Un dia de sol i...neu al Pic de l'Orri

A partir de tots Sants s'activa l'alerta automàtica de nevada al Pirineu (als que celebren el Halloween no...).

Rebuda l'alerta i consultades les càmeres, efectivament veiem bones condicions al Pic de l'Orri, o sigui a Portainé, però sense gent.... I allà que hi hem anat

Pujada solitària només amb la companyia dels canons de neu que han estat expulsant neu...però sense rastre de cap operari de l'estació.

Doncs si, ens hem fet amos i senyors de la vall, tant de pujada com de baixada. Amb bona neu i suficient per no rascar enlloc. Dia assolellat, sense bri de vent... de luxe.

Pic de l'Orri 2438m F/S2 +500m

Hem sortit de l'aparcament a la cota 1970m, hem caminat 200m fins a calçar els esquís i neu contínua fins el cim.

Hi hem estat Eli C, Koki G i Ricard M 

 

Tossal de Paiasso 2772m (Pic de Filià)

Hem intentat saber l'origen del topònim de Tossal de Paiasso sense resultat. Si algú pot posar llum a la foscor li agrairem...

Tossal de Paiasso, muntanya que separa les aigües que acabaran al Manyanet dels barrancs que van als rius de Filià i de Riqüerna (afluents del Flamicell).

La vall de Manyanet està situada entre la Vall d’Erta a l’oest, la Vall de Boí al nord i de la Vall Fosca a l’est. Un racó bonic de visitar tant a l'hivern com a l'estiu.

La proposta dels #8cims i la nevada recentment caiguda ens porten a fer aquesta sortida que ha resultat ser solitària, distreta i divertida.

A primera hora el vent i uns quants núvols encara fan la guitza en altitud, així que fem temps, la previsió és que el vent anirà mancant a mesura que passi el dia.

Agafem el remuntador de les pistes de Boí (12,5€) per baixar al coll de Llevata 2435m i ens llencem cap a l'oest a la vall de Manyanet. Arribem a la cota 2000m on la neu no és contínua.

Posem pells i remuntem vall amunt seguint el riu pel marge dret, no és factible creuar al marge esquerre que està més innivat. La manca de neu fa que haguem de buscar el pas per saltar les rieres que anem trobant, el que alenteix molt la marxa. Fins a la cota 2200m no aconseguim saltar a l'altra llera i ja sense més remuntem la vall fins a la cota 2400m.

Situats sota el Tossal de Rus anem girant cap a l'est-sud est per les amples pales que menen a la carena del cim. Un cop a la carena a 2600m ja es nota més el vent i fem el darrer tram amb fortes ràfegues de vent que ens obliguen a parar la marxa. Fem cim i destinem el temps just per treure pells i tornar per on hem vingut.

El descens és variat, un primer tram amb neu dura, un segon tram amb neu fonda i un tercer tram amb neu primavera per tots tres molt conduïbles. 

Tornats a la cota 2200 fem una aturada per menjar i prendre el sol (massa...) decidim que no baixem a la cota 2000m per emprendre la vall de retorn i tampoc seguim cap a l'oest per anar a buscar el coll de Roies. Iniciem un llarg flanqueig que ens obliga a buscar el pas per saltar els rierols, amb trams amb els esquís a les mans, tot plegat fàcil però entretingut. 

Arribem a la vall sota el pas de Llevata a 2250m, només cal remuntar la vall i llençar-nos per les pistes fins a l'aparcament. Arribem a les 18,30h, el dia allarga, fa bo, etc

Hi hem estat la Núria P i el Ricard M 

Salòria per Finestres - 18/04/2025

Divendres 18 d'abril de 2025. Amb la Núria i en Ricard, des d’Alins, ens enfilem amb el “Jimny” per les pistes del Bosc de les Bordes d’Alins fins on la neu comença a ser contínua. Ja a cop de pells de foca tirem amunt, primer per bosc i després per barrancada i canal fins al Pic de Finestres (2593).

Aquí dos de tres cedeixen a la mandra i em fan de “control”. Baixo al coll i supero les pendents finals fins al cim del Salòria (2789) on gaudeixo de bones vistes fins que sento una veu darrera meu (collons quin ensurt!)… M’apareix una alpinista de Castelldefels, molt simpàtic, però que gairebé em provoca in infart!

Un dia realment divertit, una molt bona sortida que finalitzem amb costellada al privatiu “Lo Corralet” d’Arcalís, amb mona de postres!

El descens, per la mateixa ruta, amb neu primer bona, i després no tant. El dia ha estat fresquet, i amb una mica d’aire, que ens ha fet oblidar que a l’abril el sol llueix fort, acabem tots amb el nas vermell com pallassos alcohòlics!

Pic de Lo Pineto, canal Nord-est

11 d’abril, comença a fer pudor de final, final… Però aguantem, encara que siguem a l’obrador de la peixateria!!!

Però la neu primavera permet abordar descensos que les regelades aconsellen evitar… I, deixant el Jimny a 1 km del refugi del Pla de la Font guanyem el 2639m de Lo Pineto, un cim que vist des d’Espot sembla un bony infecte, però que des de Son és més que elegant!

El descens que s’ha inventat en Jan, per una de les canals de la vessant Nord-est, és una passada. Dret i exposat, amb roques que obliguen a ser prescís. Només que, coi! Massa curt és fa! Per què, ve de gust de repetir, repetir, repetir! Repetir-lo, per què és un gaudi dels bons!

Vinga, un esforç més, que queda poc, si… Però no s’ha acabat!

Jan, Mitxi i Koki

Poc seny al Monsent…

8/4/25: Des de de Llessuí, el Monsent de Pallars (2.883 msnm), no és una muntanya fàcil d’esquiar doncs no acostuma a estar en condicions… La neu, el vent, la inclinació i les roques fan que aquesta vessant sigui, o exposada a les allaus, o estigui pelada… O sigui, que en condicions, cal aprofitar i no perdre ni un minut!

Tot i arrossegar la tos conseqüències d’un virus respiratori, tiro amunt i arribo a cim, traient, a més de “el fetge per la boca”, mocs, esputs, baves i gargalls…, i amb un empatx de caramels “Respiral de eucaliptos mentolado”. Però no val a badar, feia anys que cercava el forat d’oportunitat que ha trobat el mestre Jan, amb els compares Miquel i Mitxi.

Decens d’aquells que crean addiciió, amb una neu primavera gairebé perfecte; però avantguarda de final de temporada… No és el comiat, però si l’inici de la fi d’un hivernada que va començar fatal però que ha deixat regals als que han tingut la paciència d’aprofitar-la fins el final. I… Segurament, encara ens deixarà alguna sorpreseta a les valls araneses o de l’alt Aragó.

Koki Gassiot

Coma del Forn 2.683m i Tuc de La Cima 2.456m (Pallars)

15 i 16 de març del 2025

Sortida de iniciació per a veterans a Tavascan

A petició d'alguns veterans que es volien iniciar en l'esquí de muntanya es va plantejar aquesta sortida amb objectius fàcils en aquesta zona molt coneguda i poc exposada. Finalment però, s'hi han anat afegint esquiadors més experimentats fins a formar un grup multitudinari de 15 persones.

Divendres al vespre, sota una lleugera nevada, arribem a La Pleta del Prat just a temps per sopar, fer plans i anar a dormir.

Dissabte, després d'un bon esmorzar, sortim a les 9h i enfilem pistes amunt, ja que el camí del torrent de Mascarida no es troba prou innivat. A la cota 1.980m abandonem l'estació i girant cap a l'oest, travessem el torrent i remuntem unes pales de pendent moderat fins al l'estany del Diable. Després anem girant cap al nord oest i després de passar per l'estany de Mascarida ataquem la pala final d'orientació nord que ens porta fins al cim de Coma del Forn a 2.683 m. F**S2

Amb molt molt bona neu i seguin el recorregut de pujada fem el descens de retorn a la Pleta del Prat. 

Diumenge sortim també a les 9h i ens dirigim cap al sud per la pista de fons que ens porta al mirador de Corviu. A partir d'aquest punt la pista va guanyant alçada fent llaçades per el vessant est del tuc de La cima fins a assolir un petit coll a 2.200m d'alçada.  Aquí la cosa es complica i decidim fer 2 grups: Els més novells i menys agoserats ens desplacem cap al sud per assolir el cim de Trencacalders de 2.266 m.

La baixada, per pales i boscos molt oberts ens permet gaudir d'una bona esquiada. Després reprenem la pista que ens porta de tornada a la Pleta del Prat.

El grup d'esquiadors més experimentats fa un flanqueig una mica delicat en direcció oest per anar guanyant el centre d'una pala força dreta que permet assolir el coll i poc després el Tuc de La Cima 2456 m. F***S·

La baixada per la cara nord permet gaudir d'una magnífica esquiada per una ampla pala en boníssimes condicions que baixa fins a l'estació superior del telecadira.

La sortida ha estat un éxit de participants que hem pogut gaudir d'una magnífica esquiada amb neu pols recent i una metereologia raonablement bona.

També cal destacar l'agradable companyia i col·laboració que hi ha hagut entre tots els participants i que no sempre és fàcil en un grup tant nombròs.

Hi hem estat: Albert K, Àlex M, Àngel B, Cesc D, Clara V, Eli C, Imma A, Jordi O, Josep B, Mireia T, Míriam M, Raquel N, Romà G, Sören S i Xavi K.

 

PIULADA “Carnaval de trios” pel Pallars

El Rei de Carnestoltes crida a files divendres tarda intempestivament, tanquem ordinadors i fugim cap a Arcalís per gaudir d’un gran cap de setmana !

 Dissabte 1 de març de 2025: Pic de l’Orri

Desnivell + :  800 m.

 El trio de carnestoltes disposat a transgredir en aquetes dates, disfressat de skimo es lleva a l’hora de la ressaca per gaudir de l’enfarinada del confetti caigut durant la nit. Ens castiguen al parking inferior de Port Ainé. Triem una ruta ben bucòlica en el primer tram per gaudir de la solitud, enllacem amb la disbauxa i el ritme de xaranga a la plaça de l’estació i seguim pel bosc fins dalt el Pic de l’Orri. La rua de baixada segueix el rei de Carnestoltes que ens guia per unes fantàstiques pales fora pista. PRIMÍCIA a Port Ainé !!! Acabem contents de la jornada

 

 

 

Diumenge 2 de març de 2025: Campirme i Coma del Forn

Desnivell + 870 m.  / desnivell -  1.265 m.

Continua el cap de setmana carnavalero i matinem per pujar a Tavasacan. Tot passant per Sort encara veiem algun mariatxi que corre pel carrer i a la Pleta del Prat els pisters continuen de carnaval, així que avui encara la farem més grossa: agafarem el cadira per guanyar 500 m. de desnivell a canvi de fer dos cims (forfait de pujada per 6€).

Ens plantem a la cota 2.200, posem pells i pugem 200m. força drets però amb neu nova  fins a la carena des d’on es pot seguir cap al tuc de la Cima o Campirme. Nosaltres anem cap al Campirme, per tant, continuem la carena amb vistes de la Coma del Forn i el majestuós Ventolau de tant en tant, quan els núvols ho permeten. A mesura que ens anem acostant al cim es va tapant, però encara podem gaudir d’algunes vistes entre els núvols. Foto de rigor i desfem camí fins a l’entrada de la canal del Campirme per baixar als estanys de Mascarida, que gaudim molt per la bona neu.  Posem pells de nou, i cap al segon cim per pales amples entre els estanys de Mascarida de Dalt anant a buscar la carena per arribar a la Coma del Forn. Més fotos i avall amb bona neu a retrobar el torrent de Mascarida que baixem per la banda esquerra fins a trobar les pistes i arribar a l’aparcament.

 

Hi hem estat, Koki, Roser i Pili ! 

Pic de Bassiero (2897) Circular Gerber-Gerdar (23.2.2025)

+1000/-1400, PD, **, S2-S3, 5,5h

Aquest any l'estreno de temporada es fa esperar, però arriba amb una sortida fantàstica en un dia radiant. 

Surto de la Peulla, primer part de diagonal amb neu encara dura pel que poso ganivetes. Pujada tranquil·la pel magnífic vall de Gerber. 

Després del refugi Gerber em desvio a la esquerra per anar a buscar la canal d'accés al coll de Bassiero. La canal té encara neu dura (només li ha donat sol als darrers metres a dalt) i a dalt està bastant pelada, amb lo qual mes o menys a un terç de la pujada poso grampons. 

Després del coll queden 150mt de pujada còmoda fins al cim, d'on gaudiré de vistes molt maques. 

La baixada cap al vall de Cabanes té molt bona pinta i cap traça..invita a triar aquesta opció. Baixo cap al estany Gelat, d'aquí ressegueixo camí d'estiu fins un estanyet sense nom que està al costat del Gelat i després em desvio per una pala magnifica cap al estany Blau. Aquesta part de la baixada es un deliri, neu pols aprimaverada a dalt al cim, neu pols a la pala orientació nord pur cap al estany Blau. 

Després del Estany Blau busco les pales més esquiables (sovint creuant el camí d'estiu) cap al estany Negre de Cabanes, que creuo pel costat del itinerari d'estiu. Aquesta part de la baixada es en neu primavera força bona. 

Finalment, després del Estany de Cabanes no podia faltar una mica de encigalada pel bosc i darrers 400mt de desnivell a peu fins arribar al refugi de Gerdar on el guarda, molt amable, em convida a una cervesa.

Tret un parell de persones amb raquetes pel Vall de Gerber he estar tot el dia gaudit d'una solitud plena. 

 L'itinerari està descrit al llibre "Rutas con esquís, Pirineo Catalán y Andorra, Tomo I" d'en Carles Lluch (gràcies Carles per compartir els teus immensos coneixements), encara que la baixada va ser una mica anàrquica buscant les pales que em semblaven més inspiradores.  

Per cert, aprofito per fer una recomanació gourmand..a Esterri hi ha una gelateria molt bona ("Com", al carrer major), artesanal i amb productes locals, ideal per a recuperar energia després d'una sortida. 

Andrea

Estany de Gerber

Refugi de Gerber

Canal cap al Coll de Bassiero

Pala final cap al cim

Vistes des de el cim

Baixada cap a l'estany Gelat

Baixant cap a l'Estany Blau

Pica Roja 2.902m - 25/05/2024

...o Pic de la Soucarrane, des de Soulcem, per l'Estany de Romaset i el Port Vell 

Dues setmanes enrera, des del Pic de Cataperdis, ja vaig posar l'ullet a la Vall de Soulcem. Es veia força innivada i és un racó que sempre m'ha atret, tant a prop d'Andorra i en canvi tant solitària i amb uns cims que la flanquegen ben esvelts!

La idea original era aprofitar la tarda de divendres per enlailar-me al límit de la neu i passar una o dues nits per allí dalt amb els cims més a la vora, però plou i decideixo plantar la tenda a la vora del cotxe i fer cim l'endemà d'una tirada. La bona notícia és que la carretera a Soulcem està oberta i es pot accedir una mica més amunt de la presa, a uns 1.600m.

Ni havia de ploure divendres, ni quedar el cel ras com ha quedat les primeres hores de dissabte, de manera que matinar ha valgut la pena i amb els esquís i botes a la motxilla m'hi he posat a quarts de 6 resseguint el camí que planeja per la riba dreta (E) del riu Soulcem. Al primer revolt deixo el camí i prenc el sender que canvia de riba per un pont i segueix planejant. Cap els 1.800m, just sota una cascada, s'ha de virar a l'oest i enfilar-se per un sender perfecte però costerut que amb unes quantes llaçades supera un contrafort rocallós que porta a Romaset. A la bíblia de les excursions amb esquís d'aquesta zona "Pica d'Estats - Monteixo. Vall Ferrera" de Manel Broch i Guimerà i Eduard Matin Vergara, una meravella de guia, diu en els itineraris 4.04 i 4.05 "Si la neu cobreix aquests espadats, el camí és difícilment practicable, i cal buscar el pas directament per les canals que ratllen els espadats o bé ascendir ben a l'esquerra i retornar a la dreta un centenar de metres més amunt" ...i jo afegiria que llavors l'itinerari és massa exposat i poc recomanable.

A 2.000m el sender modera el pendent i poc abans de l'Estany de Romaset (2.163m) ja puc calçar esquís. El Port Vell (o Port de Romaset als mapes francesos), amb la Pica Roja a l'esquerra ja és ben visible i el pendent al coll constant, ideal per fer llaçades i fer-lo tot amb esquís.

Al coll s'obre a la Vall Ferrera, ja amb predomini del verd i el marró sobre el blanc, tret del Norís i Monteixo que llueixen encara ben innivats.

Del Coll intento flanquejar amb esquís i ganivetes cap a les pales a la dreta, però el pendent exposat i la neu endurida fan obligat posar grampons i retornar a l'aresta que segueixo a peu fins el cim que una colla havíem pujat al 2006, però des de la Vall Farrera.

En el descens la neu ja transforma massa ràpid... han estat 1.300m de desnivell i 15km de recorregut on he vist com la primavera es cruspia l'hivern, però tornarà!

(a l'equerra, com estava la Canal de Riufred quan la vam esquiar el 21/04/2002, i a la dreta com esà avui 25/05/2024)

Bones traces!!!

Jaume