Lleixes

" (...) L’error és essencial a la vida, Puppa; aquest món, i nosaltres mateixos, podem no ser una altra cosa que les conseqüències d’un error de Iahvé. " Alzamora, Sebastià. La pell i la princesa.  Barcelona: Destino, 2011   ►  Què en diu la contraportada... La pell i la princesa és una història d'amor i una indagació en els mecanismes del poder. L'autor hi recrea el festeig d'en Puppa i la princesa Maria. Al seu voltant, en una Praga que viu l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys, se succeeixen les intrigues cortesanes, en què conspiradors i víctimes entren en un joc de forces ple d'escenes de sexe i violència.Amb una prosa de gran expressivitat, Sebastià Alzamora trena una història romàntica a partir de diferents veus narratives, i de la deformació i sublimació dels mites europeus. Nodrida d'anacronismes històrics i d'homenatges a obres com La tempesta de Shakespeare, els contes de Hoffmann o Les aventures del soldat ...

"(...) tot allò creat pel Diable només son contrafigures dels seus equivalents dins l’ordre diví." Alzamora, Sebastià. La nit de l’ànima. Barcelona: Proa, 2007 Col·lecció A tot vent.   ►  Què en diu la contraportada... El mite de Faust, caracteritzat per l'avidesa de viure i el terror del més enllà, ha estat tractat per alguns dels grans noms de la literatura universal, de Goethe a Thomas Mann per esmentar els dos més característics. A Nit de l'ànima, Sebastià Alzamora visita de nou el mite des d'una perspectiva estrictament contemporània i amb l'enorme potència creativa, llenguatge de luxe i actitud rebel, provocadora i desafiant que el caracteritzen. En la seva particular versió del mite de Faust, Alzamora juga amb la força de l'erotisme, la irreverència religiosa i el sentit de l'humor que li són habituals per a construir una obra ambiciosa i punyent, tal com s'escau al mateix mite i als seus models, i que no deixarà cap lecto...

"La por és el poder, i ho és d'una forma molt més essencial que la pròpia vida." Alzamora, Sebastià. L'extinció.  Barcelona: Edicions 62, 1999 Col·lecció El Balancí, 345 è  Què en diu la contraportada... L'extinció és un joc narratiu, apassionant i cruel, on conflueixen un seguit de personatges, tant històrics com fantàstics; el científic Oppenheimer, pare de la bomba atòmica que va arrassar Hiroshima i Nagasaki, el músic Gabriel Fauré, l'anarquista Sébastien Fauré, el tenebrós Chesnutt, últim habitant d'una Mallorca devastada, configuren un món absolutament propi, existent només en les paraules i tan ple de bellesa i fascinació com d'horror i violència. Novel·la gòtica, reflexió estètica i aventura presidiària es barregen en un experiment literari que sorprendrà per la seva intensitat i el seu alt voltatge poètic. è  Com comença... Enmig de la devastació rigorosa i lunar de l'illa de Mallorca s'aixeca l'horrible comple...