Aneto, 3404 m

Després de molts caps de setmana amb la mèteo remoguda, per fi un dia 10, sol, gens de vent i moltes ganes de tancar la temporada amb un bon descens. Sortim divendres tarda i acampem a la Besurta. Hi ha infinitat de cotxes, furgonetes i caravanes. A les 7 enfilem cap a la Renclusa, on calcem esquis. Hi ha molta neu en alçada, tracem fins al portillón superior amb un paisatge espectacular, especialment quan es deixa veure la glacera de barrancs. Canviem de vall i enfilem cap a l'Aneto, que avui està molt sol·licitat. Arribem a l'avantcim, traiem esquis i fem el pas de Mahoma amb grampons.  Disfrutem una bona estona al cim amb unes vistes inmillorables del pirineu. A la tornada ens trobem un grup de 4 persones amb un atàc de pànic que obturen el pas, realment s'hauria d'ordenar una mica el tràfic en aquest punt perquè aquests tipus de situacions poden donar pas a accidents. Iniciem el descens, que serà llarg, doncs al segon giro agafo un clot i s'em parteix el nucli de l'esqui per la meitat, aixi que em toca baixar caminant amb els esquis al coll. M'ho prenc amb humor i gràcies als meus amics que van parant durant la baixada i anem xerrant s'em fa molt més amè. 

17/5/2025

7h

+1500

BEA S2/S3

Risc 2 

David, Xavi i Marc

Molt bon estiu a tots els piulaires i un record sentit per l'Anna M. que ha marxat massa aviat! 

Cap de setmana a la zona de Llauset: Russell Oriental (3.051m) i Vallibierna (3.067m)

Ens contactem alguns “motivats” que no guardem els esquís al maig i dins aquesta primavera meterològicament moguda sembla que pel cap de setmana es preveu bon temps.

Centrem la proposta en anar al refugi de Llauset per fer des d’allà un parell de sortides. Ara ja no hi ha neu a la carretera que ve des del poble d’Aneto ni en el túnel pel que es pot accedir fins a l’inici de la presa sense més problemes que l’estat de l’asfalt una mica precari.

Quan ens disposem a fer la reserva, el guarda ens diu que està sol pel que no pot omplir la totalitat del refugi. Insistim que ens podem portar nosaltres el menjar però finalment no tenim lloc, pel que ens tocarà baixar dissabte fins al pàrquing per dormir a les furgonetes.

 

Dissabte 17/05/2025: Russell Oriental 3.051m  +/- 1.150m 14 kms

Pel dissabte escollim l’opció del Russell que pot ser més llarga però no tindrem pressa per la tornada, i volem fer-lo en circular segons proposa el Jorge Garcia en l’itinerari 259 del seu llibre “Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO IV.  Ed. Prames”.

Sortim amb esquís a la motxilla, a la recerca de la neu. Després de 2kms i de menys de 200m de desnivell podem calçar esquís a 2300m. Aviat ens tocarà el sol que ajudarà a millorar la neu endurida de la nit.

Uns metres més enllà de l’alçada del refugi, girarem a la dreta (est) en direcció a l’estany de Llauset per agafar una canal una mica dreta que puja al coll de l’Estany Negre (2.680m). Posem ganivetes al començar per què la neu està encara bastant glaçada però veient com els costen algunes voltes maries als més agosarats, la majoria acabem canviant als granpons.

Un cop al coll, ja amb esquís, girem a l’esquerra en un flanqueig una mica exposat. La neu agafa bé però ho passem amb els “pèls de punta” i posant-hi tota l’atenció possible cap al coll que porta a l’estany del Cap de la Vall.

En aquest punt ja tenim el Russell al davant i unes excel·lents vistes de tot el circ així com l’itinerari què volem traçar.

Fem el descens sense treure pells fins l’Estany del Cap de la Vall, que creuarem per sobre per seguir en direcció al Russell primer per rampes suaus però fins un punt que deixem esquís i calcem granpons per fer l’ascenció per l’esquerra de l’espoló, primer fins un avancim i finalment un curt tram exposat fins al cim (3.051m).

Per la tornada baixem fins on tenim els esquís i ja sense pells fem el descens cap a la dreta vigilant de no perdre massa alçada per tal de no haver de tornar-les a posar per arribar al coll dels Isards (2.807m) i passar a l’altra vessant.

Carenegem una mica i ja veiem el coll de Vallibierna que hem d’anar a trobar. El millor seria no perdre alçada però hi ha les restes d’un allau que no permeten el flanqueig o sembla insegur pel que fem una baixada (amb excel·lents condicions) i tornem a posar pells per arribar al coll de Vallibierna (2.729m).

Ara si, només ens queda el descens amb neu millor al principi i més pesada a mesura que anem baixant fins arribar al punt de descalçar. I la petita “penitència” de tornar fins als cotxes i és que a la tornada l’estany sembla més llarg.

Tarda-vespre de tertúlia i sopar al costat de les furgos.

 

Diumenge 18/05/2025: Vallibierna 3.067m  (fins avantcim) +/- 1.100m 13 kms

Pel diumenge ja havíem deixat el Vallibierna que és més directe i ens permetrà tornar abans.

Mateix itinerari fins a trobar la neu (ara ja sabem el que ens espera i quasi se’ns fa més curt) i d’allà fins a l’alçada del refugi on, uns metres més enllà, aquest cop girarem a l’esquerra (oest)  per anar seguint les pales que ens menen fins al cim.

A diferència del Russell, l’itinerari és més franc, sense grans dificultats excepte el tram final. Nosaltres ens quedem a l’avantcim. Dir que ahir ningú va anar al cim. Per la neu caiguda aquest any, l’aresta està molt “afilada” i es veu perillosa. Va haver-hi un guia que encordat ho va intentar però va girar a mitja aresta.

Per la tornada,  un cop baixada la pala cimera en força bones condicions, decidim fer una circular i ens obrim cap a la vall darrera el coll de Vallibierna. Bones baixades i bones condicions. De tota manera haurem de tornar posar pells per arribar fins el coll i fer el descens que ja coneixem del dia anterior.

Excel·lent cap de setmana de germanor basco-català, molt ben aprofitat.

Crec que alguns encara tenen “corda” per uns quants dies ... en el meu cas, tanco amb aquesta sortida la temporada. Una temporada de llums i ombres: llums de les bones esquiades amb viatge inclòs i una primavera com les d’abans amb neu abundant en alçada però una gran ombra d’una pèrdua irreparable.

Bon estiu a tot@s!

Mikel C, Roger G, Mikel, Lorena T, Núria P

Sortida de cicle del CEG al massís de la Maladeta

Dissabte 1 de febrer: La Besurta - Refugi de la Renclusa F +400m

Ens lleven a Benasc sota una nevada d’aquelles  que venen molt de gust. Els flocs de neu cauen lentament i deixen els carrers i els cotxes ben blancs amb 10?cm de neu nova.

Enfilem la carretera fins als Llanos de l’Hospital on deixem els cotxes aparcats.  La méteo ens diu que cap a les 10:00h deixarà de nevar i així que ens calcem els esquís ja comencem a veure el sol entre els núvols. Això pinta bé!

Per dins del bosc  avancem fins a l’aparcament de la Besurta, fem un mos i d'aquí directes fins a la Renclusa.

A la Renclusa fem dos grups, un es queda i l’altre remunta una de les primeres pales amb ganes de poder fer una baixada.

Fem els primers girs, hi ha però alguna pedra amagada que ens fa anar amb compte, però prenem bona nota del que ens esperarà demà.

Diumenge 2 de febrer: Renclusa - Canal de la Maladeta - La Besurta F/S3 +1000m -1400m

Després d’una nit freda dins de Refugi, (sense calefacció a les habitacions ) i d’esmorzar al menjador amb frontals, perquè no hi ha llum al menjador (L’Estat del Refugi de la Renclusa és vergonyós) ens calcem els esquís direcció a la Maladeta.

Les condicions són magnifiques, sol i -12º! Sabem que no és aconsellable fer la canal per arribar al cim, ahir un grup va intentar-ho, però a la meitat de la canal va fer marxa enrere; Així i tot, decidim pujar fins al peu de la canal i arribats al punt, decidir que fem.

A mesura que anem guanyant metres,  les dents se'ns fan llargues, la qualitat de la neu és immillorable i ja anem pensant amb la baixada.

Arribats al peu de la canal, sense gaires dubtes, decidim deixar-ho per a una alta ocasió, trèiem pells i comencem la Baixa.

Ens allunyem de la pala central per on hem pujat, ja que està aquesta està molt trillada per esquiadors, "raqueterus" i "gramponaires". Anem encadenant pales sempre buscant neu per estrenar.

Se'ns fa curta la baixada, quina baixada! De les que recordarem! 

Arribem a la Renclusa, fem un mos, recollim pes que havien deixat a les taquilles i baixem fins a l’aparcament on tenim els cotxes aparcats.

Fi de festa a Benasc amb cerveseta i tronfa entre els integrants del grup una hamburguesa completa amb bacó i ou ferrat. 

Gran sortida de cicle, neu increïble i immillorable grup!

Hi hem estat:
Roser, Clara, Flo, Laia, Marcelo, Bernat, Ignasi, Narcís, Hèctor i Quique.

Tancant la temporada a les Maladetes, 1 i 2 de juny de 2024

La previsió meterològica de fa unes setmanes no ens va deixar fer una darrera sortida i no podia donar la temporada per acabada ... aquest cap de setmana hi vam posar solució.

Per sort encara es pot trobar algun esquiador que es resisteix a guardar els esquís i fem un grupet d'incondicionals que pugem el divendres a dormir a la Besurta, fent camp base allí, i sense un objectiu gaire definit.

L'Aneto vist des del cim de la Maladeta

Dissabte 1/06/2024:  Maladeta Occidental 3.308m  +/-1.450

Ens llevem amb molts núvols i un temps bastant incert pel que ens decidim per un dels objectius més propers i optem per la Maladeta. 

Carreguem esquís i anem cap a la Renclusa, com podeu imaginar amb altra gent que tira amunt. La neu comença uns 150m per sobre del refugi (aprox 2.300m) però en alçada és molt abundant encara.

Fem la sortida en circular i un cop passat el refugi, ens obrim cap a l'Ibon de Paderna. La neu està una mica dura però podem pujar sense ganivetes. Anem guanyant metres i entrem en la zona dels núvols perdent tota la visibilitat.  Haurem de tirar de GPS per arribar al punt de la rimaia.

Un cop allà, posem granpons mentre esperem baixi tot un grup que està a la canal. Després passem nosaltres i una vegada d'alt s'obre el dia mentre acabem d'arribar al cim, amb bones vistes de tot l'entorn: Aneto, Cordier ... quin regal!

Desfem el camí de pujada fins on hem deixat els esquís i tonem a entrar en la zona "white-out" així que iniciem la baixada ben junts i seguint les traces que hi ha al terreny per què no s'hi veu gens. Ja més avall sortim de la boira i recuperem la visibilitat per acabar de fer els darrers girs, que apurem al màxim. Uns nou-cents metres de baixada amb neu en prou bones condicions en un mes de juny!!!

Novament a la Besurta i satisfets pel que hem pogut fer - vist com apuntava el dia -, m'acomiado dels companys. Compromisos musicals no em permeten quedar-me el diumenge.

Diumenge 2/06/2024:  Aneto 3.404m  +/-1.600

Dissabte fem nit a les furgonetes aparcades a la Besurta. Al vespre, abans d’anar a dormir, aparca una furgoneta al nostre costat, de la qual baixa un xinès. Ens explica que avui ha fet l’Aneto a peu. S’ha llevat a les quatre de la matinada  i ha trigat vuit hores i mitja, demà hi torna. Ja fa quatre anys que ho fa: “Yo Aneto dos veces, quatro años” La manera que té d’explicar-ho i la determinació amb la que s’expressa  ens fa riure.

Diumenge ens llevem a quarts  de sis del matí, esmorzar, preparar la motxilla i començar a caminar. Avui amb les sabatilles als peus ja que ahir, per fer la Maladeta,  ens vam calçar les botes i vam acabar baldats d'esquena i de peus.  

Arribem al refugi de la Renclusa i seguim caminant en direcció sud oest. A cota 2.300 ens calcem els esquís. Anem pujant en direcció sud pel pendent costerut al mig del qual han fet un llarguíssim  culen bagen que cal sortejar.  Al cap d’una estona trobem a l’esquerra la cresta dels Portillons. Decidim passar pel Portillon superior. Davant nostre un free rider baixa la rampa amb els esquís posats. Nosaltres ens els traiem i anem baixant, piolet en mà, per l’escaleta que han anat creant les petjades. La neu aguanta bé i el descens és fàcil. 

El dia és clar i podem veure tota la glacera ben innivada. Avancem tranquilament per la glacera, ens creuem amb el xinès que ja torna, i seguim  fins al coll de Corones, on parem una estona per fer un mos. Ens posem ganivetes per precaució i avancem tot rodejant el cim que ens queda a mà dreta fins arribar a l’avantcim. 

Descalcem esquís,  passem el pas de Mahoma, saludem la verge, fotografiem el moment i observem el mar de boira blanca que tenim als peus. Per sobre el cel és clar i el sol radiant.

Poc després desfem el pas de Mahoma, calcem esquís i decidim baixar per la vall de Barrancs. En baixar, entrem dins el mar de boira que ens priva força la visibilitat, cal seguir el track. Poc després s'obre una mica i podem enregistrar algun tram de la baixada. Alhora divisem una esquerda al final de la glacera (cota 2900 aprox.) que, afortunadament, hem deixat a la nostra esquerra. 

L’últim tram de la  baixada el fem per un tub força innivat que ens mena cap al pla d’aigualluts. Quan s’acaba la neu, descalcem esquís i botes, les netegem al riu, calcem sabatilles i caminem ben bé una hora i mitja fins arribar de nou a Besurta. 

Acabem sabent que probablement serà la cloenda d’una temporada que hem aprofitat i gaudit molt. 

Mai se sap, ... en tot cas, bon estiu a tot@s!

Mikel, Roger, Clara i Núria