Descobertes amigurumi

Després de la guineu de Melealine i el pescador de Sihirli Halka, continuo descobrint noves dissenyadores. Avui és el torn de Sarah's Hooks and Loops i un dels seus dissenys més icònics: l'ossa Tilly.

El patró és genial, amb tècniques que desconeixia en la construcció del vestit o l'arquitectura del cos. I és que personalment m'encanta descobrir dissenyadores amb noves maneres de fer. 

Malgrat tot, he de reconèixer que, en els primers estadis del procés, el disseny no prometia gaire: unes formes bastant clàssiques i un marró massa fosc, almenys en comparació amb la versió original de l'ossa Tilly. Però els detalls fan la diferència: els brodats, el jacquard de les orelles i sobretot l'outfit són clau.

No em va agradar gaire utilitzar un ganxet més gran –ara no recordo si era de 3 o de 3,5 mm– per fer les botes. Fins i tot a la foto és evident que el teixit no queda tan atapeït com cal en un amigurumi. Però és veritat que les botes encaixen a la perfecció.

Capítol a part mereix la bufanda. Vaig estar a punt de descartar-la, com sí que vaig fer amb el llaç del cap i les floretes de les botes –i és que tot plegat era massa carrincló per a mi–, però sortosament entre la bufanda i el llaç vaig optar per la primera. Si t'hi fixes, té una textura meravellosa que s'aconsegueix combinant un punt invisible amb un mig punt alt. Tan fàcil com això!

Pel que fa als colors, tenia clar que havia de mantenir el groc per a les botes i això em va fer dubtar molt a l'hora d'escollir la resta de colors. Al final, no em desagrada la combinació, bastant sòbria i, per tant, fidel al meu estil.

Si descobrir la Tilly ha sigut una sorpresa per a tu, no et pots perdre un altre dels patrons de Sarah's Hooks and Loops: l'os Ollie, amb botes vermelles, samarreta de ratlles i pantalons de peto.

I tu, quina descoberta has fet darrerament en el món amigurumi?

Escalant posicions

Com tota bona addicta als amigurumis, tinc una llista inacabable de projectes. En concret, 130 publicacions desades a Instagram, que és on vaig a raure per decidir quin nou disseny amigurumi ocuparà les meves estones de ganxet. En aquesta llista no hi ha cap ordre: alguns dissenys es queden allà eternament fins que ja els descarto i d'altres de recents escalen ràpidament posicions. Això és el que va passar amb aquest os de Jojilie. Fa ben poc que aquesta dissenyadora austríaca va posar el patró a la venda i ha passat al davant d'elefants, mofetes, capibares i fins i tot personatges Pixar. I és que no n'hi ha per a menys. En Theodore, amb els seus pantalons de peto, la seva gorra i els seus salmons acabats de pescar, és tan original com adorable.

I si a un disseny original i adorable hi sumem un patró de 10, ja no es pot demanar més. Fora d'alguns ajustaments al peto i a la gorra, no he fet ni una sola modificació. Amb els peixos no les tenia totes, però la veritat és que queden molt divertits.

Menció a banda mereix la tècnica per fer les ratlles del peto. Jojilie proposa teixir una filera en una direcció i la següent, en la direcció contrària, talment com quan toca teixir en fileres i no en espiral. Primer vaig pensar que era per donar als pantalons una textura particular, que també, però a mesura que anava avançant em vaig adonar que d'aquesta manera el canvi de color és bastant imperceptible. No perfecte, però sí imperceptible per a un ull profà.

Amb tot això, no és estrany que en Theodore escalés posicions tan ràpidament. Tant de bo passés més sovint, perquè tinc la sensació que últimament hi ha poques novetats en el món del disseny amigurumi i encara menys amors a primera vista.

Plans amigurumi

Jo tenia un altre pla per a aquesta setmana: un d'aquells amigurumis originals i complicats amb els quals de tant en tant m'enredo. Però altres plans –en concret, una important fira de Nadal per a la qual estic produint a tot drap naixements, pares Noel i tions– han destarotat la meva previsió i he hagut de recórrer a un amigurumi comodí, aquest osset de Little Bichons el patró del qual vaig comprar fa temps aprofitant una oferta.

I és que aquest osset és molt més fàcil que el petit mamífer de l'orde dels cingulats –busca, busca a Google– que tenia previst: el cap i el cos són d'una sola peça i fa tot just 12 cm. La versió original em va semblar molt divertida però hi he fet diversos canvis molt evidents: el meu és un os bru i no un os polar –que en aquestes latituds el fred es fa esperar– i no porta ulleres.

El millor són les potes i aquesta postura, però he de confessar que en el procés no les tenia totes, entre altres coses perquè vaig haver de desistir del somriure brodat, que més que un somriure semblava una ganyota. Per això el meu os no és un ours rigolo, com l'anomena aquesta dissenyadora parisenca, sinó un os amb cara de: "Ja ha arribat la tardor?".

Doncs sí, molt a poc a poc va arribant la tardor i cada vegada falta menys per Nadal. Amb la feinada que tinc jo! Però no et preocupis, que l'amigurumi pendent segueix a la llista i ja trobaré el moment per posar-m'hi, encara que sigui l'any vinent.

Quin fred!

El tema recurrent de conversa aquests dies és el fred que fa. Jo no hi insistiré: si em queixo de la calor a l'estiu, no tindria gaire sentit que també em queixés del fred a l'hivern. Però és veritat que les temperatures gèlides d'aquests dies em serveixen d'excusa per presentar-te el meu os polar amigurumi. Per si no ets gaire observadora, torna-t'hi a fixar: sí, sí, un os polar sobre un iceberg. 

Després de dirigir la teva atenció cap a la foto –que no té gaires secrets més enllà d'unes hores d'antelació al congelador–,  ja em puc centrar en el procés per fer realitat aquest disseny de One & Two Company.

La veritat és que és un patró molt divertit. Com pots intuir, l'arquitectura per teixir el cos i les potes en una sola peça és molt original. Llàstima que en aquests casos cal fer moltes disminucions seguides, amb la qual cosa el resultat final no és tan polit com li agradaria a una perfeccionista com jo.

També és molt original l'encaix del cap al cos, tot i que el coll m'ha quedat una mica massa llarg. Ja ho veia venir, però vaig voler seguir el patró fil per randa perquè els dissenys de la Carolina Guzmán sempre són una garantia, tot i alguna raresa que sempre em despista, com no comptar l'anell màgic inicial com la filera 1 de la peça.

El que m'ha resultat més difícil és el tancament de les potes –encara no sé com me n'he sortit només amb algunes fotos i sense un tutorial en vídeo– i el musell, que he hagut d'improvisar perquè no entenia les indicacions. I no era una qüestió d'idioma perquè els patrons de One & Two Company solen tenir versió en espanyol.

I tot i que, com sempre, el procés d'esculpir els ulls ha sigut un desastre, hi ha alguna cosa molt tendra en l'expressió d'aquest amigurumi. No sé si són les celles brodades, els rínxols del cap o les galtes rosades el que fa oblidar que l'os polar és en realitat un animal ferotge que se situa als nivells més alts de la cadena tròfica.

Per fer la bufanda, molt necessària a l'Àrtic, el patró proposa un punt nou per a mi però molt senzill i que segur que té un nom que desconec. Es tracta de saltar un punt i de teixir al punt següent un punt baix i un punt alt. La textura final és similar a la del moss stitch, en què s'ha de saltar un punt i teixir un punt baix i una cadeneta. Això sí, jo he fet dues fileres a la bufanda perquè amb una de sola era bastant ridícula per lluitar contra la meteorologia àrtica.

Evidentment, una de les gràcies d'aquest disseny és la postura realista de l'os, lluny de les versions més infantils estil Teddy bear. En el patró original, la Carolina Guzmán proposa fer una funda de roba de la mida del cos i omplir-la de polly-pellets –un material de plàstic amb una mica de pes, especial per a manualitats– per donar estabilitat a l'amigurumi. Com que cosir no és el meu punt fort ni sabia on comprar polly-pellets ni tenia temps de fer una comanda per Internet, vaig descartar aquesta opció. 

La meva alternativa als polly-pellets va ser fer quatre peces de pasta FIMO –una pasta per modelar molt utilitzada en manualitats– de vora 2 cm d'alçada que vaig col·locar a les potes abans de tancar-les. I l'experiment va anar prou bé: amb només aquesta mica de pes, el meu os polar manté l'equilibri sobre un iceberg.

Jo m'havia fet el propòsit de no complicar-me la vida amb els projectes amigurumi d'enguany però encara no s'ha acabat gener i ja t'estic parlant de patrons originals, polly-pellets i pasta FIMO. Ves a saber amb què et sorprendré el mes vinent...

Els amigurumis i la moda

Mai he sigut de seguir la moda. En cap àmbit de la vida. És clar que de tant en tant claudico com tothom davant del disseny amigurumi que arrasa a les xarxes, però m'agrada sobretot descobrir petites perles que sovint passen desapercebudes, com aquest adorable patró de Little Fish Crocheterie.

Ell és l'os Oliver i, si ja em va robar el cor quan el vaig descobrir, tot va ser començar a teixir-lo i enamorar-me'n perdudament.

És un patró de formes relativament senzilles però divertides. Les potes, per exemple, són genials. Pel que fa als pantalons, no acabaven d'encaixar –allò que sol passar amb les peces de roba– però no hi ha mal que per bé no vingui: aquesta panxolina a l'aire, a l'estil d'en Pumpkin, és la mar de graciosa. Suposo que també inspirada en el famós conillet de Lulu loves the moon, he optat per un sol tirant creuat.

Evidentment, una de les claus d'aquest disseny és l'expressió. Entre esculpir els ulls i tants brodats, el procés per a mi i les meves rudimentàries habilitats en aquests camps és una mica estressant, però el resultat s'ho val.

I tu, quina perla del disseny amigurumi em recomanaries?

D'ossos panda i rescats

De tant en tant et parlo de la meva llista d'amigurumis pendents. Va començar sent un Excel –sí, soc una fan dels Excel– però ara no és altra cosa que una pila de publicacions d'Instagram guardades. T'atreveixes a vaticinar quantes? Doncs exactament 140. És evident que no faré tots aquests amigurumis. Amb el pas del temps, alguns ja no m'entusiasmen tant o queden relegats davant d'altres dissenys. Però és cert que, quan toca decidir quin nou amigurumi ocuparà les meves hores preferides del dia, el primer pas és remenar entre aquestes creacions que algun dia em van agradar tant com per guardar-les.

Tot això t'ho explico perquè fa mesos que aquest os panda de Mis & Spolka és a la meva llista d'amigurumis pendents, tot i que no l'he rescatat fins fa poc més d'una setmana. I m'ha agradat tant i tant que no sé com l'he pogut tenir allà oblidat tant de temps. 

Vaig qualificar igual la girafa de Mis & Spolka que vaig fer uns mesos enrere, però és que no en puc dir una altra cosa: el patró és espectacular. De fet, estic enamorada de tots els detalls: aquest posat garrell, la distribució dels colors del cos, la forma ideal de les peces negres dels ulls... I, a més, aquest cop me n'he sortit amb el brodat blanc!

Per tot això, et recomano al 100% els dissenys de Mis & Spolka i també et recomano rescatar de l'oblit aquells amigurumis que un dia et van entusiasmar però que no has fet mai realitat.

Intrigada amb en Floki

Després d'enamorar-me perdudament de la Peaches i d'en Pumpkin, vaig tenir clar que no em resistiria gaire temps a en Floki, aquest altre disseny de Lulu loves the moon.

Poca cosa tinc a dir del patró, que té una excel·lent relació dificultat-encant, com els seus cosins germans: la Peaches i en Pumpkin. A més, el patró inclou les indicacions per fer un jersei, uns pantalons i un volant per al coll. Així que pots fer mil i una combinacions.

El que no m'agrada gens és que la dissenyadora utilitza fibres diferents per fer l'os, per una banda, i cadascuna de les peces de roba, per l'altra. No hi ha problema pel que fa a l'os: encara que en la proposta original s'utilitza alpaca, jo l'he fet amb cotó. Però, és clar, si el meu os ja té unes altres dimensions i tampoc no utilitzo la mateixa llana per al jersei, és evident que el resultat molt probablement no serà proporcional.

En efecte, el jersei no era de la talla d'en Floki. Per exemple, en lloc de començar amb 60 cadenetes, com en el disseny original, vaig haver de començar amb 46. I a partir d'aquí vaig improvisar, tot i que inspirada en el jersei d'en Kevin el pingüí, amb una primera filera en rib crochet i coll alt. A més, vaig fer el jersei amb un ganxet de 3,5 mm perquè quedés més flonjo i no tan rígid.

D'altra banda, no sé si en el disseny original, que proposa fer el jersei amb una fibra barreja d'alpaca i seda, el jersei es pot treure i posar, però, tal com ja em temia, en la meva versió no és així, per la qual cosa vaig haver de copiar la tècnica poc ortodoxa que em va descobrir Little Aqua Girl amb en Kevin el pingüí: cal cosir el cap amb el jersei posat!

Pel que fa als colors, vaig triar aquest verd amb efecte rentat de Tex Cotton del qual tinc força stash perquè en una comanda que vaig fer a Hilaturas LM me'n van regalar uns quants cabdells. Vaig intentar alegrar-lo una mica amb una ratlla i una mica de taspestry, però malgrat això, combinat amb el color sorra  que vaig triar per a l'os, tot plegat queda una mica apagat.

I tornant a l'os, si els noms de Peaches i Pumpkin ja em van intrigar en el seu moment, imagina't això de Floki. He estat investigant i he descobert que Floki és un nom d'origen noruec que significa heroi viking, però no sé si m'acaba de quadrar amb aquest tendre osset i amb l'origen austríac de la dissenyadora. Així que continuo ben intrigada...

Sonalls amigurumi i bones idees

Aquest any de confinament, distància i rebrots s'han cancel·lat les poques fires i mercats als quals acostumo a anar amb la meva parada d'amigurumis. Però ja veus que no deixo de treballar. L'avantatge és que per al pròxim mercat –el de Nadal encara no s'ha cancel·lat però pinten bastos– tindré un gran estoc d'amigurumis. Entre tot aquest estoc, vaig pensar que em faltaven més amigurumis especialment per a nadons. Així que quan vaig descobrir els sonalls de la Mariya Kostychenko ho vaig tenir clar.

Després de triar i remenar a House Sleeping Toys, que és el nom de la botiga d'aquesta dissenyadora russa a Etsy, em vaig decidir per un moixó que jo he convertit en aneguet.

Tot i que no tinc cap crítica al patró, hi he fet diversos canvis. El primer és que el meu aneguet és més petit, senzillament perquè em va semblar més proporcional a l'anella de fusta de 70 mm de diàmetre. L'altre canvi evident és que he folrat l'anella de fusta en vertical en lloc de fer-ho en horitzontal. És a dir, en lloc de fer 9 fileres de 20 punts baixos jo n'he fet 25 de 8 punts baixos. I és que, potser perquè tinc poca traça per fer qualsevol cosa que no comenci amb un anell màgic, trobo que els laterals d'un teixit en fileres tenen un acabat menys polit.

Pel que fa als detalls, he eliminat les floretes i les fulles del disseny original i, com ja t'he dit, he improvisat un bec d'ànec.

Potser pensaràs que, amb tants canvis com he fet, no calia comprar el patró però jo soc de les que creu que les bones idees s'han de pagar. I m'encanta el senyal d'identitat dels sonalls de la Mariya Kostychenko, que són aquests ullets adormits tan fàcils de brodar.

Ara bé, també he de confessar que un cop vaig tenir l'aneguet enllestit, em vaig animar a fer-ne la versió osset. Només cal substituir les plomes i el bec per unes orelles i un musell.

Amb quin et quedes?

Juliol de 2022: Actualment, a causa de les sancions a Rússia, House Sleeping Toys no té a la venda els seus patrons.

Un trio d'ossos

No sé què m'ha agafat amb els ossos últimament. El primer va ser en Bjorn, un os de 38 cm d'alçada. I avui, per compensar en això de les mides, et porto aquest trio de poc més de 8 cm.

La veritat és que no em vaig poder resistir a aquests dissenys de MarvelsCo. Són molt semblants al patró d'en Paddington, del qual ja et vaig explicar les aventures, però una mica més petits i amb algunes diferències. Jo, a més, encara hi he fet alguns petits canvis al musell, a les orelles i als braços.

Sigui com sigui, aquest trio d'os bru, os polar i os panda és absolutament adorable. Jo no sabria per quin decidir-me...

Pel que fa a les fotos, volia fer-les a l'exterior i se'm va acudir la pila de llenya que hi ha al tros. El tros és com en diem al Camp de Tarragona de la terra que es conrea. I ves per on, el mateix dia que feia les fotos, els meus pares –la mare, pagesa de tota la vida i el pare, criat en una colònia tèxtil del Llobregat, pagès d'adopció– em van comentar que amb més de 80 anys cadascun estan pensant de deixar de treballar-hi. La història de la propietat és una mica llarga i aquest no és el lloc per explicar-la però la qüestió és que aquest serà segurament el meu últim estiu al tros. Els pares, de moment, es fan els forts però crec que a finals d'estiu a tots ens caurà alguna llàgrima.

I jo em pregunto: com puc començar parlant d'ossos amigurumi i acabar parlant dels meus pares octogenaris i la història de la família?

En Bjorn: 38 cm d'os

Ja fa temps que vaig descobrir Ina Rho: els seus primers disseny, la llebre Harriet i la cérvola Hjertrud, em van enamorar. I després d'uns mesos sense nous patrons, aquesta dissenyadora noruega em va sorprendre amb dos clàssics dels amigurumis: un os i un conill. En Bjorn l'os em va tornar a enamorar.

No sé quins van ser els factors decisius perquè en principi tot estava en contra: d'una banda, els ulls i el musell estan fets amb peces de roba cosides i, de l'altra, l'os fa 38 cm d'alçada. Però no m'hi vaig poder resistir i el resultat m'entusiasma. 

A més, el repte m'ha permès aprendre una nova tècnica de la qual espero treure molt de profit. En un principi, per fer els ulls i el musell vaig decidir utilitzar feltre. Vaig pensar que també l'hauria de cosir però que el resultat seria més polit perquè ni la roba es desfilaria ni caldria fer-hi una vora per evitar-ho. Però un cop a la merceria va resultar que no hi havia cap feltre beix que conjuntés amb el marró que jo havia triat per a en Bjorn. Sort que, com segur que fan en totes les merceries de confiança, em van assessorar molt bé i em van parlar del paper adhesiu que s'utilitza per fer aplicacions en projectes de costura creativa. És un paper termoadhesiu per les dues cares que permet fixar l'aplicació sobre la tela –en el meu cas, sobre la peça teixida–. Un cop fixada s'ha de cosir amb punt de festó. Sí, he descobert la sopa d'all! Tu potser ja coneixies aquest tècnica però a mi, que soc bastant ignorant en costura, m'ha donat moltes idees. Tinc la sensació que és una tècnica com el tapestry, que moltes coneixen i molt poques expliquen.

En definitiva, vaig trobar un retall de roba beix que m'anava de perles i au, a retallar, planxar i cosir. Això sí, per a la pròxima vegada em comprometo a aprendre a fer el punt de festó, perquè en aquest cas he fet unes puntades senzilles per cosir els ulls i el musell.

Un cop superada la dificultat de la costura, en van sobrevenir algunes més. La primera, els pantalons, que seguint el patró original li anaven enormes. No és una crítica al patró: amb les peces de roba aquestes coses passen. Senzillament, va tocar repetir els pantalons per fer-los a mida. El que vaig desestimar van ser els botons: sense ulls de seguretat i sense botons en Bjorn l'os es converteix en un amigurumi apte per a nadons, que he de reconèixer que és una demanda habitual quan vaig a un mercat d'artesania, com el que tinc previst el mes que ve.

I acabo amb la bufanda. Ina Rho proposa fer-la de mitja, però si vas llegir l'entrada sobre la Ranta Scarf ja saps que he promès no tornar-hi. L'alternativa de ganxet que dona el patró és fer una bufanda amb punts alts, opció que em va semblar bastant avorridota. Així que vaig optar per una bufanda calada, amb el punt que ja vaig utilitzar per al xal de la meva Frida Kahlo. 

I, tot i fer 38 cm d'alçada, en Bjorn l'os va estar acabat en un tres i no res. Si t'agrada tant com a mi, el patró és molt i molt recomanable. Quan el 2016 vaig comprar els primers patrons d'Ina Rho, hi vaig fer algunes crítiques però el patró d'en Bjorn és molt professional.

Però espera, que encara faltava salvar una dificultat! Amb un amigurumi de 38 cm, fer fotos a la caixa de llum està descartat. Així que m'havia d'empescar alguna cosa i vaig decidir fer les fotos en aquest racó, amb un paviment imitació de les rajoles hidràuliques que m'encanta. I on és aquest racó? Ni t'ho imagines. És el terra de la cuina, reformada fa tot just un any, al costat de la porta de la galeria. Ves per on he descobert el millor lloc de la casa per fer fotos, amb una llum increïble sense focus ni capsa de llum.

I a tu què t'agrada més? En Bjorn l'os o les meves rajoles? Jo no em puc decidir...

En Paddington, un os peruà addicte a la melmelada

Ja t'he explicat alguna vegada la teoria del Sr. Descabdello: jo no tinc un nen interior sinó 22 com a mínim. Potser això explica que la pel·lícula Paddington m'agradés tant. Tan bon punt la vaig veure, potser fa un parell d'anys, em va estranyar no haver ensopegat mai amb un Paddington en versió amigurumi. És cert que no és un personatge ni de Disney ni de Pixar, els grans monstres del marxandatge, però és tan tendre. Vaig buscar algun patró per Internet i res de res. Fins que, aquesta primavera, vaig descobrir el Paddington de MarvelsCo a Instagram i immediatament va escalar a les primeres posicions de la meva llista d'amigurumis pendents. 

Unes setmanes després del descobriment, aquesta dissenyadora indonèsia va anunciar que el patró ja estava disponible a la seva botiga a Etsy, però quan al cap d'uns dies em vaig decidir a comprar-lo no en vaig trobar ni rastre. Aaarrrggghhh! Vaig contactar amb la Vania Marvely a través d'Etsy mateix i em va explicar que havia hagut de retirar el patró per problemes amb el drets d'autor, suposo que amb la distribuïdora cinematogràfica. Llavors... Xxxttt! No sé si ho hauria de dir, però vam trobar una solució directa: jo li feia un ingrés per PayPal i ella m'enviava el patró per correu electrònic. Dit i fet! Això sí, em va acabar costant un ull de la cara: als prop de 6 euros del patró vaig haver de sumar-hi vora 4 euros de la tarifa de transferència de PayPal. En total, uns 10 euros per un patró! Segur que és el més car de la història! Però ja se sap que quan a una ganxetaire se li posa una cosa al cap...

El patró és força senzill. De fet, en Paddington només fa 11 cm d'alçada. Però crec que la senzillesa és en aquest cas la gran virtut del disseny. Això sí, hi vaig fer alguns canvis. Per exemple vaig haver d'improvisar com substituïa els botons de la trenca i també vaig haver d'adaptar el patró de la maleta en funció de les mides del meu rectangle de Porexpan. Però el canvi més important és que el meu Paddington té orelles i que no porta el barret cosit al cap.

I tu, coneixes la història d'aquest os peruà addicte a la melmelada que viatja com a polissó fins a Londres? I el més important, quines bestieses has fet per aconseguir un patró?

Juliol de 2022: Actualment aquest patró de MarvelsCo està disponible a Etsy.

Un os que adora la mel i una bloguera que odia l'estiu

En Bruno, l'os disfressat d'abella que adora la mel, és un disseny de Sameko Design, una dissenyadora alemanya que vaig descobrir a Instagram. De fet, primer em vaig enamorar d'un altre disseny seu, un gnom del bosc anomenat Fungo, però s'adiu més amb la tardor. Així que com que feia molt que no feia un os –ja saps que acostumo a defugir l'excés d'ossets i conillets del món dels amigurumis– vaig decidir començar per en Bruno.

El patró és fantàstic, de formes senzilles però originals, com el cos panxut i també les ales en forma de cor. Hi he fet ben pocs canvis. Si no ho recordo malament, només he afegit alguna franja negra a la gorra.

Amb en Bruno, doncs, dono la benvinguda a l'estiu. De fet, fa temps que el vaig enllestir però volia esperar a la primavera per presentar-te'l. I si em descuido... Entre una cosa i l'altra s'havia quedat en un racó i arriba ara, just començat l'estiu. Per cert, les que tant sospiràveu perquè arribés el bon temps ja podeu estar contentes. Jo, que odio l'estiu, ja estic de mal humor pensant en els dos mesos llargs que m'esperen de calor i xafogor. Això sí, compto els dies que falten per començar les vacances. Entre els meus plans, a més d'alguna escapada a la muntanya per buscar la fresca, hi ha el de practicar el lettering, que el tinc abandonat, i estrenar les meves aquarel·les. Ah, i el blog no farà pas vacances! Així que fins aviat i, malgrat tot, bon estiu.

Està trist l'ós panda?

No sé si aquest ós panda fa cara de trist o és que té una mirada molt tendra. Però, si el vols, aquest petit amigurumi de només 9 cm d'alçada pot ser teu.

El preu és de 4,50 euros i les comandes, com sempre, a descabdello@gmail.com.

Disseny: All about ami

Vols fer un ós panda de ganxet?

Tenia poc temps i moltes ganes d'enllestir un amigurumi per compartir-lo al blog, que darrerament està bastant abandonat. Així que vaig optar per aquest ós panda pràcticament d'una sola peça. El patró és del blog All about ami però a continuació en trobaràs la traducció amb algunes modificacions.

Està pensat per ser una bola de l'arbre de Nadal, però què coi hi fa un panda guarnint un arbre de Nadal? A mi m'agrada així: és un amigurumi minimalista però crec que amb una gran expressivitat. He de confessar que vaig intentar fer-li braços i cames però el resultat no m'agradava. Ah! En el disseny original el panda porta bufanda però com que aquí no fa gaire fred...

El gran repte van ser els ulls. En aquest blog de referència en el món dels amigurumis es proposa fer el voltant dels ulls amb feltre. Quina mania de fer peces amb feltre! Que no es tracta de fer ganxet? Doncs jo ho he fet tot de ganxet. I crec que he aconseguit mantenir l'expressivitat. Què et sembla?

Un adorable ós de ganxet

Aquest ós de ganxet és realment adorable. A més, és molt segur per als petits perquè totes les peces van cosides.

Fa uns 17 cm d'alçada i pots triar entre l'ós bru amb bufanda de color corall o l'ós polar amb bufanda blau turquesa.

Pots fer la teva comanda per 12 euros a descabdello@gmail.com.

Disseny: Pica Pau

Vols fer un ós de ganxet?

No se m'havia acudit fer un ós de ganxet, però vaig ensopegar amb aquest patró de Pica Pau, que em va semblar adorable, i m'hi vaig decidir. 

Sobre la marxa, però, hi he fet algunes modificacions. Algunes són mínimes, com les que he fet al cos, a les potes i als braços, i altres són més evidents, com en el cas de les orelles. Ah! En lloc de cosir uns pedaços de roba als extrems de les potes i dels braços, el que he fet és teixir-los en un color diferent. I el resultat val la pena. En el meu patró també hi trobaràs les indicacions per fer la cua de l'ós i per fer-li la bufanda, que és un detall molt graciós, sobretot si en acabar-la hi fas uns serrells.

I encara un parell de recomanacions. En fer els ulls, no t'oblidis de fer-hi una puntadeta amb fil blanc, ja que els dóna molta vida. Quant al musell, s'ha de brodar en negre. Fins ara, sempre que havia de brodar algun detall ho feia amb el mateix fil de cotó amb què havia teixit. Però en aquest cas era evident que calia més precisió. Així que he optat per utilitzar un fil de perlé Finca del núm. 5. Un encert!