Cap de la Creueta 2.066m - 22/03/2025

L’excursió més curta...

Hivern tardà? Primavera avançada? Potser les dues coses… aquest març fa goig! 

A la meva filla gran li he promès una activitat fàcil i compatible amb sopar a casa, així que ens plantem a les 5 de la tarda poc abans del coll de la Creueta per fer una excursió vespertina aprofitant la ‘finestra’ sense precipitació. 

La modesta altitud és el de menys, la solitud hi està garantida... Hi ha molta neu i els núvols corren amb canvis de llum i vistes immenses a les muntanyes ben nevades de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà, i també cap al sud: la plana de Vic, el Montseny i Montserrat. 

Ens enfilem pels lloms S, deixant el coll a la dreta i ràpidament arribem a un cim secundari (2.031m) i veiem més enllà el nostre objectiu. 

El sol es va ponent rere el Puigllançada il·luminant davant nostre el Puigmal, el Torreneules, el Balandrau... 

La temperatura ha caigut de cop encrostant la neu humida, i optem per assegurar la baixada desfent el camí de pujada, enlloc de fer-la circular pels pendents més drets cap al NO (ben descrits al llibre “La Cerdanya. Esquí de muntanya per a petits i grans”, de Ramon Orriols i Ricard Molina, Ed.Alpina). 

M’ha quedat un somriure a les galtes, i la meva filla converteix en karaoke la tornada en cotxe.

L'excursió més curta? Potser si, però màgica, intensa! 

Bones traces, 

Joana i Jaume

Volta per la serra d'Ensija

Desprès d’una llevantada com feia temps que no vèiem, el Prepirineu sembla Lapònia. Els arbres i els barrancs estan carregats de neu i els paisatges completament blancs, únicament  trencats per la silueta del refugi i les traces dels esquiadors. Pugem per la ruta d’estiu cap al refugi d’Ensija amb esquis posats des del cotxe, que hem aparcat a la pleta Palomera. Enfilem pel mig del bosc pel torrent de la font d’Ensija fins a sortir al planell on ja veiem els cims. El paisatge és espectacular, quin pastís. Virem a oest cap al refugi i seguim traçant fins al cim de la gallina pelada (2327 m). Baixem uns 200 m de desnivell en direcció nord i tornem a posar pells per remuntar cap a la creu de ferro. Just una mica abans d’arribar-hi, traiem pells i ens tirem pel mig del bosc fins a trobar el torrent d’Ensija, baixem per aquest fins al final i empalmem amb el barranc de les llobateres, que esquiem fins a trobar la carretera que puja al coll de Pradell. Descens divertidíssim i dia d’aquests que fan afició! 

16.3.2025 

+900 m

12 Km

5 h 

BE/S3

Albert, Anna, Xavi i Marc

Piulada de la nevada del 9 de març de 2024 als Rasos de Peguera

Rasos de Baix 2.057m i el Pedró 2.079m des del Coll del Sant Crist

A la fi tenim una nevada maca prop de casa, i en un any tant escadusser de neu, recordarem aquest dia per la gran quantitat de neu caiguda a tot el Pirineu... ben tornada!

Ens hi hem posat tard, sortint de Barcelona al migdia per evitar problemes de circulació i per aprofitar que a la tarda potser afluixava la nevada... i l'hem encertat. De vegades va bé anar una mica contracorrent! La carretera està ben blanca, però passem bé amb rodes d'hivern i podem arribar dalt de tot, més amunt del refugi, on hi ha l'antiga estació d'esquí. Hi ha vora mig metre de neu nova i segueix nevant feblement, just per tapar les traces dels que s'hi han acostat més d'hora. Fa goig!

Des del coll del Sant Crist, a 1.892m, hem pujat per l'antiga pista de les Soques i després més a l'Est fins al pessebre del CEB i el cim dels Rasos de Baix, a 2.057m.

En lleugera baixada cap al Nord hem descendit fins al Coll de Creu Cabrer (1.972m) per enfilar-nos dins el bosc (marques grogues) fins al Pedró dels Rasos de Peguera (2.079m).

I hem gaudit d'una baixada curta però de les bones!

Altra cop pells fins el capdemunt de les Soques i plàcida baixada vespertina fins al cotxe, on hem arribat contents com gínjols (i amb bon record de fa 15 anys, el febrer del 2009, que vaig fer exactament la mateixa excursió, amb el meu fill a la motxilla!)

Bones traces!!!

Marta i Jaume

Variants del Cap del Verd 2286m

  

La serra del Verd sempre és un bon lloc per anar-hi després de nevades copioses. Aquesta vegada hem fet una variant de pujada i de descens força interessant.

Des de la pista de Santa Margarida anem a buscar el tallafoc que puja directe al coll de la Mola, és força dret però obert. Pujant a l'esquerra, al costat del bosc trobarem un sender que puja paral.lel al tallafoc, de més bon fer.

 

 

 

 

A la cota 1700m girem cap al sud oest per pujar per una canal evident amb pendent moderat. Seguint aquesta direcció ens creuarem un parell de camins o pistes fins situar-nos a la carena del Planell de la Font. Des d'aquí fins el cim cal seguir l'ampla carena sense cap dificultat.

El descens el fem a ple nord (una mica planer a l'inici) per baixar pel Clot del Prat Salvatge, un magnífic descens a mig bosc que sempre té bona neu. Ens trobarem per la pista que baixa del Pla dels Cavallets i seguim avall fins a la bifurcació de pistes on hem de baixar per la pista fins al Portell de l'Ós i després al coll de la Mola.

 

 

 

 

 

Des del coll de la Mola baixem pel tallafoc fins on la neu ens permeti, a mitja baixada hi ha una pista que el creua i permet baixar fins el cotxe.

Hi haurà més novetats de la Serra del Verd...

Hi hem estat l'Agus G i Ricard M

Bones traces !!

videopiulada de la Tossa Pelada 2378m - 25/03/2018

des de Tuixent La Vansa.

Dies difícils, en tots els sentits i a tots els àmbits. I la muntanya, cruel de vegades, és allà i  hi trobem refugi a les nostres dèries, a les nostres preocupacions, als pensaments, ...estirar les cames, busquem el sentit... I obrir traça fonda i formar part de la nevada també té el seu 'què' que casi mai volem i avui, precisament, busquem. Bones traces!!!

Tossa Pelada - cegesqui març 2018 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Cap del Verd 2288m

Vistes les previsions i l'episodi metereològic, decidim anar a fer alguna cosa assequible i protegida pel bosc i hem anat a la Serra del Verd, frontera entre el Solsonès i el Berguedà.

Hem pogut gaudir d'una neu (feta) pols !!

Cap del Verd 2288m F/S3 +/- 750m

Koki G, Còncep M, Oriol C, Miriam M, Anna M, Xavi A, Laia, Ricard M i Pastoret.

Hem fet el recorregut pujant per la canal que puja directe a la carena (planera) del cim i hem baixat pel Torrent Fosc. Itinerari recomanable per inspeccionar el descens en cas de bona neu.

Bones Traces !!

Sempre Pedraforca - 18-3-2010

Una de les raons que em van portar a fer de guia es que m'encanta repetir recorreguts, fer-los meus i si es dona el cas fer-los descobrir als altres.

Doncs el dijous passat vaig poder repetir el Pedraforca amb esquís amb en David i en Dídac. Les condicions ahir no eren dolentes tot i que dimarts i dimecres devien ser ideals. Varem sortir a les 9:30 desprès d'un incident logístic que ens va fer enrederir 1h. Esquis de pujada del cotxe fins al cim (nomes traient-los en el ressalt del camí abans d’arribar a la tartera).

Pujant ja veiem que l'hora perduda ens faria gaudir menys de la baixada i tot i haver-me aixecat a Bagà a -1ºC, l'olla en que es converteix la tartera quan no fa vent començava a funcionar. Al coll airet i per fi fresqueta.

Neu dura però no molt d’allà fins al cim, en que arribem a les 11:30h allà traiem pells i gaudim immensament fins a l'enforcadura, d’aquí fins a meitat de tartera encara i la darrera part supervivència.

Malauradament avui ens hem aixecat a Baga a 4ºC i això fa presagiar la fi de l'hivern al Prepirineu i al Pirineu Oriental, haurem de migrar cap a l'oest i cap al nord per allargar la temporada.

Cap a la Serra de Montgrony, 13/03/2010

Carme , Alex, Rafa, Pep i albert.

Desnivell: +/- 1297 m

Dificultat: S2/S3

Durada: 5h

Pic de Dòrria des de Dòrria era l'objectiu inicial per aquest dissabte, però la Gregalada posterior a la nevada de dilluns dia 8 ha fet estralls a les carenes i llomades de llevant des de la collada de Tosses fins al Puigmal fent-ho inviable.A aquest fenomen ja ens hi té acostumats la meteorologia dels Pirineus Orientals, siguin el Gregal, la Tramuntana, parents pròxims o més llunyans. Seguir l'evolució del gruix de neu d'alguna de les estacions nivometeorològiques de la zona després d'una nevada significativa si va seguida de vent destacable i veure com es va aprimant el mantell és un exercici gairebé surrealista. Per exemple us proposo seguir el gruix de l'estació automàtica d'Ulldeter.

http://www.meteo.cat/mediamb_xemec/servmet/marcs/marc_altaema.html

La segona proposta (pla b) ben reeixida l'iniciem al poble de Nevà (1250 m); amb esquís des del mateix poble encetem la sortida en direcció als Plans de Nevà (1450 m) en un marc inicial plenament qualificable d'esquí rural entre vaques, caballs i alguna petita 'ensigalada' poc trascendent.

Sortint del poble

Contrast entre neu i fems ........................................................El Puig de Dòrria i el Puigmal

L'ensigalada.

Anem guanyant alçada cap als Plans de la Muntanyeta de Nevà (1775 m) seguint una traça ben marcada i d'aqui ens situem al Coll de la Bona (1889 m). A llevant el Tossal de Meians (2050 m) ben innivat i a continuació el cim del Pla de Pujalts o Pic de Costa Pubilla (2056 m) s'assoleixen tot carenejant. Del Costa Pubilla ens llancem Cap el Clot dels Cerdans en un primer i atractiu descens amb neu pols i lleugerament encrostada tot depenent de l'orientació escollida fins a situar-nos al Pla dels Cóms (1650 m). Posem pells i remuntem pel Torrent de les Fontetes de Meians amb les seves fontetes que no hem pas vist fins ubicar-nos a l'emperadora (1975 m), després Cap al Coll del Remoló per acabar al Pedra Picada (2010 m). Finalitzem la jornada amb el descens final a Nevà amb unes neus més fresques.

Cap al Clot dels Cerdans................................................ Tossal de Meians i Puig de Coma Ermada .............................................................................................des del Pedra Picada

Mapa de la zona i el recorregut.

28/02/2010 Cap de la Gallina Pelada

Una vegada més sortim aprofitant que tenim cangur, això sí, sense anar massa lluny i copiant una mica la proposta d'alguns companys la setmana passada, i l'anterior... mirem de no complicar-nos la vida i pugem pel torrent d'Ensija cap al refugi Delgado Úbeda. Fa calor, el cel és tapat i la neu està podrida per l'aigua que hi ha caigut les darreres hores. Tot i això, de pujada es deixa fer bé.

Les últimes pales no tenen mala pinta, però la veritat és que la neu s'ha encrostat i excepte en alguns trams no es deixa disfrutar gaire. No veiem clar d'arribar-nos cap al Torrent de les Llobateres pensant que la neu deu estar fatal i decidim tornar per on hem pujat.

En arribar al bosc i vist que la neu està plena de petjades de raquetes, decidim no complicar-nos la vida i ens posem esquís a l'esquena. El millor de tot, les vistes una mica insòlites pels qui no havíem pujat mai. Hem pogut contemplar les pistes dels Rasos de Peguera, on de petits ens vam posar els esquís per primera vegada.Raimon i Imma