Lleixes

     "(...)  Qué gran ciudad, qué resplandeciente, qué igual, qué aburrida."   Loriga, Ray. Rendición. Barcelona: Penguin Random House, 2017 Col·lecció Alfaguara. ::: Què en diu la contraportada... ¿Quiénes somos cuando nos cambian las circunstancias? La guerra dura una década y nadie sabe a ciencia cierta cómo transcurre, qué bando fue el agresor y cuál el agredido. En la comarca, la vida ha continuado entre el temor a la delación y la añoranza de los que fueron al frente. Cuando llega el momento de evacuar la zona por seguridad, él emprende camino junto a su mujer y al niño Julio, que ayuda a amortiguar el dolor por la ausencia de los hijos soldados. Un futuro protegido parece aguardarles en la ciudad transparente, donde todo es de dominio público y extrañamente alegre. Allí los recuerdos desaparecen; no existe ninguna intimidad -ni siquiera la de sentir miedo- hasta el momento en que la conciencia despierta y se impone asumir las consecuencias. ...

"(...) Todo lo que soy capaz de recordar con claridad de aquella época en la que yo era un niño es bello y aterrador." Enquist, Per Olov. La biblioteca del capitán Nemo. Editorial Nórdica Libros, 2015 Kapten Nemo bibliotek. Traducció de Martín Lexell i Mónica Corral. Col·lecció Letras nórdicas, 40 ::: Què en diu la contraportada... El mismo día, en la misma sala de hospital, dos mujeres de la misma aldea dieron a luz a un niño. Seis años más tarde se descubrió que hubo una confusión…, un intercambio. A partir de este hecho, Per Olov Enquist, para quien cada hombre lleva consigo la carga de un «gemelo» desaparecido, escribe una novela que condensa la esencia de la literatura nórdica. Una voz enigmática, cargada de preguntas y recuerdos, fundamentalmente lírica y repetitiva como los sentimientos, intenta, con la ayuda del capitán Nemo como guía benefactor, saber quién es, encontrar el sentido de su vida. La biblioteca del capitán Nemo es una de las mejores novelas d...

"(...) Mai no he pogut suportar la pobresa. Soc massa sensible. Mai no podria entomar tota aquesta merda." Matlwa, Kopano. Coconut. València: Sembra Llibres, 2018 Coconut . Traducció d’Elisabet Ràfols. Col·lecció A   tot vent, 368 ::: Què en diu la contraportada… Escrita amb una audàcia lírica que ens fa qüestionar-nos qui som i qui volem ser en la societat de les aparences, Coconut entrellaça les vides d’Ofilwe i Fikile, dues joves de Johannesburg que evidencien el pes dels prejudicis racials, la pressió estètica, l’autoodi i les violències de gènere sobre les joves negres de l’era postapartheid. Una història necessària sobre joves que busquen la seva identitat entre el racisme, el classisme i el masclisme que imperen en el món on vivim. Una història necessària en la Sud-àfrica moderna de la mà d’una de les joves escriptores africanes més destacades de l’actualitat. :::   Com comença... En un banc d ela dreta, un parell de files més endavant, seu una nena xocolata m...

  "(...) Si amb la ximpleria d’un de sol ja n’hi ha prou per malmetre una família, ¿què passarà si són dos ximples els que s’ajunten en l’edat de la passió? " Braccciolini, Poggio. ¿Convé que un home vell es casi? Martorell: Adesiara Editorial, 2020 Dialogus an seni sit uxor ducendo. Traducció de Susanna Allés i Ignasi Mascaró. Col·lecció Aetas, 36 ::: Què en diu la contraportada… És innegable que el matrimoni ha comportat sempre avantatges i inconvenients, i els antics ja n’havien parlat a bastament. Però Poggio Bracciolini, el gran humanista, que es casà als cinquanta-sis anys amb una noia de divuit, va encara més enllà i planteja obertament l’escaiença de la seva decisió. ¿Té sentit casar-se si un ha viscut sempre sol? ¿Cal conèixer els costums de la parella abans del matrimoni? ¿Són preferibles les joves inexpertes o les vídues? ¿El sexe serà un problema si hi ha tants anys de diferència entre els cònjuges? ¿És adequat tenir fills en edat avançada? Estructurat en ...

    "(...) - Així és la vida –diu ella. Sí, pensa en Jon. No fa més que ser i ser (...)." Ørstavik, Hanne. Amor. Editorial Les Hores, 2019 Kjærlighet. Traducció de Blanca Busquets. ::: Què en diu la contraportada... La Vibeke, una mare soltera, i el seu fill Jon acaben de traslladar-se a un poble petit del nord de Noruega. És la vigília del novè aniversari d’en Jon i una fira ambulant ha arribat al poble. Mentre el noi surt pel veïnat a vendre bitllets de loteria per al seu club esportiu, la Vibeke, centrada en els propis pensaments i preocupacions, decideix anar a la biblioteca local. Què faran els personatges durant aquesta freda nit d’hivern? Mentre constatem com mare i fill poden viure en mons completament separats, una creixent sensació d’inquietud s’apoderarà de la història. Amor és una novel·la sobre la distància entre els éssers humans, la solitud i la recerca de l’amor. :::   Com comença... QUAN SIGUI GRAN, MARXAREM d’aquí en tren. Tan lluny com sigu...

    "(...) Un malson. Per a la persona de la campana de vidre, deturada i buida com un nadó mort, el mateix món és un mal somni." Plath, Sylvia. La campana de vidre. Barcelona: Editorial Proa, 1999 The bell Jar. Col·lecció A   tot vent, 368 ::: Què en diu la contraportada… L’any 1962, la poeta Sylvia Plath (1932-63), amb dos fills i a punt de separar-se, va escriure la seva única novel·la: La campana de vidre . “Esplèndida –en deia el New York Times -, tan amarga i mancada de remordiments com els seus darrers poemes.”L’obra, d’inspiració autobiogràfica, relata la vida d’una estudianta de Boston que entra a treballar en una revista femenina de Nova York. La seva vivència conflictiva de la sexualitat, l’engrescament de la gran metròpoli, una crisi nerviosa, l’estada en diferents centres psiquiàtrics i els records de l’ambient conservador del Boston de la seva infantesa ens són presentats amb tot el vigor d’una gran escriptora. Un mes després de la publicació de La ...

"(...) que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments  esdevinguin escriptura." Ernaux, Annie. L’esdeveniment. Barcelona: 2022, Angle Editorial L’évènement . Traducció de Valèria Gaillard. Col·lecció Narratives, 147. ::: Què en diu la contraportada… Quan Annie Ernaux va quedar-se embarassada als 23 anys va tenir clar que no era el que volia i que a França desfer-se’n era il·legal. En aquest relat, rememora una de les experiències més trasbalsadores i controvertides que pot viure una dona, un esdeveniment que transcendeix el seu cos: l’avortament en una societat que el castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte. Amb la seva prosa lúcida Ernaux explora els sentiments de soledat i por que van tenyir aquell episodi: com va haver d’ocultar el seu estat als pares, buscar sola les solucions davant la indolència dels seus companys, suposadament progressistes, i esquivar la hipocresia social i el dolor de sentir-se jutjada per tothom, incloent-hi els metge...