Google
Des de ben joveneta, gairebé des de nena, que la seva mare ja tenia clar que es casaria i quan va entrar a l’adolescència, ja li havia comprat una peça de no sé quants metres de roba de cotó, per fer-li els llençols de l’aixovar. Era el destí previst per a qualsevol noia en aquella època i les mares, que ho sabien, ho anaven preparant mica en mica.
Un altre aspecte important per a tota dona era saber fer les coses de casa i per això els dissabtes la feia ajudar-la en la neteja del pis, tot explicant-li com s’havia de fer cada cosa, mentre el seu germà dormia fins tard o sortia a fer el vermut amb els amics. El seu destí era diferent, a ell li ho farien tot i no calia que en sabés.
Els diumenges, quan es disposava a fer el dinar, la mare li posava un davantalet i li donava els ingredients per rentar, pelar i tallar –sempre seguint les seves indicacions–, per tal de preparar el sofregit de l’arròs, mentre li anava explicant totes les passes a seguir.
La formació que anava rebent no podia ser millor perquè a més, per la tarda, la mare escoltava l’Elena Francis per la ràdio i si ella deia alguna cosa la feia callar i li deia que també l’escoltés, que sempre li aniria bé.
El seu primer xicot era perfecte per als seus pares: educat, responsable, seriós, madur. Li agradava molt llegir, vestia bé, amb pantalons d’aquells de tergal, que deia ella, llegia molt i fumava en pipa, però per a ella no ho era tant de perfecte. S’hi avorria amb ell, tenien poc més de 20 anys i ella considerava que feien vida de persones grans i un bon dia el va deixar.
Després d’aquell n’hi van haver d’altres, força més divertits, però ella també va créixer, i es va tornar molt independent i entre unes coses i les altres..., però bé, això ja són altres històries...
Avui, llegint el diari, ha vist que a una cadena de televisió estrenaven un concurs nou, que es deia “Cásate conmigo”, i això l‘ha feta pensar i s’ha adonat que a ella mai ningú no li ho havia demanat, malgrat tots els preparatius que la seva mare havia anat fent per al seu casament.
Relat inspirat en un post del paseante.
L’M i la Violette també s’hi han inspirat i n'han fet relats.