Sobre ovelles, llames i coses boniques

Quina relació hi ha entre un quadrúpede ungulat i un camèlid originari dels Andes? Dit d'una altra manera, què tenen a veure una ovella i una llama? Tot seguit, et desvelaré el misteri, però abans has de saber que en Lino, la llama, és un disseny de Brincar de Crochê.

El patró d'aquesta dissenyadora brasilera és molt divertit i no té cap cap gran dificultat. Només vaig haver d'improvisar una mica un cop unides les potes perquè la distribució dels augments no m'acabava de quadrar i també amb els pantalons, que em quedaven un pèl grans.

Pel que fa als colors, em va costar bastant decidir-me. Els elegits van ser aquest blau jeans per als pantalons i el vermell per a la corbata de llacet. El que sí que tenia clar era que volia fer el cos amb un fil efecte peluix. En concret, el Katia Chantilly en el color número 65, que tot i ser un fil de fantasia és bastant fàcil de treballar.

Fins ara només t'he parlat de la llama i per tant suposo que continues intrigada amb l'ovella. Per resoldre el misteri, m'he de remuntar a l'any 2015, quan vaig publicar un dels meus primers patrons gratuïts, concretament per fer una ovella. Alguns anys després, a través d'Instagram vaig descobrir les versions que n'havia fet la Viviane, que amb el nom de Brincar de Crochê es dedica sobretot a vendre amigurumis. Evidentment, vam començar a seguir-nos, a seguir-nos de veritat –no allò que fa de vegades la gent a Instagram, que és seguir algú per quedar bé i no interaccionar-hi mai més–.

Comences a ensumar el paper que té la llama en tot això? Efectivament, fa uns mesos la Viviane em va escriure per regalar-me, en agraïment per totes les ovelles que havia fet i venut a partir del meu patró, un dels seus patrons prèmium. La veritat és que el regal em va fer molta il·lusió: d'una banda perquè en Lino, amb aquest tupè i aquest posat amb les mans a les butxaques, és molt original, però sobretot per la confirmació que al voltant del ganxet, els blogs i Instagram passen coses boniques.

Gràcies, Viviane!

L'hivern austral en versió amigurumi

Amb els 33 ºC d'avui, aquesta llama i la seva gorra tradicional de la serralada dels Andes desentonen força però a l'hemisferi sud estan en ple hivern i cal abrigar-se. I és que quan fa tanta calor sempre envejo l'hivern austral. 

No sé si reconeixes aquesta llama. És un disseny d'Aukillu del qual em vaig enamorar tan bon punt el vaig descobrir. Però, fins uns mesos després, aquesta brasilera resident al Perú no va obrir la seva botiga a Etsy i mentrestant jo, que m'havia encaparrat a fer la versió amigurumi d'un d'aquest animals andins, em vaig decidir per l'alpaca George.

Sí, és evident que no tinc gens clara la diferència entre una llama i una alpaca. Així que avui m'he documentat i he descobert que les alpaques són més petites –fan menys d'un metre d'alçada– i que tenen el coll i les potes més curtes. El que sí sabia és que la fibra és molt valorada per fer llana. En canvi, les llames són molt més grans. De fet, s'utilitzen com a animal de càrrega als Andes. A més, tenen el musell més allargat. 

Però tornem a la llama perquè, tot i tenir ja una alpaca en el meu particular zoològic amigurumi, quan Aukillu va posar el patró a la venda vaig saber que l'acabaria fent sí o sí. No me'n penedeixo perquè el resultat m'agrada molt però cal dir que el patró és una mica decebedor. Sobretot tenint en compte el preu. No soc pas de les que es queixen per comprar patrons –he calculat que en compro una mitjana de 16 a l'any– i ni se m'acut piratejar-los però gairebé 10 euros per un patró em sembla car.

Per començar, no és un patró fàcil. Deixant de banda la dificultat de treballar amb un fil amb efecte peluix –en el meu cas Nieve de la casa Valeria Lanas en el color 003–, el sistema per unir les quatre potes i continuar amb el cos és complicat. S'ha de valorar la bona intenció perquè el patró inclou l'enllaç a un vídeo, però cal dir que és molt modest i que no és de gran ajuda. En definitiva, el resultat d'aquest sistema d'unió és, per al meu gust, poc polit. Ho he intentat arreglar amb un nus aquí i un altre allà. Però soc bastant perfeccionista i continua sense acabar-me de convèncer. Per sort, la panxa no està a la vista. Així que he pres la decisió ferma de deixar d'observar-la des de tots els angles.

Curiosament la construcció de la llama –des de les potes fins al cap– és absolutament inversa a la que proposa Airali Design per al gat que et vaig presentar fa només unes setmanes. En aquell moment vaig rondinar molt, però si hagués de triar prefereixo sens dubte l'opció d'Airali Design. 

Pel que fa a la resta, he fet canvis poc perceptibles: el musell més petit, les orelles més curtes... I també algun altre per evitar la forma estranya del cul, que la dissenyadora dissimula amb la cua i que jo he evitat amb alguna disminució més. 

També resulta decebedor que el patró no inclogui pràcticament cap indicació sobre on cosir cada peça, tot i que sí que hi ha força fotos. I seguint amb l'expressió, com gairebé sempre jo m'he decantat per uns ulls de seguretat, que al meu parer aporten vivesa, en lloc de brodar-los. 

Els complements de la llama, plens de color, són un dels atractius d'aquest disseny. Per sort, el chullo –aquesta gorra típica de la serralada dels Andes– encaixa perfectament en el cap i les orelles de la llama.  És un encert la recomanació de fer-lo amb un ganxet 0,5 mm més gran que la resta. Però, per exemple, seguint amb la manca d'indicacions, no hi ha cap pista per fer la segona orellera. Quant als detalls, no he fet l'última filera tot al voltant del chullo i he optat per unes borles per decorar les orelleres.

És veritat que he triat uns colors poc ortodoxos per al chullo, normalment teixit amb colors bàsics com el blau, el groc, el verd i el vermell. I de fet he repetit en la manta a conjunt. Per cert, en lloc de fer la manta rectangular he improvisat una manta ovalada, inspirada en l'alpaca de Pica Pau,

I ja veus que la meva llama va de buit. En el disseny original porta a la gropa un cactus, que jo vaig decidir no fer perquè no tenia pas una torreta a escala, i un pompó, que vaig arribar a fer però que al final vaig descartar perquè amb el chullo tot plegat quedava una mica massa barroc. En realitat jo crec molt en allò que menys és més i gairebé m'agrada més la llama sense la seva gorra típica dels Andes.

En definitiva, malgrat les meves crítiques al patró, jo ara mateix faria les maletes per acompanyar aquesta llama, que per cert es diu Pacha, als Andes. I tu?