Sobre l'entusiasme

Per estrenar el mes de juny, he rescatat aquesta gata, disseny de One & Two Company, de la meva llista de projectes pendents. El resultat és divertit però he de confessar que el meu entusiasme s'ha anat desinflant durant el procés de creació, cosa que de fet ja m'ha passat altres vegades amb aquesta dissenyadora amb més de 300 patrons a la venda.

Per començar, després de la mofeta i del senglar que vaig fer el mes passat, he renunciat al jacquard –fins i tot per a mi, teixir tres amigurumis seguits amb aquesta tècnica ratlla la sobredosi– i he optat per fer una gata monocolor en color cru. Això, evidentment, ha restat dificultat al disseny però de tota manera he hagut d'invertir-hi força temps. La mida, amb gairebé 35 cm d'alçada, i un cap amb 60 punts baixos de diàmetre sens dubte hi han contribuït.

D'altra banda, no m'ha agradat gens l'arquitectura del cos, que fa absolutament impossible que l'amigurumi es mantingui dret. El disseny d'aquestes potes escanyolides i amb poca gràcia –més encara després d'haver eliminat el jacquard original– són, al meu parer, l'altre error d'enginyeria del patró.

I amb la roba també he tingut diversos maldecaps. Una cosa és haver d'ajustar els pantalons, però haver d'afegir 10 punts a la cadeneta inicial... A veure, deixa'm mirar el patró una altra vegada. Aaah! Calla, que la roba s'ha de teixir amb un ganxet 0,5 mm més gran! Doncs mira, com que ja he començat, tiro pel dret.

Amb la brusa sí que vaig fer cas de les indicacions de la Carolina Guzmán pel que fa a la mida del ganxet i la veritat és que, a banda d'estalviar fil, el resultat és molt millor. Això sí, no va ser fàcil emprovar-li mil i una vegades una brusa sense cap obertura ni botó. Evidentment, posar-la-hi pel cap estava descartat però fer-ho pels malucs tampoc va estar exempt d'inconvenients.

Seguint amb la roba, vaig estar fent molts tombs als colors: lila, verd, blau... Al final em vaig decidir per aquesta combinació de corall i salmó. Estava jo tota cofoia amb la meva decisió –sempre tan indecisa amb això dels colors– fins que, ja avançat el procés, vaig recordar que fa poc més d'un any ja vaig teixir una altra gata en què el color corall era protagonista. Que poc original!

Acabo amb la bossa en forma de peix. Em feia peresa posar-m'hi –és bastant entretingut fer-hi tants detalls i amagar bé tots els fils– però s'ha de reconèixer que és la cirereta del pastís.

No és estrany que l'entusiasme es desinfli durant el procés de creació. De fet, és molt més motivadora l'anticipació que la creació en si. Però no t'hi amoïnis: un cop acabat un amigurumi recupero tot l'entusiasme per planificar el següent. No te'l perdis!

Vet aquí un gat...

Fent un cop d'ull a les últimes publicacions del blog, detecto una tendència als amigurumis amb robeta, tant se val si són conills amb pantalons o nines amb vestits de farbalans. Avui aquesta tendència torna a ser evident amb aquesta gateta de The Little Lala.

No vaig començar aquest amigurumi amb bon peu perquè no em va agradar la proposta d'aquesta dissenyadora noruega de teixir l'amigurumi d'una sola peça, des dels peus –valgui la redundància– fins al cap, amb la qual cosa les disminucions –sempre amb un resultat més barroer que els augments, no ens enganyem– queden en una zona molt visible. No m'importa fer-ho així en el cas de les nines, per exemple, perquè després encara cal cosir el cabell al cap però aquest no era el cas. Així que vaig seguir el patró però a la inversa, començant per la filera 25. La llàstima és que d'aquesta manera no vaig poder experimentar la tècnica que proposa The Little Lala per donar estabilitat al cap, tot i que he de confessar que després de la primera impressió que em va causar el patró era una mica escèptica.

Vista en perspectiva, és clar que va ser la granota amb llacet el que em va fer decidir per aquest patró. S'ha de reconèixer, pel que fa a la resta, que el disseny és molt senzill. De fet, davant de tanta senzillesa devia sentir horror vacui perquè no se'm va acudir altra cosa que improvisar el jacquard de la cara. Crec que hi dona un aire original però, amb la tècnica de teixir en front loops a l'hora de fer jacquard, el teixit és menys rígid i els punts queden més oberts del que m'agradaria. Així, que el punt baix en X comença a perfilar-se com la millor opció per teixir amb aquesta tècnica.

La proposta per als brodats de la cara també era mol senzilla però no en vaig fer gaire cas, tot i que vaig mantenir la senzillesa. El musell, en negre, és diferent; no vaig brodar les celles, i no vaig ser a temps de brodar les pestanyes. Efectivament, me'n vaig recordar quan ja havia col·locat la pletina dels ulls de seguretat, amb la qual cosa vaig haver de descartar les pestanyes i optar per aquesta línia negra sobre els ulls.

Un cop enllestida la gateta, va arribar el moment de teixir la granota, que és el que havia estat desitjant des que vaig començar. Tot i que el procés no va estar exempt d'ajustaments i modificacions, ja que li anava gran, la veritat és que el disseny és genial. Però –ai, las!– encara havia d'arribar el pitjor moment per a una perfeccionista com jo. I és que, a mig fer la granota, se'm va acabar el fil i quan vaig incorporar-hi el nou cabdell de color corall, que per descomptat ja tenia a punt, vaig descobrir que la tintada era sensiblement diferent. Aaarrrggghhh! Si t'hi fixes, veuràs que una mica més avall de la cintura el color és una mica més clar. Perquè sí, tal com has deduït, ho vaig deixar així. No sé si per peresa de tornar a improvisar els canvis que ja havia anat fent o perquè començo a superar el meu afany de perfecció. 

Després de cosir el llaç a la granota, em va semblar que la diadema amb una flor del disseny original no complia amb aquella màxima que menys és més. Així que vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest amigurumi està acabat. 

De gats i apostes

Continuo fent proves per trobar un gat amigurumi bonic, petit i senzill. Però he tornat a fallar. Aquest disseny de Leamigurumi prometia molt però, un cop acabat, no m'entusiasma. 

El primer que crida l'atenció d'aquest patró amigurumi és el cos. Si has observat mai un gat assegut tranquil·lament mirant per la finestra, sabràs reconèixer que la forma és bastant realista. Però cal dir que jo l'he simplificada una mica ja que en la proposta original la forma del pit era una mica massa exagerada.

Per a les que odieu cosir, aquest patró té alguns avantatges: la cua s'incorpora sense cosir i les potes es fan  amb puff stitch, amb un resultat força divertit malgrat haver-ne eliminat alguns punts en jacquard que al meu parer embrutaven el disseny. Llàstima que la base és una simple esfera i per tant l'amigurumi és molt poc estable.

Quant al rostre, s'ha de reconèixer que l'expressió d'aquest gat és força tendra. No és pas gràcies a les celles, que com pots comprovar em vaig oblidar de brodar. La gràcia és aquest musell de color marfil, molt fàcil de fer fins i tot per a les que teniu al·lèrgia al jacquard ja que només cal fer canvis de color en dues fileres. 

Això sí, i continuant amb el cap, crec que la forma és original però millorable. Per exemple, el musell hauria de ser una mica més exagerat i caldria afegir dues o tres fileres al cap, que és una mica massa pla en relació amb el cos.

Pel que fa a les orelles, la dissenyadora proposa teixir en fileres dues peces triangulars bicolors, però el resultat en una peça tan petita era una mica barroer per al meu gust. Així que vaig optar per fer dues peces en espiral i superposar-hi un petit triangle.

I acabo amb el llaç. Sí, és poc original i molt socorregut això de posar un llaç al coll d'un gat. En defensa de l'amigurumi original, he de dir que porta una mena de bandana de ganxet que a mi no m'acabava de convèncer.

En definitiva, aquest patró de Leamigurumi –amb el qual per cert podràs teixir, a més d'aquesta versió, altres races de gat, com un british shorthair o un ragdoll– té, des del meu punt de vista, molts encerts però també alguns aspectes millorables. De tota manera, no descarto tornar a fer aquest amigurumi amb els canvis que ja he comentat. Tot depèn de si quan vagi a un mercat d'artesania –això serà ja al setembre– el venc en un tres i no res, que sol ser un bon indicador de l'èxit de vendes d'un amigurumi. S'admeten apostes.

Buscant gat

Sí, busco gat. No pas un gat de veritat. Unes setmanes després de la mort de la Kalia, al setembre, vam adoptar el Brownie i el Brioix. Segur que ja els coneixes si em segueixes a Instagram. No és fàcil omplir el buit que va deixar la Kalia, després de tants anys amb nosaltres –18 dels nostres 22 anys en parella–, però les trapelleries del Brownie i el Brioix, juntament amb la dedicació que cal perquè superin a poc a poc els seus traumes de gats abandonats, ens tenen ocupats.

Però tornem als amigurumis. Busco un gat amigurumi, sí. Un gat bonic, petit i senzill que es pugui convertir en un supervendes a les fires i als mercats d'artesania. Ja deus haver deduït que aquest gat de Little Hand Crochet no compleix els requisits, tot i que en un primer moment em va entusiasmar.

Entre el color negre i el jacquard, de fàcil no en té res. Però tot plegat encara es complica més si la incorporació de les potes del davant al cos, que és un procés molt original però bastant laboriós, es combina amb l'inici del jacquard, per la qual cosa vaig optar per simplificar i començar-lo a la filera 10 en lloc de fer-ho a la filera 7, com proposa el disseny original. Seguint amb el jacquard, el triangle blanc de la cara no m'acaba de fer el pes: trobo que és massa petit i queda massa lluny dels ulls.

Hi ha altres coses que no em convencen, com la forma del cap. Però aquest és un dels meus problemes habituals amb amigurumis de dissenyadores de solvència contrastada com Amour Fou Crochet o Lulu loves the moon.

Evidentment, tampoc em va agradar la idea de teixir amb un ganxet més petit l'interior de les orelles, les potes, el llaç i la cua. De fet, no vaig fer cas d'aquestes indicacions, entre altres coses perquè amb el meu ganxet de 2,5 mm i el fil Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM ja no hi ha més marge de maniobra.

Sigui com sigui, vull aclarir que això no és cap crítica a la dissenyadora. El patró és molt correcte i, de fet, si t'agraden els gats no sabràs quina proposta triar entre totes les que trobaràs a la botiga d'Etsy de Little Hand Crochet. Senzillament, aquest no és el gat que buscava. Així que si tens alguna recomanació que compleixi els meus requisits...

Gats vs. guineus

Continua la meva competició gats vs. guineus. Els meus dos animals preferits estaven gairebé empatats: 7 a 6. Però amb aquest nou amigurumi els gats tornen a situar-se al capdavant de la classificació. I és que, en un món perfecte, cada gat tindria una casa i en cada casa hi hauria un gat. 

Aquest gat en concret és d'Airali Design, una de les grans en el disseny amigurumi. I, tot i que el patró està molt ben explicat i conté moltes fotos del procés, t'asseguro que no repetiré. La raó és que és bastant difícil. I per acabar-ho d'adobar jo vaig triar la versió en jacquard.

La primera instrucció ja vaticinava la dificultat del patró: un anell màgic bicolor. Per descomptat, el jacquard ja comporta una dificultat inherent però cal afegir-hi que no et pots descomptar ni tan sols en un punt si vols que les potes quedin ben col·locades. En el meu cas, alguna cosa va fallar perquè el jacquard del pit no queda ben alineat amb les potes davanteres.

I no s'acaben aquí les vicissituds. El pas final va superar de bon tros la dificultat de la primera instrucció: després de fer les quatre potes el cos queda obert i cal continuar teixint en fileres per fer una mena de rectangle que fa les funcions de panxa i que cal cosir per tres dels costats. I això és una obra d'enginyeria per a les que hem après a fer ganxet amb les formes esfèriques dels amigurumis. De fet, ja m'ho temia i per aquest motiu sempre he descartat dissenys icònics com l'unicorn o l'alpaca de Pica Pau, en els quals imagino que s'utilitza la mateixa tècnica.

Pel que fa als detalls, els nusos francesos per bigotis que tant m'agradaven de la proposta original quedaven massa grossos amb el fil que habitualment faig servir per brodar. Així que al final vaig optar per uns bigotis més ortodoxos. I seguint amb l'expressió, vaig posar els ulls una filera més avall.

Per sort, amb les orelles i el collar –més estret del que proposa el patró– em vaig reconciliar amb el gat, tot i ser altiu, panxut i garrell. Trobar entre els trastos del Sr. Descabdello un cascavell del mateix to que el Tex Cotton de color carabassa que havia triat va ser la cirereta del pastís.

Pel que fa a la competició gats vs. guineus, ja t'avanço que aviat l'equip de les guineus remuntarà el resultat. Estigues atenta...

Un altre gat per a la col·lecció

Si em segueixes, segur que has llegit més d'una vegada que soc una gran amant dels gats i potser fins i tot has vist alguna foto de la Kalia, la gata que fa gairebé 17 anys va néixer a casa, filla del Michelin, un gat únic que –encara no ho hem decidit– es pensava que era una persona o que nosaltres érem uns gats enormes, i la Milka, una gata feréstega que va viure els dos primers mesos sota un armari i que amb els anys sempre dormia als meus peus –literalment damunt dels meus peus–. Però avui, a l'hora d'escriure aquesta entrada, m'he adonat que fa un any i mig que no feia cap gat amigurumi. L'últim va ser en Hulotte, un disseny de Tournicote. Així que ja era hora de tornar-hi. Per fer-ho he triat la Tira, aquesta gata, disseny de HainChan, una dissenyadora japonesa que triomfa a Instagram.

I per què dic que és una gata? Doncs perquè els gats de tres colors sempre són femella. Coses de la genètica... Però i del patró, què n'he de dir? Poca cosa. És un patró fantàstic, tot i l'error de sempre: en el disseny original la Tira no té cua! Res que no es pugui resoldre improvisant una mica. Això sí, el cap m'ha portat més d'un maldecap. En primer lloc, fer una cadeneta inicial tricolor ja ha sigut un truc de prestidigitació. I després, el maleït jacquard! Com que al patró no hi havia cap indicació em vaig confiar però, a mesura que anava avançant, el contorn de les taques no quedava ben definit. Així que tocava desfer i tornar a començar teixint en front loops. Està demostrat que és l'única manera d'aconseguir un bon acabat en jacquard. I per acabar-ho d'adobar, el cap s'anava fent gros i gros, fins als 80 punts baixos de diàmetre! I això que vaig triar la Tira perquè els altres gats de HainChan, en Mochi i l'Oreo –que m'agraden molt amb el seu jerseiet i els seus pantalonets–, se suposa que fan 8 cm més d'alçada.

Amb l'embolic del jacquard, el cap no té la forma perfecta i les orelles tenen una base un pèl estreta per al meu gust. Però el conjunt m'encanta. I els brodats, de tan senzills, són el toc final ideal.

Per cert, HainChan també té a la venda un pack per fer quatre models diferents de cap: bicolor, amb una taca a l'ull... En fi, el somni de qualsevol amant dels gats. Això sí, després de la dificultat i de la mida, jo trigaré una mica a repetir.

Els gats, Tournicote i jo

Ja fa mesos que em vaig comprar Tendre crochet 2, de la Sandrine Deveze, del blog Tournicote... à cloche pied, però com que la meva llista d'amigurumis pendents és interminable sempre vaig tard. 

Tot i que en un primer moment em van cridar l'atenció en Gédéon i en Victor, al final vaig optar pel gat Hulotte.

Fins una bona estona després d'haver començat no em vaig adonar de la coincidència: del primer llibre de la Sandrine Deveze també vaig triar un gat, en Wolfgang. He revisat la meva llista d'amigurumis pendents i hi ha cinc gats més! Així que els hauré de dosificar. Si em segueixes és evident que soc una enamorada dels gats però he de reconèixer que això ratlla l'obsessió. 

Però tornem al gat Hulotte, que m'ha captivat. No les tenia totes a l'hora de fer el musell però la idea d'aquesta peça superposada és genial. Quant al patró, només tinc una crítica que per cert ja vaig fer amb en Wolfgang: on s'és vist un gat sense cua? Per sort, és bastant fàcil improvisar-ne una.

En relació amb els colors, la Sandrine està aconseguint el que era inimaginable. Jo, que no soc gens de marrons ni torrats, estic entusiasmada amb el meu cabdell de color mostassa, que és un color molt estil Tournicote. I més encara des que he descobert el fil Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM: uns cabdells de 50 g amb els quals he ampliat la meva carta de colors. Fins i tot he canviat el negre del model original per més mostassa. He de reconèixer que amb el negre el meu gat semblava més un os panda que un gat.

I com a toc final, una bandana d'estrelles. Això sí, sense vores ni res, que cosir és la meva assignatura pendent.

Ja tinc ganes de repetir amb un altre personatge de l'univers Tournicote, encara que no sigui un gat.

Maneki neko o el gat de la sort

Un maneki neko, també conegut com gat de la sort, és una popular figura japonesa que es diu que porta sort al seu amo. Segur que n'has vist. Solen ser de ceràmica i mouen la poteta. El que no sé és si n'has vist en versió amigurumi. A casa, entre que som una mica supersticiosos i que ens encanten els gats, vam decidir que n'hi ha havia d'haver no un sinó dos.

Així que quan vaig trobar aquest maneki neko de Rabbiz Design ho vaig tenir clar. No és una dissenyadora gaire coneguda, segurament perquè no té presència a les xarxes, però les seves vendes a Etsy l'avalen. Quant al patró, és el més complet que he comprat fins ara: 22 pàgines amb un munt de gràfics i més de 200 fotos!

A més, el patró inclou les indicacions per fer tres tipus de maneki neko, ja que en funció dels colors, de quina pota tenen aixecada i dels complements tenen un significat o un altre.

I per quin vaig començar? Doncs pel més important però també el més desconegut: el gat protector de la salut i el benestar, que és blanc i negre, aixeca totes dues potes i porta un collar de color verd.

El va seguir el gat de la sort o de la riquesa, que és groc amb ratlles negres, aixeca la pota dreta i porta un collar de color vermell i un koban, una antiga moneda japonesa. El patró és tan complet que proposa 8 possibilitats diferents per brodar el koban. Jo vaig triar la paraula riquesa, sobretot perquè era la més fàcil de brodar. Imagina't les altres!

El maneki neko que no he fet és el gat de benvinguda que els japonesos solen tenir a les botigues per atraure la clientela. També és groc amb ratlles negres però aixeca la pota esquerra i amb l'altra aguanta un peixet rosa.

Tot i que el patró és genial, he de reconèixer que és de dificultat alta. I encara cal sumar-hi que, per fer tots els detalls en jacquard, en lloc de teixir en espiral el patró recomana tancar cada filera amb un punt invisible i començar la següent amb una cadeneta. I en això sóc un desastre. Malgrat no teixir en espiral he d'anar fent modificacions en el patró perquè si no, el punt inicial de cada filera em queda una mica més endavant que l'anterior i, és clar, llavors el jacquard no quadra. 

És evident que faig alguna cosa malament però no sé quina. És el problema de ser autodidacta. Hauré de continuar treballant-hi. Mentrestant, et desitjo molta sort encara que no tinguis un maneki neko.

Neko Atsume, en versió amigurumi

El primer impuls ha sigut titular aquesta entrada "Neko Atsume o el gat maleït", però al final m'he reprimit. La història comença amb la idea de fer un gat per a un amic. Havia de ser una mena de retrat de la seva gateta. Com que se'm va acudir pocs dies abans del seu aniversari i tenia moltes altres coses entre mans, havia de ser un patró senzill. 

Vaig triar un patró gratuït en espanyol. No diré quin perquè el vaig haver de descartar. No passa gaire sovint però de vegades, especialment en el cas de patrons gratuïts, la foto d'un amigurumi m'enamora i després, un cop teixides algunes peces, resulta un desastre.

La qüestió és que al final vaig acabar provant un patró de Little Bear Crochets i la gateta blanca i grisa del meu amic va estar acabada el dia del seu aniversari. Confio que em sabrà perdonar perquè no és ni de bon tros una de les meves millors creacions, malgrat que durant el procés vaig fer i desfer un parell de vegades.

Com que el resultat no m'havia acabat de convèncer i ja tenia la mosca al nas, en vaig voler fer un altre per a mi. Va ser aleshores quan vaig descobrir que el patró està basat en els gats de Neko Atsume, una aplicació per a mòbil de creació japonesa amb força èxit que jo desconeixia.

En aquesta segona versió, també vaig necessitar més d'un intent per aconseguir un resultat més o menys semblant als gats de Neko Atsume i que alhora em fes el pes, sobretot quant a proporcions. El resultat és la traducció i l'adaptació del patró que et pots descarregar en aquest enllaç.

En algun punt de tot aquest procés, només va faltar la meva mare, entusiasmada amb el gatet Neko Atsume. Mal que em pesi dir-ho, la seva opinió quan es tracta d'animals en versió amigurumi no és gaire fiable perquè no li agraden gens els que no estan de quatre potes. Així que aquest li havia d'encantar per força. 

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

Vols fer l'alfabet de ganxet?

En els gairebé dos anys d'existència del blog ja he publicat diversos models de l'alfabet i avui hi torno amb les lletres que em va encarregar la seva tieta per al Ramon i la Mar.

El Ramon és el petit dels germans i ens va semblar que unes lletres amb molt de color eren la millor opció.

Com a decoració, alguns elements habituals en altres dissenys, tots de creació pròpia, com ara aquest sol. A més de decorar, la finalitat principal del sol és poder-hi cosir dues lletres que no es poden cosir entre si.

El núvol és molt fàcil de fer i també permet cosir-hi dues lletres per anar-les encadenant.

L'útim element, el globus, és només decoratiu. En aquest cas, no és una figura en 2D sinó que està teixit en espiral i hi he posat cotó sintètic, com en qualsevol amigurumi. Per rematar el globus, només cal folrar un filferro amb fil de cotó, fixar-lo en els dos extrems amb cola blanca i donar-hi forma.

La Mar és la gran dels germans. En aquest cas tenia el condicionant del color, ja que hi havia d'haver tons de carabassa. Com a pista, només em van dir que li agraden els gats.

Dit i fet. El resultat són  unes lletres de color marfil i carabassa, i un gatet de ratlles, amb un musell brodat amb fil de perlé, uns bigotis també de fil de perlé i uns ulls de 4 mm enganxats amb cola de silicona.

I les lletres? Per si encara no ho saps són un disseny de Mitten & Makings. Tot i que actualment aquest blog ha desaparegut, l'enllaç al PDF del patró encara és actiu. A més, he fet la traducció de moltes de les lletres. En algun cas, també hi he fet alguna modificació.

Mèèèuuu...

Acull aquest gat que miola a casa teva per només 8 euros. Fa 11,50 cm d'alçada i pots triar-ne els colors. Només cal que m'escriguis a descabdello@gmail.com.

Disseny: Stip & Haak

Vols fer un gat de ganxet?

M'encanten els gats. Per tant, malgrat haver fet ja un gat molt vist a les xarxes però de dissenyador desconegut i també en Wolfgang, un disseny de Tendre crochet, no és estrany que no m'hagi resistit a aquest disseny de Stip & Haak.

Suposo que em va agradar perquè és petit i senzill. I és que no sempre tinc ganes d'enredar-me amb dissenys complexos. En principi volia fer un gat de colors vius, com els de Stip & Haak, però a l'hora de posar-m'hi vaig optar per una combinació força sòbria: el color marfil de base i dos tons de turquesa, bàsicament perquè em vaig encaparrar a fer un gat de ratlles. 

Per cert, a la traducció del patró hi trobaràs les indicacions per fer aquestes ratlles a l'esquena i a la cua. A més, hi ha alguna variació en la cua i el musell. Concretament, el musell està fet d'una sola peça. Quan vaig aconseguir entendre el patró em va semblar la millor opció. 

Per als bigotis ha estat una gran idea el cordó encerat a la venda en qualsevol merceria. No trobes que el resultat és divertit? I encara dos trucs més. El primer ja és habitual: un netejapipes a la cua per poder donar-hi una mica de forma. Per acabar, un grapat d'arròs al fons per donar-hi més estabilitat.

T'hi animes?

En Wolfgang s'ha enamorat

En Wolfgang, el gat enamorat, pot presentar-se a casa teva amb aquest ram de roses si fas el teu encàrrec a descabdello@gmail.com. Fa uns 35,50 cm d'alçada i val 22 euros.

Disseny: Tournicote... à cloche-pied

Vols fer en Wolfgang de ganxet?

No fa gaire em va caure a les mans el llibre Tendre crochet, de la Sandrine Deveze, del blog Tournicote... à cloche-pied. Tot i les meves reticències inicials, un cop el vaig fullejar em va captivar el seu univers de personatges. També em va temptar provar tècniques poc habituals en el món dels amigurumis.

Però el primer dels personatges que he volgut fer realitat no són ni la Framboise ni la Josephine, que són a banda de la pera Pirum Parum els més vistos a les xarxes, sinó en Wolfgang, el gat enamorat.

És força fàcil de fer, però amb vora 36 cm d'alçada és una mica massa gros per al meu gust. A més, hi he afegit la cua. On s'és vist, un gat sense cua? Ah, i el jersei, a diferència del model original, és de coll alt. Per cert, m'ha agradat molt la tècnica de teixir el jersei amb dos fils junts: un fil de cotó Nilo 22 en color turquesa, de la casa Lanas Stop, i un fil de perlé molt finet, del número 12, en color cru. És entretingut però l'efecte val la pena. És una tècnica que la Sandrine Deveze utilitza sovint i que ja havia provat anteriorment en peces molt més petites.

I si en Wolfgang és el gat enamorat, no podia oblidar el seu ram de roses vermelles. En aquest cas, les he fet amb fil de perlé del número 5. Les tiges són filferros folrats amb paper crep de color verd. I per embolicar el ram, un bocinet de paper de seda blanc.

Ell potser està enamorat però jo també, i amb bogeria.

Un gat molt trapella

Aquest gat amb aspecte de trapella fa uns 17 cm d'alçada. No li falta cap detall: cua, bigotis, cascavell... I fins i tot pots triar entre aquest model gris amb taques o el gat siamès beix amb les orelles i la cua en marró.

Pots fer la teva comanda a descabdello@gmail.com per 12 euros.

Vols fer un gat de ganxet?

Feia temps que em rondava pel cap fer un gat de ganxet i vaig trobar un patró que m'agradava al blog Amigurumies, sense cap referència a l'autor. Crec que és la traducció d'un patró en turc però no en sé res més.

He fet diverses modificacions respecte del patró original: he escurçat el coll, les orelles són més triangulars, les potes del darrere són una mica més curtes... Ah! I en la meva versió el gat té braços. Però la modificació que més maldecaps m'ha portat ha estat el musell. Sí, a la foto original el musell de feltre queda prou bé i és divertit però, encara no sé per què, al meu gat no li quedava bé. I això que vaig provar de fer-lo de feltre, de roba... Al final, vaig optar per fer una peça circular de color negre i superposar-hi al damunt dues peces també circulars però de color blanc. A l'hora de cosir-les, no t'encaparris a fer totes les puntades: així les peces quedaran una mica soltes i no excessivament frunzides. Aquí tens totes les modificacions a punt per descarregar-te-les.

Però crec que per fer aquest amigurumi, necessitaràs alguns trucs més. Els bigotis són essencials. Jo els he fet amb pèls d'escombra. Sí, sí. Ben nets, és clar. Només cal encolar les puntes dels bigotis i, amb una mica de traça i sense embrutar, fixar-los a la peça de ganxet. Per encolar els bigotis vaig fer servir cola de silicona líquida, ideal per fer manualitats, tot i que existeixen coles tèxtils. Ah! I, en lloc de cosir les potes al cos, en aquesta ocasió també vaig utilitzar cola. Potser no és gaire ortodox, però no veia clar com cosir-les-hi, un cop tenia totes les peces tancades. Una altra cosa per a l'acabat de les potes: no t'oblidis de marcar els dits amb una mica de fil, per exemple negre.

Un últim truc per fer la cua. Necessitaràs una bona dosi de paciència per teixir una peça tan estreta i llarga. Un cop enllestida, dins hi pots posar un netejapipes, que no és tan rígid ni tan perillós com un filferro i, en canvi, és suficient per donar-hi forma. Tot i així, potser caldrà fer un parell de puntades per assegurar la cua al cos.

Quant als acabats, vaig substituir el llaç del patró original per un collar amb un cascavell. Què et sembla?