325

Humilitat ha humiliat l'amat a l'amic, per contricció(penediment); e(i) sí es féu per devoció. E és questió en qual(hom es pregunta en quina) d'ambdues l'amat fos pus fortment(més fortament) humiliat a l'amic.

288

- Digues, foll(boig): en què comença saviea(saviesa)? 

Respòs(Respongué): 
- En fe e(i) en devoció, qui són escala on puja l'enteniment entendre(enteniment per entendre) los secrets de mon amat. - E fe e devoció, d'on han(tenen) començament? 
Respòs: 
- De mon amat, qui inlumina(il·lumina) fe e escalfa devoció.

282

Bastia e(i) obrava l'amic una bella ciutat on estegués son amat. Ab(Amb) amor, pensaments, plants(laments), plors e llanguiments(decaïments) la obrava; e ab plaers, esperança, devoció la ornava; e ab fe, justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança la guarnia.

209

Atrobà(Es trobà) l'amic un home qui moria sens amor. Plorà l'amic la deshonor que l'amat prenia en la mort d'aquell home qui moria sens amor, e dix(i digué [preguntà]) a aquell home per què moria sens amor; e ell respòs que per ço cor(respongué que perquè) no havia qui li hagués donada coneixença d'amor ni qui l'hagués nodrit a ésser amador. E per açò(per això) l'amic sospirà en plorant e dix: 

- Ah, devoció! ¿quan serets(sereu) major, per ço que la colpa sia(per tal que la culpa sigui) menor e que lo meu amat haja(tingui) molts frevents(fervents), ardits, lloadors, amadors, qui no dubten a lloar sos honraments(els seus honors)?

172

Devoció e(i) enyorament trameteren, per missatgers, pensaments al cor de l'amic, per ço que pujàs(per tal que pugés) l'aigua als ulls qui volien cessar(reposar) dels plors en los quals havien llongament estats(llargament estat).

136

Deïa(Deia) l'amic al seu car amat que li mostràs manera con lo(com li) pogués fer conèixer e(i) amar e lloar a les gents. Omplí l'amat son amic de devoció, paciència, caritat, tribulacions(afliccions pertorbadores), pensaments, sospirs e plors, e en lo cor de l'amic fo(va néixer) audàcia en lloar son amat, e en sa boca foren llaors(nasqueren lloances) de son amat, e en sa volentat(voluntat) fo menyspreament de lo blasme de les gents qui jutgen falsament.

130

Ab(Amb) ploma d'amor e(i) ab aigua de plors, e en carta de passió, escrivia l'amic unes lletres(cartes) a son amat, en les quals li deïa(deia) que devoció se tardava e amor se moria, e falliment(falta) e error muntiplicaven(augmentaven) sos enemics.

120

Jurcava(Cuitava) l'amic a seguir son amat e(i) passava per una carrera(camí) on havia un mal lleó qui auceïa(matava) tot home qui en passava pererosament(peresosament) e sens devoció.

110

-Encontré(Vaig trobar) en la via(el camí) d'amor, amador qui no parlava; ab(amb) plors, magres faiçons(faccions), llanguiments(decaïments) acusava amor, e(i) blasmava. Escusava's amor ab lleialtat, esperança, paciència, devoció, fortitudo(fortalesa), temprança, benanança(felicitat). E per açò blasmé(per això vaig blasmar) l'amador, qui d'amor se clamava, pus que(ja que) tan nobles dons li donava amor.-

95

Sembrava l'amat en lo cos de l'amic treballs, tribulacions, llanguiments(decaïments). Sanava l'amic son cos ab(amb) esperança, devoció, paciència, consolacions.

42

Les claus de les portes d'amor són daurades de consirers(consideracions), sospirs e(i) plors, e el cordó de les claus és de consciència, contricció, devoció, satisfació; e el porter és de justícia, misericòrdia.

34

Encercava(Buscava) l'amic devoció en los plans(a les planes), per veer(veure) si era servit son amat; e atrobà'n defalliment en cascú(i trobà febleses en cadascun) d'aquests llocs. E per açò(això) cavà en la terra, si hi atrobaria lo compliment(per veure si hi trobava la plenitud), pus que(ja que) per terra devoció ha(té) defalliment.