Lleixes

" (...) Octavi no era pas cap d’aquells esperits selectes que deixen al món una estela de llur pas. Ànima obscurament sublim, només savia estimar i morir." Gautier, Théophile. Avatar  Barcelona: Edicions de la Magrana, 1997 Avatar . Traducció de Josep Carbonell Colecció Els llibres de butxaca, 32 >> Com comença... Ningú no sabia explicar-se la malaltia que minava lentament Octavi de Saville. No feia llit, portava el seu tren de vida habitual, mai no eixia un plany dels seus llavis i, no obstant això, la seva vida es pansia dia a dia. Interrogat pels metges que la sol·licitud familiar i dels amics el forçava a consultar, no es dolia de cap patiment precís, i la ciència tampoc no descobria en ell cap símptoma alarmant. El pit, auscultat, sonava favorablement, i amb prou feines si en posar l’orella a l’indret del cor se sorprenia un batec massa lent o un de massa precipitat. No tossia, no tenia febre, però la vida se li esmunyia i li fugia per una d’aq...

"(...) Siempre es aconsejable y conveniente volver a casa a dormir y ensayar, en la muerte temporal de cada noche, la muerte definitiva." Gautier, Theóphile. La pipa de opio. Sevilla: Metropolisiana, 2010 Traducció de José Antonio Guerrero Colección particular, 7 / RELATOS ILUSTRADOS Ilustraciones de Manuel Ortiz >> Què en diu la contraportada... El poeta, escritor y crítico (Tarbes, 1811-Neuilly, 1872) representa como pocos el vuelo espiritual, creativo y vital del diecinueve francés, del que dejó constancia tanto en sus revolucionarios preceptos artísticos, sus compañías (Nerval, Balzac, Dumas, Baudelaire…) o su afición a los viajes y los estupefacientes, como en una obra diversa que va de Esmaltes y camafeos, Mademoiselle de Maupin, Viaje por España, Historia del Romanticismo o Constantinopla , a innumerables ensayos y artículos. Los relatos La pipa de Opio y Arria Marcella , son dos ejemplos espléndidos de aquella singular mirada entre...