Un
espai per al culte.
La capella donava la sortida al riba-rec de la ciutat de Tortosa, moll de fusta fet per estaques de riba de rec al marge esquerre del riu, que facilitava que els bucs ancoraren en aquella part.
La capella es situava a tocar de riu, tot just
al cap del carrer que porta el seu mateix nom, la qual va desaparèixer als anys
70 del segle XIX, l’any 1874 a conseqüència d’una riuada i barrancada que la va
enderrocar. Rebentades les parets el Sant passa a formar part dels patrons que
han surat pel riu al llarg de la història, al Roc el van recollir aigües avall
prop d’Amposta. “La imatge que’s veneraba a la esmentada capella fou recullida
per los Ampostins al pasar surar per davan d’Amposta en les aigües del Ebro,
quan se la endugué la riuada y barrancada del Rastre del any 1874 qu’enderrocá
la capella” escrit publicat a la Veu de la Comarca el 28 d’agost el 1904.
La capella mai va ser reconstruïda, ja que el
culte a Roc, molt popular a la ciutat (copatró de la ciutat; amb l’Àngel
Custodi, La Cinta, Santa Càndida i Santa Còrdula), es va traslladar a una
capella lateral de la veïna església del Roser, on va perdurar la seva devoció
fins el primer terç del segle XX.
La capella era de nau única, amb sostre a tres aigües
i façana principal amb un petit frontó coronat amb elements decoratius. Destacaven dos
contraforts exteriors, als cantons que donaven cap a la façana fluvial.
Fragment d'una fotografia on es poden veure restes de la capella de Sant Roc, de les seves estructures i la seva decoració una vegada enrunada per la barrancada. Al fons les barques del pont.
La
festivitat de l’agost.
La festivitat es celebrava el 16 d’agost i és
curiós trobar diferents notícies que la retraten prou bé. Implicava al veïns
del carrer i a la “cofradia” amb l’elecció dels diferents “mayordomos” els
quals garantien l’engalanat dels carrers, el carrer de Sant Roc es guarnia amb
branques de tamarit, salve i canyes de les illes fluvials properes i amb les
veles de llaüts se cobria per evitar la calor, al Diari de Tortosa del 14
d’agost del 1903 se fa una crònica dels fets “La víspera animándose ya la calle
con los detalles de la típica enramada que se conducía desde las islas de
Aberni o de Aragonés en dos lanchas por algunos vecinos y adornándose
profusamente con el verde follaje de los tamariscos, sauces y cañas las puertas
y balcones bajos, dando a la via de un verdadero bosque. Por la mañana habíase
colocado el embelat, toldo de la calle, a la altura de los terrados
resguardando del sol canicular...”
Informacions extretes de: “Lo riu és vida”
Percepcions antropològiques de l’Ebre català. De Montse Boquera Margalef.
També en diferents notícies parla de la creació
d’un altar en fustes allà on anteriorment havia estat la capella els dies de la
festivitat. Per tant destacar la gran importància de la festa i la gran relació
que aquesta tenia amb la vida de la ciutat i la vida del riu.
De com s’engalanava el Roser, el 16 d’agost de
1889 al Correo de Tortosa es pot llegir: “El religioso vecindario de Tortosa ha
dado hoy una nueva prueba de su devoción al glorioso San Roque (...) el
presbiterio de la iglesia (fa referència a l’església del Roser) se hallaba
tapizado con ricos damascos y el altar iluminado profusamente, figurando en la
escalinata, ... la preciosa imagen de San Roque, de tamaño natural. La capilla
de música que dirije el Ddo. Don Francisco Abarcat ha cantado con acierto una
bonita misa del maestro Baguer,... precioso tener abierta la puerta
principal,...”
La
processó i la participació ciutadana.
A més a la tarda es celebrava una processó on
“se invitarà a todas las sociedades y corporaciones. A este acto asistirá
probablemente Excmo. Sr. Obispo” aquesta sortia del Roser i passava per Barana,
Plaça Nova, Rosa, Plaça Catedral, Mercè, Plaça Hospital, Montcada, Àngel,
Carbó, Llonja, Sang, Plaça Constitució, Plaça Font i Sant Roc, “Se suplica a
los devotos que asistan a la procesión, lleven su correspondiente cirio”. En
quant a la gent que assistia a la festivitat, ja hem vist que involucrava de
forma total als veïns del carrer i als confrares amb la gestió de la decoració,
però a més se’ns relata con la festa afectava a tota la ciutadania de l’època
“no se trabaja en ningún taller, también hemos visto muchos labradores que
celebran la fiesta, siendo de gran número los que han asistido en la mañana de
hoy a la función que ha tenido lugar en la iglesia de Nuestra Señora del
Rosario.”
Llàstima que sols ens fa un retrat del actes
oficials i poc de la festa de veïnatge, ja que cal suposar que el fet
d’engalanar el carrer constituiria una festa en si mateix.
La festa continuava a la nit amb la celebració
d’un novenari.
Les fotografies han estat cedides per Joan Otero.