2.TBfC

Emocionant

Imatge de l'apunt de la Violette presentant-nos blogville

Aquesta és la paraula que més m’ha vingut al cap des d’ahir, passades les 9 de la nit, que vaig entrar a l’Horiginal.


Cares noves de blocs coneguts i seguits, d’altres de blocs nous, que no coneixia, retrobades amb blocaires d’altres trobades, i moltes, moltes abraçades.


Per dintre una emoció que mica en mica anava pujant, a mesura que anava abraçant, i que encara augmentava més quan de sobte alguna persona se m’acostava amb un Rita! quina il·lusió conèixer-te, després de fer més d'un any que vaig plegar.


Potser no vaig estar prou expressiva, perquè tenia feina a contenir les emocions (sóc de llàgrima fàcil i no volia exhibir-me més del compte), però de debò que per a mi, ahir, va ser una nit emocionant, molt emocionant.


Gràcies Comissió organitzadora per haver-ho fet possible i gràcies especialment a tu, RaTeta!

Regal virtual

La Rita m’ha demanat que em passés per aquí, que tragués una mica la pols i li fes una escombrada i una fregadeta al piset. No té intencions de tornar per aquí, però com que sap que de tant en tant encara s’hi passa alguna visita, vol tenir-lo net i polit.

Com que sóc una mica tafanerota, he aprofitat per regirar-li les coses i he vist que tenia un avís a l’agenda, que segurament se li passaria per alt, i m’he dit que potser que me n’ocupés.

I aquí em teniu, intentant fer una mica de memòria del que em va explicar de la 1a. Trobada Blocaire fora de Catalunya (1.TBfC) i he recordat que a primers de maig em va enviar un correu, on m’explicava això:

La primera vegada que ens vam trobar, feia fred, molt fred. La segona també, però no tant, i aquesta darrera va fer un bon sol, amb el que els més agosarats vam suar i tot, per posar-nos-hi a sota.

Tant la primera, com la segona com aquesta tercera han tingut una mateixa cosa en comú: un esperit especial, l’esperit Berlinès n’hi dic jo, un ambient de complicitat i un bon rotllo gens fingit ni esforçat, un bon rotllo de debò.

Hi va haver ganes la primera i la segona i ara ja hi ha gairebé necessitat. Ens volem veure, ens agrada i ens ho passem bé junts. Què més es pot demanar?

Es veu que aquella trobada a Berlín va anar tan bé que n’han fet més i tot, ara ja on calgui, i es veu que l’artífex de tot això, el promotor, el culpable de que això es portés a terme i funcionés tan i tant bé era un tal Ferran.

I pel que veig a l’agenda aquesta, pobreta ben empolsinada també, aquest tal Ferran avui fa anys i penso que la Rita estarà contenta que el feliciti de part seva, perquè pel que em va dir se l’estima molt aquest noi i segur que li sabria greu oblidar-se’n.

Per molts anys, Ferran!!!!

Ai, dispenseu-me per no haver-me presentat abans! Sóc la germana bessona de la Rita jo, i us envio petons a totes i a tots de part seva, que de ben segur estarà contenta també de que ho faci.

Tres

Google

Les Tres Gràcies de Rubens, les Tres bessones, els Tres porquets, els Tres músics de Picasso, les filles d’Elena, tres anys de lamevaillaroja...

No és que estigui molt prolífica darrerament: massa coses entre mans i alguna preocupació fan que no m’hi hagi pogut dedicar com era habitual en mi i com m’hagués agradat, però avui ho havia de fer, encara que només fos per deixar constància del meu tercer aniversari per aquest món.

Mentre pensava, però, en que avui sens falta havia d’actualitzar, he pres també la decisió de deixar-ho aquí.

Aquest bloc inicialment va ser fruit d’una necessitat d’explicar unes sensacions que no em veia amb cor de compartir amb ningú, després, naturalment, va anar evolucionant, però avui m’he adonat que aquest tercer aniversari podia molt bé coincidir amb un final d’etapa.

Em ve de gust dir-vos que ha estat un plaer i una experiència interessantíssima, que he après molt i que m’ha encantat compartir tantes coses amb vosaltres. Lamento no haver-vos comentat gaire darrerament, però no ha estat per falta de ganes, és que no m’ha estat possible i només espero que m’ho dispenseu.

Agraeixo de tot cor les vostres visites, els vostres comentaris, els vostres premis i les vostres votacions que han fet possible que en aquests tres anys hagi guanyat dos premis c@ts i una nominació, que, sincerament, m’han fet molt feliç.

No nego que el cuquet em queda dintre i que potser tornaré, però si ho faig ja no seré la Rita ni tornaré a obrir lamevaillaroja, que queda tancada per sempre.

Una forta i llarga abraçada a tothom!

And the winner is...

Ha arribar l’hora de dir qui va encertar de qui era el meu text.

Val a dir que hi ha una persona que l’ha encertada de ple i una que ha dit el mateix que vaig dir jo, però que no és la resposta correcta, però m’ha fet gràcia que també haguem coincidit.

I bé, no us faré esperar més...

El meu text era de la Utnoa i per tant la persona guanyadora és la montserratqp i la persona que la va errar com jo és en McAbeu, jo també pensava que era d’en Sànset. Alguna persona em va dir, com a premi de consolació, que havia endevinat l'habitació...

Per recollir el premi, montserratqp, hauràs de passar-te pel bloc del “jefe”, el Ferran, que és el responsable del joc i l’encarregat de lliurar els guardons.

Gràcies a tots per participar i, sobretot, per la paciència que heu tingut amb aquesta colla de pesats, tocats pels aires berlinesos. Esperem que mica en mica se’ns vagi passant...

Jugant a Berlín

Google

Com que no en tenia prou amb fer de guia, el Ferran ens va proposar un joc als participants de la 1.TBfC que consistia en fer-nos fer un escrit de temàtica lliure, però en el que hi havien de sortir 8 de les 10 paraules o expressions següents: cervesa (o birra), blog, ET, brúixola, U-Bahn (o S-Bahn), somni, Marshmallow, rellotge de paret, loteria, alcalde; enviar-los-hi i ell ens els retornaria intercanviats. És a dir, cadascun de nosaltres en tindria un, del qual n’havia d’endevinar l’autor o autora.

L’escrit que a mi em va tocar llegir davant d’una llar de foc molt especial és el següent:


Per complir amb la juguesca proposada per l’amic Ferran et proposo una petita endevinalla per tal d’esbrinar qui sóc. Intentaré posar-t’ho fàcil, perquè et puguis escaquejar tan com puguis dels Glühweins ditxosos!

1- No he estat mai alcalde de cap ciutat catalana important.
2- Tampoc m’ha tocat mai la loteria, sinó m’allotjaria a l’altre hotel.
3- No sóc tu. Dada important, doncs ja pots descartar un participant.
4- Tinc un blog. Un blog molt maco! Segur que t’agrada molt passejar-t’hi! No em diràs que no!
5- No treballo de maquinista d’ U-Bahn.
6- Tampoc a l’S-Bahn.
7- L’any 1982 s’estrena E.T.
8- Vull un Marshmallow!
9- El meu nom té dues vocals.
10- En aquestes eleccions he hagut de votar per correu.
11- Dues cerveses, siusplau!
12- Non, je ne regrette rien
13- Tinc un somni. Ich habe einen Traum.

QUI SÓC?

Per tal de facilitar-vos la feina, si us ve de gust jugar a endevinar-ho, trobareu a la dreta la llista els blocs dels participants a la 1.TBfC, que a la vegada també aniran penjant al llarg del dia d’avui els textos que els van tocar i que també podeu provar de descobrir-ne els autors respectius.

Haig de confessar que tot i creure que estava ben segura de qui havia fet el que m’havia tocat a mi, la vaig ben errar.

Diumenge, tots Els de Berlín (nom encunyat per l’Eulàlia) publicarem de qui és cada escrit.

Primeres impressions

Hi ha entrades difícils de fer i aquesta n’és una, de les més difícils gosaria dir, i no per falta de coses a dir precisament, però ¿com posar en paraules la quantitat de coses viscudes en un cap de setmana a Berlín? ¿Com explicar tres dies perfectes, fantàstics, intensos, amb 14 persones desconegudes?

Com explicar el bon rotllo des de l’aeroport de Barcelona –punt de trobada– fins de nou a l’aeroport de Barcelona –lloc de comiat? ¿Com explicar la il•lusió que despreníem tots per estar fent aquesta gesta i que estigués sortint tant i tant bé? ¿Com explicar les bromes, les riallades així com a estones l’emoció de moments tan i tan especials? ¿Com descriure la cara del Ferran en veure els obsequis? I les nostres de veure’l tan emocionat!

Com explicar, i que s’entengui tal com ho hem viscut, les piles de correus previs d’en Sànset enviant-nos el dibuix del Ferran... –Els ulls no els té així... –Hi podries afegir el Mur... –La samarreta del Barça que no falti... I el pobre Sànset posant, traient, separant-li els ulls... Tot això si no s’ha viscut per més que s’expliqui no es pot entendre.

I és per tot això, i per moltíssimes coses més que sóc incapaç de posar aquí en paraules, i per tant m’haureu de creure i prou, que la 1a Trobada Blocaire fora de Catalunya (1.TBfC), concretament a Berlín, muntada pel Ferran i seguida per 14 blocaires malalts de bloc, però enormement satisfets, ha estat un gran èxit.


Mica en mica aniran sortint coses i fotos i per tant hi haurà més apunts parlant-ne d’aquesta trobada, però ara mateix –i escoltant el Barça també, tot s’ha de dir– no sóc capaç d’escriure res més.

Ferran, Joan, Ariana, Sànset i Utnoa, DooMMasteR, Francesca, Teresa, Mar, kika, Jèssica, Nur, Lluïsa i Eulàlia, tot un plaer haver-vos conegut!



* La imatge és la primera del viatge.

Llibres: Dues presentacions

Dijous vaig assistir a la presentació del llibre Il•lusions i incerteses escrit entre d’altres per una, fins aleshores, coneguda virtual, l’Arare.

Quan vas a presentacions d’aquests tipus el motiu principal és acompanyar la persona coneguda, fer-li costat, però ja és el segon cop que em passa –bé, ahir em va tornar a passar per tercera vegada– que quan surts et sents satisfeta perquè a més ha resultat ser un acte interessant.

La originalitat amb que està escrit aquest llibre requeria una explicació una mica acurada de cadascun dels autors, amb detalls de la creació dels personatges, el creuament dels mateixos, la contrarietat, en algun cas, per aquest canvi, la responsabilitat de seguir amb un personatge creat per un altre...

Tot això multiplicat per set persones, podia haver estat feixuc, però la manera de fer-ho, aportant-hi sensacions, moments personals, demostrant el gust per l’escriptura, l’amor a la terra, i el goig pel repte, va fer que es convertís en una presentació interessant, viva, original i molt gustosa, de debò.

Felicito l’Arare, així com a tots els autors per haver aconseguir tirar endavant una història tan engrescadora, però força complicada, amb aquest èxit.

Ahir, una altre presentació, en aquest cas d’un llibre que ja havia llegit i ressenyat aquí, El mundo en una botella, de Frederic Mayol Ibáñez, Deric per al món blocaire, i que em va encantar, va estar de nou molt agradable.

Al final de l’acte vam poder donar la nostra opinió les persones que ja l’havíem llegit i es va fer un col•loqui al voltant de l’homosexualitat i de la violència de gènere, que va resultar molt interessant.

Quan marxava, ja al carrer, un xicot em va aturar per donar-me les gràcies perquè, després de sentir les meves impressions del llibre, s’havia acabat de decidir a comprar-lo i frissava per llegir-lo.

També felicito en Deric perquè la seva primera novel•la per a adults és bona i l’encoratjo a que hi torni així que pugui.

A més dels actes en sí, aquestes presentacions m’han permès saludar de nou blocaires coneguts, que sempre ve de gust, així com conèixer-ne de nous –a més dels autors– com en aquest cas la fanal blau i la pakiba: tot un plaer senyores!

El "mojito" del Clint

Fa dies que no actualitzo i podria dir que el principal motiu és la falta d’inspiració, però no és ben bé això. De fet, no he deixat d’escriure aquests dies, però quan em rellegeixo em veig tan poc políticament correcte que prefereixo desar-ho.

I és que aquests polítics –em ve molt de gust fer servir un diminutiu, però seré respectuosa– que tenim em posen malalta. No m’agrada com van les coses ni tampoc les entenc. No m’agrada que els darrers gestos als que estem assistint per part de tots plegats siguin en benefici personal i/o partidista. Com a exemple, les dues formacions que no es posen d’acord i no poden anar juntes a les eleccions per la confecció de les llistes, mentre que en l’ideari –que és on s’entendria que hi haguessin discrepàncies i que poguessin acabar en desacord– sembla que cap problema. ¿Què interessa més, el país o una cadira al Parlament de Catalunya?

I donant-li voltes a la política estava –no sé si us ha passat mai que si no publiques el que realment voldries no et surt res més, sembla que se’t faci un tap– que vaig decidir que prou i com que aquest cap de setmana hi ha la Fira d’indians a Begur, que celebra l’estreta relació amb Cuba, originada en l’emigració de molts begurencs a l’illa al llarg el segle XIX, i que en retornar, els que havien prosperat en els seus negocis, construïen ostentoses cases que encara avui decoren els carrers de Begur, vaig pensar en els "mojitos", que m’encanten, i vaig decidir penjar un apunt amb una foto d’un "mojito" i posar-ne la recepta.

Mentre buscava la foto al google, vaig veure que el meu estimat Clint acabava d’actualitzar publicant la meva intenció i com a conseqüència del mateix, de no voler parlar de política. Em va semblar tant bo que vaig decidir que no faria el meu apunt i que enllaçaria el seu aquí.

Bon cap de setmana a tothom!

Llibres: "El mundo en una botella"

Google

L’Unai té una perruqueria en un barri, amb una clientela feta, una relació estable des de fa temps i uns bons amics.

L’Unai, que aparentment ho té tot, en les seves estones lliures a la perruqueria fa un diari, on hi escriu coses molt personals que no gosa dir als seus amics. I és que a vegades, quan creiem que no ens ho aprovaran, amaguem coses de la relació de parella als amics, per íntims que siguin.

Així, la seva imatge vers els amics és d’estabilitat total i això fa que no sospitin res del que passa i que li expliquin els seus neguits, que li tinguin confiança i que ell els escolti i els ajudi, mentre calla el que a ell li preocupa.

A la perruqueria l’Unai és feliç, perquè hi fa la feina que li agrada, perquè el visiten els amics, però sobretot perquè és on pot ser i sentir-se tal com és. A casa, en canvi, sempre ha de vigilar de no molestar la parella, de no fer-la posar de mal humor, de tenir-ho tot a punt, i de no parlar gaire dels seus amics, perquè és una persona extremadament gelosa.

A més dels seus amics “nacionals” en té un d’àrab, un immigrant, al que l’Unai respecta profundament perquè és treballador, té un gran afany de superació i es preocupa per l’educació dels seus fills.

Però l’Unai cada dia més va veient com la seva relació de parella ha emmalaltit, sap que hauria de fer alguna cosa, però no s’hi veu amb cor perquè n’està molt enamorat i per això va trampejant la situació com pot sense veure, o sense voler veure potser, que allò no pot acabar bé i que ell cada vegada perd més la seva autoestima, suportant el mal tracte que rep de l’Enrique.

Una frase del llibre, que crec que tots hauríem de tenir sempre ben present: “No te engañes, el amor sólo duele cuando se pierde, hasta entonces, que lo único que te produzca sea felicidad, porque de lo contrario, no es amor.”

Aquesta és la història que ens planteja Frederic Mayol Ibáñez, en El mundo en una botella, una història senzilla, tremendament emotiva, on toca molts temes, que fa pensar, que enganxa, que no pots parar de llegir i que molt probablement ha passat, passa i passarà en moltes cases.

Un llibre, el primer per a adults, escrit en castellà, perquè el va presentar a un premi literari espanyol, que va quedar finalista i que, tot i que no estava previst en les bases, li van publicar de tant que els va agradar, que us recomano amb tot el meu entusiasme.

Crec que hem d’estar amatents amb en Frederic Mayol Ibáñez, perquè aquest primer llibre, insisteixo per a adults, perquè per a adolescents ja en té dos circulant i amb èxit, L’aniversari robat (2006) i Selva de tenebres (2009) és només el començament d’una carrera literària que ens pot oferir molt bones lectures.

Segurament molts ja haureu pensat que us sonen aquests llibres i els haureu associat a un blocaire, però per als que encara no hi heu caigut, us recordaré que l’autor és en Deric, que ens explica coses des d’ Un Salt al món.

“Capde” blocaire a Berlín

Google

Com que no ens estem de res en aquest món blocaire, en Ferran i en Sànset s’han engrescat i ens fan una proposta difícil de rebutjar.

¿Us imagineu un cap de setmana a Berlín, més concretament el darrer del mes de novembre, amb la fira nadalenca en marxa, amb la companyia i complicitat d’altres blocaires i amb un guia d’excepció com és en Ferran?

Si us atrau la idea, passeu-vos pel bloc d’en Ferran, l’In varietate concordia, on hi trobareu tota la informació i us hi podeu apuntar.

Dia del blocaire en crisi 2010

Jo també m'uneixo a la proposta.

Temps de flors 2010

Un any més, Girona es lleva amb les portes obertes i ben plena de flors. I com ja comença a ser tradició, un cop més, ahir vaig anar a Girona, al Temps de flors.

Una jornada molt agradable i blocaire! Un plaer Mercè Estruç, Fra Miquel i Joana.

2 anys

Google

Un 28 de gener aquest bloc va aparèixer a la xarxa i d’això avui fa 2 anys.

Gràcies a totes i a tots per acompanyar-me en aquesta singladura,

per llegir-me i per comentar-me o no.

Un cop de mà a la nimue sobre Sintra

nimue

La nimue, de les llunes de Miranda, està interessada en localitzar una foto de la font morisca de Sintra, que va fer un noi, que anava sol, que duia un barret de llana de colors, una guia de viatges i un paraigües, de dia, el dia 29 de desembre, que ella va fer de nit i que encapçala aquesta entrada.

Demana la nostra col·laboració a veure si entre tots aconseguim que aquest noi, per casualitat i/o buscant alguna cosa de Sintra, trobi la crida per internet. Aquí trobareu l'apunt d'aquesta crida..

Estaria bé que aquest noi la trobés, oi? Aisss...

Celebració: 300 apunts

Google

Si mai m’hagués imaginat tenint un bloc, menys encara tenir-lo i arribar a les 300 entrades, però és evident que com a profeta no serveixo perquè no només el tinc sinó que hi he arribat i sense cap intenció de parar de moment: aquest és l'apunt número 300.

No puc dir més que n’estic molt contenta, que m’ha obert un nou món, que m’ha permès conèixer gent fantàstica, que em sento satisfeta i que ho recomanaria a tothom això de tenir un bloc.

Gràcies a tots els que em visiteu i als que em comenteu, perquè sense vosaltres no seria el mateix i perquè les vostres aportacions sempre són benvingudes enriquint i arrodonint cadascun dels apunts.

De nou gràcies per acompanyar-me en aquest viatge tan fantàstic per la blogosfera!

Una copeta de cava per brindar?

Google

Més iniciatives blocaires

Aquests desembre també ve mogudeta la blogosfera. Feina per a qui en vulgui!

El veí de dalt -que no té aturador- ja torna a estar enredat, ara amb el Blocaire invisible. L’any passat va ser divertit i, finalment, emocionant i tot. Si voleu participar-hi, només cal que us passeu per casa seva i us hi apunteu.

En Mon de la Garrofa de Mon-Roig se n’ha pensat una de bona: el Pessebre 2.0, el primer Pessebre blocaire. Si us ve de gust ser “figureta”, passeu-vos per casa seva i apunteu-vos-hi.

Per acabar, us recordo que c@ts té penjada una enquesta al voltant dels premis, per qui vulgui dir-hi la seva.



Que a mi m’hagi arribat, no hi ha res més en dansa de moment, que en aquest món, mai se sap...

Trobada blocaire

Una Fada vestida de tots colors, un Framiquel, sense hàbit, una Nimue entenedora i un Jordicine sense peli, però amb llibre a la bossa, presents, i un XeXu, absent, però molt present al pensament de tots a l’hora de les magdalenes...

Una trobada de descoberta, d’apropar-nos, de parlar de blocs, de blocaires de nosaltres, de què escrivim, de com ho fem, de perquè ho fem...

Una bonica passejada per la Geltrú, amb guia d’excepció, la Fada, que ens explica la història de Vilanova i la Geltrú, els orígens de la Geltrú i de Vilanova de Cubelles, perquè se la coneix prou bé, perquè s’estima les seves arrels i les explica amb devoció.

Passejada per la Rambla, saludant la gent, com n’és de coneguda aquesta Fada! Trobem música, sembla que l’hagi encarregada per a nosaltres...

Un dinar agradable en un lloc acollidor, descoberta de blocs, perquè en tenim de comuns, però també n’hi ha de molt valorats per nosaltres, però que els altres ni tan sols coneixen, ganes de mirar-los, de descobrir gent nova, tot i reconèixer que cada cop en tenim més per llegir i que el temps no s’estira.

Després de dinar un que marxa, però se’ns n’afegeix una, l’Eli, que ve a fer cafè i magdalenes, magdalenes que ha fet la Nimue, boníssimes! i que ens porten a parlar del XeXu, aquest xicotet que ens té el cor robat i que no ha pogut venir.

N’hi ha d’altres que també anomenem i que també ens resulten especials, el paseante, la Violette...

Haguéssim pogut seguir em sembla, ens queden coses per dir-nos, però tots hem de tornar a les nostres vides. Parlem d'una nova trobada, aquesta ens ha agradat molt.

De tornada, ja al barri, em trobo amb aquesta lluna, maca...

Relats conjunts: Festa d'aniversari

Jordi Labanda

Finalment una celebració com Déu mana!

Aquí la gent celebra anys de bloc i no fa res o et fa treballar, a sobre, convidant-te a participar en el seu bloc...

Aquests dels relats conjunts es veu que en saben i han fet una festa de debò: en una casa amb jardí i piscina, bufet lliure, cava a dojo i glamur, molt glamur.

Per molts anys Relats conjunts!




Una nova proposta de Relats conjunts

Properes activitats a Blogville

Violette Moulin

Aquest món de la blogosfera, o la catosfera com molt bé alguns l’han qualificat, crea afectes i molt probablement alguns desafectes també, perquè, vulguem o no, aquí ens mostrem, se suposa que tal com som, ens donem a conèixer i no tots podem agradar tothom.

Personalment, tinc poca relació amb gent d’aquest món, tret d’un parell de bons amics, tampoc m’escric amb regularitat amb ningú, només esporàdicament amb dues persones, i només vaig quedar amb la fada, tal com ja us vaig explicar en un post no fa gaire.

Hi ha gent que n’hi té moltes de relacions aquí, com n’hi ha que cap, també he sabut d’alguna història sentimental, com d’algun desamor, en fi que la blogosfera no és més que una de les moltes maneres de viure la vida, encara que viscuda, com em deia ahir un bon amic, molt de pressa.

El cas és que aquests dies, no sé si serà cosa de la tardor, la blogosfera està una mica revolucionada, diria que amb ganes d’activitat conjunta i he mirat de fer una mica d’agenda.

Per una banda, a la fada, la fada més fantàstica de Blogsville, li ha vingut de gust muntar una trobada-dinar i n’ha fet una convocatòria de la que només me’n faig ressò perquè, si hi teniu interès, us mireu els links. Com ja li vaig dir a ella per correu-e, jo no en sóc molt amant de trobades així a l’engròs, però sé que li fa il·lusió i em ve de gust de satisfer-la i acompanyar-la.

I per l’altra, el veí de dalt, el blocaire que hauria de tenir el premi Rècord Guinness per les múltiples i diverses iniciatives que sempre té per tal d’ocupar-nos el temps, se li ha acudit convocar una reunió de veïns, que no és res més que una excusa per aplegar-nos i fer-la petar una estona en un xat. Potser per als més tímids i/o ocupats, aquesta segona proposta pot anar més bé. Pot ser divertit, poder-nos saludar directament.