Tancament

Cor(Com que) Blanquerna havia a(havia de) tractar del Llibre de l'Art de contemplació, per açò volc finir(per això volgué finalitzar) lo Llibre de l'amic e l'amat, lo qual és acabat a(per a) glòria e a llausor(i per a lloança) de nostre Senyor Déus.

327

- Pregaven Nostra Dona e(i) los àngels, e els sants de glòria, mon amat; e con remembré(quan vaig recordar) la error en què el món és per desconeixença, membré gran la justícia de mon amat, e gran la desconeixença de sos(dels seus) enemics.

299

-Glòria est(ets), amat, de ma glòria, e ab ta(i amb la teva) glòria, e en la glòria, dónes glòria a ma glòria, qui ha(que té) glòria de ta glòria. Per la qual tua(teva) glòria me són(m’és) glòria, egualment(igualment), los treballs e los llanguiments(decaïments) qui em vénen per honrar ta glòria ab los plaers e els pensaments qui em vénen de ta glòria.

262

Vestí's l'amat del drap on era vestit son amic, per ço que(per tal que) fos son companyó en glòria, eternalment. E per açò(I per això) l'amic desirà tots jorns(desitjà cada dia) vermells vestiments, per ço que el drap sia mills semblant(sigui més semblant) als vestiments de son amat.

222

Amor se donava a qui es volia, e car(i ja que) a molts hòmens(homes) no es donava e los amadors fortment(fortament, intensament) no enamorava, pus(més) n'havia llibertat; per açò(per això) l'amic, d'amor se clamava e amor acusava a son amat. Mas(Però) amor s'escusava dient que ella no era contra franca volentat, per ço cor(perquè) gran mèrit e gran glòria desirava(desitjava) a sos amadors.

218

Encontrà(Es trobà) l'amic son amat, e viu-lo(i el va veure) molt noble e poderós, e digne de tot honrament; e dix-li(li digué) que fortment(fortament) se meravellava de les gents, qui tan poc l'amaven, e el coneixien e l'honraven, con ell ne(de manera que ell en fos) tan digne. E l'amat li respòs(respongué) dient que ell havia pres molt gran engan en ço que havia creat home per ço que en fos(desil·lusió perquè havia creat l’home per ser) amat, conegut, honrat, e de mil hòmens(homes), los cent lo temien e l'amaven tan solament, e de los cent, los noranta lo temien per ço que(perquè) no els donàs(donés) pena, e los deu l'amaven per ço que els donàs glòria; e no era quaix(gairebé) qui l'amàs per sa bonea e sa nobilitat(l’estimés per la seva bondat i la seva noblesa). Con(Quan) l'amic oí aquestes paraules, plorà fortment en(per) la deshonor de son amat, e dix: 

- Amat, qui tant has donat a home e tant l'has honrat, per què home ha tant tu(et té tant) en oblit?

194

Oblidà, un dia, l'amic son amat, e membrà(i recordà) en altre dia que l'havia oblidat. E en aquell dia en lo qual l'amic membrava que son amat oblidat havia, fo l'amic en tristícia(va caure l’amic en estat de tristesa), e en dolor, e en glòria e en benanança(felicitat), per oblidament e per membrança(record).

39

Demanaren a l'amic, per què era son amat gloriós. Respòs(Respongué): 

- Per ço cor(Perquè) és glòria. 

Digueren-li per què era poderós. Respòs: 

- Per ço cor és poder. 

Ni per què és savi: 

- Per ço cor és saviesa. 

Ni per què és amable: 

- Per ço cor és amor.