Lleixes

  "Semblava que tot, inclús la naturalesa, s’havia confabulat contra el senyor Goliadkin..." Dostoievski, Fiódor. El doble. Pollença: Quid Pro Quo Editors – El Gall Editor, 2021. Двойник.  Traducció de Xènia Dyakonova Col·lecció de Narrativa, 25 ::: Què en diu l’editorial... Iàkov Petróvitx Goliadkin, el funcionari protagonista d’aquest llibre, assisteix a un dinar organitzat pel seu cap amb motiu de l’aniversari de la seva filla, a la qual volia festejar. Davant de la negativa a ser acceptat a la celebració, trasbalsat en el més profund del seu jo, topa pel carrer amb un home idèntic a ell. ¿Fins a quin punt és real o és una fabulació de la seva ment pertorbada? ¿Es tracta d’un veritable desdoblament? Precursor de Kafka en el tema de l’home indefens davant d’una burocràcia implacable i tot sovint anihiladora, només un escriptor de la talla de Dostoievski podia sortir airós d’aquest envit. :::   Com comença... Faltava poc per a les vuit del matí quan el co...

  "(...)com més buit estigui, posem-hi per cas el cap de l’home, menys sent la necessitat d’omplir-lo (...)." Dostoievski, Fiódor. El cocodril i altres narracions. Girona: Papers amb Accent, 2010 Traducció de Margarida Ponsatí-Murlà Col·lecció Accent, 18 ::: Què en diu la contraportada... El cocodril i altres narracions recull quatre obres satíriques de Dostoievski que no havien conegut, encara, traducció en llengua catalana: Un episodi vergonyós, Bobok, L’esposa d’un altre i el marit sota el llit i El cocodril . Les quatre narracions que conformen aquest llibre abracen des de l’etapa de joventut de l’autor fins a un període de plena maduresa literària, previ a la redacció de “ Crim i càstig ”. Dostoievski hi combina diversos gèneres, estils i procediments narratius, amb un extraordinari talent satíric, la intensitat del qual difícilment tornarem a trobar en la seva obra posterior. El lector reconeixerà, en cada un dels relats, el temperament dramàtic i l’agudesa de penet...

  "(...)  el meu relat ha de causar un efecte desagradable perquè tots nosaltres hem perdut el costum de viure (...) " Dostoievski, Fiodor. Memòries del subsòl. Barcelona: Universitat Pompeu Frabra / Destino, 2004 Записки из подполья . Traducció de Raquel Ribó. Col.lecció Biblioteca Pompeu Fabra, 9 :::   Què en diu la contraportada... Memòries del subsòl és l’obra que marca el punt d’inflexió en la trajectòria literària de Fiòdor Dostoievski, el pas d’una literatura més lligada a la tradició, especialment la del seu compatriota Gògol, a un estil i una temàtica molt més introspectiva i original. Abismal i subterrània, Memòries del subsòl ens introdueix en el món d’un narrador anònim, que es despulla amb arrogància davant d’ell mateix i del lector per mostrar-nos la seva vessant més instintiva i radical. Aquest text enigmàtic i fascinant il·lumina les altres grans novel·les de Dostoievski, i posa al descobert, per primera vegada en la nostra tradició literària, els racons ...

"La desgracia es una enfermedad contagiosa. Los desgraciados, los pobres, tenemos que estar apartados unos de los otros, para no agravar la infección." Dostoievski, Fiódor M. Pobre gente. Barcelona:  Alba, 2010 Bednyie liudi Traducció de Fernando Otera Macías i José Ignacio López Fernández Col.lecció Alba Clásica >> Què en diu la contraportada... Makar Dévushkin lleva treinta años copiando documentos en un departamento administrativo de San Petersburgo y vive en la habitación más barata de una pensión, junto a la cocina. A través de la ventana ve, sin embargo, a la joven Varvara, pariente lejana suya, que es toda su alegría. Varvara, huérfana, sin dinero ni posición, ha huido de una pariente agriada y maquiavélica e intenta ganarse la vida bordando. Varvara y Makar se cartean, se prestan dinero y libros, comparten decepciones y pequeñas alegrías. Son pobres e insignificantes, pero tienen amor propio y llegan a ver en las cartas que se escriben –en la...