïment a Jordi Pamplona, meteoròleg, de qui he manllevat la fotografia del camí del Gurri, a Vic, que encapçala aquest apunt.
Observació feta en l'àmbit de la conversa informal, amb confirmació posterior del mot en qüestió, en relació amb el qual caldria veure si té quelcom a veure amb el mot inca a què es refereix aquesta entrada.
Amb agraïment a Jordi Pamplona, meteoròleg, de qui he manllevat la fotografia del camí del Gurri, a Vic, que encapçala aquest apunt.
jueves, 29 de marzo de 2012
El call de la mà: entre les Guilleries i les Balears
Avui ens referim al concepte 'palma de la mà' i als resultats que nosaltres obtinguérem en la comarca natural de les Guilleries (2006-2009) en formular la pregunta corresponent a aquesta part del cos humà.
Com sempre fem, els desglossem per municipis, per punts d'enquesta:
- St. Hilari Sacalm: call
- Tavèrnoles: pla
- St. Sadurní d'Osormort: pla
- Espinelves: pla, call
- Viladrau: pla
- St. Julià de Vilatorta: pla
- Folgueroles: pla
- Vilanova de Sau: pla, planta, call
- Osor: call
- Susqueda: pla
- Amer: pla
- la Cellera de Ter: palma
- Anglès: palmell, pla, palma
- Sta. Coloma de Farners (sector Cladells): call
- Arbúcies: palma
Etimologies, segons el professor Joan Veny (Petit Atles del Domini Lingüístic del Domini Català, volum 1, p. 112, mapa 66):
- El mot palma és el descendent directe del llatí PALMA; palmell n'és un derivat.
- El substantiu planta és format per paral·lelisme amb planta del peu.
- El substantiu pla s'explica per la forma plana d'aquesta part de la mà.
- El mot call s'explica, en canvi, per la idea de 'durícia a la pell'.
Una afinitat: el substantiu call
L'ALDC (volum I, 101) el situa solament a les illes de Mallorca i de Menorca (Eivissa: palmell). El DCVB, per la seva banda, el situa a St. Feliu de Guíxols (a la costa catalana) i, també, a les dues illes esmentades; i n'aporta, a més, dues mostres fraseològiques:
- tenir doblers a call de mà 'tenir diners disponibles per pagar a l'acte' (Felanitx).
- "Plouen gotes com es call de sa mà" (Menorca)
I una referència literària
De Joaquim Ruyra, dins la novel·leta El rem de trenta-quatre, p. 215, de la primera edició, del 1949, de les Obres completes publicades per Editorial Selecta:
-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra... ¿No t'han pas sortit muletes al call de la mà?
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)