Temps de flors

La primavera és, per excel·lència, temps de flors i per tant el moment indicat per teixir algunes de les nines de la col·lecció Tutti frutti, dissenyada per Lulu Compotine, una de les reines de les nines amigurumi.

En concret, es tracta d'en Paco, la rosella; la Clochette, la campaneta, i la Mia, la camamilla. El patró, tot i que jo m'he limitat a les tres primeres, inclou les indicacions per teixir també la Sakura, la flor de cirera; en Charlie, la maduixa, i els seus insectes preferits: una eruga, una abella, un caragol, una papallona i una marieta.

Per mi, Lulu Compotine és ja una garantia i, efectivament, el patró és de 10. Com ja et pots imaginar, són cinc dissenys idèntics en els quals només canvia la gorra, que és el que té forma de flor, i també el coll, que és diferent per a cadascuna de les cinc nines. Això sí, no són tan petites com m'imaginava: amb el meu Clover de 2,5 mm fan una alçada d'entre 15 i 16 cm.

Si et fixes en la foto d'aquest trio, veuràs que és ben cert allò que les coses fetes a mà mai poden ser exactament iguals. I és que, malgrat utilitzar el mateix ganxet i el mateix fil, els caps m'han quedat lleugerament diferents. Després d'uns quants anys fent ganxet, estic segura que no és qüestió de la tensió, sinó que més aviat ho atribueixo al cotó sintètic. Sempre dic que es parla poc tant de les diferents qualitats d'aquest matreial imprescindible per fer amigurumis com de la dificultat d'utilitzar-lo correctament. També he de confessar que fa poc he canviat de proveïdor, però hauré de tornar a la meva merceria habitual perquè l'estalvi de 3 euros –sí, jo compro el cotó sintètic per quilos, a entre 13 i 16 euros el quilo– no val la pena si el resultat és un cotó sintètic menys dens i menys modelable.

De les tres flors, el meu primer objectiu va ser teixir la rosella. Sí, es diu Paco, segurament perquè en francès una rosella és un coquelicot. I és més fàcil del que sembla: amb només dos pètals cosits a la gorra ja tens aquesta delicada flor que anuncia l'estiu entre els camps de blat.

La Mia és la flor de camamilla. Tot i que em va costar d'entendre com fer la fulla, el conjunt de la gorra queda ideal, més encara combinat amb aquest groc rentat que la casa Hilaturas LM ja no fabrica. Però jo en tinc alguns cabdells que guardo per a ocasions especials com aquesta.

I acabo amb la Clochette, la campaneta, que potser és la que menys m'agrada per aquest lila apagat que vaig triar per a la flor.

Sigui com sigui, i malgrat la sequera, és el moment de gaudir del temps de flors, abans que arribin les temperatures abrusadores d'estiu que tant temo.

M'estima, no m'estima...

No sé si desfullar una margarida és un bon mètode per saber si algú t'estima. Jo diria que no. Però no em vaig poder resistir a aquest disseny gratuït de Nansy Oops.

Si remenes una mica per Internet, descobriràs que aquesta dissenyadora russa està especialitzada en els amigurumis en miniatura. Per exemple, la seva margarida, amb un ganxet d'1 mm, fa 4,50 cm d'alçada. Com et pots imaginar, jo vaig treballar amb el meu ganxet habitual de 2,5 mm, amb la qual cosa la meva versió fa vora 10 cm.

I malgrat no optar per fer una margarida en miniatura, t'asseguro que aquest disseny és una obra d'enginyeria, entre altres coses per l'estructura de filferro que permet articular la flor com si busqués el sol. De tota manera, no sé si l'embolic paga la pena. Personalment, hauria preferit una margarida amb més estabilitat encara que fos estàtica.

També són un repte el nasset i les parpelles, més encara quan el patró no dona cap indicació per fer-los. Però he deduït que estan fets amb el mateix punt de brodat que els narius i les parpelles del meu drac de Sant Jordi.

L'altra curiositat és que l'Anastasia Kirs proposa teixir algunes peces, com el botó groc, del revés. He de confessar que, en això, jo que no suporto veure amigurumis del revés –error per cert bastant comú–, no li vaig fer cas. Sí que vaig haver de claudicar amb els pètals ja que només teixits del revés agafen la inclinació adequada. 

Parlant dels pètals, sort que el patró inclou un videotutorial perquè, tot i que potser no són el més difícil, tenen una arquitectura molt original que només amb les indicacions escrites no acabava d'entendre. 

El color dels pètals mereix un capítol a part. En el disseny original cada pètal és d'un color diferent. T'asseguro que jo també ho vaig intentar però em vaig estressar molt buscant 12 colors harmònics i al final em vaig decantar per l'opció fàcil: una clàssica margarida amb els pètals en blanc.

I quan em pensava que ja havia superat tots els obstacles possibles, va arribar el moment de fer les cames i els braços. Quina decepció quan em vaig adonar que eren enormes i que calia donar-hi forma amb més filferro! 

Un cop descartada la proposta original, se'm va acudir teixir unes fulles. Després de buscar inspiració per Internet, vaig acabar adaptant aquestes fulles bicolor d'Attic 24, un dels blogs més veterans en el món del ganxet. Llàstima que les fotos, per la perspectiva i per la meva poca traça, donen poc joc i les fulles passen gairebé desapercebudes.

Sigui com sigui, espero que a ningú se li acudeixi desfullar la meva margarida. Com si no hi hagués altres maneres de saber si algú t'estima...

Hola, primavera #1

Continuo saludant les estacions amb la col·lecció Four Seasons de Lalylala. La primavera és el torn de la Marta, la calabruixa, el nom científic de la qual és muscari. En realitat, el patró a la venda a Etsy, juntament amb una caseta d'ocells i una mallerenga blava, és el d'una altra flor, el safrà de muntanya. Però al web de Lalylala trobaràs les instruccions per altres flors amb la mateixa base: el lliri de neu, el narcís i la calabruixa. 

M'encanta el resultat, tot i la feinada. I és que és bastant entretingut teixir les poncelles i les flors i cosir-les una per una a la tija. A més, he hagut de fer alguns canvis, perquè amb el meu fil habitual i el meu ganxet de 2,5 mm no és factible fer peces de només 4 punts per filera.

L'any vinent potser naixeran altres flors al jardí, però de moment benvinguda, primavera.