346

Havia l'amic a anar llongues carreres(L’amic havia d’anar per llargs camins), e(i) dures e aspres; e era temps que anàs(d’anar) per aquelles e que portàs(de portar) lo gran feix que amor fa portar a sos amadors. E per açò(per això) l'amic alleujà sa ànima dels pensaments e els plaers temporals, per ço que(per tal que) el cos pogués portar lo càrrec pus(més) lleugerament. E l'ànima anà per aquelles carreres en companyia ab(amb) son amat.

343

Clamava's l'amic a son amat de temptacions qui li venien tots jorns(cada dia a) treballar sos pensaments. E(I) l'amat li respòs(respongué) dient que temptacions són ocasió com hom recorra ab remembrament remembrar(amb memòria per recordar) Déu e amar sos honrats capteniments(les seves honrades conductes).

333

Comprà l'amic un dia de plors per altre dia de pensaments, e(i) vené un dia d'amors per altre de tribulacions; e muntiplicaren ses amors e sos(augmentaren els seus amors i els seus) pensaments.

330

Ixen(Sorgeixen) amors d'amors, e(i) pensaments de llanguiments(decaïments), e plors de llanguiments; e entren amors en amors, e pensaments en plors, e llanguiments en sospirs. E l'amat esguarda's son amic, qui ha(té) per sa amor totes aquestes tribulacions.

323

- Amat! Si tu ajudes als hòmens justs(homes justos), de llurs mortals enemics, ajuda a muntiplicar mos(augmentar els meus) pensaments en desirar tes honors(desitjar els teus honors); e(i) si tu ajudes als hòmens injusts, con(quan) recobren justícia, ajuda al teu amic com faça de ta volentat(perquè faci de la teva voluntat) sacrifici a ta llaor(la teva lloança), e de son cos, a testimoni d'amor per via de martire(martiri).

322

Plorava l'amic, e deïa(i deia) a son amat aquestes paraules: 

- Amat! No fuist anc(vas ser mai) avar ni cobeu(cobejós) al teu amic, en donar ésser ni en recrear-lo, ni en donar-li moltes creatures a son servii(criatures per al seu servei). Doncs, ¿d'on vendria(vindria), amat, que tu, qui est(ets) sobirana llibertat, fosses(fossis) avar a ton amic, de plors, pensaments, llanguiments(decaïments), saviea(saviesa) e amors, a honrar tes honors? E per açò(per això), amat, lo teu amic te demana vida llonga(llarga), per tal que pusca reebre(pugui rebre) de tu molts dels dons damunt dits(més amunt esmentats).

317

- Amat qui em fas amar! Si no m'ajudes, per què em volguist cercar(volgueres trobar)? Ni per què per mi portest(portares) tantes llangors(abatiments), ni sostenguist(suportares) tan greu passió? Pus(Ja que) tant m'has ajudat a exalçar, ajuda'm, amat, a davallar, a membrar(recordar), aïrar mes colpes e mos(odiar les meves culpes i els meus) defalliments, per ço que mills mos(per tal que millor els meus) pensaments pusquen(puguin) pujar a desirar(desitjar), honrar, lloar tes valors.

307

- Lo meu amat és un, e(i) en sa unitat s'uneixen en una volentat(voluntat) mos pensaments e mes amors; e la unitat de mon amat abasta a totes unitats e a totes pluralitats; e la pluralitat qui és en mon amat abasta a totes unitats e pluralitats.

305

-Amat! En la tua granea(teva grandesa) fas grans mos desirers(els meus desitjos), e(i) mos pensaments e mos treballs. Con(Com) tant és gran que tota res(cosa) és gran que de tu ha membrança(té record), e enteniment e plaer; e ta granea fa poques totes coses qui són contra tos honraments(els teus honors) e manaments.

303

Perillava l'amic en lo gran pèlag(mar profund) d'amor, e(i) confiava's en son amat, qui li acorria ab tribulacions(el socorria amb situacions difícils), pensaments, llàgremes(llàgrimes) e plors, sospirs e llanguiments(decaïments); per ço cor(perquè) lo pèlag era d'amors, e de honrar ses honors.

301

-Solaç est(Ets esbargiment), amat, de solaç; per què en tu assolaç mos(esbargeixo els meus) pensaments ab(amb) ton solaç qui és solaç e(i) confort de mos llanguiments(decaïments) e de mes tribulacions, qui són tribulades en ton solaç con(quan) no assolaces los innorants(ignorants) ab ton solaç e con los coneixents(coneixedors) de ton solaç no enamores pus fortment(més fortament) a honrar tos honraments(els teus honors).

300

-Amat, en lo carçre(la presó) d'amor me tens enamorat ab(amb) tes amors, qui m'han enamorat de tes amors, per tes amors e(i) en tes amors. Cor als no est, mas amors(Perquè no ets altra cosa que amor), en les quals me fas estar sol e ab companyia de tes amors, e de tos honraments(els teus honors). Car(Ja que) tu est sol en un sol, qui són(estic) solitari ab mos pensaments, con(com) la soliditat tua(teva solitud), sola en honors, m'haja sola a honrar e lloar ses valors sens temor dels desconeixements qui no t'han(et tenen) sol en llurs amors.

299

-Glòria est(ets), amat, de ma glòria, e ab ta(i amb la teva) glòria, e en la glòria, dónes glòria a ma glòria, qui ha(que té) glòria de ta glòria. Per la qual tua(teva) glòria me són(m’és) glòria, egualment(igualment), los treballs e los llanguiments(decaïments) qui em vénen per honrar ta glòria ab los plaers e els pensaments qui em vénen de ta glòria.

293

- Foll(Boig), saps què és viltat(vilesa)? 
Respòs(Respongué): 
-Vils pensaments. 
- E(I) què és lleialtat? 
- Temor de mon amat, nada(nascuda) de caritat e de vergonya, qui(que) tem blasme de les gents. 
- E què és honrament(honor)? 
Respòs: 
- Cogitar(Meditar sobre) mon amat, e desirar(desitjar) e lloar sos honraments.

282

Bastia e(i) obrava l'amic una bella ciutat on estegués son amat. Ab(Amb) amor, pensaments, plants(laments), plors e llanguiments(decaïments) la obrava; e ab plaers, esperança, devoció la ornava; e ab fe, justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança la guarnia.

276

Ab llàgremes(Amb llàgrimes) de sos ulls recontava l'amic la passió e(i) la dolor que son amat sostenc(sostingué) per sa amor; e ab tristícia(tristesa), pensaments, escrivia les paraules que deïa(deia); e ab misericòrdia, esperança, se conhortava(es consolava).

260

Denant(Davant) amor està l'amat, e detràs(i darrere) l'amat està l'amic. E per açò(per això) l'amic no pot pervenir(arribar) a amor tro(fins) que ha passats sos pensaments e sos desirers(desitjos) per l'amat.

254

- Digues, foll(boig): vols morir? 
Respòs(Respongué) que hoc(sí):
- En los delits d'aquest món e(i) en los pensaments dels maleïts qui obliden e deshonren mon amat; en los quals pensaments no vull ésser entès ni volgut, pus que(ja que) no hi és mon amat.

253

Estava l'amic un dia denant(davant) molts, hòmens(homes) que son amat havia(tenia) en est(aquest) món massa honrats, per ço cor(perquè) lo deshonraven en llurs pensaments. Aquells menyspreaven son amat e(i) escarnien sos servidors. Plorà l'amic, tirà sos cabells, baté sa cara e rompé sos vestiments, e cridà altament: 

- Fo anc fet tan gran falliment(Va ser mai comesa tan gran falta) com menysprear mon amat?

242

- Digues, foll(boig): d'on has tes(com cobreixes les teves) necessitats? 

Respòs(Respongué): - De pensaments, e(i) de desirar(desitjar), adorar, treballar, perseverança. 
- E d'on has(obtens) totes aquestes coses? 
Respòs: 
- D'amor. 
- E d'on has amor? 
- De mon amat. 
- E d'on has ton amat? 
- De si mateix tan solament.