Lleixes

"(...) Per desgràcia, la nostra vida s’escriu sense esborranys. No és pot reescriure, no se’n poden guixar línies soltes. Serà impossible corregir-ne les errates." Dovlàtov, Serguei. L’ofici. Barcelona: LaBreu Edicions, 2018 Ремесло . Traducció de Miquel Cabal. Col·lecció La intrusa, 22 ::: Què en diu la contraportada... L’ofici narra el llarg camí de l’obra inèdita fins a la publicació. Consta de dues parts: El llibre invisible i El diari invisible . Des de ben jove Dovlàtov sabia que hauria de triar entre l’entusiasme soviètic i el silenci. Però no ho va acceptar mai. No volia renunciar al seu dret a publicar. I als trenta-set anys, va decidir marxar de l’URSS. Un cop instal·lat als Estats Units, va aconseguir finalment publicar la seva primera obra. El llibre invisible és un retrat àcid i alhora ple de tendresa de la societat literària a Leningrad, d’una rica i diversa realitat cultural paral·lela. Amb el seu estil lacònic, ple de sarcasme, relata els seus esforços per...

"La presència d’algú que porta les sabates estripades és depriment. T’obliga a pensar en els capricis del destí." Dovlatov, Sergei. La Filial. Barcelona: LaBreu Edicions, 2016 Filial . Traducció de Miquel Cabal. Col·lecció La intrusa, 16 : : :   Què en diu la contraportada...  Som a finals de la dècada de 1980. A la Unió Soviètica es parla de Perestroika però el règim encara mira d’evitar que els seus ciutadans escoltin “La Tercera Ona”, emissora de ràdio amb seu Nova York on treballa l’escriptor rus Dalmàtov, exiliat als Estats Units. No és un entusiasta del nou país i es resisteix a l’autoritat del director, que no li diu què ha de dir però sí què no ha de dir. I ara li toca anar a Califòrnia i fer un reportatge sobre el congrés “El futur de Rússia”. A la convenció hi ha ponències d’alguns professors americans i d’una amalgama de russos exiliats d’orígens antagònics: liberals, nacionalistas eslavòfils, antics aristòcrates o l’escriptor Eduard Limón...

"El silenci és un poder enorme. L'haurien de prohibir, com les armes bacteriològiques." Dovlatov, Sergei. Els nostres.  Barcelona: LaBreu Edicions, 2014 Наши . Traducció de Miquel Cabal Col.lecció La intrusa,13 ►  Què en diu la contraportada... Els nostres és l'àlbum familiar de Serguei Dovlàtov, d'una nissaga que abraça tot el segle XX. Des de Vladivostok en temps dels tsars fins als emigrats russos a la Nova York de finals dels setanta. La seva parentela està farcida de personatges irrepetibles, que s'espavilen tan bé com poden, en un país caòtic i absurd. Dovlàtov recorda els avis malhumorats i feréstecs, els oncles contrabandistes, la mare sense pèls a la llengua, la tieta correctora que coneixia els secrets dels literats i les injustícies patides, el pare que admirava i defensava Stalin, la gossa Glaixa que es crià entre dissidents i per això bordava als uniformats (demostrant un esmolat sentit de la justícia). Dovlàtov rememora les...