335

Oïa(Escoltava) l'amic paraules de son amat, en les quals lo veïa(el veia) son enteniment, per ço cor la volentat havia(perquè la voluntat tenia) plaer d'aquell oïment(d’aquella escolta); e lo remembrament membrava(I la memòria recordava) les virtuts de son amat, e los seus prometiments(les seves promeses).

250

Havia en l'amic dos pensaments: la un cogitava tots jorns(l’un pensava cada dia) en la essència e(i) en les virtuts de son amat; e l'altre cogitava en les obres de son amat. E per açò era qüestió qual(per això hom es preguntava quin) pensament era pus llugorós(més lluminós), pus agradable a l'amat e a l'amic.

245

Malalta era amor. Metjava-la(El medicava) l'amic ab(amb) paciència, perseverança, obediència, esperança. Guaria l'amor, e(i) emmalaltia l'amic. Sanava-lo l'amat donant-li remembrament(record) de ses virtuts e de sos honraments(dels seus honors).

94

Sembrava l'amat en lo cor de l'amic desigs, sospirs, virtuts e(i) amors. Regava l'amic les sements ab llàgremes(llavors amb llàgrimes) e ab plors

15

Portà Nostra Dona(la Verge Maria) son Fill a l'amic per ço que(per tal que) li besàs son peu, e que escrivís en son llibre les virtuts de Nostra Dona.