Paganisme amigurumi

Com a atea recalcitrant, m'alegro que la Pasqua tingui l'origen en una festa pagana que celebrava la primavera i la fertilitat. Per això m'agrada el nom que rep aquesta celebració en anglès, Easter, que prové etimològicamet del nom d'una deessa, com no podia ser d'altra manera.

I és que enguany vinc decidida a celebrar la Pasqua pagana, és a dir, la primavera i el renaixement de la natura. Per fer-ho, res millor que aquesta barreja d'alguns dels seus símbols: un ànec disfressat de conill, disseny d'Ami Toy Pattern a Etsy o Lamamama Toys a Instagram –no sé per què les dissenyadores russes s'entesten a tenir un nom diferent en cada plataforma–.

És un disseny sense cap gran complicació a primera vista, tot i que a mi em va donar alguns maldecaps. Si compares el meu ànec amb l'original, sembla que s'hagi empatxat menjant mona de Pasqua. I no entenc per què: per fer el cap vaig seguir el patró fil per randa i quant al cos hi vaig fer modificacions precisament perquè no quedés enorme. És clar que, amb aquestes dimensions, vaig haver d'ajustar tant els pantalons de peto com el barret.

Em va encantar el sistema d'unir les potes al cos però, com que vaig fer cas omís de l'Olesya Baigacheva i no hi vaig posar filferro, les potes no sostenen el meu ànec panxut i la feina va ser meva per fer una foto decent.

Pel que fa als detalls, el bec del disseny original va ser una de les coses que em va cridar l'atenció d'aquest amigurumi i teixir-lo és ben fàcil però cosir-lo són figues d'un altre paner. Quan a la tercera tampoc me'n vaig sortir, vaig acabar optant per una arquitectura més convencional, de les que mai fallen. I l'últim detall no prou reeixit són aquestes pastanagues brodades amb punt rococó, que de prop encara poden passar però que en foto semblen qualsevol cosa menys una arrel comestible.

Ja veus que la meva ratxa de descontentament continua... Pero ja he començat el pròxim amigurumi, aquest en ocasió de Sant Jordi, i espero rescabalar-me.

Estiu

Comença l'estiu i, de retruc, la calor insuportable, però també el consol dels dies de platja. Això és el que esperava amb candeletes aquest aneguet, un disseny de Lulu loves the moon publicat en exclusiva per Tuva Publishing a Hello amigurumi, un recull de patrons de diverses dissenyadores, des de Lulu Compotine fins a AmiguruMei passant per d'altres menys conegudes com Happy Crochet Etc i Skaiste Kivci.

I ha sigut un plaer començar l'estiu amb un amigurumi tan fàcil com adorable. Deixant de banda que els patrons de Lulu loves the moon solen ser una garantia d'èxit, aquest en particular no té cap dificultat ni una. Només cal una mica de traça per cosir el bec en forma de semicercle, però si no et queda perfecte com a mi també té el seu encant. 

Això sí, les ratlles marineres són obligatòries i, malgrat que pots cosir una de les ales en el lloc exacte per dissimular l'escala del canvi de color, jo he preferit com sempre fer les ratlles més gruixudes.

En definitiva, un patró de 10 per estrenar un estiu que promet més amigurumis. El pròxim, la setmana que ve! I el teu estiu, com es presenta?

Sobre el color i el pensament diagonal

Estic segura que aquest aneguet, disseny de Hello Lady Ellie, t'enamorarà igual que a mi. Del que ja no estic tan segura és d'haver-la encertat amb la combinació de colors, però anem a pams.

El patró per fer aquest ànec rodanxonet és molt senzill. Potser massa i tot. De fet, em va semblar que les ales no tenien cap gràcia i hi vaig fer algun canvi. També vaig teixir una filera menys a les potes, tan simples com tota la resta però amb un resultat prou divertit.

La Karlina Luo inclou una doble proposta per als ulls: el socorreguts ulls de seguretat o uns ullets brodats per donar a aquest aneguet l'aspecte d'estar-se despertant. Com has pogut comprovar, jo vaig optar per la segona opció. He de reconèixer que cada vegada em diverteix més brodar ulls, deixant de banda que sempre va bé tenir a la venda amigurumis aptes per a nadons.

Però jo et parlava de la combinació de colors. I és que em vaig encaparrar a fer l'aneguet groc. De quin color són, si no, els aneguets? Però llavors va venir el problema. Per a la gorra del meu aneguet calia triar un color que combinés amb el groc i el carabassa del bec i les potes. 

Després d'uns quants dies buscant inspiració, vaig descartar el color salmó, que va ser una de les idees inicials, i em vaig decantar per aquest color corall. Sí, ja sé que el resultat final, tan colorista, és molt jo, però la veritat és que no m'acaba de fer el pes. I el cert és que els colors suaus de la proposta original són molt més de l'estil de les joguines per a nadons.

Per acabar-ho d'adobar, la gorra no només em va donar maldecaps pel color sinó també per l'arquitectura. No és el primer patró que faig de Hello Lady Ellie. De fet, sempre he recomanat els seus dissenys. Però la gorra no compleix els estàndards de qualitat habituals en aquesta creadora. 

L'error de disseny és clar: Hello Lady Ellie proposa fer un mer rectangle i després cosir un dels costats, però amb aquesta forma rectangular és impossible que la gorra s'ajusti al cap. I llavors passa allò que a mi em fa molta ràbia. L'amigurumi pot quedar perfecte a la foto però quan te'l mires per darrere...

Podia haver abandonat i m'hauria estalviat els dubtes amb el color corall, però vaig recordar la gorra, també estil pixie, de la Peaches, un disseny de Lulu loves the moon. Estava segura que no havia tingut cap problema amb aquell patró i que la gorra li quedava com un guant. Efectivament, l'estructura és bastant diferent, ja que cada filera comença amb alguns punts baixos i alguns mitjos punts alts per després continuar amb els punts alts. Al final de cada filera, l'ordre és invers: s'acaba amb alguns mitjos punts alts i alguns punts baixos. De manera que, en lloc de ser un rectangle, la peça bàsica va agafant una forma el·líptica.

Eureka! Amb aquests petits canvis, la gorra s'ajustava perfectament al cap del meu aneguet. I és que això d'aplicar el que he après amb un patró a un altre disseny és un recurs al qual acostumo a recórrer. I tu, ho fas sovint? Deu ser això el pensament diagonal?

Sobre banys d'escuma i fotogènia

Fa temps que tenia clissat aquest aneguet amigurumi, un disseny gratuït de Yarn Society, que jo he convertit en aneguets de goma a punt de prendre un bany d'escuma, gràcies a aquest color groc rovell d'ou que fa poc s'ha sumat a la carta de gairebé 50 colors del Cotton Nature 3.5, de la casa Hilaturas LM.

És un patró senzill i molt graciós en què, des del meu punt de vista, una de les claus són els ulls brodats. Això sí, he fet el cap una mica més petit, a més d'algun altre canvi al bec i el cos. Per si t'agrada la meva adaptació, aquí la tens a punt per descarregar-te-la.

Ah! I si no t'agraden els banys d'escuma, al blog de Yarn Society també hi trobaràs la versió per fer un pollet amb closca i tot.

Parlant del bany d'escuma, el procés per fer la foto mereix un capítol a part. Fins i tot abans de fer els meus aneguets amigurumi, ja m'havia imaginat la foto amb aquesta banyera que fa temps que serveix per guardar-hi alguns productes de bany. Però, és clar, havia d'estar plena d'escuma. Ho vaig provar amb sabó de plats i fins i tot amb escuma d'afaitar. I quan el Sr. Descabdello ja estava a punt de muntar unes clares a punt de neu, i jo ja m'estava fent a la idea que almenys un dels aneguets no sobreviuria a la sessió de fotos, un cop empastifat amb clara d'ou, se'm va acudir omplir la banyera amb el cotó sintètic per a amigurumis.

La composició, tot i que poc realista, em va agradar prou. I aquí en tens el resultat. Però t'asseguro que va anar de ben poc: el Sr. Descabdello ja tenia la batedora a les mans quan el vaig aturar. I és que una ja no sap què inventar-se, més encara quan he publicat ja més de 400 fotos d'amigurumis al blog.

I tu, què estàs disposada a fer per una bona foto?

Els personatges de Beatrix Potter, en versió amigurumi

Segur que coneixes en Peter Rabbit, aquest conillet entremaliat amb jaqueta blava que els últims anys ha protagonitzat algunes pel·lícules d'animació. El que no sé si saps és que és un personatge clàssic, creat per la il·lustradora Beatrix Potter el 1902.

Ja et pots imaginar les dificultats que va tenir Beatrix Potter, en la societat britànica de finals del segle XIX i primers del segle XX, per ser una dona independent. Però aviat es va convertir en una il·lustradora d'èxit i, després d'en Peter Rabbit, el 1908, va arribar la Jemima Puddle-Duck, una ànega que fuig de la granja per poder incubar els seus ous.

I qui ha convertit aquestes il·lustracions clàssiques en amigurumis? Doncs ha sigut Airali Design, que va publicar al número 95 de la revista Simply crochet un suplement amb els patrons de quatre dels personages de Beatrix Potter: en Petter Rabbit, el seu cosí Benjamin Bunny, la Jemima Puddle-Duck i l'eriçó Mrs. Tiggy-Winkle.

M'he divertit molt amb aquests amigurumis. El patró d'en Peter Rabbit és prou fàcil. D'entrada el cap i el cos resulten una mica decebedors, però per sort tot millora en esculpir els ulls i cosir les orelles. Les potes són molt originals, tot i que és una mica difícil cosir-les. I és clar que la cirereta del pastís és la jaqueta blava d'en Peter, sobretot si trobes uns botons a escala, és a dir, ben petits.

La Jemima Puddle-Duck ja m'ha donat més maldecaps. I això que tenia més ganes de fer aquesta ànega amigurumi amb barret que no en Peter Rabbit. 

Per començar, el cos té una arquitectura complicada. A més, en alguna zona cal fer moltes disminucions seguides, la qual cosa sempre implica algunes imperfeccions. Però el pitjor han sigut el barret i el xal. Pel que fa al barret, que és força entretingut, encara ara no estic segura d'haver-lo entès del tot. El xal sembla més fàcil però no me'n vaig sortir de fer la tanca. La terminologia i les abreviatures emprades en el patró tampoc hi ajuden gaire: 4 tr cl? I això què coi és?

En Peter Rabbit, la Jemima Puddle-Duck i la resta de personatges de Beatrix Potter van sorgir del seu amor pel món rural i pels animals. No et sembla que també s'hauria enamorat d'aquestes versions amigurumi?

Sonalls amigurumi i bones idees

Aquest any de confinament, distància i rebrots s'han cancel·lat les poques fires i mercats als quals acostumo a anar amb la meva parada d'amigurumis. Però ja veus que no deixo de treballar. L'avantatge és que per al pròxim mercat –el de Nadal encara no s'ha cancel·lat però pinten bastos– tindré un gran estoc d'amigurumis. Entre tot aquest estoc, vaig pensar que em faltaven més amigurumis especialment per a nadons. Així que quan vaig descobrir els sonalls de la Mariya Kostychenko ho vaig tenir clar.

Després de triar i remenar a House Sleeping Toys, que és el nom de la botiga d'aquesta dissenyadora russa a Etsy, em vaig decidir per un moixó que jo he convertit en aneguet.

Tot i que no tinc cap crítica al patró, hi he fet diversos canvis. El primer és que el meu aneguet és més petit, senzillament perquè em va semblar més proporcional a l'anella de fusta de 70 mm de diàmetre. L'altre canvi evident és que he folrat l'anella de fusta en vertical en lloc de fer-ho en horitzontal. És a dir, en lloc de fer 9 fileres de 20 punts baixos jo n'he fet 25 de 8 punts baixos. I és que, potser perquè tinc poca traça per fer qualsevol cosa que no comenci amb un anell màgic, trobo que els laterals d'un teixit en fileres tenen un acabat menys polit.

Pel que fa als detalls, he eliminat les floretes i les fulles del disseny original i, com ja t'he dit, he improvisat un bec d'ànec.

Potser pensaràs que, amb tants canvis com he fet, no calia comprar el patró però jo soc de les que creu que les bones idees s'han de pagar. I m'encanta el senyal d'identitat dels sonalls de la Mariya Kostychenko, que són aquests ullets adormits tan fàcils de brodar.

Ara bé, també he de confessar que un cop vaig tenir l'aneguet enllestit, em vaig animar a fer-ne la versió osset. Només cal substituir les plomes i el bec per unes orelles i un musell.

Amb quin et quedes?

Juliol de 2022: Actualment, a causa de les sancions a Rússia, House Sleeping Toys no té a la venda els seus patrons.

D'aneguets, peluixos i al·lèrgies

En quin moment una persona deixa enrere la infantesa? M'ho pregunto perquè l'altre dia la meva neboda, la Ruth, que té 15 anys, em va dir que no entenia què feia un aneguet amb un osset de peluix. 

Justament ella, que sempre ha sigut bastant infantil, que fins fa no res encara arrossegava un peluix de quan era petita, que té tota una col·lecció d'amigurumis... Suposo que això de mirar-se les coses amb ulls d'adult és una fase més de l'adolescència... És aquell  moment en què abominem de tot el que ha format part de la nostra infantesa. En el meu cas aquesta fase va venir fins i tot agreujada per una joventut en ple moviment grunge –sí, sí, ja tenim una edat–, la qual cosa em portava a detestar qualsevol cosa bonica. El color rosa, els unicorns i el washi tape m'haurien provocat com a mínim al·lèrgia. I encara queda una rèmora de tot allò, però la veritat és que aficionar-me al ganxet i als projectes craft m'ha reconciliat amb les coses boniques. 

Per exemple, quan vaig veure aquest aneguet amb el seu osset de peluix no m'hi vaig poder resistir. És un disseny de Little Aqua Girl, tot i que la seva botiga a Etsy es diu The Little Hook Crochet. I és un disseny impecable, al qual no tinc absolutament cap crítica. I a més el preu és supercompetitiu, ja que la majoria de patrons d'aquesta dissenyadora australiana estan al voltant dels 3 euros, quan altres dissenyadores, i no pas les més reconegudes, cobren fins a 7 euros per un patró sense cap disseny gràfic i amb poques fotos del procés.

Només tinc una crítica, però a mi mateixa. I és que vaig fer el peluix amb el mateix fil que l'aneguet i, per tant, em va quedar un pèl més gros del que hauria volgut.

Sigui com sigui, el resultat és adorable. I segur que, d'aquí a uns anys, la Ruth també es reconciliarà amb la seva infantesa i amb les coses boniques.