Sempre dic el mateix. Jo no soc gaire de nines. Però Lulu Compotine té un encant particular per dissenyar-les i la Glòria, amiga de les xarxes que ha transcendit la virtualitat, té una gràcia particular per temptar-me. I cal dir que la va encertar de ple, perquè teixir l'Hortense, aquesta grangera pèl-roja, i la seva gallina és una autèntica delícia.
Em van enamorar tots els detalls de l'Hortense, tant abans de posar-m'hi com durant el procés, que és el que té més mèrit: els mitjons, els farbalans del vestit, les sabatetes... I el millor és que tot encaixa a la perfecció.
Quant a l'arquitectura, amb una alçada considerable de 34 cm era de preveure que l'estabilitat del cap seria un problema. Però aquesta dissenyadora francesa ho té tot previst, ja que el patró original proposa un mètode que havia vist en altres ocasions però amb el qual encara no havia experimentat. Es tracta d'acabar el coll amb una mena de tub de 10 o 12 fileres extra que després s'introdueix al cap. Tot i que aquest mètode no supera l'estabilitat del pal de fusta que acostumo a utilitzar en amigurumis amb un cap enorme i un coll escanyolit, s'ha de reconèixer que és suficient i que fer servir només fil i cotó sintètic és una garantia de seguretat.
En tot el procés d'elaboració de l'Hortense, només vaig tenir un petit problema. I és que Lulu Compotine proposa fer el cabell amb moher o algun fil de fantasia. Ni tenia cap d'aquests fils entre el meu stash ni tenia ganes de buscar-ne un, entre altres coses perquè no és fàcil treballar-hi. Així que vaig optar pel meu fil de cotó habitual. De tota manera, tenia coll avall que si no feia servir el mateix fil que en el patró original –Hobbii Diablo, que ja sembla una premonició– hauria de fer-hi modificacions. I posats a fer, em vaig inspirar en el cabell de la fada Abril de La Crochetería per al serrell i les trenes de l'Hortense.
Els complements per a la meva grangera són una gallina ponedora, que jo he fet blanca i no rossa, i un cistell ple d'ous frescos. I aquí sí que he fet alguns canvis perquè els ous semblaven d'estruç i no de gallina. Així que he optat per una versió més petita tant dels ous com del cistell.
I a tu, quin amigurumi t'ha temptat últimament?