343

Clamava's l'amic a son amat de temptacions qui li venien tots jorns(cada dia a) treballar sos pensaments. E(I) l'amat li respòs(respongué) dient que temptacions són ocasió com hom recorra ab remembrament remembrar(amb memòria per recordar) Déu e amar sos honrats capteniments(les seves honrades conductes).

339

Hac(Tingué) l'amic fam, set, calor e(i) fred, pobretat, nuedat(pobresa, nuesa), malaltia, tribulació; e fóra(seria) finit si no hagués membrança(tingués record) de son amat, qui el sanà ab(amb) esperança, remembrament(record), e ab lo renunciament d'aquest món, e ab lo menyspreament(el menyspreu) del blasme de la gent.

337

Malalt fo(es va posar) l'amic, e(i) féu testament ab(amb) consell de son amat. Colpes e torts lleixà(Culpes i pecats va deixar) a penediment, penitència, e delits temporals lleixà a menyspreament; a sos ulls lleixà plors, e a son cor sospirs e amors; e a son enteniment lleixà les faiçons(formes) de son amat; e a son remembrament(a la seva memòria) la passió que sostenc(sostingué) per sa amor son amat; e a son negoci lleixà l'endreçament dels infeels(infidels), qui innorantment(els quals ignorantment) van a perdiment.

335

Oïa(Escoltava) l'amic paraules de son amat, en les quals lo veïa(el veia) son enteniment, per ço cor la volentat havia(perquè la voluntat tenia) plaer d'aquell oïment(d’aquella escolta); e lo remembrament membrava(I la memòria recordava) les virtuts de son amat, e los seus prometiments(les seves promeses).

298

-Alt est(ets), amat, en tes altees(les teves alteses), a les quals exalces ma voluntat, exalçada en ton exalçament ab(amb) ta altea, qui exalça en mon remembrament(el meu record) mon enteniment, exalçat en ton exalçament, per conèixer tos honraments(els teus honors), e per ço que(i per tal que) la volentat n’haja(voluntat en tingui) exalçat enamorament, e la memòria n'haja alta remembrança(record).

245

Malalta era amor. Metjava-la(El medicava) l'amic ab(amb) paciència, perseverança, obediència, esperança. Guaria l'amor, e(i) emmalaltia l'amic. Sanava-lo l'amat donant-li remembrament(record) de ses virtuts e de sos honraments(dels seus honors).

226

Volc(Volgué) pujar molt altament la volentat(voluntat) de l'amic per ço que molt amàs(per tal d’estimar molt) son amat, e(i) manà a l'enteniment que pujàs a tot son poder(pugés tant com pogués); e l'enteniment ho manà al remembrament(a la memòria). E tots tres pujaren contemplar l'amat en sos honraments(els seus honors).

219

Lloava l'amic son amat, e deïa(i deia) que ell havia traspassat on, cor(ja que) ell és lla(allà) on no pot atènyer on. E per açò con(per això quan) denamaren a l'amic on era son amat, respòs(respongué): 

- És-, mas(però) no es sabia on; emperò sabia que son amat és en son remembrament(record).

184

Llevava(Alçava) l'amat l'enteniment a entendre ses altees(les seves alteses), per ço que(per tal que) l'amic enclinàs son remembrament a membrar sos defalliments(inclinés la seva memòria a recordar les seves faltes), la volentat los menyspreàs e pujàs amar los acabaments(voluntat els menyspreés i ascendís a estimar la perfecció) de l'amat.

169

Encontrà(Es trobà) l'amic son amat. Conec(Conegué) l'amic son amat, e(i) plorà. Reprès(Reprengué) l'amat son amic per ço cor(perquè) no plorava ans(abans) que l'hagués conegut, e demanà-li en què l'havia conegut, pus que(posat que) no plorava. Respòs(Respongué) l'amic que en lo remembrament(record) e en l'enteniment(la raó), e en sa volentat(voluntat), on fo multiplicament encontinent que fo present a sos ulls corporals(que va agumentar tan bon punt [l’amat] es va fer present als seus ulls corporals).

138

Demanaren a l'amic de què naixia amor, ni de què vivia, ni per què moria. Respòs(Respongué) l'amic que amor neixia del remembrament(de la memòria), e(i) vivia de intel·ligència, e moria per oblidament.

137

Deïa(Deia) l'amic a les gents aquestes paraules: 
-Qui vertaderament remembra(recorda) mon amat, oblida en les circumstàncies de son remembrament(record) totes coses; e(i) qui totes coses oblida per membrar(recordar) son amat, de totes coses lo defèn mon amat, e part li dóna de totes coses.

112

Anava l'amic en una terra estranya on cuidava atrobar(feia per trobar) son amat, e(i) en la via(el camí) assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort(Tingué por de morir) l'amic, per ço cor desirava(desitjava) viure per servir son amat; e tramès(envià) son remembrament(record) a son amat, per ço que(per tal que) amor fos a sos traspassaments(en la seva mort); per la qual amor mills(millor) pogués sostenir la mort. Dementre que l'amic remembrava l'amat, los lleons vengren(vingueren) humilment a l'amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l'amic anà en pau encercar(buscar) son amat.

107

Pregà l'amic son amat que li donàs llarguea(donés generositat), pau, honrament(honor) en aquest món, e(i) l'amat demostrà see faiçons al remembrament(les saves formes a la memòria) e l'enteniment de l'amic, e donà's a la volentat per object.

92

Absentà's l'amat a son amic, e encercava(i buscava) l'amic son amat ab(amb) memòria e ab enteniment, per ço que(per tal que) el pogués amar. Atrobà(trobà) l'amic son amat; demanà-li on havia estat. Respòs(Respongué): 

- En la absència de ton remembrament(el teu record) e en la innorància(ignorància) de ta intel·ligència.

54

Anava l'amic per una ciutat com a foll(boig), cantant de son amat; e(i) demanaren-li les gents si havia perdut son seny. Respòs(Respongué) que son amat havia pres son voler, e que ell li havia donat son enteniment; per açò era-li romàs(per això li restava) tan solament lo remembrament(la memòria), ab(amb) què remembrava son amat.

28

Hac(Tingué) sòn l'amic, qui molt havia treballat en cercar son amat; e(i) hac paor(por) que no oblidàs(oblidés) son amat. E plorà, per ço que no s'adormís(per tal de no adormir-se), ni son amat no fos absent a son remembrament(record).

18

Questió fo enfre(Una discussió hi va haver entre) los ulls e la memòria de l'amic, car(ja que) los ulls deïen(deien) que mellor(millor) cosa és veer(veure) l'amat que membrar-lo(recordar-lo), e la memòria dix que per lo remembrament(digué que a través del record) puja l'aigua als ulls e(i) el cor s’enflama(s’inflama) d'amor.