Lleixes

"(...) cap d’ells no vivia voluntàriament a l’hotel Savoy. A tots els retenia alguna calamitat." Roth, Joseph. Hotel Savoy. Barcelona: Laertes, 1985 Hotel Savoy . Traducció de Carme Gala. Col·lecció Els llibres de Glaucos, 23 ::: Què en diu la contraportada... Hotel Savoy fou la segon a novel·la de Joseph roth, escrita en la seva època policía més intensa i publicada per capítols el 1924 al “Frankfurter Zeitung”, després que Roth hagués viatjat a Polònia, país que admirava, com a corresponsal d’aquest diari. Després de la 1ª guerra mundial i en temps de repatriacions, l’hotel Savoy –tal vegada l’hauríem trobat a la ciutat polonesa de Lotz- era un bon cau, un lloc de múltiples trobades; per a Gabriel Dan era tot un món, provisori, una fita vers l’occident. Però l’esplèndida façana de l’hotel que prometia luxe i diversions, també amagava la fosca alenada dels marginats al seu interior. Davant d’aquestes petites tragèdies es va alçant l’estendard de la revolta. Així ...

  " Ens han delmat. Som massa pocs. Massa pocs per aquest món en què només s’obre camí el pes purament físic de la massa, i no pas l’energia espiritual d’una unitat.  (...)." Roth, Joseph. Zipper i el seu pare. Girona: Edicions de la ela geminada, 2021 Zipper und sein Vuter . Traducció de Marc Jiménez. Postfaci d’Antoni Martí. Col·lecció Trivium, 29. ::: Què en diu la contraportada... Zipper i el seu pare , publicada el 1928, és una bona mostra del talent de Joseph Roth en l’art narratiu i el dibuix de personatges. En Zipper pare és un home que somia amb una posició que no té i que paga els seus fracassos amb els fills, sobretot amb l’Arnold, de qui espera un futur brillant i una vida plena de triomfs. La realitat, però, distarà molt d’aquestes esperances i el resultat serà una relació plena de desavinences i retrets.  En el rerefons d’aquest conflicte generacional, Roth dibuixa amb una gran traça els ambients de la Viena anterior a la primera guerra mundial i del Berlín...

"Ja habita entremig de nosaltres, dintre mateix de nosaltres. I al damunt nostre cau la feixuga ombra de les seves ales traïdores." Roth, Joseph. L’Anticrist Barcelona: Adesiara, 2020 Der Antichrist . Traducció de Pilar Estelrich. Col·lecció Vagueries, 23. ::: Què en diu la contraportada... La barbàrie i la intolerància s’han apoderat del món abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. El nazisme ben consolidat, el comunisme més aparent que real, els patrioterismes de pa sucat amb oli i, sobretot, l’ús foraviat de les invencions tecnològiques —que tot ho governen sense que en siguem prou conscients— converteixen els homes i les dones en un reguitzell d’ombres que es venen al més-dient i que s’encaminen indefectiblement cap al desastre. «Aquesta és la seva hora; aquesta és l’hora de l’Anticrist», deia l’autor el 1934, any de publicació d’aquest llibre formidable. Per poc que ens fixem en el món d’avui, ens adonarem de seguida que Roth va ser un gran visionari. :::   Com co...

"Imagínate tantos años sobre un altar y sin ser sacrificado." Roth, Joseph. Fuga sin fin. Barcelona: Acantilado, 2003 Die Flucht ohne Ende . Traducció de Juan Luis Vernal Col·lecció Narrativa del Acantilado, 41  i è     Què en diu la contraportada...  “Fuga sin fin” (1924) es la historia de Franz Tunda, un oficial austríaco que, después de haber sido hecho prisionero, vive bajo falsa identidad todo el proceso de la revolución rusa. Sin embargo, algo le impulsa a buscar en su antigua patria su personalidad perdida. Será ahí donde tendrá que aceptar que se ha convertido, en su propia sociedad, en lo que en términos burocráticos se llama un «desaparecido»: el trato que recibe, simpático y respetuoso, se asemeja al que se da a los bibelots extraídos de su antiguo contexto, entre otras cosas porque en Europa rige un nuevo orden político y moral y, como el protagonista, su antigua patria es a su vez una «desaparecida». También lo es la que fue su prometi...

"¿Quina mena de Déu ets Tu? Si la teva crueltat és saviesa que nosaltres no entenem, què imperfectes que ens has creat!(...)” Roth, Joseph. La rebel.lió Barcelona:  Ensiola Editorial, 2008 Die Rebellion.  Traducció de Judith Vilar Col·lecció Ensiola Narrativa, 11 >> Què en diu la contraportada... Amb la llicència corresponent a la butxaca, una condecoració al pit i un orgue de maneta, l’Andreas Pum finalment ha pogut deixar el barracó número 24 de l’hospital militar, el dels mutilats, i ha sortit al carrer disposat a guanyar-se la vida honradament com a músic ambulant. És una persona d'ordre  un patriota. No com aquests altres desesperats, ganduls, malfactors o borratxos que no fan altra cosa que propiciar la maleïda subversió. A ell, des de la seva cantonada preferida, el que més li agrada de tocar són, òbviament, l’himne nacional i les marxes militars. Són temps d'imminència però encara no ho sap. Com no ha entès tampoc que ell, i...

. Roth, Joseph. La llegenda del sant bevedor Barcelona: Viena, 2008 Die Legende vom heiligen Trinker Traducció de Judith Vilar Roca El cercle de Viena, 5 >> Què en diu la contraportada... Tothom pot creure en els miracles. Però només Joseph Roth els sap descriure tan bé. Andreas Kartak dorm sota un pont del Sena, embolicat amb papers de diari. Un bon dia la seva sort canvia quan un desconegut li dóna dos-cents francs, amb la condició que, quan pugui, els torni, però no pas a ell, sinó a santa Tereseta de Lisieux, a l’església de Santa Maria de Batignoles. El que el desconegut no sap és que Andreas és un home de paraula, i que amb aquest donatiu ha transformat la vida del vagabund: a partir d’ara la missió d’Andreas serà arribar al diumenge següent amb dos-cents francs a la butxaca per tal de poder tornar els diners a la petita santa. Però París és ple de bistrots i de noies boniques que el desvien del seu camí. I una copeta d’absenta, com ell sap prou bé, pot ajudar a veure-ho ...