296

Cridava l'amat son amic, e(i) ell li responia dient: 

- Què et plau, amat, que ets ulls de mos ulls, e pensament de mos pensaments, e compliment(plenitud) de mos compliments, e amor de mes amors, e, encara, començament de mos començaments?

250

Havia en l'amic dos pensaments: la un cogitava tots jorns(l’un pensava cada dia) en la essència e(i) en les virtuts de son amat; e l'altre cogitava en les obres de son amat. E per açò era qüestió qual(per això hom es preguntava quin) pensament era pus llugorós(més lluminós), pus agradable a l'amat e a l'amic.

243

- Digues, foll(boig): vols ésser franc(lliure) de totes coses? 
Respòs(Respongué) que hoc(sí), exceptat(amb excepció de) son amat. 
- Vols ésser catiu(captiu)? 
Respòs que hoc: 
- De sospirs e(i) pensaments, treballs, e perills, e exils(exilis), plors, a servir mon amat, al qual són creat per lloar ses valors(per a l’adoració dels valors del qual he estat creat).

224

Qüestió fo(Hom es preguntava) si amor era pus(més) prop a pensament o a paciència. Solvé(Trobà resposta) l'amic la qüestió, e dix(i digué) que amor és engenrada en los pensaments, e és sostentada(sostinguda) en la paciència.

116

En un ram(una branca) cantava un aucell(ocell), e deïa(i deia) que ell daria(donaria) un novell(nou) pensament a amador que li en donàs dos. Donà l'aucell lo novell pensament a l'amic, e l'amic donà'n dos a l'aucell, per ço que alleujàs(per tal que alleugerís) sos turments; e l'amic sentí muntiplicades ses dolors(augmentants els seus dolors).

17

Enfre(entre) temor e(i) esperança ha fet hostal amor, on viu de pensaments e mor per oblidaments con(oblits com [de la mateixa manera que]) los fonaments són sobre los delits d'aquest món.